INDEX

TEMA 1: L'ACTIVITAT EMPRESARIAL

L'ACTIVITAT ECONÒMICA I EMPRESARIAL.

TIPUS D'EMPRESES.

FONTS DE FINANÇAMENT DE L'EMPRESA.

LA COMPTABILITAT.

DIVISIÓ DE LA COMPTABILITAT.

TEMA 2: EL PATRIMONI EMPRESARIAL

2.1. CONCEPTE I ESTRUCTURA.

2.2. ELEMENTS PATRIMONIALS.

2.3. MASSES PATRIMONIALS.

2.4. EQUILIBRI PATRIMONIAL.

2.5. EL REGISTRE DETALLAT DEL PATRIMONI: EL LLIBRE INVENTARTI.

2.6. EL REGISTRE SINTÈTIC DEL PATRIMONI: EL BALANÇ DE SITUACIÓ.

TEMA 3: LA METODOLOGIA COMPTABLE.

3.1. ELS FETS COMPTABLES. CONCEPTE I CLASSES.

3.2. ELS COMPTES.

3.3. LA REPRESENTACIÓ DEL COMPTE. EL LLIBRE MAJOR.

3.4.TERMINOLOGIA COMPTABLE.

TEMA 4: EL SISTEMA DE PARTIDA DOBLE.

4.1. EL SISTEMA DE PARTIDA DOBLE: PRINCIPIS.

4.2. LA REPRESENTACIÓ DELS FETS COMPTABLES: L'ASSENTAMENT. EL LLIBRE

DIARI.

4.3. TEORIES DE CÀRREC I ABONAMENT.

4.4. COMPTES DE DESPESES I D'INGRESSOS.

4.5. INTRODUCCIÓ PRÀCTICA AL REGISTRE COMPTABLE.

4.5.1. COMPRA-VENDA DE MERCADERIES.

4.5.2. COMPRA-VENDA D'IMMOBILITZAT.

4.5.3. PRESTACIONS DE SERVEIS.

4.5.4. PRÈSTECS.

TEMA 5: LLIBRES I CICLE COMPTABLE.

5.1. ELS LLIBRES COMPTABLES.

5.2. EL CICLE COMPTABLE.

TEMA 6: L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (I.V.A.)

6.1. QUADRE COMPTABLE.

6.2. EL COMPTE (472) HISENDA PÚBLICA, I.V.A. SUPORTAT.

6.3. EL COMPTE (477) HISENDA PÚBLICA, I.V.A. REPERCUTIT.

6.4. LIQUIDACIÓ DE L'I.V.A.

TEMA 7: EL PLÀ GENERAL DE COMPTABILITAT.

7.1. LA NORMALITZACIÓ COMPTABLE.

7.2. EL PLÀ GENERAL COMPTABLE ESPANYOL. ESTRUCTURA.

7.2.1. MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT.

7.2.2. NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ.

7.2.3. COMPTES ANUALS.

7.2.4. QUADRE DE COMPTES.

7.2.5. DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES.

TEMA 8: COMPTES D'EXISTÈNCIES

8.1. PROCÉS DE COMPRA-VENDA D'EXISTÈNCIES.

8.2. CLASSIFICACIÓ I VALORACIÓ.

8.3. COMPTES ASSOCIATS A LA COMPRA-VENDA D'EXISTÈNCIES.

8.3.1. COMPTES D'EXISTÈNCIES.

8.3.2. VENDES D'EXISTÈNCIES.

8.4. LES VARIACIONS D'EXISTÈNCIES.

8.5. LES PROVISIONS.

TEMA 9: CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS DE TRÀFIC

9.1. CONCEPTE I COMPTES UTILITZATS.

9.2. COMPTES DE PERSONAL.

9.3. BESTRETES EN LES OPERACIONS DE COMPRA-VENDA.

9.4. ENVASOS I EMBALATGES A TORNAR.

9.5. INSOLVÈNCIES DE TRÀFIC.

9.6. COBRAMENT D'EFECTES PER MEDIACIÓ BANCÀRIA.

9.6.1. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS.

9.6.2. OPERACIONS DE FACTORING.

9.6.3. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÓ DE COBRAMENT.

TEMA 10: L'IMMOBILITZAT

10.1. CONCEPTE I CLASSIFICACIÓ.

10.2. L'IMMOBILITZAT INTANGIBLE

10.3. L'IMMOBILITZAT MATERIAL.

10.4. INVERSIONS IMMOBILIÀRIES.

10.5. L'IMMOBILITZAT MATERIAL EN CURS.

10.6. AMORTITZACIÓ I DEPRECIACIÓ.

10.7. TRACTAMENT COMPTABLE DE L'AMORTITZACIÓ SEGONS EL P.G.C..

10.8. ESTUDI COMPLET DE LA VENDA D'IMMOBILITZAT.

10.9. PROVISIONS DE L'IMMOBILITZAT.

10.10.L'IMMOBILITZAT FINANCER.

10.10.1. VALORS MOBILIARIS.

10.10.1.1. CLASSIFICACIÓ. ACTIUS FINANCERS DISPONIBLES PER A LA

VENDA.

10.10.1.2. RENDIBILITAT.

10.10.1.3. MODIFICACIONS EN EL VALOR DELS ACTIUS FINANCERS.

10.10.1.4. VENDA.

10.10.2. CRÈDITS NO COMERCIALS.

10.10.3. FIANCES I DIPÒSITS.

10.11.EL LEASING.

10.12.EL RENTING.

TEMA 11: COMPTES FINANCERS A CURT TERMINI

11.1. CONCEPTE.

11.2. VALORS MOBILIARIS A CURT TERMINI. ACTIUS FINANCERS MANTINGUTS PER

A NEGOCIAR.

11.3. CRÈDITS NO COMERCIALS.

11.4. FIANCES I DIPÒSITS CONSTITUÏTS A CURT TERMINI.

11.5. FINANÇAMENT A CURT TERMINI.

11.6. ALTRES COMPTES.

TEMA 12: EL FINANÇAMENT A LLARG TERMINI

12.1. INTRODUCCIÓ.

12.2. EL FINANÇAMENT PROPI: CAPITAL I RESERVES.

12.3. IMPOST DE SOCIETATS.

12.3.1. (6300). IMPOST CORRENT.

12.3.2. (6301). IMPOST DIFERIT.

12.3.3. (8301). IMPOST DIFERIT.

12.3.4. DISTRIBUCIÓ DE RESULTATS.

12.4. EL FINANÇAMENT ALIÉ.

12.4.1. DEUTES A LLARG TERMINI.

12.4.2. SUBVENCIONS, DONACIONS I LLEGATS.

12.4.3. LES FIANCES REBUDES.

12.5. MONEDA ESTRANGERA.

12.5.1. OPERACIONS AMB PARTIDES MONETÀRIES.

12.5.2. OPERACIONS AMB PARTIDES NO MONETÀRIES.

12.6. AJUSTOS PER PERIODIFICACIÓ.

12.7. PROVISIONS PER A RISCS I DESPESES.

TEMA 13: COMPRES I DESPESES

13.1. INTRODUCCIÓ.

13.2. COMPRES.

13.3. SERVEIS EXTERIORS.

13.4. TRIBUTS.

13.5. DESPESES DE PERSONAL.

13.6. ALTRES DESPESES DE GESTIÓ.

13.7. DESPESES FINANCERES.

13.8. PÈRDUES PROCEDENTS DE L'IMMOBILITZAT I DESPESES EXCEPCIONALS.

TEMA 14: VENDES I INGRESSOS

14.1. INTRODUCCIÓ.

14.2. VENDES.

14.3. ALTRES INGRESSOS DE GESTIÓ.

14.4. BENEFICIS PROCEDENTS DE L'IMMOBILITZAT I INGRESSOS EXCEPCIONALS.

TEMA 15: TANCAMENT DEL CICLE COMPTABLE.

15.1. EL PROCÉS DE REGULARITZACIÓ.

15.2. ELS COMPTES ANUALS.

15.2.1. INTRODUCCIÓ.

15.2.2. EL BALANÇ.

15.2.3. EL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS.

15.2.4. L'ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET.

15.2.5. L'ESTAT DE FLUXOS D'EFECTIU.

15.2.6 LA MEMÒRIA.

TEMA 16: INFORMATITZACIÓ DE LA COMPTABILITAT

16.1. ESTUDI D'UN PROGRAMA: EL CONTA-PLUS.

16.2. CREACIÓ D'EMPRESES.

16.3. CREACIÓ DE COMPTES.

16.4. PREDIFINICIÓ I REALITZACIÓ D'ASSENTAMENTS.

16.5. LLIBRE MAJOR.

16.6. BALANÇ DE SUMES I SALDOS.

16.7. COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS.

16.8. BALANÇ DE SITUACIÓ.

16.9. L'ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET.

16.10.L'ESTAT DE FLUXOS D'EFECTIU.

16.11.LIQUIDACIÓ D'I.V.A..

TEMA 17: EL SISTEMA FISCAL ESPANYOL

17.1. ELS TRIBUTS.

17.2. CLASSES DE TRIBUTS.

17.3. ELEMENTS CONSTITUTIUS DEL TRIBUT.

17.4. ESTRUCTURA IMPOSITIVA DE L'ESTAT ESPANYOL.

TEMA 18: IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

18.1. CONCEPTES PREVIS.

18.2. CUMPLIMENTACIÓ DE LA DECLARACIÓ.

TEMA 19: IMPOST SOBRE SOCIETATS

19.1. CONCEPTES.

19.2. CUMPLIMENTACIÓ DE LA DECLARACIÓ.

TEMA 20: ALTRES IMPOSTOS

20.1. IMPOST DE TRANSMISIONS PATRIMONIALS I ACTES JURIDICS DOCUMENTATS.

20.2. IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS.

20.3. IMPOSTOS LOCALS.

20.4. IMPOSTOS ESPECIALS.

TEMA 1: L'ACTIVITAT EMPRESARIAL

L'ACTIVITAT ECONÒMICA I EMPRESARIAL.

TIPUS D'EMPRESES.

FONTS DE FINANÇAMENT DE L'EMPRESA.

LA COMPTABILITAT.

DIVISIÓ DE LA COMPTABILITAT.

L'ACTIVITAT ECONÒMICA I EMPRESARIAL.

Les societats presenten necessitats de tot tipus que satisfan realitzant unes determinades activitats. Nomenem activitat econòmica a aquella que es desenrotlla per a cobrir aquestes necessitats utilitzant el mínim de recursos possibles.

Per a poder aconseguir-ho, es segueix un procés que compta amb tres fases: la producció dels bens i serveis que la societat requereix (activitat industrial), la distribució d'aquests productes (activitat comercial) i el seu consum final (activitat de serveis).

Totes aquestes activitats són portades a terme en els països capitalistes per les empreses, les quals podem definir com a entitats encarregades de produir i distribuir bens i serveis amb una finalitat lucrativa, és a dir, per a obtindre un benefici amb la realització de la seua activitat.

Per a fer aquesta activitat empresarial cal fer ús d'uns factors de producció que bàsicament són de tres tipus: financers, o capital necessari per a poder fer front a totes les obligacions monetàries que es presenten; humans, és a dir, les treballadores i treballadors implicats en l'activitat que es desenvolupa; i materials, a partir dels quals obtenim el nostre producte.

Tradicionalment, aquesta activitat ha estat realitzada personalment per l'empresari, una persona que aportant un capital propi assoleix el risc de desenrotllar una activitat econòmica utilitzant diversos recursos materials i dirigint un equip humà. Aquesta activitat empresarial unipersonal ha quedat reduïda a les xicotetes i mitjanes empreses, perquè la progressiva complexitat de l'activitat econòmica ha comportat l'aparició de grans multinacionals que baix la forma de societats anònimes presenten un capital social dividit entre un gran nombre de socis i on la seua gestió està deixada en mans de directius professionals.

TIPUS D'EMPRESES.

Si bé podem establir diverses classificacions, anem a diferenciar les empreses en funció del que hem comentat al punt anterior en base als següents criteris:

Per la titularitat. Atenent a aquest criteri, distingim les empreses entre:

• Individuals. El propietari és una persona física que a més a més respon de la seua activitat amb tot el seu patrimoni. Un cas especial el constitueix la Comunitat de Béns, que és en realitat una unió d'empresaris individuals, per la qual cosa també es responsabilitzen dels seus actes empresarials amb la totalitat del seu patrimoni.

• Societats. Tenen un capital social conformat per diversos propietaris, i la responsabilitat dels seus actes es limita al valor de les aportacions realitzades -amb l'excepció dels socis col·lectius-. Les societats poden adoptar diverses formes jurídiques, d'entre les quals les més comuns són: (passa a pàgina següent)

• Societats Anònimes. El seu capital està dividit en participacions del mateix valor cadascuna d'elles que s'anomenen accions. En aquest tipus de societat, la transmissió de les accions és completament lliure i el capital social mínim ha de ser 60.101 €.

• Societats de Responsabilitat Limitada. La transmissió de les accions està més restringida, i tenen que comptar amb un capital social mínim de 3.005 €.

• Col·lectives, Comanditàries, Laborals, Cooperatives, etc., que es caracteritzen per que al menys una part dels socis aporten el seu treball a més a més del capital.

Per l'activitat desenvolupada. Ens trobem amb tres tipus d'empreses:

• Industrials. Transformen matèries primes i altres materials per a elaborar productes propis.

• Comercials. Venen productes ja fabricats sense fer en ells cap transformació.

• De serveis. Realitzen activitats per a altres empreses o per a particulars.

Altres classificacions:

• Per la propietat de l'empresa. Poden ser públiques, privades o mixtes.

• Per la grandària. Distingim entre empreses xicotetes, mitjanes o grans.

• Per l'àmbit de treball. Ens trobem amb empreses locals, nacionals o multinacionals.

FONTS DE FINANÇAMENT DE L'EMPRESA.

L'empresa contínuament té que fer front a nombrosos pagaments procedents de les despeses que suporta i les inversions que realitza, i en més ocasions de les desitjades no recapta els cobraments necessaris, amb la qual cosa es generen problemes de tresoreria. És per això que l'empresa cal que tinga al seu abast unes fonts de finançament suficientment fortes i diversificades com per a permetre-li superar aquests problemes. D'entre aquestes fonts de finançament cal esmentar les següents:

• Fonts de finançament pròpies o internes. Són aquelles que és capaç de generar l'empresa per sí mateixa. Podríem destacar les següents:

• Noves aportacions dels socis. Es fa una ampliació de capital en la qual es demana als socis nous lliuraments de diners.

• Reserves. Es tracten de beneficis que no han estat distribuïts per l'empresa.

• Amortitzacions. Són diners guardats per a cobrir la depreciació (i al seu moment, la reposició) de determinats elements patrimonials de l'empresa.

• Provisions. Diners preservats per a la cobertura de diverses pèrdues que s'estima que es poden produir.

• Fonts de finançament alienes o externes. Compren els fons que són captats fora de l'empresa. Entre els principals cal nomenar els següents:

• Entrada de nous socis. En aquest cas, l'ampliació de capital conseqüent es faria oberta a les aportacions de persones externes a l'empresa.

• Crèdit comercial. Poden obtenir-se ajornaments en els venciments dels pagaments dels proveïdors i creditors de l'empresa.

• Concessió de préstecs, normalment per part de les entitats financeres. En aquest cas, l'empresa s'obliga a tornar el préstec junt els interessos corresponents a la fi del termini de temps que es determine.

• Descompte comercial. Freqüentment els cobraments ajornats per l'empresa als seus clients es formalitzen en efectes o lletres de canvi, amb la qual cosa l'empresa pot portar aquests documents de cobrament a una entitat financera a fi de que aquesta li avance els diners a canvi de cobrar-li un interès. En realitat, es tracta d'una forma de préstec que realitza l`entitat financera a l'empresa.

• Comptes i targetes de crèdit. Són diners de lliure disposició que una entitat financera atorga a una empresa, cobrant un interès per les quantitats disposades i unes comissions.

1.4. LA COMPTABILITAT.

Tota empresa desenrotlla una activitat que té que estar sotmesa constantment a estudi i control. L'empresa moderna cada vegada té més necessitat de tindre informació detallada de tota aquesta activitat per tal de ser conscient en tot moment de quina és la seua situació econòmica i financera i de com s'ha arribat a ella, de manera que la direcció puga prendre les decisions adients per a millorar la gestió de l'empresa i optimitzar els resultats.

Des d'un punt de vista econòmic, l'empresa es recolza per a portar a terme aquest treball en la comptabilitat, la qual podem definir com la ciència que registra, analitza i controla el patrimoni de l'empresa i les modificacions que li afecten.

El Pla General Comptable (d'ara en avant PGC) espanyol estableix en la seua primera part nomenada “Marc concepual de la Comptabilitat” que la informació comptable ha d'acomplir amb els següents requisits:

• Rellevant. Amb continguts vertaderament significatius que ajuden a avaluar esdeveniments pasats, presents o futurs o bé a confirmar o corregir informacions avaluades anteriorment.

• Fiable. Ha de ser neutral i no presentar errors.

• Comparable. Té que ser consistent i uniforme en el temps i amb les diferents empreses.

• Clara. De manera que la informació que s'hi aporta siga comprensible i útil per als usuaris a l'hora de prendre decisions econòmiques.

Aquesta informació ve estructurada en els nomenats llibres comptables que més tard estudiarem, d'entre els quals el treball de registre de l'activitat de l'empresa es portat a terme pels Llibres Diari i Major, mentre que el Llibre d'Inventari replega el patrimoni d'aquesta. Tanmateix, la part d'anàlisi es desenvolupa principalment a través de dos llibres:

• El Balanç. Ens indica quina és la situació de l'empresa en un moment concret.

• Compte de Pèrdues i Guanys. Ens informa sobre el resultat -positiu o negatiu- de l'empresa i com s'ha obtingut.

Finalment, des d'un punt de vista legal també es fa necessària la Comptabilitat, ja que el Codi de Comerç estableix a l'article 25.1. el següent:

Tot empresari tindrà que portar una comptabilitat ordenada, adequada a l'activitat de la seua Empresa que permeta un seguiment cronològic de totes les seues operacions, així com l'elaboració periòdica de balanços i inventaris. Portarà necessàriament, sense perjudici d'allò establert a les lleis i disposicions especials, un llibre d'Inventaris i Comptes Anuals i un altre Diari.

1.5.DIVISIÓ DE LA COMPTABILITAT.

En funció de la titularitat de l'empresa:

• Comptabilitat d'una empresa individual. Aquella pròpia d'una empresa que té com a titular una persona física.

• Comptabilitat de Societats. Registra fets que sols succeixen en aquestes empreses, com ampliacions de capital, emissió d'emprèstits, processos de fusions i absorcions, etc.

Segons l'objecte d'estudi:

• Comptabilitat Financera o Externa, que es la que anem a estudiar en el nostre mòdul i que està referida a l'anàlisi dels actes econòmics que surgeixen com a conseqüència de la relació de l'empresa amb terceres persones i que, com hem vist, es centra en l'estudi del patrimoni i dels resultats de l'empresa.

• Comptabilitat Analítica o Interna. La complexitat dels processos productius ha fet néixer també aquesta comptabilitat dirigida a la mida, valoració i anàlisi de l'activitat productiva de l'empresa, amb uns objectius que podríem concretar entre d'altres en els següents:

• Valorar els diferents factors de producció de l'empresa.

• Determinar els costos de les diverses seccions de l'empresa i mesurar i controlar el seu rendiment.

• Determinar els costos d'obtenció de cada producte de l'empresa.

• Determinar els preus de venda, establint els respectius marges industrials i comercials.

A més a més, també cal destacar altres branques de la Comptabilitat que estudien camps comptables específics, com ara:

• Auditoria. Controla l'aplicació adequada dels principis comptables i de les normes de valoració fetes per les empreses.

• Anàlisi de Balanços. Estudia la salut de l'empresa a través de l'estructura econòmica i financera que mostra el balanç i els llibres de comptes.

TEMA 2: EL PATRIMONI EMPRESARIAL

2.1. CONCEPTE I ESTRUCTURA.

2.2. ELEMENTS PATRIMONIALS.

2.3. MASSES PATRIMONIALS.

2.4. EQUILIBRI PATRIMONIAL.

2.5. EL REGISTRE DETALLAT DEL PATRIMONI: EL LLIBRE INVENTARTI.

2.6. EL REGISTRE SINTÈTIC DEL PATRIMONI: EL BALANÇ DE SITUACIÓ.

2.1. CONCEPTE I ESTRUCTURA.

En llenguatge col·loquial s'entén per patrimoni totes les coses que son propietat de l'empresa (màquines, mobles, ordinadors, camions, ...). Però aquesta, com a conseqüència de l'activitat que desenrotlla també és titular de molts drets de cobrament (amb clients, deutors, ...) i obligacions (amb treballadors, bancs, proveïdors, ...).

Doncs bé, nomenem patrimoni al conjunt correctament valorat de bens, drets de cobrament i deutes que pertanyen a una empresa, els quals constitueixen els medis econòmics i financers que li permeten aconseguir els fins pels quals va ser creada.

En aquesta definició podem distingir dos parts de signe diferent per a l'empresa: una de caràcter positiu, formada pels bens i els drets de cobrament que posseeix i a la qual anem a nomenar ACTIU; i altra de caràcter negatiu, integrada pels deutes i obligacions a les quals té que respondre i que formen el seu PASSIU.

Per diferència entre ACTIU i PASSIU obtenim el Patrimoni Net de l'empresa o Net Patrimonial:

NET = ACTIU - PASSIU

Aquest Parimoni Net està integrat, en realitat, per les fonts de finançament pròpies que estudiàrem en el tema anterior i que bàsicament són les aportacions dels socis i les reserves i provisions, així com els resultats acumulats o altres variacions que li afecten. Per tant, si bé no és representatiu de deutes que té l'empresa amb terceres persones, ens indica les obligacions de l'empresa amb els seus propietaris.

A l'Actiu se li anomena també l'Estructura econòmica de l'empresa, mentre que la suma de Passiu i Patrimoni Net rep el nom d'Estructura financera; es tracta d'una manera d'expressar que amb els recursos dineraris obtinguts (tant els aliens -Passiu- com els propis -Patrimoni Net-) s'han adquirit els bens i s'han aconseguit els drets de cobrament -que figuren a l'Actiu-.

Cal remarcar que l'anàlisi patrimonial no pot ser sols estàtic, és a dir, no tenim que conformar-nos amb “fer la fotografia” del nostre patrimoni; també cal estudiar-lo des d'una perspectiva dinàmica, veient com ha anat evolucionant al llarg de diferents moments.

2.2. ELEMENTS PATRIMONIALS.

Nomenem element patrimonial a cadascun dels bens, drets i obligacions que integren el patrimoni d'una empresa. Resulta evident que convindria que existira una espècie de diccionari on s'unificara el nom de cada element patrimonial. Eixe és un dels treballs que realitza el P.G.C., aconseguint que tota la comunitat comptable nomene cadascun dels elements patrimonials de la mateixa manera.

A continuació anem a fer una primera relació d'elements patrimonials, diferenciant entre els que pertanyen a l'actiu i els que són de passiu i ensenyant-nos a nomenar-los segons el P.G.C.:

COMPTES D'ACTIU

• 210. TERRENYS I BÉNS NATURALS. Solars i camps integrats en l'activitat de l'empresa.

220. INVERSIONS EN TERRENYS I BENS NATURALS. Immobles d'aquest tipus amb els quals l'empresa obté o espera obtindre rendes, plusvalues o ambdues coses.

• 211. CONSTRUCCIONS. Edificacions utilitzades en la funció productiva de l'empresa.

221. INVERSIONS EN CONSTRUCCIONS. Edificacions amb les quals s'obtenen rendes, plusvalues o ambdues coses.

580. IMMOBILITZAT. Elements d'aquest grup destinats a la venda.

• 213. MAQUINÀRIA. Màquines.

• 214. UTILLATGE. Ferramentes.

• 216. MOBILIARI. Mobles.

• 217. EQUIPS PER A PROCESS0S D'INFORMACIÓ. Ordinadors i resta d'equipament informàtic (“hardware”).

• 218. ELEMENTS DE TRANSPORT. Vehicles.

• 250. INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI EN INSTRUMENTS DE PATRIMONI. Accions i participacions en fons d'inversió adquirides per l'empresa a llarg termini. Els valors que l'integren es classifiquen en diverses categories que estudiarem.

540. INVERSIONS FINANCERES A CURT TERMINI EN INSTRUMENTS DE PATRIMONI. Igual, però a curt termini.

• 252. CRÈDITS A LLARG TERMINI. Préstecs i altres drets de cobrament no comercials concedits a llarg termini (superior a un any), fins i tot si es formalitza amb lletra de canvi.

542. CRÈDITS A CURT TERMINI. El mateix, però a c.t. (com a màxim 12 mesos).

• 253. CRÈDITS A LLARG TERMINI PER ALIENACIÓ DE L'IMMOBILITZAT. Drets de cobrament amb venciment superior a l'any per la venda d'immobilitzat, tant si es documenta amb lletra com si no.

543. CRÈDITS A CURT TERMINI PER ALIENACIÓ DE L'IMMOBILITZAT. El mateix que l'anterior, però a c.t.

• 254. CRÈDITS A LLARG TERMINI AL PERSONAL. Préstecs fets als treballadors a ll.t.

544. CRÈDITS A CURT TERMINI AL PERSONAL. El mateix, però a c.t..

• 300. MERCADERIES. Bens adquirits i destinats a la venda sense fer cap transformació.

• 430. CLIENTS. Drets de cobrament per la venda de productes de l'empresa o per la prestació de serveis si aquests constituixen l'activitat de l'empresa.

• 431. CLIENTS, EFECTES COMERCIALS PER COBRAR. El mateix, però documentada amb lletra de canvi.

• 440. DEUTORS. Drets de cobrament per la prestació de serveis quan no constituix l'activitat de l'empresa.

• 441. DEUTORS, EFECTES COMERCIALS PER COBRAR. El mateix, però quan es gira una lletra de canvi.

• 460. ACOMPTES DE REMUNERACIONS. Lliuraments de diners al personal a compte del seu salari.

• 470. HISENDA PÚBLICA, DEUTORA PER DIVERSOS CONCEPTES. Subvencions, desgravacions, devolucions d'impostos i qualsevol altre dret de cobrament amb Hisenda.

• 471. ORGANISMES DE LA SEGURETAT SOCIAL, DEUTORS. Drets de cobrament amb la Seguretat Social.

• 570. CAIXA, EUROS. Diners en euros líquids de l'empresa.

• 571. CAIXA, MONEDA ESTRANGERA. Diners en divises.

• 572. BANCS I INSTITUCIONS DE CRÈDIT C/C. VISTA, EUROS. Saldos a favor en euros en comptes corrents i d'estalvis de disponibilidad immediata en institucions financeres.

• 573. BANCS I INSTITUCIONS DE CRÈDIT C/C. VISTA, MONEDA ESTRANGERA. El mateix, però en divises.

• 574. BANCS I INSTITUCIONS DE CRÈDIT C/CRÈDIT, EUROS. Diners de l'empresa en un compte de crèdit.

COMPTES DE PATRIMONI

• 100. CAPITAL SOCIAL. Aportacions fetes pels accionistes d'una societat mercantil.

• 102. CAPITAL. Aportacions realitzades per l'empresari individual.

COMPTES DE PASSIU

• 170. DEUTES A LLARG TERMINI AMB ENTITATS DE CRÈDIT. Deutes per préstecs rebuts d'entitats financeres amb termini de pagament superior a 12 mesos (a ll.t.).

520. DEUTES A CURT TERMINI AMB ENTITATS DE CRÈDIT. El mateix, però amb termini màxim de 12 mesos (a c.t.).

• 171. DEUTES A LLARG TERMINI. Deutes per préstecs i crèdits obtinguts de terceres persones a tornar a ll.t..

521. DEUTES A CURT TERMINI. El mateix a c.t..

• 173. PROVEÏDORS D'IMMOBILITZAT A LLARG TERMINI. Deutes per l'adquisició d'immobilitzat a pagar a ll.t.

523. PROVEÏDORS D'IMMOBILITZAT A CURT TERMINI. El mateix, però a c.t..

• 175. EFECTES A PAGAR A LLARG TERMINI. Deutes instrumentades amb lletra a pagar a ll.t., tant si és per préstecs com si és per compra d'immobilitzat.

525. EFECTES A PAGAR A CURT TERMINI. El mateix a c.t..

• 400. PROVEÏDORS. Deutes amb subministradors de mercaderies.

• 401. PROVEÏDORS, EFECTES COMERCIALS A PAGAR. El mateix, però quan el deute es formalitza amb lletra de canvi.

• 410. CREDITORS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS. Deutes per un servei que ens han fet.

• 411. CREDITORS, EFECTES COMERCIALS A PAGAR. El mateix, però a pagar amb lletra de canvi.

• 465. REMUNERACIONS PENDENTS DE PAGAMENT. Deutes amb el personal.

• 475. HISENDA PÚBLICA, CREDITORA PER CONCEPTES FISCALS. Quan deguem diners a Hisenda.

• 476. ORGANISMES DE LA SEGURETAT SOCIAL, CREDITORS. Deutes amb la Seguretat Social.

2.3. MASES PATRIMONIALS.

Abans hem estudiat que el patrimoni és la suma de bens, drets de cobrament i deutes. Cadascuna d'aquestes tres parts que integren el patrimoni està formada per diversos components que reben el nom d'elements patrimonials. Aquests elements patrimonials, al seu temps, s'agrupen en conjunts que presenten unes característiques comunes i que nomenem masses patrimonials.

Les masses patrimonials s'estructuren d'igual manera que el patrimoni, és a dir, que tenim les masses patrimonials d'actiu, que agrupen als elements patrimonials representatius de bens i drets de cobrament; i les masses patrimonials de passiu i patrimoni net, o conjunt d'elements patrimonials que suposen deutes i obligacions per a l'empresa.

Dins de la massa patrimonial d'Actiu podem diferenciar en funció de la seua menor o major liquiditat (disponibilitat o velocitat en transformar-se en diners) les següents classes:

• Actiu No Corrent o Fix. Integrat per l'immobilitzat o bens que permaneixen en l'empresa en un llarg període de temps (com a mínim més d'un any), sent la seua finalitat principal l'ús que d'ells es fa. Exemples: Mobiliari (I. Material), Propietat Industrial (I. Intangible), Inversions en Construccions (Inversions Immobiliàries) o Crèdits a Llarg Termini (I. Financer).

• Actiu Corrent o Circulant. Són bens i drets que estan en constant rotació i que per tant romanen en l'empresa en períodes breus de temps (com a molt un any). Al seu temps, podem distingir dins d'aquesta massa patrimonial:

• Existències o Realitzable Condicionat. Replega els elements patrimonials que requereixen de la seua venda per a transformar-se en diners. Exemple: Mercaderies.

• Realitzable Cert. Aquells elements patrimonials que constitueixen drets de cobrament a curt termini, i que la empresa pot exigir que es transformen en disponibilitats. Exemple: Clients.

• Disponible. Agrupa els elements patrimonials de liquiditat instantània. Exemple: Caixa, €.

Per la seua banda, equilibrant les masses d'Actiu està la massa del Patrimoni Net i les masses del Passiu (ordenades de menor a major exigibilitat):

• Net Patrimonial. Està integrat per les fonts de finançament pròpies de l'empresa i també es conegut comptablement com a Passiu No Exigible. Exemples: Capital, Reserva Legal.

• Passiu. Replega el conjunt de deutes i obligacions de l'empresa amb terceres persones. En la terminologia comptable tradicional rep el nom de Passiu Exigible. Comprèn les següents sub-masses patrimonials:

• Passiu No Corrent o Exigible a Llarg Termini. Són les fonts de finançament alienes a l'empresa per les quals té que respondre en un venciment superior a l'any. Exemple: Deutes a Llarg Termini amb Entitats de Crèdit.

• Passiu Corrent o Exigible a Curt Termini. Representa el conjunt de deutes i obligacions de l'empresa amb terceres persones amb venciment màxim d'un any. Exemple: Proveïdors.

D'acord amb la terminologia comptable, també caldria fer una diferenciació entre el Passiu Fix (referit a deutes i obligacions que perduren en l'empresa per períodes llargs de temps i que per tant replegaria el Patrimoni Net i el Passiu no Corrent) i el Passiu Circulant (que expressaria els deutes i obligacions amb venciment màxim d'un any, amb la qual cosa s'identificaria amb el Passiu Corrent).

Aquesta altra manera de dividir les masses patrimonials ens portaria al concepte de Capital Circulant (també conegut com a Fons de Maniobra), que ens indica la quantitat de recursos de què disposa l'empresa per a ser utilitzats en el que estime oportú per estar lliures de cap exigibilitat. Es correspon amb la part de l'actiu circulant que està finançada amb el passiu fix.

El capital circulant s'obté com a diferència entre l'Actiu Circulant i el Passiu Circulant (al mateix resultat arribaríem restant l'Actiu Fix i el Passiu Fix):

ACTIU PASSIU

Actiu Fix		Passiu Fix
Actiu Circulant	Capital Circulant__	________________ Passiu Circulant

2.4. EQUILIBRI PATRIMONIAL.

Com recordarem, el Net Patrimonial s'obtenia de la següent manera:

NET = ACTIU - PASSIU

També hem dit que al Balanç, que estudiarem en el següent punt, el Net es col·loca en la mateixa columna que el Passiu. Per tant, podem reformular l'equació anterior d'una altra manera, donant pas a la que es coneix com l'Equació Fonamental del Patrimoni:

ACTIU = PASSIU + NET

Estudiant aquesta equació podem establir conclusions sobre si l'empresa gaudeix d'una situació patrimonial equilibrada o no, presentant-se tres possibles situacions:

Situació patrimonial positiva. Es produeix quan l'Actiu és superior al Passiu, la qual cosa és la situació més desitjable i la que vertaderament es produeix normalment.

Situació patrimonial nul·la. Succeix quan l'Actiu presenta el mateix import que el Passiu, la qual cosa implica que molt probablement hi haurà problemes de tresoreria que l'abocaran a sol·licitar el concurs voluntari (suspensió de pagaments), i que qualsevol circumstància adversa a l'empresa la podria col·locar en una situació encara més perillosa.

Situació patrimonial negativa. En aquest cas, l'Actiu és inferior al Passiu, i per tant el conjunt de bens i drets de cobrament de l'empresa no poden cobrir la totalitat de deutes i obligacions amb terceres persones, per la qual cosa l'empresa es troba en una situació real de fallida i cal procedir a la seua liquidació.

2.5. EL REGISTRE DETALLAT DEL PATRIMONI: EL LLIBRE INVENTARTI.

L'inventari és una relació detallada i degudament valorada dels diversos elements que integren el patrimoni d'una empresa en un moment donat. Cal que es realitze abans d'iniciar qualsevol activitat i sempre que es desitge conèixer la composició i quantia del patrimoni i el capital real. Per a efectuar l'inventari tenim que determinar en primer lloc els elements patrimonials que l'integren, després cal quantificar-los en unitats, valorar-los, classificar-los en masses patrimonials i, finalment, transcriure'ls al llibre. L'inventari consta de les tres parts següents:

1. ENCAPÇALAMENT.

Conté el número d'ordre que correspon a l'Inventari que realitzem, el nom de l'empresa i la data en que s'elabora. Per exemple: Inventari General nº. 12 del Patrimoni de l'empresa SILUCOFASA verificat el dia 31 de desembre de 2008.

COS.

Dividit en Actiu, Passiu i Resum. En l'Actiu s'anoten les partides que l'integren unes a continuació de les altres, amb els títols, subtítols i conceptes explicatius de cada element patrimonial; finalment, es suma i es tanca l'import resultant amb doble ratlla horitzontal.

A continuació es detalla el Passiu de manera similar; per últim, efectuem el Resum calculant la diferència entre l'Actiu i el Passiu, amb l'objecte de determinar el Net Patrimonial o Capital. Un dels ratllats més usuals és el següent:

Nº. u.	Concepte	Preu unitari	Import Parcial	Import Total
10 2 5.000 7.000	ACTIU MOBILIARI Cadires Armaris MERCADERIES Anells Collars : TOTAL ACTIU ................... ===================== PASSIU DEUTES A LLARG TERMINI Ana Toaroja, 6 mesos Marta Sanex, 40 dies PROVEÏDORS Cesc Fibragàs, 90 dies David Milla, 45 dies : TOTAL PASSIU .................. RESUM TOTAL ACTIU .................. TOTAL PASSIU ................ NET PATRIMONIAL ....... ====================	60 120 40 100	600 240 200.000 700.000 12.000 4.600 3.500 1.450	840 900.000 _________:___ : 20.500.300 =========== 16.600 4.950 _________:___ 12.350.100 =========== 20.500.300 - 12.350.100 8.150.200 ===========

PEU.

Es tracta d'una certificació en la que es fa constar el Net Patrimonial i els Resultats obtinguts, i que és signada per l'empresari.

Exemple: CERTIFIQUE que segons l'Inventari realitzat, el Capital de l'empresa SILUCOFASA puja a HUIT MILIONS CENT CINQUANT MIL DOS-CENTS EUROS, i el benefici és d'UN MILIÓ CENT MIL EUROS.

Carlet, a 1 de gener de 2.009

Signat: Joan Salvat Mut

El Codi de Comerç diu a l'article 28.1. que “El llibre d'Inventaris i Comptes anuals s'obrirà amb el balanç inicial detallat de l'empresa. Al menys trimestralment es transcriuran amb sumes i saldos els balanços de comprovació. Es transcriuran també l'inventari de tancament d'exercici i els comptes anuals”.

Cal presentar el llibre d'Inventaris i Comptes al Registre Mercantil per a la seua legalització abans de començar el llibre (art. 27.1). o dins dels quatre mesos següents a la data de tancament de l'exercici (art. 27.2) -així es fa amb els elaborats informàticament-. A més a més, cal conservar-los durant 6 anys a partir del darrer assentament (art. 30.1) i estar expressats en euros (art.29.2).

2.6. EL REGISTRE SINTÈTIC DEL PATRIMONI: EL BALANÇ DE SITUACIÓ.

El balanç de situació és un document que mostra ordenadament per masses patrimonials el valor que tenen els distints elements que composen el patrimoni de l'empresa en un moment determinat.

Està estructurat en dos columnes paral·leles, una que reflexa els elements patrimonials d'Actiu ordenats per masses patrimonials de menor a major liquiditat, i una altra referida als elements patrimonials de Patrimoni Net i Passiu disposats per masses patrimonials de menor a major exigibilitat (observar document 2). Si es realitza al principi de l'exercici es denomina Balanç d'Obertura, i si es confecciona a la seua fi, rep el nom de Balanç de Tancament i s'inclou al Llibre de Comptes anuals.

A mena de resum i per tal de clarificar les diferències existents entre l'inventari i el balanç, podem observar el següent quadre:

INVENTARI	BALANÇ
Els elements patrimonials estan detallats: unitats, preus unitaris, imports parcials,...	Sols apareixen quantitats totals.
Els elements patrimonials s'escriuen en una sola columna, primer els d'actiu i després els de passiu.	Actiu, Passiu i Patrimoni Net es presenten en columnes separades.
El net es calcula després dels elements patrimonials de passiu i s'inscriu en lletra en un resum apart.	El net apareix separadament.
La funció principal és contrastar la realitat patrimo- nial de l'empresa amb les dades comptables.	Fonamentalment informa de la situació econòmica i financera de l'empresa

DOCUMENT 1: INVENTARI.

Nº. u.	Concepte	Preu unitari	Import Parcial	Import Total

DOCUMENT 2: BALANÇ DE SITUACIÓ.

ACTIU PATRIMONI NET

ACTIU NO CORRENT

INTANGIBLE.

MATERIAL. PASSIU

NO CORRENT.

INVERSIONS IMMOB.

FINANCER

ACTIU CORRENT CORRENT.

EXISTÈNCIES

REALITZABLE

DISPONIBLE

TOTAL ACTIU TOTAL PATRIMONI NET + PASSIU

EXERCICI 1

Diferencieu els següents elements patrimonials entre Actiu i Passiu i calculeu el net patrimonial: ordinador, 1.000 €; deute per la compra de mercaderies, 500 €; préstec concedit pel banc a 6 mesos, 3.000 €; factura a cobrar per la venda de mercaderies, 6.000 €; mobles, 2.000 €; factura a pagar a l'electricista, 1.500 €; diners en metàl·lic, 3.000 €; deute amb Hisenda, 600 €; diners avançats a un treballador, 800 €; diners en el banc, 2.000 €.

EXERCICI 2

Diferencieu els següents elements patrimonials entre Actiu i Passiu i calculeu el net patrimonial: camió, 22.000 €; diners en el banc, 3.000 €; deute amb la Seguretat Social, 800 €; lletres a cobrar per la venda de mercaderies, 2.000 €; salaris pendents de pagament, 900 €; factura a pagar per la compra de mercaderies, 3.000 €; diners en metàl·lic, 2.000 €; factura a pagar a l'advocat, 400 €; mercaderies, 2.500 €; saldo al nostre favor amb Hisenda, 300 €.

EXERCICI 3

L'empresa Recobriments Metàlics S.A. (REMESA) presenta el seu tercer inventari a la fi de l'any 2008 amb el següent patrimoni:

• Existències: 3.000 u. article Z a 40 €/u.

2.000 u. “ Q a 70 €/u.

2.500 u. “ K a 60 €/u.

• Factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies: J. Sardanyola 3.000 €.

E. Serra 4.000 €.

• Vehicles: Camió Pegaso 30.000 €.

Furgoneta Trànsit 12.000 €.

• Lletres pendents de pagament a 18 mesos per la compra del camió a Autoràpid per 18.000 €.

• Deute amb Hisenda per 8.000 €.

• Préstecs a treballadors: P. Pujol 2.000 €. (12 mesos).

A. Cantó 3.000 €. (15 mesos).

• Lletres pendents de pagament per la compra de mercaderies: TAFISA 6.000 €.

MAFISA 4.000 €.

• Lletres pendents de cobrament per la venda de mercaderies: C. Soler 2.000 €.

L. Pascual 4.000 €

• Préstec rebut de Llum Fanal per 6.000 € a tornar en 12 mesos.

ES DEMANA:

• Nom correcte dels comptes utilitzats segons el P.G.C. i classificació en la massa patrimonial corresponent.

• Inventari de l'empresa.

• Balanç de situació de l'empresa.

EXERCICI Nº 4

Una empresa presenta a la fi d'un exercici econòmic el següent patrimoni:

• Mobiliari: 14 cadires a 30 €/u.

3 taules a 120 €/u.

2 arxivadors a 210 €/u.

• Existències: 1.000 u. article X a 100 €/u.

2.000 u. “ Y a 120 “ .

• Lletres acceptades pendents de pagament per la compra de mercaderies: COLSA 4.200 €.

POLSA 3.000 €.

• Factures pendents de cobrament per venda de mercaderies: REASA 2.400 €.

POPSA 1.800 €.

• Préstec rebut de Caixa Rural,a tornar a 18 mesos, per 1.800 €.

• Diners en efectiu: 1.200 €.

500 dòlars U.S.A. a 0'91 €/$.

• Li deuen diners per diversos serveis prestats: FELSA 2.400 €.

POLUSA 800 €.

• 3.000 accions del Santander Central Hispano, sent el canvi de 8'58 €/acció.

• Préstec realitzat a REMASA per 2.400 € a tornar a 15 mesos.

ES DEMANA:

• Nom correcte dels comptes utilitzats segons el P.G.C. i classificació en la massa patrimonial corresponent.

• Inventari de l'empresa.

• Balanç de Situació de l'empresa.

EXERCICI Nº 5

La empresa MAS, S.A. (MASSA) presenta al finalitzar el tercer trimestre el següent patrimoni:

• Existències: 4.000 u. article X a 3 €/u..

3.000 u. “ Y a 1'2 “

• Cotxes: 1 Rover 218, valorat en 7.200 €.

2 Furgonetes Renault, per valor de 9.000 € cadascuna.

• Té pendent de pagament per compra de mercaderies: PASA 3.000 €

ROSA 2.000 €

• Efectes acceptats pendents de cobrament per la venda de mercaderies: ROPASA 1.200 €.

LIMSA 1.800 €.

• Ha rebut un préstec de CAPSA per 2.400 € a tornar en un termini de 14 mesos.

• Deu una lletra per la reparació d'un muntacàrregues per 300 €.

• Diners en bancs:1.800 € en c/c. del Santander Central Hispano.

2.400 € en c/a. de BANESTO.

• Deu 4.200 € a VENSA per la compra d'un cotxe, a pagar en un termini de 18 mesos.

• Té 5.000 accions de TELEFÓNICA que es cotitzen a 12'20 €/acció.

• Deu a la Seguretat Social 1.000 €.

• Diners en caixa: 1.200 €.

2.000 corones noruegues a 0'13 €/corona noruega.

• Deu diners a un empleat per 800 €.

• Té pendent de cobrament a 13 mesos 4.000 € de LUCSA per la venda d'una màquina.

ES DEMANA:

• Nom correcte dels comptes utilitzats segons el P.G.C. i classificació en la massa patrimonial corresponent.

• Inventari de l'empresa.

• Balanç de Situació de l'empresa.

EXERCICI Nº 6

Una empresa presenta a la fi d'un exercici econòmic el següent patrimoni:

• Maquinària: 4 taladradores a 6.000 €/u.

2 excavadores a 12.000 €/u.

• Deu diners per diversos serveis prestats: MASA 2.400 €.

PASTOSA 800 €.

• Lletres acceptades pendents de cobrament per un servei prestat: SOSA 6.200 €.

PESA 3.000 €.

• Factures pendents de pagament per compra de mercaderies: RISA 2.400 €.

TOSA 1.800 €.

• Existències: 8.000 u. article A a 4 €/u.

3.000 u. “ Y a 6 “ .

• Préstec concedit a Pere Pomes a tornar a 16 mesos per 5.000 €.

• Diners en el compte corrent: 3.000 €.

800 & a 1'20 €/&.

• Diners en caixa per 1.000 €.

• 200 accions de Gas Natural, sent el canvi de 22'35 €/acció.

• Préstec rebut de Pau Moné a tornar a 20 mesos de 5.000 €.

• S'han acceptat lletres a CONSA a 16 mesos per a pagar les excavadores per 10.000 €.

ES DEMANA:

• Nom correcte dels comptes utilitzats segons el P.G.C. i classificació en la massa patrimonial corresponent.

• Inventari de l'empresa.

• Balanç de Situació de l'empresa.

EXERCICI Nº 7

La empresa ESPA, S.A. (ESPASA) presenta al finalitzar el segon trimestre el següent patrimoni:

• Existències: 200 u. article Q a 200 €/u..

300 u. “ Y a 120 “

• Equipament informàtic: 3 ordinadors per valor de 500 € cadascú.

3 pantalles per valor de 100 € cadascuna.

3 teclats per valor de 50 € cadascú.

5 ratolins per valor de 10 € cadascú.

• Té pendent de cobrament per venda de mercaderies: CRISA 6.000 €

PUSA 1.000 €

• Efectes acceptats pendents de pagament per la compra de mercaderies: LUPSA 1.600 €.

SIMSA 1.400 €.

• Ha concedit un préstec al treballador J. Pòmez per 4.000 € a tornar en un termini de 12 mesos.

• Diners en bancs:3.000 € en c/c. del Banco Popular.

1.000 dòlars americans en c/c. de BANCAIXA a 0'78 €/$.

• COMPSA li deu 3.500 € per la venda de maquinària, documentada amb lletra acceptada a cobrar

en un termini de 15 mesos.

• La Seguretat Social li deu 2.000 €.

• Deu 2.000 € per diverses gestions realitzades pel despatx d'advocats Martí Advocats.

• Diners en caixa per 4.200 €.

• Préstec rebut de BBVA per 12.000 € a tornar en 18 mesos.

ES DEMANA:

• Nom correcte dels comptes utilitzats segons el P.G.C. i classificació en la massa patrimonial corresponent.

• Inventari de l'empresa.

• Balanç de Situació de l'empresa.

TEMA 3: LA METODOLOGIA COMPTABLE.

3.1. ELS FETS COMPTABLES. CONCEPTE I CLASSES.

3.2. ELS COMPTES.

3.3. LA REPRESENTACIÓ DEL COMPTE. EL LLIBRE MAJOR.

3.4.TERMINOLOGIA COMPTABLE.

3.1. ELS FETS COMPTABLES. CONCEPTE I CLASSES.

Un fet comptable és un determinat acte que ha efectuat l'empresa i que cal ser registrat per la Comptabilitat perquè afecta a l'estructura o valor del seu patrimoni. Ens trobem amb tres classes de fets comptables:

• Permutatius. Aquells que produixen augments o disminucions d'actiu o de passiu (exigible) que se compensen entre sí i que per tant no alteren el valor del net patrimonial. Ex.: Pagar en efectiu a un proveïdor.

• Modificatius. Generen un benefici o pèrdua a l'empresa, i per tant varien la quantia del valor patrimonial. Ex.: Pagar una reparació.

• Mixtes. Varia tant la composició del patrimoni (Permutatiu) com el seu valor (Modificatiu). Ex.: Vendre unes accions a un preu diferent del de compra.

3.2. ELS COMPTES.

Les empreses es troben contínuament en plena activitat, i per tant diàriament es produeixen un munt de fets comptables que cal registrar. Resulta evident que la realització diària d'inventaris i balanços per a comptabilitzar els canvis produïts implicaria un gran esforç per a l'empresa, per a la qual cosa cal ajudar-se d'altres instruments que faciliten la tasca comptable.

En ordre a solucionar aquest problema sorgeix el concepte de compte, com a instrument de representació i mida de la situació i evolució d'un element patrimonial. Hi haurà tants comptes com elements patrimonials, i envers el conjunt de comptes obtindrem una visió integral del patrimoni de l'empresa, el qual es veurà reflectit més tard d'una manera sintètica en el Balanç.

De igual manera que amb els elements patrimonials, ens trobarem amb comptes d'Actiu, que representen bens i drets de cobrament de l'empresa; i comptes de Passiu, que replegaran deutes i obligacions de l'empresa (bé amb els accionistes -passiu no exigible o net-, bé amb terceres persones -passiu exigible-).

3.3. LA REPRESENTACIÓ DEL COMPTE. EL LLIBRE MAJOR.

Els comptes es representen simplificadorament en forma de T majúscula, mitjançant una creueta que està encapçalada pel títol amb el qual es nomena l'element patrimonial que s'està registrant, i que compta amb dos braços: l'esquerre rep el nom de Deure i el dret el d'Haver. Anem a vore-ho gràficament:

DEURE TÍTOL DEL COMPTE HAVER









Com hem dit, es tracta d'una representació abreujada, ja que al Llibre Major és on trobem la representació completa dels comptes. El Llibre Major destina un full per cada compte que registra, proporcionant una informació quantitativa i qualitativa de cada element patrimonial que és objecte de registre en l'empresa.

El Llibre Major és necessari per a realitzar el Balanç, ja que li transcriu l'import dels saldos, així com per a conèixer en qualsevol moment la situació i evolució d'un element patrimonial concret.

Un dels ratllats més habituals del Llibre Major és el següent:

COMPTE: CAIXA, € FOLI Nº.: 1

DATA	CONCEPTE	Nº. ASS.	DEURE	HAVER	SALDO
2-01-03	Saldo inicial	1	3.587		3.587
“	Fra. 234 Client J. Picó	5	1.023		4.610
3-01-03	Fra. 48 P.Añó (Fuster)	18		345	4.265
:
:

3.4. TERMINOLOGIA COMPTABLE.

Com ja està dit, nosaltres utilitzarem usualment el ratllat simplificat del compte. A l'hora de fer anotacions en aquesta creueta sol emprar-se una terminologia a la qual convindria acostumar-se el més prompte possible. D'entre els termes més utilitzats, cal subratllar els següents:

• Obrir un compte. Consisteix en posar-li un títol, col·locant el seu nom en el encapçalament entre les paraules DEURE i HAVER, i anotar una primera quantitat.

• Carregar un compte. Equival a escriure una quantitat al Deure.

• Abonar un compte. Fer una anotació a l'Haver.

• Dèbit. És la suma de les anotacions realitzades al Deure.

• Crèdit. És el total dels registres fets a l'Haver.

• Saldo. És la diferència entre la suma del Deure i la de l'Haver, és a dir, entre el Dèbit i el Crèdit. Pot ser:

• Deutor. Quan es major el Dèbit que el Crèdit.

• Creditor. Si es major el Crèdit que el Dèbit.

• Nul o Zero. Quan Dèbit i Crèdit presenten el mateix import.

• Liquidar un compte. És realitzar les operacions necessàries per a obtindre el Saldo.

• Saldar un compte. Consisteix en anotar el saldo en la part corresponent a la menor suma, amb la finalitat de que ambdós costats sumen el mateix.

• Tancar un compte. Equival a anotar les sumes del Deure i de l'Haver a la mateixa altura, i traçar una doble ratlla per baix de les sumes. Si en un dels costats restaren línies en blanc, es traça una diagonal ocupant l'espai buit.

• Reobertura d'un compte. Es refereix a tornar a fer anotacions en un compte després d'estar tancat, la qual cosa fem escrivint primer el saldo en el costat corresponent a la major suma.

EXEMPLE: DEURE CAIXA, € HAVER

345

_________1.023 Sd: 4.265_________ Saldo= Dèbit - Crèdit =

4.610 4.610 =4.610 - 345= 4.265 €

============================

TEMA 4: EL SISTEMA DE PARTIDA DOBLE.

4.1. EL SISTEMA DE PARTIDA DOBLE: PRINCIPIS.

4.2. LA REPRESENTACIÓ DELS FETS COMPTABLES: L'ASSENTAMENT. EL LLIBRE

DIARI.

4.3. TEORIES DE CÀRREC I ABONAMENT.

4.4. COMPTES DE DESPESES I D'INGRESSOS.

4.5. INTRODUCCIÓ PRÀCTICA AL REGISTRE COMPTABLE.

4.5.1. COMPRA-VENDA DE MERCADERIES.

4.5.2. COMPRA-VENDA D'IMMOBILITZAT.

4.5.3. PRESTACIONS DE SERVEIS.

4.5.4. PRÈSTECS.

4.1. EL SISTEMA DE PARTIDA DOBLE: PRINCIPIS.

Hem vist que amb el Balanç tenim una visió global del patrimoni de l'empresa, i que amb el Llibre Major visualitzem els moviments protagonitzats per cada element patrimonial. Tanmateix, el que un element patrimonial tinga un moviment implica que, com a mínim, hi ha un altre element patrimonial que també està experimentant canvis en la seua valoració. Així, si jo compre un camió en efectiu, registraré al compte Elements de Transport un augment del seu valor, però alhora em disminuirà el saldo del compte Caixa, € , ja que això ha implicat una eixida de diners.

Resulta clar que amb la multitud d'operacions que fan les empreses, algunes d'elles amb molts elements patrimonials implicats, podrien sorgir errors i per tant, seria convenient arbitrar algun sistema que pal·liara aquest problema. En ordre a solucionar-ho, fra Luca Pacioli va crear al segle XV la Partida Doble, els principis de la qual són els següents:

• En tot fet comptable hi ha, al menys, dos comptes implicats.

• No hi ha partida sense contrapartida, és a dir, no hi ha cap anotació en el Deure que no implique una o més anotacions en l'Haver.

• En cada registre d'un fet comptable, la suma de les quantitats anotades al Deure té que ser igual a la suma de les quantitats inscrites en l'Haver.

• Aquell que rep s'anota al Deure i aquell que lliura es registra a l'Haver.

4.2. LA REPRESENTACIÓ DELS FETS COMPTABLES: L'ASSENTAMENT. EL LLIBRE DIARI.

Cada fet comptable es representa segons els principis del Sistema de Partida Doble realitzant un assentament. Aquest registrarà, per tant, el moviment que un determinat fet comptable ha originat en dos o més comptes.

Nomenem Llibre Diari a aquell que recull tots els assentaments que es realitzen, en el mateix ordre en què es produeixen i amb expressió de la data en que han ocorregut. Podem dir que el Llibre Diari relata la història econòmica de l'empresa: comença amb l'assentament d'obertura traslladant el patrimoni de l'empresa a principi d'exercici, seguidament registra cronològicament totes les operacions realitzades per l'empresa i finalitza amb un assentament de tancament que expressa el patrimoni de l'empresa a la fi de l'exercici econòmic.

El ratllat més usual del Llibre Diari és l'americà:

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7)

2.000 720 100

2 3 4

1 2 3

--------------------------Gener 2------------------------ (572) Bancs i ..., € a (102) Capital -------------------------- ------------------------- (600) Compres Merc. 10 u. art. A a 12 €/u. 40 u. art. K a 15 €/u. a (572) Bancs i ..., € --------------------------Gener 3------------------------ (430) Clients 5 u. art. A a 20 €/u. a (700) Vendes Merc. -------------------------- ------------------------- : : : : : : : :

1 2 5

120 600

2.000 720 100

Quantitats al Deure.

Nº. Full del Major del compte escrit al Deure.

Nº. Assentament.

Data, nº. comptes segons el P.G.C. espanyol, títols dels comptes i detall de l'assentament.

Nº. Full del Major del compte anotat a l'Haver.

Quantitats parcials (Tant del Deure com de l'Haver).

Quantitats de l'Haver.

Els assentaments poden ser:

• Simples. Intervenen sols dos comptes, un al Deure i l'altre a l'Haver.

Exemple: Ven gèneres al comptat per 3.000 €.

1 ________________ ______________

3.000 (570) Caixa, € a (700) Vendes de Mercaderies 3.000

________________ ______________

Cal dir que aquest ratllat simplificat és el que utilitzarem habitualment. Els motius de càrrec i abonament els explicarem al punt següent.

• Compostos. Hi ha un compte deutor i diversos creditors, o viceversa.

Exemple: Compra mercaderies per 2.000 €, pagant la meitat amb taló bancari i deixant pendent la resta.

2 ________________ ______________

2.000 (600) Compres de Mercaderies a (572) Bancs i ..., € 1.000

a (400) Proveïdors 1.000

________________ ______________

Exemple: Ven productes acabats per 4.000 €, cobrant 1.000 € al comptat i girant lletra que es acceptada per la resta.

3 ________________ ______________

1.000 (570) Caixa, €

3.000 (431) Clients,Efectes Comercials Cobrar a (701) Vendes Productes Acabats 4.000

________________ ______________

• Complexes. Quan hi ha diversos comptes deutors i diversos creditors.

Exemple: Ven un ordinador i un camió per 1.200 € i 24.000 € respectivament, cobrant la meitat al comptat i quedant pendent de cobrament la resta a 6 mesos.

4 ________________ ______________

12.600 (570) Caixa, € a (227) Equips per a Proc. Inform. 1.200

12.600 (543) Crèdits a C.T. per Enaj. Immob. a (228) Elements de Transport 24.000

________________ ______________

4.3. TEORIES DE CÀRREC I ABONAMENT.

Al llarg del temps s'han enunciat diverses teories per a discriminar davant d'una determinada operació si en un compte s'origina un càrrec (anotació al Deure) o un abonament (registre a l'Haver). Així, la teoria personalista ja estudiada (deutor el que rep i creditor qui lliura) o la materialista (allò que entra va al Deure i allò que eix va a l'Haver); tanmateix, la més utilitzada és la teoria matemàtica que indica com a motius de càrrec i abonament els següents:

• Es carrega (s'anota al Deure) l'Actiu inicial, els augments d'Actiu i les disminucions de Passiu i Net. A més a més, caldria dir que també van al Deure els comptes del grup 6, Compres i Despeses (amb poques excepcions) i del grup 8 (Despeses Imputades al Patrimoni Net).

• S'abona (s'anota a l'Haver) el Passiu i el Net inicials, els augments de Passiu i Net i les disminucions d'Actiu. A més a més, també anotem a l'Haver els comptes del grup 7, Vendes i Ingressos (amb escasses excepcions) i del Grup 9 (Ingressos Imputats al Patrimoni Net).

Esquemàticament:

DEURE PATRIMONI HAVER

Actiu Inicial Passiu Inicial

Augments d'Actiu Augments de Passiu i Net

Disminucions de Passiu i Net Disminucions d'Actiu

Compres i Despeses Vendes i Ingressos

4.4. COMPTES DE DESPESES I D'INGRESSOS.

Aquests comptes no es corresponen amb cap element patrimonial, sinó que són representatius de pèrdues i de beneficis que obté l'empresa en el desenrotllament de la seua activitat.

D'igual manera que férem una primera relació de comptes representatius d'elements patrimonials, prèviament a la realització d'assentaments caldria introduir també alguns comptes de despeses i d'ingressos dels grups 6 i 7 respectivament, amb indicació del seu significat.

D'entre els comptes de despeses cal esmentar els següents:

• 600. COMPRES DE MERCADERIES. Aprovisionament de mercaderies, incloent totes les despeses ocasionades que corresponguen a l'empresa.

• 621. ARRENDAMENTS I CÀNONS. Lloguers i dret d'ús de la propietat industrial (patents i marques) d'altres empreses.

• 622. REPARACIONS I CONSERVACIÓ. Avaries i manteniment de l'immobilitzat.

• 623. SERVEIS DE PROFESSIONALS INDEPENDENTS. Professionals que han prestat un servei a l'empresa (economistes, advocats, gestors, etc.).

• 624. TRANSPORTS. Aquells que corren a càrrec de l'empresa i que no cal considerar-los com a major valor d'adquisició.

• 625. PRIMES D'ASSEGURANCES. Assegurances de l'empresa, excepció feta dels referits al seu personal.

• 626. SERVEIS BANCARIS I SIMILARS. Comissions i despeses per serveis prestats per les entitats financeres i que no tinguen la consideració de despeses financeres.

• 627. PUBLICITAT, PROPAGANDA I RELACIONS PÚBLIQUES. Les corresponents a aquestes denominacions.

• 628. SUBMINISTRAMENTS. Electricitat, llum, gas i similars.

• 629. ALTRES SERVEIS. Entre d'altres, despeses de viatge del personal i d'oficina.

• 631. ALTRES TRIBUTS. Impostos i taxes diferents de l'Impost de Societats.

• 640. SOUS I SALARIS. Retribucions al personal.

• 642. SEGURETAT SOCIAL A CÀRREC DE L'EMPRESA. Quota de cotització de l'empresa a la Seguretat Social

• 669. ALTRES DESPESES FINANCERES. Aquelles no incloses en la resta del subgrup 66.

• 678. DESPESES EXCEPCIONALS. Aquelles que no procedeixen de l'activitat normal de l'empresa o que no ocorren amb freqüència.

Referent als ingressos podríem enumerar els següents:

• 700. VENDES DE MERCADERIES. Transmissió de la propietat dels bens que són l'objecte de tràfic de l'empresa.

• 705. PRESTACIONS DE SERVEIS.Els que facturen les empreses de serveis als seus clients.

• 752. INGRESSOS PER ARRENDAMENTS. Lloguers de bens propietat de l'empresa.

• 753. INGRESSOS DE PROPIETAT INDUSTRIAL CEDIDA EN EXPLOTACIÓ. Cessió a altres del dret d'ús de patents i marques de l'empresa.

• 754. INGRESSOS PER COMISSIONS. Per serveis mediadors realitzats de manera no usual.

• 755. INGRESSOS PER SERVEIS AL PERSONAL. Economats, menjadors, transports, vivenda, etc. facilitats per l'empresa als seus empleats.

• 759. INGRESSOS PER SERVEIS DIVERSOS. Serveis prestats a altres empreses de manera eventual.

• 769. ALTRES INGRESSOS FINANCERS. Els no inclosos en la resta del subgrup 76.

• 778. INGRESSOS EXCEPCIONALS. Els que no són habituals.

4.5. INTRODUCCIÓ PRÀCTICA AL REGISTRE COMPTABLE.

Una volta hem determinat els motius de càrrec i abonament dels comptes en el sistema de partida doble, anem a fer els primers assentaments començant per les operacions més comuns que viu l'empresa i en temes posteriors aprofundirem el nostre estudi. Cal dir, que a efectes de centrar-nos en aquest procés, en els primers assentaments i supòsits no inclourem l'I.V.A., per tal d'introduir-lo quan el registre comptable estiga més consolidat.

4.5.1. COMPRA-VENDA DE MERCADERIES.

• L'empresa compra mercaderies per 2.000 €, pagant la meitat en efectiu, accepta lletra a 90 dies per 400 € i la resta queda pendent de pagament.

Anem a analitzar un per un els moviments dels comptes implicats:

• (600) Compres de Mercaderies. Com sabem, es tracta d'un compte del grup 6 (Compres i Despeses), per la qual cosa cal registrar-lo al Deure (ja vorem al tema 5 que les úniques excepcions de comptes d'aquest grup que cal anotar a l'Haver són Descompte sobre Compres per Prompte Pagament (606), Devolucions de Compres i Operacions Similars (608), i “Rappels” sobre compres (609)).

• (570) Caixa, €. Com sabem, aquest compte representa els diners en metàl·lic que té l'empresa en euros, i per tant, pertany a l'Actiu. Al produir-se una eixida de diners, el nostre Actiu disminueix, per la qual cosa cal anotar-lo a l'Haver.

• (401) Proveïdors, Efectes Comercials a Pagar. Com que representa un deute per a l'empresa, es tracta d'un compte de Passiu. Després de realitzar aquesta operació l'empresa té més deutes, és a dir, ha augmentat el Passiu, i per tant anirà a l'Haver.

• (400) Proveïdors. Iguals raonaments que el (401).

L'assentament quedarà, doncs:

________________ ______________

2.000 (600) Compres de Mercaderies a (570) Caixa, € 1.000

a (401) Proveïdors, Ef. Com. Pagar 400

a (400) Proveïdors 600

________________ ______________

• L'empresa ven mercaderies per 3.000 €, cobrant 1.000 € mitjançant taló que ingressa en el compte corrent, gira lletra que és acceptada per 1.500 € i la resta queda pendent de cobrament.

Els moviments de comptes que caldrà fer són:

• (700) Vendes de Mercaderies. És un compte del grup 7 (Vendes i Ingressos), i per tant cal anotar-lo a l'Haver (sols tenim com a excepcions els comptes (706) Descompte sobre Vendes per Prompte Pagament), (708) Devolucions de Vendes i Operacions Similars i (709) “Rappels” sobre Vendes).

• (572) Bancs i Institucions de Crèdit c/c.,vista,€. Són diners que tenim en euros en el compte corrent d'un banc, per la qual cosa és un compte d'Actiu. Ara ens entren més diners i per tant es produirà un augment de l'Actiu, i per tant tenim que fer l'anotació al Deure.

• (431) Clients, Efectes Comercials a Cobrar. Són drets de cobrament per la venda de mercaderies documentats amb lletres de canvi, i per tant es tracta d'un compte d'Actiu. Després d'aquesta operació tindrem més drets de cobrament, i és per això que augmentarà l'Actiu, per tant l'anotarem al Deure.

• (430) Clients. Igual raonament que el (431).

L'assentament es redactarà:

________________ ______________

1.000 (572) Bancs i..., €

1.500 (431) Clients, Efectes Comercials Cobrar

500 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 3.000

________________ ______________

4.5.2. COMPRA-VENDA D'IMMOBILITZAT.

• Compra mobles per 6.000 €, pagant 2.000 € amb taló bancari, acceptant lletra per 1.000 € a 15 mesos i quedant pendent de pagament la resta a 12 mesos.

Les anotacions que cal fer en els comptes són:

• (216) Mobiliari. Al ser bens que té l'empresa, és un compte d'Actiu. Ara hi haurà més mobles, i per tant es produeix un augment d'Actiu, per la qual cosa s'anotarà al Deure.

• (572) Bancs i ..., €. Es produeix una eixida de diners del banc, per tant disminueix l'Actiu i caldrà registrar-ho a l'Haver.

• (175) Efectes a Pagar a Llarg Termini. Com sabem es tracta d'un compte de Passiu que replega les lletres pendents de pagament amb termini superior a l'any. Ara hi ha una lletra més a pagar, per la qual cosa augmenta el Passiu i cal anotar-ho a l'Haver.

• (523) Proveïdors d'Immobilitzat a Curt Termini. Acull els deutes pendents de pagament amb venciment màxim d'un any, per la qual cosa és un compte de Passiu. Després de comprar els mobles tenim un deute més i per tant ha augmentat el Passiu; és per això que escriurem aquest compte a l'Haver.

Veiem com quedarà l'assentament:

________________ ______________

6.000 (216) Mobiliari a (572) Bancs i ..., € 2.000

a (175) Efectes a Pagar a Ll.T. 1.000

a (523) Proveïdors d'Immob. a C.T. 3.000

________________ ______________

Cal dir que faltaria considerar l'amortització i el benefici o pèrdua generat en l'operació, però açò serà objecte d'estudi detallat en temes posteriors.

• Ven un camió per 12.000 €, cobrant 3.000 € en metàl·lic, lliurant lletra que és acceptada per 4.000 € a 16 mesos i quedant pendent de cobrament la resta a 8 mesos.

L'estudi previ de les anotacions a realitzar serà el següent:

• (218) Elements de Transport. Es tracta d'un compte d'actiu que ara disminueix, ja que estem venent-ne un d'ells. Per tant, l'anotarem a l'Haver.

• (570) Caixa, €. Tenim una entrada de diners, per la qual cosa augmenta l'Actiu i cal registrar-ho al Deure.

• (253) Crèdits a Llarg Termini per Alienació d'Immobilitzat. Replega els drets de cobrament documentats en lletra o no per la venda d'Immobilitzat amb venciment superior a l'any, i en conseqüència és un compte d'Actiu. Ara hi ha un nou dret de cobrament i per tant un augment d'Actiu que anotarem al Deure.

• (543) Crèdits a Curt Termini per Alienació d'Immobilitzat. Igual que l'anterior, però amb termini màxim d'un any. Conseqüentment, anirà també al Deure.

L'assentament es redactarà:

________________ ______________

3.000 (570) Caixa, €

4.000 (253) Crèdits a Ll. T. per Alien. Immob.

5.000 (543) Crèdits a C.T. per Alien. Immob. a (218) Elements de Transport 12.000

________________ ______________

4.5.3. PRESTACIONS DE SERVEIS.

• Li presenten factura per reparació de maquinària per 400 €, a pagar la meitat dins de 30 dies i per la resta accepta lletra a 90 dies.

Tenim com a comptes que pertoquen els següents:

• (622) Reparacions i Conservació. Es tracta d'un compte de despeses, i per tant, cal registrar-lo al Deure.

• (410) Creditors per Prestació de Serveis. Reflexa deutes pendents de pagament per fer un servei a l'empresa, i per tant és de Passiu. Com que ara devem més per aquest concepte, s'ha produït un augment del Passiu que cal anotar a l'Haver.

• (411) Creditors, Efectes Comercials a Pagar. Recull el mateix concepte que el compte 410, però quan el deute es documenta amb lletra. És per tant de passiu, i davant de l'augment d'un efecte més a pagar l'increment corresponent de Passiu que s'origina caldrà anotar-ho a l'Haver.

Després d'aquest procés, l'assentament resultant serà el següent:

________________ ______________

400 (622) Reparacions i Conservació a (410) Creditors per Prest. Serveis 200

a (411) Creditors, Efectes Com. Pagar 200

________________ ______________

• El rebut del lloguer d'un baix comercial propietat de l'empresa per 500 € es cobrarà la meitat a 30 dies i per la resta es lliura lletra que és acceptada a 15 dies.

Els comptes que ens apareixen són els següents:

• (752) Ingressos per Arrendaments. Al tractar-se d'un compte d'ingressos s'anotarà a l'Haver.

• (440) Deutors. Replega drets de cobrament per serveis que ha prestat l'empresa, i per tant és d'Actiu. Ara tenim un dret més de cobrament, augmenta l'Actiu i caldrà anotar-ho al Deure.

• (441) Deutors, Efectes Comercials a Cobrar. Es tracta del mateix concepte que el 440, si bé varia en què el dret de cobrament es formalitza en una lletra. Per tant també es un compte d'Actiu, i com que s'ha produït també un augment d'aquest, caldrà registrar-ho igualment al Deure.

L'assentament serà, doncs, el següent:

________________ ______________

250 (440) Deutors

250 (441) Deutors, Efectes Com. Cobrar a (752) Ingressos per Arrendament 500

________________ ______________

4.5.4. PRÈSTECS.

• Concedeix en efectiu un préstec a tornar en 6 mesos per 3.000 €.

Els comptes que caldrà utilitzar són:

• (542) Crèdits a Curt Termini. Compren els préstecs concedits per l'empresa amb venciment màxim d'un any. Per tant és tracta d'un dret de cobrament i pertany a l'Actiu (si s'haguera realitzat a un treballador utilitzaríem el 544 Crèdits a C.T. al Personal). Com que l'empresa té un nou dret de cobrament, augmentarà el seu Actiu i caldrà anotar-ho al Deure.

• (570) Caixa, €. Al concedir el préstec s'origina una eixida de diners que caldrà registrar, a l'Haver, ja que es tracta d'una disminució d'Actiu.

Per tant, registrarem l'operació de la següent manera:

________________ ______________

3.000 (542) Crèdits a Curt Termini a (570) Caixa, € 3.000

________________ ______________

• L'empresa rep un préstec per 10.000 € a tornar en 15 mesos que ingressa al compte corrent.

Els comptes que ens apareixeran seran:

• (572) Bancs i ..., €. Augmenta el diners en el banc, per tant també l'Actiu, i cal fer l'anotació corresponent al Deure.

• (171) Deutes a Llarg Termini. Replega els préstecs rebuts amb venciment superior a l'any (si fora amb una entitat financera caldria utilitzar el 170, Deutes a Llarg Termini amb Entitats de Crèdit). Ara tindrem més deutes, per tant més Passiu i cal anotar-ho a l'Haver.

________________ ______________

10.000 (572) Bancs i ..., € a (171) Deutes a Llarg Termini 10.000

________________ ______________

ANEXE : QUADRE DE COMPTES BÀSICS

CONCEPTE/COMPTE	SENSE EFECTE LLIURAT	AMB EFECTE LLIURAT
Compra Mercaderies	(400)PROVEÏDORS	(401)PROVEÏDORS,EFECTES COMERCIALS PAGAR
Li fan un servei	(410)CREDITORS PREST.SER.	(411)CREDITORS, EFECTES COMERCIALS A PAGAR
Compra Immobilitzat	(173)PROVEÏD. IMMOB. LL.T. (523)PROVEÏD. IMMOB. C.T.	(175)EFECTES A PAGAR A LL.T. (525)EFECTES A PAGAR A C.T.
Rep un préstec	(170)DEUTES LL.T. ENT. CDT. (520)DEUTES C.T. ENT. CDT. (171)DEUTES A LL.T. (521)DEUTES A C.T.	(175)EFECTES A PAGAR A LL.T. (525)EFECTES A PAGAR A C.T.
Ven Mercaderies	(430)CLIENTS	(431)CLIENTS,EFECTES COMERCIALS A COBRAR
Fa un servei	(440)DEUTORS	(441)DEUTORS,EFECTES COMERCIALS COBRAR
Ven Immobilitzat	(253)CDTS.ALIEN.IMMOB LL.T. (543)CDTS.ALIEN.IMMOB.C.T.	(253)CREDITS PER ALIENACIÓ IMMOB. A LL.T. (543)CREDITS PER ALIENACIÓ IMMOB. A C.T.
Concedeix un préstec	(252)CRÈDITS A LL.T. (542)CRÈDITS A C.T. (254)CRÈDITS L.LT. PERSONAL (544)CRÈDITS C.T. PERSONAL	(252)CREDITS A LL.T. (542)CREDITS A C.T.

SUPÒSIT Nº 1

Joan Colom Colomer constitueix una empresa amb les següents aportacions: Diners en metàl·lic, 5.000 €; diverses ferramentes, 8.000 €; un préstec concedit pel banc per 18.000 €. (3 M.); deutes per la compra de mercaderies, 3.000 €; drets de cobrament documentats amb lletra per la venda de mercaderies, 3.000 €; màquines, 22.000 €; diners en c/c, 40.000 €; un camió, 24.000 €; existències, 30.000 €; solar, 80.000 € i equipament informàtic, 1.200 €.

Realitza les següents operacions:

Ven mercaderies per 4.000 €, cobrant la meitat al comptat i quedant pendent de cobrament la resta.

El client anterior accepta una lletra pel seu deute.

El client paga la lletra.

Compra mercaderies per 5.000 €, pagant 1.000 € al comptat i 2.000 € amb taló bancari, accepta lletra per 500 € i queda pendent de pagament la resta.

Deixa 1.000 € a una altra empresa (12 M.).

Compra mobles per 7.000 €, pagant la meitat amb taló bancari i quedant pendent de pagament la resta (6 M.).

Accepta lletra per aquest import.

Compra 600 accions de Repsol-YPF a 22'50 € cadascuna.

Ha quedat pendent de pagament 100 € de transports.

Torna el préstec rebut mitjançant taló bancari.

ES DEMANA:

• Balanç de Situació Inicial de l'empresa.

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 2

MOSTO, S.A. (MOSTOSA) constituix una empresa amb les següents aportacions: Diners en metàl·lic, 25.000 €; 2.000 dòlars U.S.A. a un canvi de 0'80 €/$; mobles, 8.000 €; deutes amb Hisenda, 4.000 €; un préstec fet a MOROSA per 10.000 €. (6 M.); saldo a favor amb la Seguretat Social, 3.000 €; màquines, 13.000 €; local comercial, 100.000 €; drets de cobrament de lloguer, 1.000 €; diners en c/c, 50.000 € i existències, 40.000 €.

Realitza les següents operacions:

Compra mercaderies per 8.000 €, pagant la meitat al comptat i quedant pendent de pagament la resta.

Acceptem una lletra al subministrador anterior per l'import pendent.

Paguem aquesta lletra amb taló bancari.

Ven mercaderies per 20.000 €, cobrant 10.000 € al comptat i 4.000 € amb taló bancari, gira lletra per 2.000 € i queda pendent de cobrament la resta.

Li concedeixen un prèstec de 5.000 € (18 M.).

Ven els mobles per 8.000 €, cobrant la meitat amb taló bancari i quedant pendent de cobrament la resta (6 M.).

El lloguer de les instal·lacions de l'empresa puja a 1.000 €, dels quals paga 400 € i deixa a deure la resta.

Li tornen el préstec mitjançant taló bancari.

La gestoria li passa factura per 600 €, la qual queda pendent de pagament.

Cobra amb taló una comissió per 1.000 € per una intermediació realitzada.

Cobra 500 € del lloguer d'una part del baix comercial.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 3

La empresa SILUCOFASA presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en c/c. per 30.000 €; deute amb Hisenda per 2.000 €; equip informàtic per 3.000 €; saldo a favor amb la Seguretat Social per 1.000 €; diners en efectiu per 10.000 €; mercaderies per 50.000 €; deutes per la compra de mercaderies documentat amb lletra per 20.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies per 15.000 €; préstec rebut de Bancaixa a 15 mesos per 20.000 € i deute formulat amb lletra a 8 mesos per la compra dels ordinadors per 500 €.

Realitza les següents operacions:

Paga el deute amb Hisenda.

Paga la lletra per compra de mercaderies amb taló bancari.

Fa un préstec a una treballadora per 3.000 €, a tornar en 15 mesos.

Compra mercaderies per 10.000 €, a pagar a 120 dies.

Telefónica li factura per 400 € que paga pel banc.

Cobra el saldo a favor de la Seguretat Social.

Compra mobiliari per 15.000 €, pagant 5.000 € amb taló, acceptant lletra a 15 mesos per 4.000 € i quedant pendent de pagament la resta a 6 mesos.

Ven mercaderies per 26.000 €, cobrant la meitat amb taló i la resta queda pendent de cobrament a 90 dies.

Deixa pendents de pagament salaris per 2.000 €.

Té pendent de cobrament 3.000 € de cessió d'una patent.

Ha pagat per despeses de material d'oficina per 200 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

SUPÒSIT Nº 4

L'empresa INGENIO, S.A. (INGENIOSA) es constituix amb el següent patrimoni: Diners en efectiu per 25.000 €; accions d'Arcelor per valor de 5.000 €; deutes amb l'electricista per 2.000 €; camió valorat en 18.000 €; préstec rebut de FOSA a 15 mesos per 12.000 €; màquines valorades en 30.000 €; compte d'estalvis amb 30.000 €; deutes amb la Seguretat Social per 6.000 € i existències per 22.000 €.

Realitza les següents operacions:

Compra maquinària per 15.000 €, pagant la meitat al comptat i la resta queda pendent de pagament a 6 mesos.

Accepta una lletra pel deute anterior.

Paga la lletra amb taló bancari.

Ven mercaderies per 10.000 €, cobrant la meitat al comptat, 2.000 € amb lletra i la resta queda pendent.

Avança diners a un treballador per 1.000 €.

Ven el camió pel seu valor comptable, cobrant 12.000 € amb taló bancari, 2.000 mitjançant lletra a 15 mesos i la resta queda pendent a 6 mesos.

Compra mercaderies per 5.000 €, pagant 2.000 € en efectiu, 1.000 € mitjançant lletra i resta queda pendent.

Torna el préstec rebut amb taló bancari.

Ha ingressat 1.000 € en efectiu de l'economat de l'empresa.

S'ha incendiat una màquina valorada en 3.000 €.

A l'empresa li ha tocat una participació d'un sorteig de loteria per 40.000 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

TEMA 5: LLIBRES I CICLE COMPTABLE.

5.1. ELS LLIBRES COMPTABLES.

5.2. EL CICLE COMPTABLE.

5.1. ELS LLIBRES COMPTABLES.

Al llarg dels temes donats hem vist la necessitat que té l'empresa d'utilitzar diversos llibres per tal de registrar el més fidelment possible i de la manera més completa la seua realitat patrimonial. El Codi de Comerç es fa eco d'aquesta necessitat i ja veiérem com a l'article 25.1 legisla al respecte que tot empresari té que portar una comptabilitat ordenada, adequada a l'activitat de la seua empresa, i establix a continuació els següents llibres obligatoris de Comptabilitat:

• Llibre Diari.

• Llibre d'Inventari.

• Llibre de Comptes Anuals. Aquest està integrat al seu temps per:

• Balanç de Situació.

• Compte de Pèrdues i Guanys.

• Estat de Canvis en el Patrimoni Net.

• Estat de Fluxos d'Efectiu.

• La Memòria.

Referent a les societats mercantils també dicta a l'article 26.1. el següent: Les societats mercantils portaran també un llibre o llibres d'actes, als quals constaran, al menys, tots els acords que han pres les juntes generals i especials i demés òrgans col·legiats de la societat.

A més a més, solen portar-se altres llibres de manera voluntària, dels quals els més importants són el Llibre Major i els Llibres Auxiliars. Aquests complementen als obligatoris i repleguen moviments concrets d'un determinat compte o departament (així el Llibre de Caixa, Bancs, Clients, Proveïdors, Magatzem, etc.). La seua utilització està permesa pel Codi de Comerç, el qual a l'article 28.2. indica que: El llibre Diari registrarà dia a dia totes les operacions relatives a l'activitat de l'empresa. Serà vàlida, tanmateix, l'anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al mes, a condició de que el seu detall aparega en altres llibres o registres concordants, d'acord amb la naturalesa de l'activitat de què es tracte.

L'article 30.1. dicta que: Els empresaris conservaran els llibres, correspondència, documentació i justificants concernents al seu negoci, degudament ordenats, durant 6 anys, a partir del darrer assentament realitzat als llibres. Altrament, l'article 32.1. diu que: La comptabilitat dels empresaris és secreta, sense perjudici del que es derive del que disposen les Llei.

Pel que fa a la seua legalització, l'article 27.1 determina que: Els empresaris presentaran els llibres que obligatòriament tinguen que portar al Registre Mercantil del lloc on tingueren el seu domicili, per a que abans de la seua utilització, es pose al primer foli de cadascun diligència dels que tinguera el llibre i, a tots els fulls de cada llibre, el segell del Registre.

En referència a la legalització dels llibres que s'omplien en fulls solts que són posteriorment enquadernats diu el següent a l'article 27.2.: Serà valida, tanmateix, la realització d'assentaments i anotacions per qualsevol procediment idoni sobre fulls que desprès caldran ser enquadernades correlativament per a formar els llibres obligatoris, els quals seran legalitzats abans de que transcórreguen els quatre mesos següents a la data de tancament de l'exercici.

Ja que parlem de terminis, caldria conèixer els que corresponen des de que s'elaboren els comptes fins que es paga l'Impost de Societats:

• Elaboració dels comptes. Tres mesos des del tancament de l'exercici.

• Legalització dels llibres. Com hem dit, 4 mesos a partir del tancament de l'exercici.

• Informe dels auditors. Com a mínim un mes després de rebre els comptes.

• Junta General d'accionistes. Sis mesos des del tancament de l'exercici.

• Dipòsit dels comptes al Registre Mercantil. Un mes després de ser aprovats.

• Impost sobre Societats. Dins dels 25 dies següents a que hagen passat 6 mesos des del tancament de l'exercici.

També cal dir que els llibres comptables poden ser emprats als juís, com així ho determina l'article 31: El valor provatori dels llibres dels empresaris i demés documents comptables serà estimat pels tribunals de conformitat a les regles generals del Dret.

Quant a la manera de transcriure les anotacions als llibres, l'article 29.1. del Codi de Comerç indica que: Tots els llibres i documents comptables tindran que ser portats, qualsevol que siga el procediment emprat, amb claredat, per ordre de dates, sense espais en blanc, interpolacions, tatxades ni raspadures. Tindran que ser salvats a continuació, immediatament d'advertir-se, els errors o omissions patits a les anotacions comptables. No podran utilitzar-se abreviatures o símbols el significat dels quals no siga precís.

Finalment, el Real Decret 2814/1998 de 23 de desembre d'introducció de l'euro estableix a l'article 3.3. el següent: Des del dia 1 de gener de l'any 2002, els subjectes comptables quan anoten les operacions realitzades als llibres de comptabilitat, expressaran els seus valors exclusivament en euros.

Durant el curs ja hem treballat amb alguns d'aquests llibres. Ara anem a completar el nostre estudi explicant aquells que encara no hem vist, i anem a fer-ho seguint el procés comptable que en la pràctica quotidiana realitzen les empreses i que esquemàticament seria:

Justificants → Llibre Diari → Llibre Major → Llibres d'Inventaris i Comptes Anuals.

• JUSTIFICANTS.

Són els documents que donen testimoni de la realització d'una operació, i per tant, podran ser utilitzats com a valor provatori, tal i com estableix l'article 30.1. del Codi de Comerç enunciat al full anterior. També l'article 139 de la Llei de l'Impost de Societats diu que L'Administració tributària podrà realitzar mitjançant l'examen de la comptabilitat, llibres, documentació i justificants concernents als negocis del subjecte passiu ....

Aquests documents-justificants són objecte d'estudi d'altres mòduls, si bé cal enumerar alguns d'ells. Així, estan els comercials (nota de comanda, albarà, factura), d'aprovisionament (fitxa de magatzem, fitxes de costos, llibres de compres i de vendes), de cobraments i pagaments (lletra de canvi, taló, rebut, ordre de transferència, gir, ordre d'abonament, extractes bancaris), de venciments (d'efectes a pagar, d'efectes a cobrar), d'operacions de finançament (quadres d'amortització de prèstecs o de leasing), laborals (contracte de treball, nòmina), fiscals (TC-1, TC-2, liquidació d'I.V.A., liquidació de l'Impost de Societats) i altres (contractes de propietat, d'assegurances, de transport).

• LLIBRE DIARI.

Com sabem, el Llibre Diari rep aquest nom perquè registra dia a dia totes les operacions que esdevenen en l'empresa, si bé també està dit que és vàlid fer anotacions conjuntes per períodes no superiors al mes, sempre i quan el seu detall aparega de manera complementària en altres registres. En punts anteriors ja ha estat estudiat.

• LLIBRE MAJOR.

El seu nom prové de que al destinar un full a cada compte sempre era el més gran de tots els llibres, i si bé el Codi de Comerç no l'estableix com a obligatori, la pràctica comptable de l'empresa el fa molt necessari per a conèixer la realitat i evolució de cada element patrimonial i per a poder redactar els llibres d'Inventaris i els Comptes Anuals. També ha estat explicat.

• LLIBRE D'INVENTARIS I COMPTES ANUALS.

Aquest llibre és un element imprescindible i obligatori en la Comptabilitat de tota empresa, ja que a través dels Inventaris i Balanços descriu i relaciona tots els seus bens, drets i obligacions i a més a més formula els nomenats Comptes Anuals. Encara que aquests s'estudiaran en un dels temes finals del curs, anem a fer ara una introducció.

L'article 28.1. del Codi de Comerç indica que El llibre d'Inventaris i Comptes Anuals s'obrirà amb el balanç inicial detallat de l'empresa. Al menys trimestralment es transcriuran amb sumes i saldos els balanços de comprovació. Es transcriurà també l'inventari de tancament de l'exercici i els comptes anuals.

Veiem un per un aquests llibres:

• Balanç Inicial Detallat (Inventari Inicial).

L'inventari ens mostra d'una manera detallada la realitat patrimonial de l'empresa. Al tema 2 ja va ser objecte d'estudi.

• Balanç de Comprovació de Sumes i Saldos.

Quan estudiàrem el Sistema de Partida Doble vam dir que un dels principis que el regien era que Deure i Haver tenien que sumar sempre el mateix valor. Tanmateix, de vegades es cometen errors que fan que aquesta norma no s'acompleixca. Per tal d'adonar-nos d'aquests errors i rectificar-los es realitza amb una periodicitat no superior al trimestre aquest Balanç, en el qual apareix la suma dels moviments registrats del Deure i de l'Haver de cada compte, així com el seu saldo, de manera que el total de les sumes del Deure té que ser igual al total de les de l'Haver, i el total dels Saldos Deutors igual al total dels Saldos Creditors.

El ratllat més habitual és el que figura com a document 3, el qual es mostra a continuació:

Nº	COMPTE	SU DEURE	MES HAVER	SAL DEUTOR	DOS CREDITOR

• Els Comptes Anuals.

L'article 34.1. del C.C. diu: Al tancament de l'exercici, l'empresari tindrà que formular els comptes anuals de la seua empresa, que comprendran el balanç, el compte de Pèrdues i Guanys, un estat que reflexe els canvis al patrimoni net de l'exercici, un estat de fluxos d'efeciu i la memòria. Aquests documents formen una unitat. L'estat de fluxos d'efectiu no serà obligatori quan així ho estableixca una disposició legal. Anem a estudiar-los:

• Balanç de Situació Final.

De manera sintètica expressa els diversos elements patrimonials agrupats en les masses respectives, tal com férem al tema 2.L'article 35.1 del CC diu que El balanç comprendrà, amb la deguda separació, els bens i drets que constitueixen l'actiu de l'empresa i les obligacions que formen el passiu de la mateixa, especificant els fons propis. El balanç d'obertura d'un exercici té que correspondre's amb el balanç de tancament de l'exercici anterior. Els documents 4 i 5 estableixen la composició de l'actiu i del patrimoni net i passiu respectivament del balanç de situació final, d'acord amb el PGC.

• Compte de Pèrdues i Guanys.

L'article 35.2 diu que comprendrà, també amb la deguda separació, els ingressos i les despeses de l'exercici, i per diferències, el resultat del mateix. Distingirà els resultats ordinaris propis de l'explotació, dels que no ho siguen o dels que se originen en circumstàncies de caràcter extraordinari. El PGC acota les despeses i ingressos que recull el compte de Pèrdues i Guanys, exceptuant aquells que calga imputar directament al patrimoni net. Així, direm amb caràcter general, que a la fi de l'exercici tots els comptes de Despeses del grup 6 es tancaran i s'abonaran pel seu saldo amb càrrec al compte 129 Pèrdues i Guanys, i desprès tots els comptes d'Ingressos del grup 7 es tancaran i es carregaran amb abonament al mateix compte 129 Pèrdues i Guanys, de manera que el seu saldo indicarà el resultat positiu o negatiu en l'exercici per a l'empresa.

El document 6 permet una observació detallada de les despeses i ingressos que recull aquest compte. Cal incidir en la importància d'aquests compte, ja que el coneixement del resultat de l'exercici es necessari per a:

· La direcció de l'empresa, ja que permet analitzar i controlar les despeses i els ingressos.

· Els accionistes, perquè es un indicatiu de l'eficàcia del equip de gestió i determina el

repartiment dels beneficis entre ells.

· Els creditors, perquè els mostra les possibilitats econòmico-financeres de l'empresa.

· Hisenda, perquè és la base per a tributar per l'Impost de Societats.

• L'Estat de Canvis al Patrimoni Net.

Figura als documents 7 i 8, i presenta dues parts:

· Una primera part replega el resultat de l'exercici del compte de pèrdues i guanys, els ingressos i despeses imputats direcament al patrimoni net i les transferències efectuades al compte de pèrdues i guanys (aquests ingressos, despeses i transferències venen registrats en comptes dels grups 8 i 9).

· El segon document, nomenat Estat Total de Canvis al Patrimoni Net, ens informa de les variacions que en ell han hagut com a conseqüència dels ingressos i despeses reconeguts, de les operacions fetes amb els socis o propietaris i altres variacions, i dels ajustos deguts a canvis de criteris comptables i correccions d'errors.

• L'Estat de Fluxos en Efectiu.

L'article 35.4 del C.C. determina que l'estat de fluxos d'efectiu posarà de manifest degudament ordenats i agrupats per categories o tipus d'activitats els cobraments i pagaments realitzats per l'empresa, amb la fi d'informar sobre els moviments d'efectiu produïs en l'exercici.

El PGC per la seua banda diu que l'estat de fluxos d'efectiu informa sobre l'origen i la utilització dels actius monetaris representatius d'efectiu i altres actius líquids equivalents, i classifica els moviments per activitats i indica la variació neta d'aquesta magnitud en l'exercici.

Al respecte, continua el PGC, s'enten per efectiu i altres actius líquids equivalents ... la tresoreria dipositada a la caixa de l'empresa, els dipòsits bancaris a la vista i els instruments financers que siguen convertibles en efectiu i que, en el moment de l'adquisició, el seu venciment no supere els tres mesos... Així mateix, els descoberts ocasionats.

Finalment, com s'observa al document 9, estableix tres tipus de fluxos d'efectiu segons la seua procedència:

· Els procedents de les activitats d'explotació.

· Els que provenen d'activitats d'inversió.

· Els que procedeixen d'activitats de finançament.

• La memòria.

Es tracta d'un document on es comenten o matisen aspectes registrats amb anterioritat per tal de clarificar-los i completar-los. L'article 35.5 del C.C. indica que La memòria completarà, ampliarà i comentarà la informació continguda al balanç i al compte de Pèrdues i Guanys.

A més a més, el Codi de Comerç a l'article 34.2. determina que Els comptes anuals tenen que redactar-se amb claredat i mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa, de conformitat amb les disposicions legals. Per a verificar-ho, aquests comptes es someten a una Auditoria externa, de manera que experts independents verifiquen que la informació que es mostra en els llibres comptables és certa i que els resultats concorden amb la realitat sense errors ni falsedats. Aquest informe té que completar-se com a mínim un mes desprès de què l'empresa auditora haja rebut els comptes anuals.

Totes les empreses no tenen l'obligació de formular els comptes anuals de la mateixa manera. Determinades empreses, sobre tot xicotetes i mitjanes, poden utilitzar el model abreujat que disposa a l'efecte el Pla General Comptable, per a la qual cosa tenen que acomplir determinats requisitis en funció de tres variables: total d'actius, la xifra anual de negocis i el nombre mitjà de treballadors.

El quadre següent ens mostra els requisits que tenen que acomplir les empreses per a utilitzar el model general o l'abreujat, tenint en compte que sols fa falta l'acompliment de dos d'ells durant dos anys per a presentar els comptes com s'indica.

Quadre 1: Obligacions registrals de les empreses.

5.2. EL CICLE COMPTABLE.

Amb caràcter anual l'empresa desenrotlla un cicle comptable complet que està integrat cronològicament per les següents fases:

• Inventari Inicial. Comptablement, l'any comença amb una relació detallada dels bens, drets i obligacions que integren el patrimoni de l'empresa.

• Assentament d'obertura. En base a l'inventari inicial elaborat, obrim el Llibre Diari fent aquest assentament on figurarà al Deure tots els elements que composen l'Actiu de l'empresa, i a l'Haver tots els de Passiu.

• Assentaments de l'activitat realitzada per l'empresa. A continuació de l'assentament anterior registrarem al Llibre Diari totes les operacions que realitze l'empresa. Tant aquests assentaments com el primer seran transcrits al Llibre Major.

• Balanç de Comprovació de Sumes i Saldos. Com a màxim cal efectuar-lo amb una periodicitat de tres mesos.

• Tancament del Cicle Comptable. Compren les operacions de preparació i elaboració dels Comptes Anuals, la qual cosa -com ja sabem- té que fer-se en un termini màxim de 3 mesos a partir de la data de tancament.

Per la seua complexitat anem a dividir el tancament del cicle comptable en les següents etapes:

• Balanç Final de Comprovació de Sumes i Saldos. S'elabora en data 31 de desembre.

• Inventari Final. Es fa un recompte detallat en data 31 de desembre per a contrastar les dades resultants amb les comptables.

• Assentaments d'ajust. En cas de que no concorden les dades reals inventariades i les comptables.

• Assentaments de regularització de Pèrdues i Guanys. Es fan, si cal, els corresponents ajustos per periodificació i es porten els comptes de Despeses i Ingressos al compte de Pèrdues i Guanys de la manera explicada en punts anteriors.

• Aplicació de resultats. Si es decideix distribuir els resultats, es procedirà a fer un assentament que ho registre. Tant en aquest cas com en els assentaments dels dos punts anteriors, cal portar al Llibre Major els comptes implicats per les quantitats anotades.

• Redacció dels Comptes Anuals. Prèviament es tanquen tots els comptes que figuen al llibre Major, i a continuació, i sempre d'acord amb els models establerts en el P.G.C. s'elabora el Balanç de Situació Final, el compte de Pèrdues i Guanys, l'Estat de Canvis al Patrimoni Net, l'Estat de Fluxos d'Efectiu i la Memòria.

• Assentament de tancament. Es transcriuen els comptes del Balanç de Situació, situant al Deure els comptes de Passiu i a l'Haver tots els d'Actiu.

DOCUMENT 3: BALANÇ DE COMPROVACIÓ DE SUMES I SALDOS

Nº	COMPTES	SU DEURE	MES HAVER	SAL DEUTOR	DOS CREDITOR

DOCUMENT 4: BALANÇ DE SITUACIÓ FINAL. ACTIU.

DOCUMENT 5: BALANÇ DE SITUACIÓ FINAL. PATRIMONI NET I PASSIU.

DOCUMENT 6: COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS.

DOCUMENT 7: ESTAT DE CANVIS AL PATRIMONI NET.

A) ESTAT D'INGRESSOS I DE DESPESES RECONEGUTS

DOCUMENT 7: ESTAT DE CANVIS AL PATRIMONI NET.

B) ESTAT TOTAL DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET.

DOCUMENT 9: ESTAT DE FLUXOS D'EFECTIU.

TEMA 6: L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (I.V.A.)

6.1. QUADRE COMPTABLE.

6.2. EL COMPTE (472) HISENDA PÚBLICA, I.V.A. SUPORTAT.

6.3. EL COMPTE (477) HISENDA PÚBLICA, I.V.A. REPERCUTIT.

6.4. LIQUIDACIÓ DE L'I.V.A.

6.1. EL QUADRE COMPTABLE.

L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és un impost que grava el consum. L'empresa que ven o presta un servei imputa íntegrament aquest impost (utilitzant el compte 477. Hisenda Pública, IVA Repercutit) sobre qui adquireix el bé o se li fa el servei (el qual ho comptabilitzarà mitjançant el compte 472. Hisenda Pública, IVA Suportat).

Tota empresa repercuteix i suporta alhora l'IVA, tenint que ingressar la diferència resultant en Hisenda si el saldo és favorable a aquesta (anotant-ho en el compte 475. Hisenda Pública, Creditora per Conceptes Fiscals), o caldrà que li tornen la diferència en cas contrari (utilitzant el compte 470. Hisenda Pública, Deutora per Diverses Conceptes).

Per tant el quadre comptable de l'IVA serà el següent:

470. Hisenda Pública, Deutora per Diverses Conceptes.

472. Hisenda Pública, IVA Suportat.

475. Hisenda Pública, Creditora per Conceptes Fiscals.

477. Hisenda Pública, IVA Repercutit.

6.2. EL COMPTE 472. HISENDA PÚBLICA, IVA SUPORTAT.

Es tracta d'un compte d'actiu que replega l'import que en concepte d'IVA té que pagar l'empresa per la compra de bens o perquè li presten serveis, sempre i quan tinguen un caràcter deduïble.

Els moviments d'aquest compte són els següents:

• Es carrega quan es fa la compra o es presta el servei, amb abonament a comptes de proveïdors o de creditors dels grups 1, 4 i 5, així com a comptes del subgrup 57. Tresoreria.

• S'abona en dos casos:

• Quan hi ha descomptes per volum de comanda posteriors, per devolucions i per descompte per prompte pagament, amb càrrec als mateixos comptes de proveïdors, creditors i tresoreria.

• Al fer la liquidació de l'IVA., amb càrrec al compte 477. H.P. IVA Repercutit.

Exemple: L'empresa SILEX compra mercaderies per 1.000 €, havent unes despeses de transport inclosos en factura de 50 €. Per al pagament accepta una lletra.

________________ _______________

1.050 (600) Compres de Mercaderies

168 (472) H.P., IVA Suportat a (401) Proveïdors, Efectes Com. Pagar 1.218

________________ _______________

Exemple: A SILEX li tornen mercaderies per valor de 200 €.

________________ _______________

232 (401) Proveïdors, Efectes Com. Pagar a (608) Devolucions Compres i Op.Sim. 200

a (472) H.P. IVA Suportat 32

________________ _______________

6.3. EL COMPTE 477. HISENDA PÚBLICA, IVA REPERCUTIT.

Emprem aquest compte per l'IVA que l'empresa imputa als seus clients amb motiu del lliurament de bens o prestació de serveis. Es tracta d'un compte de Passiu, ja que l'empresa fa una funció de recaptador d'Hisenda, i és per això que el saldo d'aquest compte indica el deute que l'empresa té amb aquesta per la venda realitzada o pel servei prestat.

Els seus moviments comptables són:

• Es carrega en els següents casos:

• Pels descomptes per volum de comanda posteriors a la venda, per les devolucions i pels descomptes per prompte pagament, amb abonament a comptes de deutors o clients dels grups 2, 4 i 5 i al subgrup 57. Tresoreria.

• Al liquidar l'IVA, amb abonament al compte 472. Hisenda Pública, IVA Repercutit.

• S'abona al devengar l'IVA després de fer una venda o prestar un servei, amb càrrec als comptes esmentats dels grups 2, 4 i 5 i del subgrup 57. Tresoreria.

Exemple: L'empresa SILEX ven gèneres per valor de 6.000 €, havent un descompte per prompte pagament fora de factura de 500 €.

________________ _______________

6.960 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 6.000

a (477) H.P., IVA Repercutit 960

________________ _______________

500 (706) Descomptes sobre Vendes per p.p.

80 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 580

________________ _______________

6.4. LIQUIDACIÓ DE L'IVA.

Durant el període impositiu, l'empresa haurà carregat als seus clients l'IVA corresponent als bens venuts i els serveis prestats, replegant-lo al compte 477. H.P. IVA Repercutit.

Altrament, li haurà estat imputat l'IVA originat al comprar bens o al prestar-li serveis, el qual figurarà registrat en el compte 472. H.P. IVA Suportat.

L'empresa tindrà que tancar aquests comptes pel seu saldo, i normalment farà un abonament del compte 472. H.P. IVA Suportat amb càrrec al compte 477. H.P. IVA Repercutit. Com que difícilment coincidirà l'import del saldo, es poden presentar dos situacions: (Passa a pàgina següent)

• El saldo de l'IVA suportat és superior al de l'IVA repercutit, la qual cosa implica que l'empresa ha pagat més que ha cobrat en concepte d'IVA i per tant la diferència és un import que Hisenda té que tornar-li. En aquest cas es completarà l'assentament fent un càrrec per l'import d'eixa diferència utilitzant el compte d'Actiu 470. H.P., Deutora per Diversos Conceptes.

________________ _______________

(477) H.P., IVA Repercutit a (472) H.P., IVA Suportat 128

(470) H.P., Deutora per Diversos Conc.

________________ _______________

• El saldo de l'IVA repercutit és de major import que el de l'IVA suportat, és a dir, que l'empresa ha cobrat més que ha pagat en concepte d'IVA. Per aquest motiu, l'empresa tindrà un deute amb Hisenda per la diferència i tindrà que completar l'assentament fent un abonament per aquest import en el compte 475. H.P., Creditora per Conceptes Fiscals.

________________ _______________

(477) H.P. IVA Repercutit a (472) H.P., IVA Suportat

a (475) H.P., Creditora per Conc. Fisc.

________________ _______________

Anem a vore quina va ser la liquidació de SILEX en concepte d'IVA:

D (472) H.P. IVA SUPORTAT H D (477) H.P. IVA REPERCUTIT H

168 32 80 960

__ Sd: 136__ ____ ____ Sc: 880 _ ________

168 136 960 960

========================== ============================

I l'assentament que s'originaria en aquest cas seria el següent:

________________ _______________

880 (477) H.P. IVA Repercutit a (472) H.P. IVA Suportat 136

a (475) H.P. Creditora per Conc. Fisc. 744

________________ _______________

SUPÒSIT Nº 5

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en c/c. per 40.000 €; devolucions pendents de Hisenda per 2.000 €; mobiliari per 20.000 €; deute amb la Seguretat Social per 5.000 €; edifici per 200.000 €; diners en efectiu per 15.000 €; mercaderies per 40.000 €; deutes per la compra de mercaderies per 20.000 €; factures pendents de cobrament documentades amb lletra per la venda de mercaderies per 15.000 €; préstec realitzat a Mònica Pomelo per 5.000 € (6 mesos).

Realitza les següents operacions:

Cobra el saldo amb Hisenda.

Cobra les lletres per la venda de mercaderies.

Deu l'assegurança del camió per 1.000 €.

Compra mercaderies per 10.000 €, pagant la meitat amb taló i la resta mitjançant lletra a 60 dies.

Paga despeses de transports per 100 €.

Paga el deute amb la Seguretat Social.

Ven mobiliari pel seu valor comptable, cobrant 3.000 € amb taló, lliurant lletra a 18 mesos per 7.000 € i quedant pendent de cobrament la resta a 6 mesos.

Ven mercaderies per 30.000 €, cobrant la meitat al comptat i la resta queda pendent de cobrament a 120 dies.

Avança a un treballador 2.000 €.

Paga a la Seguretat Social la seua quota de cotització per 4.000 €.

Cobra 3.000 € de lloguer d'un pis.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 6

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Deutes amb el Banc Popular per 20.000 (12 mesos); diners en efectiu per 50.000; préstec concedit a Francesc Fredes per 20.000 (18 mesos); deutes amb Hisenda per 12.000; diners en c/c. per 40.000; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies documentades amb lletra per 23.000; factures pendents de pagament per la compra de mercaderies per 15.000; mobles per 22.000 i mercaderies per 60.000.

Realitza les següents operacions:

Paga el deute amb Hisenda.

Paga les factures pendents amb taló bancari.

Ven mercaderies per 40.000, cobrant la meitat amb taló bancari i la resta queda pendent.

Compra mercaderies per 8.000, pagant la meitat al comptat, 3.000 amb lletra i la resta queda pendent.

Fa un préstec a un treballador per 5.000 (6 mesos).

Una empresa li fa un préstec per 12.000 (15 mesos).

Compra un camió per 30.000, pagant 6.000 al comptat, 8.000 amb taló bancari, 12.000 mitjançant lletra a 16 mesos i la resta queda pendent a 6 mesos.

Ven els mobles pel seu valor comptable, cobrant 8.000 al comptat, 6.000 mitjançant lletra a 14 mesos i la resta queda pendent a 8 mesos.

Rep una factura d'un despatx d'advocats per 2.000 €.

Factura 4.000 € per un treball d'intermediació en la venda d'un solar.

Paga pel banc300 € del rebut del telèfon.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 7

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Préstec concedit a una treballadora per 5.000 € (12 mesos); diners en efectiu per 40.000 €; deute amb una empresa per 5.000 € (6 mesos); deutes amb la Seguretat Social per 4.000 €; diners en c/c. per 50.000 €; factures pendents de pagament per la compra de mercaderies documentades amb lletra per 10.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies per 12.000 €; material informàtic per 2.000 € i mercaderies per 80.000.

Realitza les següents operacions:

Paga el deute amb la Seguretat Social.

Cobra les factures pendents.

Compra mercaderies per 40.000 €, pagant la meitat amb taló bancari i la resta queda pendent.

Ven mercaderies per 40.000 €, cobrant la meitat al comptat, 10.000 € amb lletra i la resta queda pendent.

Paga lloguer per 10.000 €.

Bancaixa li fa un préstec per 15.000 € (15 mesos).

Compra mobles per 10.000 €, pagant 2.000 al comptat, 4.000 € amb taló bancari, 3.000 € mitjançant lletra a 16 mesos i la resta queda pendent a 6 mesos.

Ven el material informàtic pel seu valor comptable, cobrant 800 € al comptat i la resta queda pendent a 3 mesos.

El banc li abona 150 € d'interessos del compte corrent.

Paga pel banc 200 € del rebut del gas.

Cobra en efectiu 1.000 € per serveis d'assessorament del seu departament informàtic a una altra empresa.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 8

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Préstec rebut de Joan Mumar per 4.000 € (16 mesos); diners en efectiu per 50.000 €; deute amb Hisenda per 9.000 € ; saldo a favor amb la Seguretat Social per 5.000 €; factures pendents de pagament per la compra de maquinària per 9.000 € (8 mesos); factures pendents de cobrament per la venda de mobiliari per 6.000 € (12 mesos); diners en c/c. per 60.000 €; maquinària per 12.000 € i mercaderies per 50.000 €.

Realitza les següents operacions:

Paga el deute amb Hisenda.

Accepta lletra pel deute pendent de pagament de la maquinària.

Compra mercaderies per 20.000 €, pagant la meitat al comptat i acceptant lletra per la resta.

Ven mercaderies per 50.000 €, cobrant la meitat amb taló bancari i la resta queda pendent.

Deixa pendent de pagament una factura de manteniment del muntacàrregues per 300 €.

Compra un camió per 50.000 €, pagant 20.000 € al comptat i la resta queda pendent a 15 mesos.

Fa un préstec a Felip Cruent per 6.000 € mitjançant taló bancari (18 mesos).

Ven la maquinària pel seu valor comptable, cobrant 5.000 € al comptat, lliurant lletra per 3.000 € (8 mesos) i la resta queda pendent a 3 mesos.

Deu 800 € per la cessió a l'empresa d'una marca.

Li deuen 1.000 € per la cessió d'una patent propietat de l'empresa.

Paga a l'Ajuntament 500 € de diverses taxes.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 9

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Préstec concedit a Pepe Folgado per 12.000 € ( 9 mesos); mobiliari per 9.000 € ; saldo a favor amb Hisenda per 8.000 €; factures pendents de pagament per la compra del mobiliari documentades amb lletra per 9.000 € (18 mesos); diners en efectiu per 80.000 €; factures pendents de cobrament per la venda d'un solar per 26.000 € (18 mesos); diners en c/c. per 90.000 € i mercaderies per 50.000.

Realitza les següents operacions:

Cobra el saldo amb Hisenda.

Canvia el termini de la lletra pendent de cobrament del solar a 8 mesos.

Compra mercaderies per 60.000 €, pagant la meitat al comptat, 10.000 € amb lletra i queda pendent la resta.

Ven mercaderies per 80.000 €, cobrant la meitat amb taló bancari, 20.000 amb lletra i la resta queda pendent.

El rebut de la llum puja a 800 €, dels quals paga pel banc sols la meitat i la resta queda pendent.

Compra diverses ferramentes per 3.000 €, pagant 2.000 € al comptat, 400 amb lletra a 3 mesos i la resta queda pendent a 6 mesos.

Francesc Minyana li fa un préstec per 4.000 € (12 mesos).

Ven el mobiliari pel seu valor comptable, cobrant 3.000 € al comptat, lliurant lletra per 2.000 € (15 mesos) i la resta queda pendent a 6 mesos.

El banc li carrega 60 € d'interessos d'un descobert en el compte corrent, i 20 € de despeses d'una transferència.

Deu 500 € de publicitat dels seus productes.

Paga 30 € de despeses per un taló conformat.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

SUPÒSIT Nº 10

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners avançat a una treballadora per 1.000 € ; diners en efectiu per 50.000 €; deute amb el BSCH per 4.000 € (15 mesos); deutes amb la Seguretat Social per 10.000 €; diners en c/c. per 80.000 €; factures pendents de pagament per la compra de ordenadors documentades amb lletra per 2.000 € a pagar a 10 mesos; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies per 15.000 €; material informàtic per 5.000 € i mercaderies per 100.000.

Realitza les següents operacions:

Paga les lletres dels ordenadors.

Gira lletra que es acceptada pel client per les factures pendents de cobrament.

Compra mercaderies per 60.000 €, pagant la meitat amb taló bancari, acceptant lletra per 10.000 € i la resta queda pendent.

Ven mercaderies per 50.000 €, cobrant la meitat al comptat, 20.000 € amb lletra i la resta queda pendent.

El lloguer puja a 10.000 €, dels quals paga 4.000 € i queda a deure la resta.

Concedeix un préstec a Bernat Colomer per 15.000 € (12 mesos).

Compra mobles per 8.000 €, pagant 1.000 al comptat, 3.000 € amb taló bancari, 2.000 € mitjançant lletra a 6 mesos i la resta queda pendent a 15 mesos.

Ven el material informàtic pel seu valor comptable, cobrant 1.000 € amb taló, girant lletra que es acceptada per 3.000 € (6 mesos) i la resta queda pendent a 12 mesos.

Deu 50 € del rebut de l'aigua (+ 3 € d'I.V.A.).

Li deuen 400 € d'una cessió temporal d'una furgoneta.

Paga amb taló 200 € de manteniment d'un muntacàrregues.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Anotacions del Llibre Major.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació Final de l'empresa.

TEMA 7: EL PLÀ GENERAL DE COMPTABILITAT.

7.1. LA NORMALITZACIÓ COMPTABLE.

7.2. EL PLÀ GENERAL COMPTABLE ESPANYOL. ESTRUCTURA.

7.2.1. MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT.

7.2.2. NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ.

7.2.3. COMPTES ANUALS.

7.2.4. QUADRE DE COMPTES.

7.2.5. DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES.

7.1. LA NORMALITZACIÓ COMPTABLE.

Cada empresa té una problemàtica pròpia que tendix a comptabilitzar des de la seua perspectiva. Però queda clar que si cada empresa tinguera una comptabilitat diferenciada de la resta, resultaria molt difícil per als diversos membres de la comunitat econòmica (entitats financeres, accionistes, Estat, treballadors...) poder fer l'anàlisi de la situació econòmica i financera de les empreses.

Resulta evident que sorgeix la necessitat d'unificar els conceptes comptables i en ordre a això neix la normalització comptable, la qual podem definir com el conjunt de principis i normes als quals té que ajustar-se la Comptabilitat de les empreses per a aconseguir una certa homogeneïtat que possibilite una millor interpretació i comparació de la informació comptable.

7.2. EL PLÀ GENERAL COMPTABLE ESPANYOL. ESTRUCTURA.

El pla comptable és l'instrument que s'utilitza per a fer efectiva la normalització. És la relació, degudament ordenada i codificada, de tots els comptes que tenen que ser utilitzats per a determinar el patrimoni i els resultats, amb indicació dels motius de càrrec i abonament, les coordinacions entre els comptes i els esquemes de funcionament. També especifica els principis i les normes de registre i valoració que cal seguir per a elaborar adequadament els comptes anuals.

L'actual PGC espanyol data de l'any 2007, i s'adapta a les noves Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC) i les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) adoptades mitjançant reglaments de la Unió Europea. Es presenta dividit en cinc parts:

• Marc conceptual de la comptabilitat.

• Normes de registre i valoració.

• Comptes anuals.

• Quadre de comptes.

• Definicions i relacions comptables.

Les tres primeres són d'obligat compliment i les dos darreres s'apliquen voluntàriament, si bé s'han adoptat per quasi totes les empreses. Seguidament desenvoluparem l'estudi d'aquestes parts.

7.2.1. MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT.

El PGC el defineix com el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics el compliment dels quals ... porta al reconeixement i valoració dels elements dels comptes anuals, de manera que expressen amb claredat la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa. Nosaltres centrarem el nostre estudi en els apartats del marc conceptual que encara no hem treballat: els principis comptables i els criteris de valoració.

Pel que fa als principis comptables, el PGC espanyol assenyala els següents com a d'obligat acompliment:

• Principi d'empresa en funcionament.

Es considerarà que la gestió de l'empresa té pràcticament una duració il·limitada. En conseqüència, l'aplicació dels principis comptables no anirà encaminada a determinar el valor del patrimoni a efectes de la seua venda o liquidació. Així, una màquina que té un valor per a l'empresa de 5.000 €, encara que si es posara a la venda sols obtindríem per ella 4.000 € ha de figurar en el balanç per 5.000 €.

• Principi del “devengo” o meritació.

La imputació d'ingressos i despeses cal fer-se en funció del moment en què esdevenen, amb independència del moment en que es cobren o es paguen. Així, una venda de mercaderies es comptabilitza en l'any en què es produeix, encara que no es cobre fins l'any següent.

• Principi d'uniformitat.

Un volta adoptat un criteri en l'aplicació dels principis comptables dins de les alternatives que aquests permeten, tindrà que mantenir-se en el temps i aplicar-se a tots els elements patrimonials amb les mateixes característiques en tant no s'alteren els supòsits que motivaren l'elecció d'eixe criteri. Si s'alteraren els supòsits podrà modificar-se el criteri, però en eixe cas, caldrà fer constar aquestes circumstàncies en la memòria. Per exemple, si s'ha triat el criteri F.I.F.O. per a la valoració de les existències, cal mantindre aquest criteri.

• Principi de prudència.

Únicament es comptabilitzaran els beneficis realitzats a la data de tancament de l'exercici. Així, si unes accions costaren 30.000 € i ara tenen un valor de 50.000 €, el benefici potencial de 20.000 € no es podrà comptabilitzar fins realitzar la venda. Tanmateix, aquest principi ha perdut relevància amb el nou PGC, de manera que el que sí permet és que l'import d'aquesta diferència s'incoropore al valor de les accions, encara que alhora s'utilitza com a contrapartida un compte de patrimoni net.

Altrament, el PGC determina que els riscs previsibles i les pèrdues eventuals caldrà que siguen comptabilitzades tan prompte com es coneguen. D'aquesta manera, quan un client es declara en concurs voluntari es comptabilitzarà aquesta circumstància dotant una provisió perquè es probable que no es cobre el seu saldo.

Igualment, també diu que es tindran presents totes les depreciacions, en referència a la pèrdua de valor dels elements de l'immobilitzat que repleguem amb les dotacions d'amortitzacions.

• Principi de no compensació.

De cap manera podran compensar-se les partides de l'actiu i del passiu del balanç ni les de despeses i ingressos que integren el compte de pèrdues i guanys establerts als models dels comptes anuals. Així, les pèrdues de 2.000 € d'una venda d'accions no es compensen amb uns beneficis de 3.500 € obtinguts d'una altra venda d'accions per a fer un únic assentament per la diferència (guany de 1.500 €), sinó que cal fer dos assentaments distints.

• Principi d'importància relativa.

Podrà admetre's la no aplicació estricta d'alguns dels principis comptables sempre i quan la importància relativa de les variacions produïdes en termes quantitatius siga escassa. Així, els dèbits i cèdits amb venciment menor de l'any es poden valorar pel nominal quan l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no siga significatiu.

En els casos de conflicte entre principis comptables, ha de prevaler el que millor permeta que els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Quant a la valoració, el PGC la defineix com el procés pel qual s'assigna un valor monetari a cadascun dels elements integrants dels comptes anuals, i estableix els següents criteris:

• Cost històric.

El cost històric o cost d'un actiu és el preu d'adquisició o cost de producció.

El preu d'adquisició és el que figura en factura més les despeses ocasionades en la compra i les que siguen necessàries per a que l'actiu estiga en condicions operatives. Per exemple, una empresa compra una màquina per 20.000 €, amb unes despeses de transport de 1.000 € i d'instal·lació de 800 €. El preu d'adquisició seria 21.800 € (20.000 + 1000 +800).

El cost de producció inclou el preu d'adquisició de les màteries primes i altres materials, dels factors de producció directament imputables i de la fracció de costos indirectes que coresponguen. Així, una empresa fabrica una jaqueta de pell en base a una peça de pell de bou que ha costat 50 €, amb 3 hores d'un treballador valorades a 20 €/h. i amb una atribució de costos indirectes (part proporcional de lloguer, subministraments, impostos, ...) de 12 €. El cost total unitari de producció de la jaqueta serà de 122 € (50 + 3 x 20 + 12).

• Valor raonable.

És l'import pel qual es pot adquirir un actiu o liquidar un passiu, entre parts interessades i degudamen informades, que efectuen una transacció en condicions d'independència mútua. El valor raonable es determina sense deduir les despeses de transacció en què es pot incórrer en efectuar-se la venda. Amb caràcter general, el valor ranonable s'ha de calcular per referència a un valor fiable de mercat. En aquest sentit, el preu cotitzat en un mercat actiu és la millor referència del valor raonable. Per exemple, per a valorar unes accions el valor raonable serà la seua cotització de tancament en el Mercat Continuu en el dia en què elaborem el balanç.

Quan no hi haja un mercat actiu, el valor raonable serà aquell al qual s'han fet transaccions recents o pel preu d'altres actius que siguen substancialment iguals o per mètodes de descompte d'efectiu de fluxos futurs estimats. Per exemple, si tenim que valorar un solar podem prendre el preu del metre quadrat al qual es va vendre recentment un altre solar de la mateixa zona.

Si hi ha elements que no poden valorar-se d'una manera fiable per algún d'aquests sistemes, s'aplicarà el cost amortitzat o el preu d'adquisició o el cost de producció.

• Valor net realitzable.

És l'import que es pot obtenir per la seua venda al mercat una volta deduïts els costos estimats necessaris per a dur-la a terme. Així, si determinem que el preu de venda d'un baix comercial és de 200.000 € i que les despeses de la immobiliària seran de 2.500 € i les de notaria i registre van a ser de 1.500 €, el valor net realitzable serà de 196.000 € (200.000 - 2.500 - 1.500).

• Valor actual.

És l'import dels fluxos d'efectiu per rebre o pagar en el curs normal del negoci, segons que es tracte d'un actiu o un passiu, respectivament, actualitzats a un tipus de descompte adequat. Per exemple, el valor actual de la venda d'una instal·lació tècnica per 75.000 € a cobrar dins d'un any, sent el tipus de descompte del 6%, seria 70.754'72 € [75.000 (1+0'05)-1].

• Valor en ús.

El valor en ús d'un actiu o d'una unitat generadora d'efectiu és el valor actual dels fluxos d'efeciu esperats, a través de la seua utilització en el curs normal del negoci ... tenint en compte l'estat actual i actualitzats a un tipus d'interès de mercat sense risc. Així, el valor en ús d'una màquina de la qual s'espera uns fluxos d'efectiu de 2.000 € anuals al llarg dels propers 10 anys, amb un tipus de descompte del 5%, seria 15.443'47 € [2.000 x 1 - (1+0'05) -10].

0'05

• Cost de Venda.

Són els costos directament atribuïbles a la venda d'un actiu ... excloent les despeses financeres i els impostos sobre beneficis. S'inclouen les despeses legals necessàries per transferir la propietat de l'actiu i les comissions de venda. Així, si en la venda d'un solar s'han pagat 1.000 € de notaria i 500 € a un agent immobiliari, el cost de venda seria de 1.500 € (1.000 + 500).

• Cost Amortitzat.

És l'import al qual s'ha valorat inicialment un instrument financer, menys els reemborsaments de principal que s'hagen produït, més o menys la part que s'haja imputat a pèrdues i guanys, mitjançant el mètode de l'interès efectiu, de la diferència entre l'import inicial i el valor de reemborsament al venciment i menys les reduccions de valor per deteriorament.

• Costos de Transacció Atribuïbles a un Actiu o Passiu Financer.

Són aquells que es produeixen en aquestes operacions, i inclouen els honoraris i les comissions pagades a agents, assessors i intermediaris, com ara les de corretatge, les despeses d'intervenció de fedatari públic i altres, així com impostos i altres drets que recaiguen sobre la transacció, i s'exclouen les primes o els descomptes obtinguts en la compra o emissió, les despeses financeres, els costos de manteniment i els administratius interns. Així, en una venda d'accions, amb despeses de corretatge de la Societat de Valors de 50 €, de comissions bancàries de 40 € i de cànons bursàtils de 12 €, els costos de transacció serien de 102 € (50 + 40 + 12).

• Valor comptable.

És l'import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç una volta s'ha deduït, en el cas dels actius, la seua amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per depreciació acumulada que s'haja registrat. Per tant, per a un vehicle valorat en 20.000 € i amb una amortització acumulada de 5.000 €, el valor comptable és de 15.000 € (20.000-5.000).

• Valor Residual.

És l'import que l'empresa estima que pot obtenir en el moment actual per la seua venda ... una volta deduïts els costos de venda, considerant que l'actiu ... es troba a la fi de la seua vida util.

7.2.2. NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ.

Envers 21 normes, el PGC desenvolupa en aquesta part els principis comptables i altres disposicions contingudes en la primera part relativa al marc conceptual de la Comptabilitat, incloent criteris i regles aplicables a diferents transaccions o fets econòmics, i també a diversos elements patrimonials. És a dir, el PGC dicta els preceptes a seguir per l'empresa de manera obligatòria a l'hora de valorar en concret determinades operacions i elements patrimonials seus.

7.2.3. COMPTES ANUALS.

En aquest apartat el PGC especifica els models a omplir de cadascun dels cinc documents de comptes anuals: balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d'efectiu i memòria, així com la manera de redactar-los i la informació que han de contenir. També determina les empreses que poden utilitzar els models abreujats (mirar pàgina 43 d'aquests apunts) i l'estructura dels models adients. Tenen un caràcter obligatori, i cal recordar que ja han estat objecte d'estudi al tema 5.

7.2.4. QUADRE DE COMPTES.

Tots els comptes del PGC estan integrats en 9 grups amb els seus corresponents subgrups dels quals es deriven els comptes i subcomptes degudament sistematitzats i codificats. Per exemple:

Grup 4: Creditors i Deutors per Operacions Comercials.

Subgrup 43: Clients.

Compte 431: Clients, Efectes Comercials a Cobrar.

Subcompte 4315: Efectes Comercials Impagats.

En aquest apartat, el PGC fa una relació detallada de cada grup, subgrup, compte i subcompte. Caldria destacar de nou que l'ús del Quadre de Comptes del PGC, a l'igual que la part de definicions i relacions comptables és voluntària per a les empreses, encara que la seua utilització està generalitzada entre elles.

7.2.5. DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES.

En aquesta darrera part, el PGC fa, grup a grup, una descripció de la composició de cadascun d'ells i les regles espeífiques que se'ls apliquen. Posteriorment, fa una definició individual de cada compte en la qual ens mostra a quin element patrimonial està representant i les relacions amb els altres comptes que fan de contrapartida, amb indicació dels motius de càrrec i abonament. Així:

523. Proveïdors d'immobilitzat a curt termini.

Deutes amb subministradors de bens definits al grup 2, amb venciment no superior a un any.

El seu moviment és el següent:

S'abonarà:

a1) Quan es reben conformement els bens subministrats, amb càrrec a comptes del grup 2.

a2) Per la despesa financera meritada fins a assolir el valor de reemborsament del deute, amb càrrec, generalment al compte 662..

Es carregarà:

b1) Per la instrumentació dels deutes en efectes a pagar, amb abonament al compte 525.

b2) Per la cancel·lació total o parcial dels deutes, amb abonament a comptes del subgrup 57.

Seguidament, anem a enunciar breument l'estructura de cadascun dels grups que integren el PGC:

• Grup 1. Finançament bàsic. Comprèn el patrimoni net i el finançament alié a llarg termini de l'empresa destinats, en general, a finançar l'actiu no corrent i a cobrir un marge raonable del corrent; també inclou situacions transitòries de finançament. Els comptes pertanyen a les masses patrimonials de Patrimoni Net i Passiu no Corrent.

• Grup 2. Actiu no Corrent. Comprèn els actius destinats a servir de manera duradora a les activitats de l'empresa, incloent les inversions financeres que es preveu que s'han d'alienar, efectuar o vèncer en un termini superior a un any. Com indica el seu nom, es correspon amb la massa patrimonial d'Actiu no Corrent o Immobilitzat.

• Grup 3. Existències. Diversos materials en poder de l'empresa. Constitueix la massa patrimonial del mateix nom.

• Grup 4. Creditors i Deutors per Operacions Comercials. Drets de cobrament i deutes que tenen origen en la compra-venda d'elements del grup 3 i la prestació de serveis, a més a més del subgrup 47 d'Administracions Públiques. Els seus comptes integren part del Realitzable i del Passiu Corrent.

• Grup 5. Comptes Financers. Compren l'efectiu de l'empresa i drets de cobrament i deutes amb venciment màxim d'un any per operacions diferents de les registrades pel grup anterior. Conformen el Disponible i la resta del Realitzable i del Passiu Corrent.

• Grup 6. Compres i Despeses. Adquisició de materials i resta de despeses de l'exercici de l'empresa. Com sabem, es regularitzen amb Pèrdues i Guanys.

• Grup 7. Vendes i Ingressos. És l'alienació de bens i la prestació de serveis que són objecte de tràfic de l'empresa; comprèn també altres ingressos, la variació d'existències i els beneficis de l'exercici. També es regularitzen amb Pèrdues i Guanys.

• Grup 8. Despeses Imputades al Patrimoni Net. Aquests comptes no figuren al balanç, sinò que a la fi de l'exercici s'abonen amb carregament a comptes dels subgrups 13 i 11.

• Grup 9. Ingressos Imputats al Patrimoni Net. De manera igual que el grup anterior, tots dos de nova creació en el nou PGC, són comptes que tampoc figuren al balanç i que a la fi de l'exercici es tanquen, si bé en aquest cas el moviment serà al contrari, de manera que els carregarem amb abonament als mateixos comptes dels subgrups 13 i 11.

EXERCICI Nº 8

Una empresa presenta a la fi d'un exercici econòmic el següent patrimoni:

• Magatzem per 100.000 €.

Oficines i expositor per 80.000 €.

• Li deuen diners documentats en lletra per diversos serveis prestats : J. Peris 3.000 €.

E. Santjoan 4.000 €.

• Lletres acceptades pendents de pagament per compra de mercaderies: S. Villa 8.000 €.

M. Pastor 3.560 €.

• Existències: 2.000 u. article U a 3 €/u.

4.000 u. “ Z a 2'50 “ .

• Lletres acceptades pendents de cobrament per venda de mercaderies: A. Senén 5.000 €.

L. Pousa 4.600 €.

• Préstec rebut de SIMASA a tornar a 12 mesos per 10.000 €.

• Diners en metàl·lic: 5.000 €.

3.000 dòlars australians a 1'50 €/dòlar australià.

• Se han dotat reserves per imperatiu legal per 8.000 €.

• Préstec realitzat a Enric Sopena a tornar a 6 mesos de 5.000 €.

• Es deu 4.000 € a Joan Sirera a pagar en 6 mesos pel magatzem.

ES DEMANA:

• Nom correcte dels comptes utilitzats segons el P.G.C. i classificació en la massa patrimonial corresponent.

• Inventari de l'empresa.

• Balanç de Situació de l'empresa.

Comptabilitat i Fiscalitat, 66

A

N_

P

A

P

A_

N

P