Com un miratge

Resum

Un noi d'un poble de muntanya espera ansiós que arribi el temps de l'estiu per veure com la gent de Barcelona ve a passar les vacances. Quan al final arriba tothom es fixa en una noia que es diu Salut, de manera que s'hi acaba enamorant. Ella al principi passa d'ell però acaben amics. Queden alguns dies fins que al final ella li demana per sortir i ell diu que sí. A partir d'aquell dia comencen a fer-se petons i a tocar-se. El noi un dia decideix ensenyar-li una cabanya secreta que té amb un amic que es diu Ramon. Ella li promet que no li dirà a ningú. Alguns dies queden amb els amics de la Salut i altres ells sols se'n van a Núria, a la cabanya, a una bassa a banyar-se amb els amics de la Salut i un amic del noi que es diu Ramon, van amb el pare del noi a veure els cavalls baixar de la muntanya, van amb el pare de la Salut a una cova....L'idea de que estiguin junts no agrada gents als amics del noi ni a la mare d'ell quan ho sap. Alguns dies el noi està preocupat perquè la Salut se'n va amb un noi de Barcelona, l'altre perquè els seus pares el fan treballar i no la pot veure i altres perquè ella passa d'ell i el deixa mig penjat quan està amb els seus amics. Arriba un moment que es troben molt bé mentre es fan petons i es toquen. Però arriba un dia que ell es dóna compte que tota aquella felicitat es pot acabar quan s'acabi l'estiu i comença a entristir-se. Un dia el Ramon li diu al noi que creu que algú va a la seva cabana i creu que és la Salut amb els seus amics. El noi diu que no pot ser i li ho pregunta a la Salut i ella ho nega. Al final, un dia el noi va a la cabanya i es troba la Salut amb els seus amics i se li trenca el cor. A partir d'aquella dia no li va tornar a parlar n'hi es va acomiadar d'ella el dia que va marxar cap a Barcelona.

Fitxa Bibliogràfica

Autor: Roca, Maria Mercè

Títol: Com un miratge

Editorial i lloc: Barcanova, Barcelona

Edició i any: 16ª, 2002

Col·lecció i nº: Antaviana Jove, 10

Estil i nº pàgines: Amor, 116 pàgines

Traductor, il·lustrador: no n'hi ha

3) En aquesta obra importen més els sentiments i sensacions que no pas els fets. Busca exemples de cada “sentiment”:

Amor, odi, gelos, inseguretat, tristor, felicitat, indiferència, nerviosisme.

• Amor: s'expressa quant el protagonista es passa tot el dia buscant la Salut per el poble.

• Odi: s'expressa quant el noi arriba a la cabana del Ramon i ell i es troba la Salut amb els seus amics quan representa que era un secret.

• Gelos: s'expressa quant la Salut passa tot un dia amb un amic seu que ve de Barcelona i passa completament del noi durant dos dies.

• Inseguretat: s'expressa quant el Ramon l'avisa de que algú ha anat a la cabana i li diu que pensa que és la Salut amb els seus amics.

• Tristor: s'expressa quant al principi no surt amb la Salut i no la veu mai i ella passa d'ella.

• Felicitat: s'expressa quant queda amb la Salut a soles i es fan petons.

• Indiferència: s'expressa quant ell va amb els amics de la Salut a la bassa a passar el dia.

• Nerviosisme: s'expressa quant amb la Salut es toquen i no paren de fer-se petons o quant no sap si el dia següent podrà quedar amb la Salut perquè potser a casa li donen feina.

4) Quin és el tema de l'obra? En quina persona està narrada? Et sembla que lliga el tema amb la persona?

El tema és d'amor. Està narrada en primera persona. El noi no té gaire experiència en temes amorosos així que és una cosa nova per ell i l'explica com una cosa extraordinària i es fa tot més intens i sentimental.

5) Busca exemples de llenguatge juvenil en la parla que utilitzen els joves de la novel·la. Per què deu utilitzar aquest llenguatge?

Perquè els nois i les noies són joves i els fets i les sensacions que els hi passen i que tenen els canvien i els fan aprendre coses noves i diferents a les viscudes fins ara i per tant tenen noves formes de parlar.

6) Hi ha moltes descripcions de lloc. Per què et sembla que la autora les ha incidides a l'obra? Busca un fragment de descripció i analitza'l.

Descripció de la cabanya

El camí més o menys que s'ha de seguir per saber anar-hi i no perdre'sEra rierol amunt, força desprès de la Font del Coronel, una mica abans d'arribar a les coves petites. Després de la Font del Coronel el camí tota l'estona passa per l'ombra i el terra és fangós perquè l'aigua no s'eixuga. El camí gira i és més assolellat i quan s'arriba al revolt de les falgueres ja s'hi és. Aquí descriu l'interior i els voltants abans d'entrarEstava en un lloc amagadíssim, riu amunt, al costat d'una petita platgeta de sorra que hi ha en un punt on el riu s'eixampla i l'aigua està quasi quieta del tot. El xassís era de fusta gruixuda i havia aguantat tot aquest temps. Si plovia molt la despullàvem i la tornàvem a vestir amb trons prims, cordill, filferro i fulles. Hi podien caber, amb les cames arronsades, tres nois.

Crec que l'autora ho descriu tan bé perquè així el moment que passen en aquell lloc, si és important, el lector s'ho imagina millor i ho viu més intensament.

7) Opinió personal. Et sembla que als joves els passa el mateix que al nostre protagonista? Quina et sembla la millor solució per al seu problema amorós? Què canviaries i què deixaries igual?

A totes les parelles els hi pot passar alguna cosa semblant i més a l'estiu. Crec que la Salut s'aprofita del noi per la manera que s'acaba el llibre, quan es veu que l'ha traït. Així que el millor que podia haver fet el noi era passar d'ella i no parlar-hi com ha fet amb motius. Canviaria el fet de que el noi es preocupa massa per ella i es menja massa el cap, però són coses de l'amor.

Índex

Fitxa bibliogràfica.................................................................1

Resum...................................................................................2

Sentiments i sensacions......................................................3

Tema de l'obra.......................................................................3

Llenguatge juvenil.................................................................3

Descripcions de lloc.................................................................3 - 4

Opinió personal....................................................................4