Nutrición y Dietética
Complementos alimenticios
Complements alimenticis
De vitamines i minerals
ÍNDEX
Introducció.....................................................3-4
Que es un complement alimentici?......................5
Per que tenen èxit el complements alimenticis?....................................................6
Que hauria de saber el comprador sobre el complement
alimenticis?....................................................7-8
Quines vitamines i minerals es poden fer servir de moment en la elaboració de complements alimentics?.........................................................8
Quines son les quantitats diàries recomanades (CDR)?....................................................9-10
Porta problemes l'excés de vitamines o minerals?................................................11-16
D'on venen els complement alimenticis de vitamines i minerals i com s'acostumen a presentar?..............................................17-22
Diferencies entre complement alimentici i fàrmac? ...........................................................23
Son segurs el complements alimenticis?............24
El etiquetatge.................................................25
Noticies sobre malestars i complements alimenticis..................................................26-27
Quins passos ha de passar un complement alimentici per a sortir al mercat?................28-29
Conclusions ...................................................30
Bibliografia................................................ 31-32
Introducció
Els complements alimentcis o nutricèutics cada dia estan mes de moda degut al nostre estil de vida estressant, en el qual sacrifiquem l'alimentació fresca i variada per aliments ja preparats de 4º o 5º gamma i també per els complements alimneticis de vitamines i minerals.
Cada dia tots fem mes de metge de nosaltres mateixos, (guiant-nos per la publicitat dels productes en la tv, revistes, internet...), i això es gràcies al gran assortit de complements alimenticis que i ha en el mercat, en els quals si diposita la esperança de salvar la nostra alimentació precària, o de tenir mes energia per treballar, o mes rendiment intel·lectual, o estar mes prims, o de mes bon humor i tot lo que pugui afectar o preocupar ha una persona.
Per que avui en dia tinguem el “mal” que tinguem segur que i ha una pastilla que diu que ens pot ajudar, o atenuar amb aquell malestar en concret, i com que es tan fàcil de obtenir-les, casi ningú o ningú si nega almenys a provar-la un cop a la vida i si va be, potser t'atreveixes a provar-n'hi de noves i ha incluirl-les en la teva dieta quant tinguis aquell malestar.
Els nutracèutics estan al avast de tothom sense recepta mèdica, els metges només avegades en recepten com a teràpia complementaria, ja que avui en dia els metges cada cop mes prescriuen les típiques receptes de medicaments amb combinació d'algun consell natural o d'algun nutracèutic.
En la majoria de països desenvolupats la gent es gasta mes diners en nutraceutics i teràpies alternatives que no en anar a un metge, encara que en el nostre país es difícil de fer això perquè ens cobren l'assistència sanitària cada mes, i llavors al tenir l'assistència sanitària pagada per endavant i recorrem amb mes facilitat. Però tot i així també recorrim als nutraceutics, per que anant per la seguretat social sempre i ha molta gent esperant, a no ser que entris per urgències.
Que es un complement alimentici?
Son productes alimenticis produïts amb la finalitat de complementar la dieta normal mitjançant fonts concentrades de nutrients o altres substàncies incloent, vitamines, minerals, aminoàcids, àcids grassos essencials, fibra, diverses plantes i extractes d'herbes i que tinguin un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, comercialitzant-se de manera que siguin de fàcil dosificació de manera unitària, mai a granel, els complements alimenticis es poden comercialitzar de moltes maneres : càpsules, comprimits, tauletes, pìldores, segells, sobres, ampolles bebibles, pots comptagotes (i maneres similars) i pols, sempre que permetin una dosificació determinada del producte.
Per que tenen èxit el complements alimenticis?
I ha molta gent que per el tipus de vida no arriba a ingerir tots els nutrients que necessita el seu organisme per esta en un esta de salut, ja sigui per les causes o creences de cadascú:
Alimentació pobre en nutrients perquè mengen fora de casa i sense tenir en compte el que no ingereix menjar fresc i variat,
Treballar mes de les hores establertes i llavors necessita un suplement/estimulant d'energia per que si no es nota cansat i el rendiment no es el mateix.
Els estudiants en èpoques d'exàmens i principalment els universitaris per que tenen mes poder adquisitiu que altres estudiants.
Els homes i les dones principalment per aprimar
Voler viure mes anys
Tenir menys risc de patir malalties
Atenuar alguna dolença o malestar en algun aparell del cos (renal, snc, intestins, impotencia...)
Esportistes per tenir mes rendiment
Senzillament per que vol estar 100% de sa i complert.
Casi tot lo que pugui arribar a preocupar ha una persona te una pastilla que l'atenuarà o ajudarà.....
Per que qui no es vol sentir amb mes intel·ligència, mes energia, mes optimisme, mes eficàcia, mes sexualitat, mes concentració, mes creativitat, dormir mes i millor, mes sociabilitat, mes memòria, mes motivació.........
Per tot el que hem dit, ara i ha una “solució”, i son els complements alimenticis, i així t'ho diuen o t'ho deixen entreveure a la tele, revistes, internet i altres medis de comunicació.
Ja que està prohibit dir que un complement alimentici es la solució als problemes de malestar o algo semblant.
Tenen èxit gràcies a les debilitats de la gent o la avarícia de la gent de voler ser mes del que son normalment.
Per això últimament s'estan renovant les lleis sobre l'etiquetatge d'aquesta tipus d'aliments per tal de poder defensar el consumidor i que aquest sapigui el que compra.
Que hauria de saber el comprador sobre el complement alimenticis?
Un excés es dolent i pot produir malalties.
No per ingerir totes les vitamines i minerals, estarem millor, ja que un excés es dolent i pot portar altres dolences, o originar malalties, o malestars.
Per exemple les vitamines A,D,E,K B3 i B12 no son tan essencials com les vitamines del grup B i la C, ja que les A,D,E,K B3(síntesi endògena) B12 es guarden en l'organisme i les B i C no es guarden i s'han d'ingerir cada dia.
Els minerals si que s'excreten però es fàcil reemplaçar-los, ja que l'aigua en porta i si tenim una dieta una mica variada i fresca ja els aportem tots.
2- El fet de ingerir complements alimenticis només està justificat en determinats casos quant o recepta el metge. Però com que estan al abast de tothom i son “bons per la salut”, doncs mes val que en sobrin que no que en faltin.
3- Desconeixement de la relació entre vitamines i minerals.
La combinació entre vitamines i minerals avegades es beneficiosa i avegades no. Depenent de la vitamina i el mineral es pot inhibir la absorció/funció que tenia que fer la vitamina o el mineral. I la persona es pensa que esta beneficiada en aquell aspecte, quant en realitat no n'està, però ell esta satisfet i tranquil i amb això ja en te prou.
4- Les quantitats de vitamines i minerals recomanades per dia, s'han d'actualitzar i fins al 2009 no es farà per temes d'investigació, i de moment estem fen servir unes taules del any 1992 es a dir de fa 16anys, i l'alimentació i els complements alimenticis han canviat molt desde llavors.
5- Si s'està prenent un medicament i un complement alimentici a la vegada li hauria de dir al metge ja que i pot haver alteració del funcionament del medicament.
6- Les Vitamines falses:
- F :(acids grasos esesncials)
-B15 :(acid pangàmic)
(si han trobat substancies carcinogenes, prohitbit en els EUA)
-B17 o amigadalina:
es toxica despren cianuro en el estòmac, ha produit morts, esta prohibida.
-P:
son flavonoides de los vegetales
-
B14:
mescla de substanices indefinides, d'ou, llevat.....
L1
Recomanada en la lactanci (no aporta res)
U
Substancias presntes en las coles (metilmetioninsulfonio) ajude a les ulceres (no s'ha vist relacio)
Quines vitamines i minerals es poden fer servir de moment en la elaboració de complements alimentics?
Es poden fer servir 13 vitamines que es desglossen en 32 depenen del origen de la vitamina
Vitamines: A, D, E, K, B1, B2, B3, B5, B6, B8, B9, B12 I C
Es poden fer servir 15 minerals que es desglossen en 80 depenen del origen del mineral
Sodi, Clor, potassi, Calci, Fòsfor, Magnesi, Ferro, Zinc, Manganès, Cobre, Iode, Seleni. Molibdè, Crom, Fluor
Apart de les vitamines i minerals que acabem de dir també es poden fer servir vitamines i minerals que s'hagin comercialitzat i utilitzat en complements en la UE abans del 12 de juliol de 2002, i o podran fer fins al 31 de desembre del 2009, sempre i quant la UE no hagi fet cap dictamen negatiu d'aquesta substància o dels seus procediments d'extracció. Tot i així la substància en qüestió s'ha haver portat a la comissió per ser analitzada abans del 12 de juliol de 2005.
Quina es la (CDR) quantitat diària recomanada de vitamines i minerals?
La CDR es la mateixa que fa 16 anys i s'ha de canviar però fins que no es fiquin d'acord els estudis nutricionals i els estudis toxicològics es farà servir les CDR del 1992.
Les taules de CDR del 1992 tenen una incertidumbre i es que i han vitamines i minerals que no tenen quantitat.
Un complement alimentici ha d'aportar un mínim de un 15% i un màxim del 100% de la CDR de vitamines i minerals.
| Vitamina | Quantitat en mg segons la llei del 1992 | Quantitat aproximada en taules mes actuals (mg) |
| Vit. A ( Retinol ) | 800 | 1000 |
| Vit. D (Ergocalciferol o Colecalciferol ) | 5 | 5 |
| Vit. E (Tocoferol) | 10 | 10 |
| Vit. K (Fitomenadiona, ) | A fixar | Aprox 70 |
| Vit. C (Àcid ascòribic) | 60 | 60 |
| Vit. B1( Tiamina ) | 1,4 | 1,2 |
| Vit. B2(Riboflavina) | 1,6 | 1,6 |
| Vit. B3(Niacina) | 18 | 18 |
| Vit.B5(Àcid pantoneic) | 6 | 5 |
| Vit.B6(Piridoxina o piridoxal o piridoxamina) | 2 | De 1,2 a 1,9 varia amb la edat (com + edat + quantitat) |
| Vit.B8(Biotina) | 0,15 | 30 |
| Vit.B9(Àcid Fólic ) | 200 | 400 |
| Vit.B12(cianocobalamnia) | 1 | 2,4 |
| Minerals | Quantitat en mg segons la llei del 1992 | Quantitat aproximada en taules mes actuals (mg) |
| Sodi | S'ha de fixar | 500 |
| Clor | S'ha de fixar | 500 |
| Potassi | S'ha de fixar | 500 |
| Calci | 800 | 1000 (- de20 i + de60 anys 1300) |
| Fòsfor | 800 | 700 |
| Magnesi | 300 | 400 |
| Ferro | 14 | 10 |
| Zenc | 15 | 15 |
| Manganès | S'ha de fixar | 5 |
| Cobre | S'ha de fixar | 1,5 |
| Iode | 150 | 150 |
| Seleni | S'ha de fixar | 70 |
| Molibdè | S'ha de fixar | 250 |
| Crom | S'ha de fixar | 300 |
| Fluor | S'ha de fixar | 4 |
Porta problemes l'excés de vitamines o minerals?
Si, totes les vitamines i minerals en excés porten problemes però alguns mes que altres, principalment les vitamines liposolubles (A,D,E,K) ja que aquestes es poden acumular mes en el nostre organisme i es mes fàcil fer-ne un excés.
Encara que les vitamines C, B6 i B3 també poden portar problemes.
Les vitamines que porten menys problemes son les B1, B2, B5, B8,B9 i B12.
Les vitamines D3, B3 i K es sintetitzen endògenament, però també s'he n'aporta amb la dieta.
S'ha de tenir un especial cuidado quant una persona està malalta o esta prenen certa medicació com anticoagulants, i també s'ha de tenir en compte les interaccions que tenen les vitamines entre elles.
| Vitamina | Problemes per excés |
| Vit. A | Si es una ingesta perllongada Pot ser mortal, símptomes:
|
| Vit. D |
|
| Vit. E |
|
| Vit. K |
|
| Vit. C | Pocs problemes per que s'excreta per la orina. Però mes de 3000mg al dia en llarg termini pot produir:
|
| Vit. B1 | Pocs problemes per que s'excreta per la orina. Interferir en absorció d'altres vitamines com la B2 i la B6 |
| Vit. B2 | En dosis elevades i perllongades pet interfir en el metabolisme de la Vit. B1 i B6 |
| Vit. B3 |
Desarrotlle o empitjorament d'úlceres hepàtiques, diabetis, gota i glaucoma. |
| Vit.B5 | Han de ser dosis molt, molt elevades (+10gr) i només causaria diarrees i edemes |
| Vit.B6 | Mes de 2000mg durant 1 0 2 mesos pot causar danys serios al SN, inclòs amb quantitats de 500mg també però durant mes temps.
alguns estudis han observat que ingerir 200 mg durant mes de un més pot provocar algo de dependència i sorgeixen símptomes de carència. Quant es deixa de pendre la Vit.es millora però algo de entumecimiento pot ser irreversible |
| Vit.B8 | Dosis altes durant llargs períodes pot interferir en absorció de les Vit. del grup B |
| Vit.B9 | No es tòxic, però pot emmascarar una carència de Vit. B 12, que pot causar danys nerviosos permanents. No s'ha de superar 1mg per dia. |
| Vit.B12 | Quantitats excessives introduïdes per via injecció pot causar problemes cutanis, que desapareixen quant es para de punxar-se. |
Els excessos de minerals no son tan greus els com en les vitamines.
Els minerals que mes problemes porten son el Sodi, calci, fòsfor, ferro i fluor. I els que menys son el Crom, Magnesi Clor.
Ja que els altres minerals acostumen a portar problemes quant la persona esta malalta, i sobretot si n'esta dels ronyons.
| Minerals | Problemes per excés |
| Sodi | Relacionat amb la hipertensió i aquesta si no es tractada pot donar a atac cardíac, accident cerebrovascular o insuficiència renal. |
| Clor | Molt difícil que doni problemes per que s'excreta tot el que sobre per els ronyons |
| Potassi | Els lactants i persones amb patologies renals, son els mes vulnerables als excessos de potassi.
|
| Calci | + de 2500 mg
Dosis altes durant llarg temps pot causar dipòsits de calci en els teixits del organisme com el cor, i causar dolor abdominal i muscular. Pot interferir en la absorció de ferro, cinc, magnesi, manganès i altres minerals essencials |
| Fòsfor | Intervé en el metabolisme de calci i pot accelerar la pèrdua de calci ossi i pugui aparèixer la osteoporosis. |
| Magnesi | Es difícil que n'hi haigui en excés per que els ronyons excreten tot el que sobre però en cas de patologia renal un excés de magnesi pot causar debilitat muscular, problemes respiratoris, letargia i confusió mental |
| Ferro | La dosis letal es de 200 a 250 mg per kg de pes corporal en un adult. I han persones mes predisposades a absorbir emmagatzemar molt ferro i apareix la hemocromatosis, que pot induir a lesió hepàtica i del cor, arritmies cardíaques, diabetis i carència de Zenc. |
| Zenc | Dosis elevades durant llarg temps pot reduir la immunitat i causar anèmia degut a un deterioro de la absorció del cobre. |
| Manganès | No s'ha detectat cap cas relacionat amb la dieta, s'han detectat casos en gent que inhala o beu molt manganès i sel's i acumula el manganès en el fetge i SNC, produint símptomes semblants a la esquizofrènia, Parkinson i Wilson (excés de cobre en fetge i cervell) |
| Cobre | Una dosis de 10mg pot provocar nauesees i dolors musculars i estomacals. En persones que treballen en pesticides s'han donat casos de lesió hepàtica |
| Iode |
|
| Seleni |
|
| Molibdè | Una ingesta de 10 a 15mg esta relacionat amb un augment de la incidència de símptomes semblants al bocio degut a una acumulació d'àcid úric. |
| Crom | Pot reduir la absorció de cinc i ferro. |
| Fluor | Pot causar fluorosis, en el qual les dents estan tacades i se desgasten de manera no uniforme. Deformitat de les dents i ossos i major risc a tenir ospteoporosis degut a la desmineralització òssia. |
D'on venen els complement alimenticis de vitamines i minerals i com s'acostumen a presentar al mercat?
A. Substàncies vitamíniques
| Vitamina A: Retinol. b) Acetat de retinil. c) Palmitat de retinil. d) Beta-carotè. | S'acostumen a presentar com: Tauletes, càpsules, pastilles i càpsules de gel tou. L'oli de fetge de bacallà i d'altres peixos també s'utilitzen en la ingesta d'aquesta vitamina. |
| Vitamina D: a) Colecalciferol. b) Ergocalciferol. | S'acostumen a presentar com: Tauletes, càpsules, pastilles i càpsules de gel tou i líquid L'oli de fetge de bacallà i d'altres peixos també s'utilitzen en la ingesta d'aquesta vitamina. |
| Vitamina E: a) D-alfa tocoferol. b) DL-alfa tocoferol. c) Acetat de D-alfa tocoferilo. d) Acetat de DL-alfa tocoferilo. e) Succinat d'àcid de D-alfa tocoferilo. | S'acostumen a presentar com: Càpsules plenes d'oli o gels tous, o com un comprimit exempt d'oli(succinat de vitamina C) que conte un compost sintètic hidrosoluble el qual pot ser absorbit per persones que no poden absorbir greix. El D-alfa tocoferol, es 2 o 3 vegades mes potent que el DL-alfa tocoferol (sintètic) i molt mes fàcil absorbir. |
| 4. Vitamina K: Filoquinona (fitomenadiona). | DL-alfa tocoferol. Comprimit o injectable |
| Vitamina C: a) Ácid L-ascórbico. b) L-ascorbat de sodi. c) L-ascorbat cálcic. d) L-ascorbat potásic. e) 6-palmitato de L- ascorbil. | S'acostumen a presentar com: Forma de comprimit, pols, càpsula i liquida |
| Vitamina B1: a) Clorhidrat de tiamina. b) Mononitrato de tiamina. | S'acostumen a presentar com: Comprimits, càpsules, i s'inclou en multivitamínics del grup B |
| Vitamina B2: a) Riboflavina. b) Riboflavina-5'-fosfato sòdic. | S'acostumen a presentar com: Càpsules, pastilles i formules de alliberació retardada |
| Vitamina B3 a) Àcid nicotínic. b) Nicotinamida. | S'acostumen a presentar com: Càpsules o comprimits, els sofocs i altres efectes adversos del àcid nicotinic pot reduir-se prenent pastilles de alliberació retardada o en una forma en la qual el àcid nicotinic està unit al inositol. |
| Vitamina B5 a) D-pantotenat càlcic. b) D-pantotenat sòdic. c) Dexpantenol. | S'acostumen a presentar com: El D-pantotenat càlcic, es el mes comú Càpsules o pastilles. |
| Vitamina B6: a) Piridoxina clorhidrat. b) Piridoxina 5-fosfato. | S'acostumen a presentar com: Comprimit, càpsula o líquid. El 5-fosfat es absorbit algo mes ràpid, però les 2 formules son bones |
| vitamina B8: D-biotina. | S'acostumen a presentar com: Càpsules, pastilles i comprimits del complex B |
| Vitamina B9 àcid teroilmonoglutámico. | S'acostumen a presentar com: Comprimit, càpsula, pols i líquid. I s'hauria de prendre junt amb la Vit.B12 per a que no emmascari un dèficit de B12 |
| Vitamina B12: a) Cianocobalamina. b) Hidroxicobalamina. | S'acostumen a presentar com: Pastilles, càpsules i comprimits sublinguals, injectable o aerosol nasal. |
| Sodi Bicarbonat sòdic. Carbonat sòdic. Clorur de sodi. Citrat de sodi. Gluconat sòdic. Lactat sòdic. Hidròxid sòdic. Sales sòdiques del àcid ortofosfóric. | S'acostumen a presentar com: Intravenós, o si no també la sal comuna o sucs de taronja |
| Clor | S'acostumen a presentar com: Pastilles , líquid intravenós o com un compenenent de la sal sense sodi |
| Potassi Bicarbonat de potassis. Carbonat potásic. Clorur potásic. Citrat de potassi. Gluconat potásic. Glicerofosfat de potassi. Lactat potàsic. Hidròxid de potassi. Sals potàssiques d'àcid ortofosfóric. | S'acostumen a presentar com: Líquids i comprimits i també els substitutius de la sal. |
| Calci Carbonat càlcic. Clorur càlcic. Sals càlciques d'àcid cítric. Gluconat càlcic. Glicerofosfat de calci. Lactat càlcic. Sals càlciques d'àcid ortofosfóric. Hidròxid càlcic. Òxid de calci. | S'acostumen a presentar com: Comprimit, càpsula, líquid i pols, pastilles. El citrat de calci i el carbonat de calci son els mes fàcilment absorbibles. Els masticables poden ser mes absorbibles que les pastilles petites i dures. Per comprovar l'absorció ficar el comprimit en un vas amb vinagre i agitar cada 2 minuts i en 30 minuts ha d'estar casi dissolta) |
| Fòsfor | S'acostumen a presentar com: Càpsules, comprimit, pols i líquid. |
| Magnesi Acetat de magnesi. Carbonat magnèsic. Clorur magnèsic. Sal magnèsica d'àcid cítric. Gluconat de magnesi. Glicerofosfat de magnesi. Sal magnèsica d'àcid ortofosfóric. Lactat de magnesi. Hidròxid de magnesi. Òxid magnèsic. Sulfat magnèsic. | S'acostumen a presentar com: Acostuma a acompanyar al calci i s'inclou sovint en productes multiminerals i multivitmaines |
| Ferro Carbonat ferros. Citrat ferros. Citrat fèrric d'amoni. Gluconato ferros. Fumarat ferros. Difosfato fèrric de sodi. Lactat ferros. Sulfato ferros. Difosfat fèrric (pirofosfato fèrric). Sacarat fèrric. Ferro atòmic (carbonil + electrolític + hidrógen reduit). | S'acostumen a presentar com: Amb pastilles de alliberació retardada. El sulfat ferros, fumarat ferros o glucamat ferros causen malestar en l'estómac i restrenyiment |
| Zenc Acetat de zinc. Clorur de zinc. Citrat de zinc. Gluconat de zinc. Lactat de zinc. Òxid de zinc. Carbonat de zinc. Sulfato de zinc. | S'acostumen a presentar com: Comprimits, càpsules, pastilles i líquids. |
| Manganès Carbonat de manganès. Clorur de manganès. Citrat de manganès. Gluconat de manganès. Glicerofosfat de manganès. Sulfato de manganès. | S'acostumen a presentar com: S'acostuma a ficar en productes multiminerals i la farina de fulla d'alfalfa i el Klep sec s'acostuma a comercialitzar com complement de manganès |
| Cobre Carbonat cúpric. Citrat cúpric. Gluconat cúpric. Sulfato cúpric. Complexe cobre-lisina. | S'acostumen a presentar com: S'inclou en molts multivitaminics i multiminerals |
| Iode Iiodur de sodi. Iodat de sodi. Iodur potàssic. Iodat potàssic. | S'acostumen a presentar com: En molts productes multivitminics i multiminerals, a part d'estar en la sal de taula. |
| Seleni Seleniat sòdic. Selenit d'àcid de sodi. Selenit sòdic. | S'acostumen a presentar com: Càpsules i comprimits |
| Molibdè Molibdat amònic [molibdens (VI)]. Molibdat sòdic [molibdens (VI)]. | S'acostumen a presentar com: S'acostuma a ficar productes multivitmainic i multiminerals |
| Crom Clorur de cromo (III). Sulfato de cromo (III). | S'acostumen a presentar com: Càpsula, comprimits de gel tou i líquid, també s'inclou sovint en productes multiminerals i mutivitaminics |
| Fluor Fluorur de potassi. Fluorur de sodi. | S'acostumen a presentar com: Aigua de l'aixeta, pasta de dents, colutoris. Als nens petis gotes amb recepta |
Diferencies entre fàrmac i complement alimentici
Tant els fàrmacs com els nutriceutics estan implicats en la nostra salut, però els nutriceutics estan elaborats amb la finalitat de complementar la dieta i els fàrmacs estan mes relacionats amb les patologies.
Els fàrmacs
Un fàrmac es qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolismes de les cel·les sobre les quals te un efecte, i es utilitzat en la medicina amb finalitats terapèutiques, de diagnosticar, atenuar o curar la malaltia o malestars o funcions corporals o estats mentals, o prevenir tot això.
El fàrmac inclou les drogues, neurotransmisors, hormones, verins...., es un concepte bastant ampli i va variant en funció de les necessitats de cada moment de la historia o de nous coneixements, per exemple:
-
La insulina es una hormona, però per als diabètics es un medicament.
-
La marihuana fins fa poc era una droga, i o continua sent, però ara també es una medicina.
-
Fa uns quants anys la cocaïna era un medicament, i ara es una droga
Els nutricèutics
Son productes alimenticis produïts amb la finalitat de complementar la dieta normal mitjançant fonts concentrades de nutrients o altres substàncies incloent, vitamines, minerals, aminoàcids, àcids grassos essencials, fibra, diverses plantes i extractes d'herbes i que tinguin un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, comercialitzant-se de manera que siguin de fàcil dosificació de manera unitària, podent-se encapsar i presentar de diverses maneres.
Son segurs el complements alimenticis?
Si però no tant com els fàrmacs, ja que es un producte recent i encara falta analitzar 300 de les substanties per tal de ficar-les en una llista positiva i poder establir les CDR de totes les 500 substancies que es van presentar fins al final de 2005.
La AESAN te unes linies directives en les que contole desde el origen fins a la venta del complement alimentici d'origen vegetal, en el que garantitza la qualitat,les caraceristiques, físiques i químiques del producte, i la seguretat per al consumidor final.
El etiquetatge
-
La denominacio del producte nomès pot ser complement alimentici.
-
El texte que i haigui en la capsa no pot atribuir cap propietat de curar, tractar o prevenir una malaltia humana, ni fer referencia a aquestes
-
No incluirà cap frase que digui que una dieta equilibrada i variada no aporte tots els nutrients en general.
-
Denominaciò de la categoria i dels nutrients o indicacio realtiva a la naturalesa d'aquests nutrinets
-
Ha de tenir les CDR del producte
-
Advertencia de no superar CDR
-
Afirmació de que els complements alimenticis no s'han d'utilitzar com a substitut d'una dieta equilibrada
-
Indicació de que el producte ha d'estar fora del alcanç dels nens
-
Quantitat dels nutrients o substancies amb efecte nuticional o fisiologic per dosis del producte per al consum diari i haura de constar de forma numèrica.
-
Porcentatge de les CDR que aporta una unitat
Noticies sobre malestars i enganys relacionats amb els complements alimenticis
EL PAIS (23-1-2007)
http://www.elpais.com/articulo/salud/Complementos/dieteticos/mejor/abusar/elpepusocsal/20070123elpepisal_1/Tes
Complementos dieteticos: mejor no abusar
En 2005, la cifra se había multiplicado por nueve: se informó de 125.595 incidentes relacionados con vitaminas, minerales, aceites esenciales, hierbas y otros complementos. En total, durante ese periodo de 23 años, la asociación -una organización nacional de centros estatales y locales dedicados a los envenenamientos- ha recibido más de 1,6 millones de informes sobre reacciones adversas a esos productos, incluidas 251.799 que fueron lo bastante graves como para requerir hospitalización. De 1983 a 2004 se comunicaron 230 muertes causadas por los complementos, y las cifras anuales han pasado de 4 en 1994, el año en que se aprobó el proyecto de ley sobre los complementos, a un récord de 27 en 2005
Aquí només i ha un torç del text,
El text parla dels EEUU i la FDA(Food and Drug Administration), que diu que ha rebut desde el 1983 fins al 2005 molts informes sobre reaccions adverses relacionades amb els complements alimentcis. Molts d'aquests informes son per sobredosi.
I també diu que en alguns medicaments també i han reaccions adverses.
Quant una persona es pren un medicament sobretot calmants, per la tos, refredat o asma acostumen a portar mes problemes per sobredosi, però tot i així els individus que han respectat les indicacions de quantitat i ha un 3,5 % de alguna possible reacció no desitjada, però que en els suplements alimenticis això es en un 10%.
I que el 54% dels pares donen suplements alimenticis als seu fill almenys 3 cops a la setmana.
A conseqüència de tot això en Amèrica s'exigeix que els fabricants de complements alimenticis informin a la FDA sobre reaccions adverses que els i diguin els seus clients.
Conclusió / opinió personal:
Fa falta mes autoconcinecia de la societat sobre aquests complements i també ser mes estrictes en els controls de qualitat dels complements alimenticis.
EL PAIS (22-12-2007)
Golpe al timo de los adelgazantes
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Golpe/timo/adelgazantes/elpepisoc/20071222elpepisoc_4/Tes
La primera empresa de este tipo en caer ha sido Nutra Life International. La Guardia Civil desmanteló la noche del pasado jueves en Málaga un almacén de la compañía, un negocio presuntamente fraudulento que distribuía a través de Internet productos adelgazantes y otros complementos alimenticios
En los análisis de las pastillas se detectaron altas concentraciones de la hormona tiroidea Triyodotironina y de la hormona sexual beta-estradiol
Los 'productos milagro'
- Diez kilos en dos semanas. Un "tapón y medio" de jarabe al día prometía nada menos que la pérdida de una decena de kilos en dos semanas. La mujer del reclamo (en realidad, dos mujeres distintas, una obesa para el antes y otra delgada para la del después) culminaba su experiencia el día que su marido le pidió un posado en bañador.
- Búrbujas comegrasas. Una joven, conocida por sus kilos de más como Pequeño Buda, perdió 28 kilos "gracias a unas pastillas efervescentes". El truco, según contó a sus amigas, estaba en las búrbujas.
- El vinagre como arma secreta. 325 aplicaciones diferentes del vinagre, desde "activar la obertura de las células grasas" para adelgazar hasta eliminar la caspa, pasando por limpiar alfombras o sacar brillo al coches, era lo que ofrecía el libro de Nutra Life, que obsequiaba al comprador con folletos sobre otras dos "armas secreta" de la naturaleza el ajo y la miel.
- Más pecho sin cirugía. Tres productos combinados conseguían, según la publicidad, aumentar hasta tres tallas el sujetador.
Aquí només i ha un torç del text
Conclusió / opinió
Aquesta ha sigut la primera empresa espanyola que s'ha detectat, però segur que n'hi han moltes mes.
El mercat dels complements alimenticis ha crescut i està creixent ha un ritme exponencial tant per fabricant com consumidors.
La gent d'avui en dia vol estar a la moda, estar en forma o prima, i ademès també vol estar sana, tenir bona memòria, treballar 15 hores sense cansar-se...... i les empreses aprofiten aquesta moda per treure'n beneficis a canvi de donar als seus clients productes que difícilment son 100% eficaços, i com en el cas d'aquest article gens eficaços.
Els complements alimenticis i internet haurien d'estar mes controlats.
Quins passos ha de passar un complement alimentici que provingui de un origen vegetal, per a sortir al mercat?
Conclusió/opinió
M'agradat fer aquest treball per que haig après coses com:
-
I ha d'haber un % minim i un maxim de nutrients en cada dosi en funcio de les CDR d'aquell nutrient.
-
Que segurament fins al 2009 no estara mes clares les noves CDR de nutrients, i que ara i ha nutrients que no tenen CDR (que passa amb aquestes quantiats) si algu en fica mes del compte per llei no se l'hi pot dir res per que no estan fixades.
-
Que i ha una controversia en molts articles, en el que uns parlen positivament i els altres negativament
-
Hem sembla que la gent hauria de pendre mes autoconciencia sobre els complements alimenticis i no abusarn'hi tant, ja que pot ser un producte que sembli inofensiu a curt plaç, pero no esta demostrat a llarg plaç.
-
A mi m'agradaria que la gent es preguntes, si aquests productes ja aporten moltes vegades el 100% de nutrients de les CDR, no veuen que mes els nutrients de la dieta se n'esta fent un excès i que acabara portant posiblement problemes per la slaut, enlloc de beneficis.
-
Els nutriceutics nomès son necesaris en determinats casos.
-
En uns quants articles haig llegit que en les capsules o pastilles.... les quantitats de principi actiu varia d'una pildora a l'altra, lo que fa pensar que queda molta feina per endavant.
-
S'ha d'anar amb compte amb els complements alimeticis que es compren, i principalment si es per internet, ja que al ser un mercat que està en creixement i ha gent que s'aprofita de la desinformació/desconeixmentt per part del consumidor d'alguns ingredients dels complements que poden resultar perillosos, com ara les hormones.
| Nutrients dieta + nutriceutics amb 100%CDR = | Excès de nutrients i posible malaltia o problemes a llarg termini |
Bibliografia
Los complementos alimenticios ascienden a la categoría de alimento
http://www.consumaseguridad.com/normativa-legal/2003/01/22/4827.php
REAL DECRETO 1275/2003, de 10 de octubre, relativo a los complementos alimenticios.
(Ref. 2003/18925)
Nuevas evaluaciones para los complementos alimenticios
http://www.consumaseguridad.com/sociedad-y-consumo/2007/11/13/171763.php
ORDEN PRE/1263/2007, de 8 mayo, por la que se modifica el anexo II del Real Decreto 1275/2003, de 10 de octubre, relativo a los complementos alimenticios.
(Ref. 2007/9415)
relativo a las declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en los alimentos
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2006/l_404/l_40420061230es00090025.pdf
Etiquetado y embalaje de los productos Complementos alimenticios
http://europa.eu/scadplus/leg/es/lvb/l21102.htm
Aesan
Agencia Española de Seguridad Alimentaria y nutrición
http://www.aesan.msc.es/aesa/web/AESA.jsp
Líneas directrices del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) para la evaluación de los complementos alimenticios elaborados a base de componentes de origen vegetal y sus preparaciones (2/2007)
Descargar PDF
AESANoticias Nº 2. Complementos alimenticios: Qué son y cuál es su regulación (pàg. 6,7) (11/2003)
Descargar
Las dietas rapidas pueden producir alteraciones metabolicas
http://www.noticiasdeocio.com/las-dietas-rapidas-pueden-producir-alteraciones-metabolicas-2/
vitaminas que no lo son
http://milksci.unizar.es/bioquimica/temas/vitamins/novitaminas.html
Enciclopedia de la medicina ortomolecular, nutriceuticos, Dr.Arthur J.roberts, 2003
La guia de los nuevos estimulantes, thierry souccar 2006
La revolucion de las vitaminas:365 tratamientos naturales para prescindir de los medicamentos. Thierru souccar 1997
23
Descargar
| Enviado por: | Derek24 |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.