El comerç

i l'economia

EL COMERÇ

L'oferta dels venedors i la demanda dels compradors crea un mercat i permet de poder fixar-ne els preus.

El comerç ve a ser, doncs, el punt d'intercanvi de béns, de serveis i d'informació entre productores i consumidors. Per activar aquest canal de distribució s'utilitzen múltiples mitjans de transport i de comunicació. Es presenta com un subsector destacat del sector terciari.

- Per què alguns països, tot i ser grans venedors de primeres matèries d'un gran valors, es mantenen ben pobres?

Perque ells a pesar de ser-ho no es beneficien de la seva riquesa de materies primeres, no comercialitzen les seves materies primeres directament sinò que ho fan a través de distribuidor que s'en porten la majoria de la riquesa (beneficis).

- Per què la Unió Europea va començar sent un gran mercat comú?

La Unió Europea va començar sent un gran mercat comú perque volien aconseguir aumentar el seu nivell de competitivitat davant els altres països.

1.1. El comerç fins al segle XIX

Fins al segle XIX el comerç es feia entre llocs que eren propers.Una part del comerç es feia en reunions comercials, o fires, on s'exposaven i es venien productes molt diversos. Fires internacionals, fires, regional o comarcal o mercats permanents o els mercats setmanals.

1.2. Fires i mercats

Aquest intercanvi, en què hi ha les mercaderies, com passa als mercats dels pobles. Als mercats abstractes s'hi negocien mercaderies absents que responen a unes caraterístiques determinades.

Un cas intermedi entre aquests dos tipus de mercat són les fires de mostres. En algun producte es converteixen en un fòrum de trobada entre els professionals, els productors i els consumidors d'aquell producte determinat.

1.3. Característiques del comerç actual

Concentració de la demanda

La concentració creixent de les activitats productives i de la població ha creat una demanda molt forta i molt localitzada de primeres matèries i d'aliments.

Transport i emmagatzematge

Actualmente es comercia amb tota mena de productes, encara que tinguin un preu baix i facin un gran embalum.

A causa d'aquesta facilitat de transport, l'intercanvi es fa sovint a llarga distància quan les mercaderies no es poder aconseguir a un preu més bo en una altra zona que és més propera.

A més, aquest comerç actual comporta la necessitat o mitjans de transport amb una gran capacitat de càrrega eficàcia.

En qualsevol cas, les lleis de l'oferta i de la demanda fa que cada producte sigui en el seu lloc del mercat en el moment oportú.

Concentració del comerç

Al llarga de tot el procés d'intercanvi que té lloc entre el fabricant i el consumidor, el producte pot passar per les mans d'uns quants intermediaris: el promotorm, l'agent comercial, el majorista, el transportista, etc.

Amb tot, les grans firmes importadores i exportadores solen ser alhora grans companyies productores i estan associades a empreses bancàries dedicades a fer operaciones internacionals.

2.LA BALANÇA COMERCIAL I LA BALANÇA DE PAGAMENTS

2.1. La balança comercial

El comerç internacional representa la suma del comerç de cada país amb els altres. Aquest comerç (de béns i de mercaderies) que fa un país amb uns altres es reflecteis a la balança comercial.

Si el valor de les compres a l'exterior, o importacions, és inferior al valor de les vendes que fa a l'exterior, o exportaciones, diem que la balança comercial d'aquest país és positiva.

2.2. La balança de pagaments

La balança comercial representa només una part de les relacions econòmiques que s'estableixen entre països, ja que també hi ha intercanvis de serveis.

El conjunt de tots aquests intercanvis entre països es reflecteix a la balança de pagaments, tant els de béns materials, compresos en la balança comercial, com els provinents dels serveis, les transferències i els capitals.

Si prenem com a exemple el cas d'Espanya, s'observa que la balança comercial té un saldo negatiu, perquè les exportacions tenen un valor inferior al de les importacions.

- Per què per a Espanya és tan important rebre inversions de les empreses estrangeres i que la visitin molts turistes?

Perque Espanya té un saldo negatiu i necessita rebre inversions de les empreses estrangeres i que ser un punt d'acollida de molts turístes ya que es pugui compensar la balança de pagaments.

3.ASPECTES GEOGRÀFICS DEL COMERÇ INTERNACIONAL. L'INTERCANVI DESIGUAL

Avui el comerç internacional és molt important, perquè no hi ha cap país que tingui tot el que necessita: ni disposa de totes les primeres matèries, ni produeix tot allà que consumeix. Per això, el volum i les característiques del comerç depenen de la capacitat de cada país per satisfer la demanda de la seva indústria i del seu consum.

3.1. Els intercanvis als països desenvolupats

Els països desenvolupats, tot i que compren productes primaris, com aliments i combustibles, centren les importacions en productes industrials procedents d'uns altres països desenvolupats.

En aquest comerç destaca el pes extraordinari de l'Europa Occidental i del Japó, ja que es tracta de països molt industrialitzats.

Els Estats Units i el Canadà són països molt desenvolupats, perquè són països amb una gran varietat de recursos i un gran mercat interior.

3.2. Els intercanvis als països subdesenvolupats

Quan analitzem el comerç a nivell mundial ens crida l'atenció l'escassa participació d'una gran part d'Àsia, d'Àfrica i d'Amèrica Llatina.

El comerç d'aquestes zones es basa en l'exportació dels seus recursos físics, en forma de primeres matèries sovint sense elaborar, com combustibles, minerals i derivats.

La manda de recursos dels països pobres per comprar els béns que necessiten fa que hagin de demanar crèdits a bancs i empreses financeres dels països del centre. El endeutament va creixent.

L'economia dels països subdesenvolupats depèn en gran mesura de la comercialització i de la venda d'uns quants productes primaris, com coure, cacau, cafè o cotó.

- Com expliques aquest repartiment tan desigual? Hi veus solució?

Aquest repartiment tant desigual es a causa de que els països desenvolupats es consumeix més que als països subdesvolupats.

Solució:Els països desenvolupats harien d'ajudar als països subdesenvolupats economicament.

4. UN EXEMPLE D'INTERCANVI DESIGUAL: EL PETROLI

4.1. El consum d'energia: un indicador de desigualtat

El consum d'energia és un índex molt significativu per valorar el grau de desenvolupament dels països del món. Els països més rics dl món són els que en tenen un consum més alt, Austràlia i Nova Zelanda i l'antiga URSS.

La indústria és el consumidor principal d'energia, sobretot la del ciment, la de l'alumini i la del vidre, la indústria siderúrgica i la indústria química.També els transports en consumeixen quantitats considerables.

Els països del sud-est d'Àsia i molt països africans presenten un consum baix d'energia. En aquest països una bona part de l'energia s'obté de la fusta, però el creixement de la població fa que aquest material s'hi faci cada vegada més escàs.

4.2. La producció de petroli

El petroli té una importancia econòmica i política excepcional. Aquest combustible, juntament amb el gas natural representa més de la meitat de l'energia que es consumeix actualment al món.

L'explotació es a les mans de poques companyies, capaces de fer les inversions oportunes i de subministrar les tècniques necessàries.

Fins a la Segona Guerra Muncial el petroli va ser un producte sobretot americà. El 1929 els Estats Units en proporcionaven el 70% del total, i el continent, en conjunt, el 84% de la producció mundial.

- Quina característica comuna tenen aquests països? Amb quins objectius va ser fundada l'OPEP?

La característica comuna d'aquest països és que la majoria d'ells són arabs i productors de petroli. L' objectius de l'OPEP és tindre més volum de mercat per poder fixar el preu de petroli.

4.3. El consum de petroli

El creixement del consum d'energia a nivell mundial va ser molt elevat des del 1850 fins al 1973, perquè molts països van passar d'una economia basada en l'agricultura i en la subsistència a una economia industrial i urbana.

Els països importadors més notables són els països industrials de l'Europa Occidental, que reben aproximadament la meitat del petroli que es ven al mercat mundial.

4.4. Països productors i països consumidors

Una de les característiques de la producció de minerals i de l'explotació de jaciments de petroli és l'elevat nivell de concentració geogràfica.

El 20% de la població mundial consumeix més dels 2/3 de la producció energètica i mineral mundial, mentre que el 50% de la població només consumeix el 6% d'aquesta producció.

Les companyies explotadores exercien ja abans de la Segona Guerra Mundial un control absolut de les primeres matèries.

Aquesta participació és acceptada perquè les companyies mantenen el control de l'organització i de la tecnologia i decideixen el procés de comercialització.

5.BLOCS COMERCIALS

Els problemes comercials han creat blocs comercials per eliminar rivalitats i fer un esforç unificat per aconseguir un desenvolupament econòmic sense crisis, trets caracteríscs d'aquests blocs:

A Unió duanera. L'intent d'integració econòmica mena a suprimir les traves duaneres.

B) Redistribució industrial. S'espera que les indústries d'aquests blocs tendiran a repartir-se per tots els països per aprofita els avantatges de cada un i que això contribuirà a eliminar diferències de productivitat i de nivells de vida.

C) Front comú. Quan augmenta el volum del mercat, el bloc que en resulta té una posició més forta per negociar amb els països que no en són membres.

D) Complementarietat i unió d'esforços. La unió és avantatjosa per als països amb una economia complementària.

E) Proximitat espacial. La proximitat facilita els intercanvis i la integració.

6. UN EXEMPLE DE BLOC COMERCIAL: EL MERCAT COMÚ DE L'UNIÓ EUROPEA

6.1. La necessitat d'un bloc comercial europeu unificat

El tractat de Roma preveia que la Comunitat Europea, la seva unitat política i econòmica, dependrien de l'existència d'un mercat interior únic. Per aconseguir-ho s'establirien un seguit de disposicions concretes sobre la lliure circulació de béns, de serveis, de persones i de capitals. I es preveia també que tot això s'hauria de fonamentar en una sèrie de mesures relacionades, com la llibertat de competència i el desenvolupament d'una legislació comuna.

Disposar d'un mercat únic permetria l'existència d'economies d'escala.

Els efectes negatius de la fragmentació era que no s'aprofitava d'una manera prou eficaç i es malbarataven recursos i esforços que impedien endegar projectes de gran volada superiors a les capacitats d'un sol Estat.

Tot plegat comportava que el consumidor havia de pagar uns costos afegits pel producte final. Els costos afegits impedien que molts productes poguessin competir enel mercat mundial.

-Entre quines regions tenen lloc els principals floxus comercials? El 71,9% de l'Europa Occidental es queda en aquesta regió: creus que aixó justifica els acords comercials dins d'un mercat comú?

Entre elles mateixes es produeixen els principals fuxos comercials:

-Acepta America del Nord que es produeix amb la amèrica Llatina (46,8%)

-Europa Occidental amb Europa Occidental (71%)

-Continent Asiàtic amb el Continent Asiàtic (44,5%)

Això justifica els acords comercials degut a que afavoreix el comerç intraregional.

6.2. Cap al mercat comú i únic

S'han anat eliminant barreres per a la lliure circulació de persones, mercaderíes, capitals i serveis. Ja no hi ha controls de les mercaderies per travessar les fronteres interiors de la UE.

L'eliminació de controls fronterers comporta una reducció de costos importants. També s'han suprimit els costosos tràmits de duanes i el pagament de l'IVA per a les exportacions.

Des de l'1 de gener de 1999 l'ús d'una mateixa moneda, l'euro, ha de facilitar tant els intercanvis interns com el funcionament d'una política comercial econòmica i financera comuna també en relació amb l'exterior. La Unió Econòmica i Monetària (UEM), està dirigida pel Banc Central Europeu amb independència dels governs nacionals i de les institucions comunitàries.

- En quin tipus de productes és clarament deficitària?

En primeres matèries.

- Per que fa a les exportacions, hi predominen les primeres matèries o els productes elaborats? Què reflecteix això?

Hi predominen els productes elaborats això reflecteix que a l'Europa Occidental hi predominen les industries de productes elaborats, son països del sector secundari.

- Quins altres avantatges veus en l'existència d'un mercat comú?

Els avantatges són el supriment de costos de duames i l'IVA.

7.EL ESPAIS COMERCIALS A CATALUNYA

7.1. La crisi del comerç tradicional i l'aparició de nous espais comercials

A Catalunya la forma de comerç predominant continua sent la botiga tradicional. El concepte tradicional de comerç s'ha anat enriquint a causa de l'associació de l'activitat comercial amb la prestació d'altres serveis paral·lels i amb la identificació de l'acte de compra amb el temps de lleure.

7.2. Localització dels centres comercials nous

S'hi poden distingir tres etapes:

A) La primera es caracteritza per la localització de grans superfícies a la perifèria metropolitana.

B) La segona etapa també comporta la implantació de grans centres a la perifèria suburbana amb una diversificació molt més gran de l'oferta i amb la presència de serveis personals.

C) Finalment, els centres comercials de darrera generació tenen localitzacions urbanes.

Aquestes grans centres comercials tendeixen a reproduir a l'interior, d'una manera simplificada i optimitzada, els patrons dels espais comercials de la ciutat tradicional.

7.3. La reconversió del comerç tradicional

Tot i que continuen subsistint petites botigues, mercats tradicionals i galeries comercials. La sensació de crisi del comerç tradicional ha fet que tendís a localitzar-se en el cor de les ciutats.

El comerç dels centres s'ha trobat en una posició d'inferioritat davant les noves formes comercials de les perifèries, que, a més d'oferir preus molt cometitius, disposen de fàcil accessibilitat, aparcament, màrqueting unitari i s'ajusten més als nous hàbits de consum.

Una liberalització completa podria comportar la davallada comercial dels nuclis urbans, l'increment desmesurat de la mobilitat i la posició monopolística de les grans empreses.

Un element encoratjador és que la implantació de nous grans equipaments comercials dins la trama urbana han estat elements dinamitzadors i no pas destructors del comerç de les àrees que els envolten.

-Quins avantatges i quins inconvenin tenen els nous centres que pretenen atreure tota mena de compradors i aconseguir afluències més diversificades?

Avantatges:

-Creen llocs de treball per construi-lo.

-Comoditat.

-Afavoreixen l'economia de la zona.

Inconveniets:

-Ocupen molt espai.

-Són cares de fer.

-Perjudiquen al petit começ.

-Fan contractes precaris als treballadors.

LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVIS

La societat postindustrial

Per tenir el control de l'economia ja no era tan necessari dominar la indústria tradicional. Per tenir poder econòmic, calia dominar les tecnologies punta i els sistemes de trasmissió d'informació.

L'actual sistema econòmic es caracteritza per la fragmentació i la deslocalització de la producció i l'ernorme i creixent nombre d'intercanvis de tot tipus.

La globalització de l'economia

La globalització de l'economia és la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme, juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada Estat o nació sobre la seva economia.

La interdependència planètaria

Els vincles creats per la interdependència econòmica es veuen reforçats per la varietat i l'eficàcie dels mitjans de transport i de comunicació de la nostra època. Mai no s'havia transmès informació ni s'havien mogut diners d'una banda a l'altra del món amb la facilitat amb què es fa actualmente. Per d'una banda a l'altra del món amb la facilitat amb què es fa actualment. Per això no és gens exagerat parlar de la globalització d'una economia en la qual cada país i cada regió tenen unes funcions especialitzades dins del sistema econòmic mundial.

LES ORGANITZACIONS QUE REGULEN EL COMERÇ MUNDIAL

El GATT i l'OMC

Als Estats Units es va crear un organisme que tenia como objetiu regular i facilitat el comerç internacional. Aquest organisme, constituït el 1947, era l'Acord General sobre Aranzels de Duanes i Comerç, més conegut per les sigles GATT (General Agreement on Tariffs and Trade).

L'OMC és l'organisme oficial vinculat a les Nacions Unides que des de l'1 de gener del 1995 s'encarrega de vigilar l'acompliment dels acords adoptats pel GATT en matèria de rebaixes duaneres, aspectes comercials dels drets de propietat intel·lectual i d'altres activitats comercials.

Les multinacionals

Les caraterístiques bàsiques de les multinacionals actuals són:

- L'existència de plantes de producció a diversos estats.

- La diversitat de centres productius.

- El seu caràcter capdavanter en organització, gestió, publicitat, etc.

- El recurs a grans invesions en investigació i desenvolupament de noves tecnologies.

- Un gran coneixement de l'organització política dels estats.

ELS FLUXOS VISIBLES

Els fluxos visibles: les mercaderies

La major part de països importadors de petroli i derivats són països desenvolupats que tenen una producció pròpia, como ara els Estats Units, o bé països queno en produeixen, com per exemple Alemanya o el Japó, fet que provoca una notable dependència i explica la importància estratègica d'aquests productes.

Els productes agrícoles

Es poden diferenciar dues vies comercials: les exportacions de productes provinents de països desenvolupats i les exportacions de productes provinents de països no desenvolupats.

La primera via es troba en mans de cinc grans productors: els Estats Units, el Canadà, l'Argentina, la Unió Europea.

La borsa és el mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions d'empreses o altres béns.

Els productes manufacturats

Els productes manufacturats són el valor dominant dins el conjunt dels intercanvis comercials al món, ja que sumen prop de les tres quartes parts del total..

Les principals àrees productores han estat tradicionalment l'Europa occidental, l'Amèrica del Nord i el Japó.

Les economies asiàtiques no es poden considera suficientment afermades i establertes, ja que les seves monedes no són prou fortes respecte a altres divises i una crisi en les borses pot fer trontollar tot el sistema.

Els fluxos visibles: la mà d'obra

La necessitat de treballar és tan gran que els milions de persones que han d'anar a països més rics dins que el seu a la recerca de feina acaben sent considerades un flux més dins el sistema econòmic mundial. Les xarxes organitzades d'immigració il·legal converteixen aquests éssers humans en veritable mercaderia.

Els canvis en els fluxos migratoris

Fins a la dècada del 1970, l'emigració laboral era, majoritàriament, a llarga distància i permanet.

Amb les transformacions econòmiques del final del segle XX, les migracions han esdevingut més regionals i temporals.

EL FLUXOS NO VISIBLES

El capital i la informació circulen i s'intercanvien en els anomenats fluxos no visibles. El seu paper és decisiu per al funcionament del sistema.

Es poden guanyar o perdre diners comprant divises sense que res no es mogui del seu lloc excepte la informació i els diners. En el mercat de futurs els productes es compren i es venen quan encara no s'han produït.

El dòlar dels Estats Units es va establir com a moneda de referència a tot el món per fixar el valor d'altres divises i com a moneda de pagament per als intercanvis de mercaderies.

Fluxos d'informació i innovacions tecnològiques

Es necessita molta informació que ha d'arribar d'una manera ràpida i fiable a tot arreu. La informació és un element clau per a les empreses a l'hora de ser competitives econòmicament.

Les innovacions tecnològiques són elements determinats en el món de la informació i els seus intercanvis. Els sistemes per transmetre informació no han deixat d'evolucionar.

Les autopistes de la informació

Autopistes de la informació son unes xarxes sense fronteres que poden fe arribar informació a tot arreu.

La rapidesa de circulació dels fluxos d'informació que les noves tecnologies propicien obre a empreses i a professionals noves possibilitats d'accés a fonts d'informació distants i, per tant, n'augmenta l'eficiència i la productivitat.

ELS INTERCANVIS DESIGUALS I EL SUBDESENVOLUPAMENT

L'intercanvi desigual: el centre i la perifèria

Hi ha una tendència cap a la divisió espacial del treball, la qual cosa es reflecteix en una especialització funcional dels territoris. A causa de la desigual distribució en quantitat i en qualitat dels mitjans de producció, les diferents regions mundials s'han especialitzat en la producció de determinats productes amb un determinat nivell de tecnologia.

Els que tenen uns mitjans de producció de baixa qualitat i no exerceixen cap control sobre el mercat mundial: és el que s'anomena la perifèria.

Entre el centre i la perifèria mundials s'estableixen unes relacions comercials que constitueixen l'anomanat intercanvi desigual, ja que els països del centre tenen el control dels preus del mercat i els de la perifèria no.

ALTERNATIVES I FUTUR: EL COMERÇ JUST I SOLIDARI

Un preu just

Es considera un preu just el valor que cobreix els costos de producció i les necessitat bàsiques dels productors.

El comerç just

S'anomena comerç just el comerç alternatiu que té com a principi fonamental garantir als productors de països del sud una compensació justa per la seva feina.

Aquest objectiu s'aconsegueix comprant els productes directament als camperols, normalment organtizats en societats cooperatives, i negociant els preus amb ells, de manera que s'elimia la intervenció d'intermediaris locals o internacionals.

CATALUNYA

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L'ESPAI RURAL I A LA MAR

L'espai rural es defineix com un espai humanitzat on es desenvolupen les produccions agrícula, ramadera i forestal.

L'agricultura al territori català

Les zones de secà es caracteritzen pel conreu de la vinya, l'olivera, els cereals. Aquestes zones coincideixen amb les àrees on hi ha menys concentració demogràfica, un aïllament físic més accentuat, una renda per càpita més baixa i unes deficiències quantitatives i, de vegades, qualitatives de comunicacions i de serveis.

Les terres de regadiu es dediquen sobretot al conreu d'arbres fruiters i productes d'horta. És un tipus de cultiu importan perquè la productivitat és més elevada que en d'altres i per la possibilitat que ofereix de canviar amb relativa facilitat d'espècies conreades per adaptar-se a les demandes del mercat.

La ramaderia al territori català

Hi ha quatre subsectors ramaders destacats: el porcí, el boví, l'oví i l'aviram.

El subsector porcí és el més important a Catalunya, ja que representa el 50% del producte final de la ramaderia.

El subsector del boví s'organitza en tres activitats: la producció de llet, la producció de vedells i l'engreix.

El subsector oví té menys importància . Finalment, l'aviram és una activitat tradicional practicada en granges per obtenir carn i ous.

La producció forestal al territori català

El bosc és un element important del paisatge català perquè ocupa el 50% del territori. Se n'ha reduït l'explotació pel baix rendiment econòmic que genera.

La producció forestal més destacada a Catalunya és la del pi.

La pesca al litoral català

Les pesqueres pateixen una progressiva reducció a causa de l'acusada contaminació de les aigües marines, que n'afecta la biodiversitat, i de la sobreexplotació dels caladors, motivada especialment per la flota d'arrossegament.

La comercialització dels productes agraris

La incorporació d'Espanya a la Unió Europea ha tingut com a consecuqüència un increment de l'intercanvi de productes agraris d'origen català amb altres països. Aquest fet ha provocat una competència amb països comunitaris i també amb tercers països.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L'ESPAI INDUSTRIAL

L'espai industrial s'identifica com una àrea densament poblada, urbanitzada, desenvolupada econòmicament i ben comunicada per vies terrestres, marítimes i àeries.

La producció industrial a Catalunya

La indústria es el principal factor d'urbanització de bona part del territori català.

Les condicions del marc industrial autòcton:

- la internacionalització de la producció.

- la competitivitat en mercats més oberts.

- l'entrada de capital forà.

El sector metal·lúrgic

El metal·lúrgic és el sector més extens, dinàmic i importan de Catalunya tant pel nombre d'assalariats com pels volums de producció i d'exportacions.

El sector tèxtil

El tèxtil, que va ser un sector fonamental per a la industrialització de Catalunya, ha retrocedit des de la dècada del 1960 a causa de la forta competència en preus ocasionada per la incorporació al mercat dels centres de producció d'altres zones del món.

El sector químic

El sector químic es caracteritza a Catalunya per ser molt avançat tecnològicament, i també per l'elevada productivitat.

El sector elèctric i l'electrònic

La producció d'aparells elèctrics, especialment d'electrodomèstic, s'ha anat ampliant a Catalunya sobretot a partir del 1960.

El sector alimentari

a Catalunya, en el sector de l'alimentació hi ha una creixent intervenció d'empreses multinacinals motivada per la venda de firmes catalanes a capital internacional, sobretot americà i europeu.

LES ACTIVITATS TERCIARIES:COMERÇ I LES FINANCES.

Les activitats comercials a Catalunya

Hi predomina el comerç al detall, consistent en petites emprese de tradició familiar, que es caracteritza pel baix volum de vendes i per l'especialització del productes.

Des de fa uns anys , però, aquest comrç conviu i competeix amb els supermercats i els hipermercats, i amb els supermercats, i amb les grans superfícies.

El sistema financer a Catalunya.

La funció principal és proporcionar capital a persones i emprese per tal de facilitar-los les activitats.

I s'estructura principalment en:

-Banc:societats anònimes i entitats de crèdit.

-Les caixes d'estalvi:tenen co a finalitat la captació i la remuneració de l'estalvi popular, destinen els seus guanys cap a obres socials o culturals.

-La borsa de valor:centre de contractació de títols mobiliaris o actius financers.

EL TURISME A CATALUNYA.

Caracteístiques:

-Es l'activitat més destaca a Catalunya, es un del sectors més importantsdel país.El sector turístic de Catalunya representa la quarta part del total d'Espanya.

-Les àrees principals de destinació son les costaneres, encara que avui dia el turisme rural comença a agafar força.

ACTIVITATS

2. Fes un gràfic de barres del comerç exterior d'Alemany, Itàlia, Bélgica, Espanya, Àustria, i Portugal. Expresa el percentatge que representa cada país, tant per les importacion com les exportacions, dins la UE.

EXPORTACIONS DE MERCADERIES A LA EU EL 1995