RAONS DE L'EXPANSIÓ DEL SEGLE XVI A EUROPA

1.Comercials: en el decurs de les croades els europeus
varen entrar en contacte amb una civilització, la
musulmana, que gaudia de manufactures de mes luxe i
qualitat que les manufactures europees, unes
manufactures que enlluernaren els aristòcrates
cristians que en veure en el seu consum una millora de
la seva qualitat de vida i una font de prestigi
social. En conseqüència a l'Europa cristiana aparegué
una demanda d'aquests productes el comerç dels quals
s'especialitzaren els comerciants venecians que varen
arribar a tenir-ne el monopoli (seda, espècies, armes
de metalls preciosos...)
La instauració del segle XV del imperi turc a la
Mediterrània Oriental després de la conquesta de
Constentinoble, animà els comerciants europeus a
cercar un contacte amb la Índia i el sud-est asiàtic i
la Xina (d'on provenien les manufactures)que no restés
sotmès al control dels turcs . A tot això si afegia
per part de molts comerciants, el desig de fer malbé
el monopoli de comerç  amb Orient que havia aconseguit
Venècia.
Les dues vies alternatives per arribar a Orient foren:
la circumval·lació de l'Àfrica feta per els
portuguesos i la circumval·lació al món feta pels
castellans que provocà el descobriment d'Amèrica.

2.Monetàries: A canvi d'aquests productes que
arribaven del Orient els europeus només podien oferir
or i plata perquè als orientals no desitjaven res que
els europeus tinguessin, si això li afegim que les
mines d'or i plata d'Europa s'esgotaven ràpidament
tindrem clar que els europeus necessitaven trobar
noves fonts per aquesta raó es llençaven a conquerir
món.

3.Especial: els europeus volien accedir també a la
compra de les espècies orientals que eren utilitzades
bàsicament com conservant de la carn i peix o
aromatitzants per tal d'amagar sabors gens agradables
d'uns productes alimentaris en mal estat.

4.Socials: el descobriment i posterior colonització de
nous territoris servia com a "válvula d'ecape" i com a
empresa a la qual dirigí els elements més conflictius
de la societat, com per exemple els segons fills de
les famílies nobles, les minories ètniques i
religioses, delinqüents...

5. Religiosa:
5.1.Procelitisme cristià: per tal d'expandir la
religió cristiana per arreu, ja que te l'obligació
d'expandir el missatge i la solució de les ànimes.
5.2.Poder: com més es conqueria, el Vaticà més poder
aconseguia i per tan més diners, terres, esglésies...

CAUSES DEL PREDOMINI DELS POBLES DE LA PENINSULA
IBÉRICA A L'EXPÀNSIÓ PORTUGESA
Causes tècniques: en aquells moments la Península
Ibérica era el millor lloc equipat per a l'expansió
marítima. Tots els pobles ibèrics tenien una enorme
experiència pel que fa el mar: els catalans i els
aragonesos havien adquirit en els segles anteriors una
gran experiència comercial i colonial a la
Mediterrània Oriental, els mallorquins havien creat
una important  escola cartogràfica, al País Basc hi
havia una enorme tradició molt forta de construcció de
vaixells i existeixen molts pilots, cosa que no és
d'estranyar tenint en comte que l'activitat pesquera
era molt forta, els bascos col·laboraven amb els
portuguesos pel que fa la construcció d'un nou tipus
de vaixell transoceànic: la caravel·la, que
esdevindria l'eina fonamental en els processos
d'expansió europea del segle XV i XVI. Els castellans
també tenien una experiència marítima i una bona flota
a causa del comerç de llana amb alguns països nòrdics.
Causes socials: provocades per un fet històric que es
produí  durant segles a la Península Ibérica: la
Reconquesta. En el decurs de la reconquesta és
desenvolupà una mentalitat molt especial entre
castellans y portuguesos: el desig de "ganar honra y
querer mas" era una ambició fonamental en la societat
castellana i Portugal medieval que estava basada en la
consciència de l'honor. Aquesta honor i la riquesa es
guanyaven més fàcilment amb les armes que no pas
treballant la terra o comerciant, això explica q entre
els nobles castellans la idea de augmentar la seva
riquesa anés acompanyada de la guerra.

EXPANSIÓ PORTUGUESA

Per l'excés de població  i en conseqüència la manca de
cereals que hi havia els portuguesos es llencen a
buscar noves terres per poder posar més gent .
Serioses pertorbacions polítiques, la devaluació de la
moneda que afecta a la petita noblesa que va veure com
minvaven els seus interessos.
D'altra banda com se li va tancar el camí de la guerra
un cop acaba la Reconquesta, cercaven un camí
substituït el de la explotació, descobriment i
colonització de noves terres.

CARACTERISTIQUES DEL IMPERI PORTUGUÉS

Donat que l' accés a les rutes comercials terrestres
que enllaçaven amb l'Orient, estaven com ja em vist,
sota el control dels turcs i que l'accés terrestre a
l'or del Sudan era impossible per a ells, els
portuguesos només els hi quedava un camí en aquest cos
marítim, vorejar el continent Àfrica fins arribar al
Sudan primer i a l'Orient després.
D'aquesta manera es va formar un estat colonial
portuguès fonamentat més en l'aigua que en la terra.
Era una xarxa que recolzaven per sostenir una ruta
marítima. Aquests enclaus, coneguts com a factories
seguien la vella tradició mediterrània dels fenicis i
grecs: petits centres comercials, a les zones
costaneres, generalment fortificats, eren una barreja
entre port, magatzem, mercat i poble, on el comerç per
bescanvi era l'activitat essencial. De tant en tant un
vaixell provinent de la metròpoli descarregava
productes europeus (sal, metalls, rucs, bijuteria ...)
i carregava les seves bodegues de productes africans
(plomes, espècies...) en cap moment no es van
plantejar conquerir grans territoris d'altre banda
aquestes factories també servien per gaudir d'aliments
frescos i aigua en els vaixells que continuaven fins a
l'extrem  Orient. Diríem que es un imperi
contradictori ja que uneix Orient amb Occident, preo
presenta feblesa perquè aquestes factories es
controlen per les flotes portugueses. Quan al segle
XVI i al XVII les flotes holandeses i angleses,
trenquin la supremacia portuguesa l'imperi no es
mantindrà unit o moltes de les possessions passaran
als anglesos d'aquest imperi. Només quedaren petites
restes com Goa, Macao o Timor.





ORIGENS I ANTIGUITAT DEL POBLE AMÉRICA

Totes les dades  conegudes apunten en vers l'origen
asiàtic de l'home Amèrica, bé fos per l'estret de
Bering, que en altres temps en estar gelat fou una
part terrestre; bé fos seguint la línia de la costa
plena d'arxipèlags que s'estenen entre Siberià d'una
banda i Alaska i Canadà d'altre, pobles mongoloides,
semblants a les tribus siberianes actuals  passaven
del vell al nou món i mica en mica s'extingiren cap a
l'extrem sud del continent, Hi ha moltes raons:
1. Geogràfiques: es el continent que esta més a prop
de Amèrica.
2. Racials: trobem trets comuns a totes les tribus
índies, procedents de les tribus mongòliques.
3. Cultural: la cultura d'Amèrica de que es té noticia
més antiga es situa a la costa del Nord Pacífic.
Alguns autors defensen l'arribada al continent Sud
Amèrica d'immigrants polinesis però això no passa de
ser una possibilitat i la quantitat de persones que hi
podien haver arribat d'aquesta manera es poc
significativa.

CULTURES PRECOLOMBINES

Hi ha una  enorme diversitat de nivells de
desenvolupament existents. S'entén que alguns grups
situats en un marc geogràfic hostil hagin vist frenat
el seu procés perquè tots els seus esforços i enginy
s'han hagut de dedicar a sobreviure cosa que ha
provocat que la  seva vida es mantingués inalterable
durant mil·lenis. Es el cas dels esquimal, que s'han
mantingut fins avui mateix com a caçadors, pescadors i
recol·lectors. El camí cap ales formes
subdesenvolupades de la cultura s'inicia amb els
inicis de l'agricultura que es produeix al voltant del
cinquè mil·leni aC. als altiplans de Mèxic central i
al Perú, zones on més tard trobaren les més importants
cultures. Les primeres plantes conreades (carbasses i
frigoles) eren bàsicament un complement de la caça i
recol·lecció. Fou el conreu del blat de moro que va
donar un impuls definitiu a la sedenització i que feu
possible assolir el nivell demogràfic necessari perquè
sorgís una cultura evolucionada amb ceràmica,
indústria tèxtil, ... Feia un poble estable amb una
súper estructura política-religiosa, això es produí en
el quart i en el segon mil·leni aC. a la Península del
Yucatán, a la Meseta Colombiana i als Altiplans, Valls
Andins.
D'altres zones que inclouen la major part dels actuals
Estats Units l'evolució va avançar tant i els seus
pobles romangueren a l'etapa de grans caçadors amb
agricultura complementaria i sedenització incompleta
fins l'arribada de l'home blanc.

ASTECA

Poble guerrer  que coneixia els arcs, les fletxes i
les llances. El segle XIII fundaren l'imperi al actual
Mèxic sotmeten els pobles que van guanyar l'odi de
tothom quan  després arribaren els castellans
s'aprofitaren d'aquest odi per tal de guanyares el
suport dels pobles submisos per derrotar els asteques.
Practicaven l'agricultura i havien desenvolupat els
estudis astrals, coneixen l'arquitectura i això els va
permetre aixecar construccions arquitectòniques
enormes (temples de piràmide esglaonades).
Quan arriben els  espanyols l'imperi estava governat
per Moctezuma II, que tenia els poders polítics i
religiosos. Era un imperi prou sòlid però l'aliança
entre els espanyols i els pobles sotmesos, va provocar
la caiguda de l'Imperi Asteca.



MAIA

És més antiga que la asteca que es situa a la
Peninsular del Yucatán (Guatemala, Hondures...) però
aquesta cultura malgrat ser més antiga estava en
crisis ja que un seguit de guerres entre diverses
ciutat estat (enfrontades i amistançades) dominada per
oligarquies urbanes, donar lloc a un estat de confusió
i anarquia que va afavorir la conquesta per part dels
castellans. Cal dir que aquests no li donaven gaire
importància perquè no era rica e metalls preciosos. En
alguns aspectes eren la cultura precolombina més
avançada.
Coneixien la astronomia, els números decimals i el seu
art constructiu resisteixen qualsevol comparació amb
el de les altres cultures.

LA CONQUESTA DELS CASTELLANS

La conquesta castellana es fonamenta en un contracte:
la capitulació, les clausures del qual eren signades
pel rei el futur conqueridor, aquest tenia que reunir
diners, disposar de naus per la travessia i aconseguir
tripulació; el rei li concedia el monopoli  econòmic
de totes les terres descobertes i conquerides però
reservant-se el poder polític i una cinquena part dels
beneficis  aconseguits. Quan els castellans arribaren
al continent Amèrica, van anar primer a les illes del
Carib i posteriorment al Continent. La primera illa on
van arribar va ser l'Hispaniola, que va captivar als
espanyols perquè tenia molta aigua i per dos
característiques diferenciades que van trobar amb
l'agricultura europea: que els animals es reproduïen
ràpidament i que les plantes creixien amb molta força
ja que el calor afavoria, i això per ells els semblava
el paradís. Els primers indis que es varen trobar eren
amistosos, els van acollir bé encara que els dos es
van quedar mútuament, tant els castellans del indis
com els indis del castellans. Però més endavant, els
espanyols es van trobar altres tribus que es van
mostrar resistents a la presencia dels europeus. Ven
aviat van començar també els problemes amb els
pacífics. Els espanyols varen descobrir presencia d'or
als rius però també van descobrir ven aviat que
extreure'l era complicat i es necessitava molta mà
d'obra, que també necessitaven per conrear els camps i
per atendre a les necessitats de construcció i
transport. Aquesta mà d'obra no podia ser espanyola
perquè la quantitat d'espanyols del continent era molt
petita i perquè els que s'hi havia jugat la vida ho
havien fet per arribar ser grans nobles. La
alternativa era la recerca d'esclaus negres, però era
molt car ja que Portugal controlava les cotes
Africanes i els preus eren alts i això li hem d'afegir
els cost del transport. L'única solució era la mà
d'obra indígena, els indis  pacífics en principi van
ajudar proporcionant or a canvi de metalls, miralls,
joies... Però ven aviat els colons espanyols els van
obligar a treballar amb els seus costums, això va
provocar problemes seriosos perquè per la mentalitat
dels indis treballar durant moltes hores per
aconseguir una pedra que no servia per res ho trobaven
una gran estupidesa i per això no ho volien fer. Els
castellans que vivien amb una economia monetària (en
canvi els indis amb una economia de subsistència) van
considerar que els indis eren bàrbars  per negar-se a
treballar a canvi d'un sou, per això la seva manca
d'interès en guanyar diners, una cosa absolutament
lloable per algú cristià i civilitzat. La diferencia
cultural era molt gran, impossible de superar.
Els indis els van obligar, i llavors molts d'ells
varen morir o es varen revoltar i els castellans van
imposar càstigs, però els indis es rebotaven  i al
final els indis es varen convertir en esclaus.




La situació dels indis va plantejar seriosos problemes
ètics i jurídics, ja que havien estat declarats
súbdits de la Corona Castellana, en conseqüència no
podien estar esclavitzats ni sotmesos a treballs
forçats per solucionar aquest problema van pensar dues
coses: fer la Guerra Justa o fer una encomienda.

CAUSES QUE EXPLIQUEN LA RÀPIDA CONQUESTA DEL CONTINENT
PER PART DELS CASTELLANS

Va causa descansa principalment en la superior
tecnologia dels europeus, d'una banda l'ús de fusells
i canons i d'altre l'ús de gossos i cavalls en
combinació amb els vaixells, van permetre als
conqueridors una rapidesa de moviments tant important,
que els indis es van plantejar si els nous vinguts
eren o no d'origen diví, aspecte aquest que es veié
reforçat pel fet de que molts d'ells en dur cuirassa
no sagnaven tot i haver estat colpits al pit per les
armes dels indis. Així doncs podem dir que els
castellans van provocar en els indis el mateix efecte
que per nosaltres l'arribada d'extraterrestres. Idees
religioses i antigues creences reforçaven aquestes
pors supersticioses. El cas és particularment a Mèxic
on l'emperador Moctezuma, en rebre la noticia de
l'arribada d'uns homes blancs, arribats de l'oceà, de
color blanc etc. va creure que es tractava del retorn
del seu Déu suprem, la tornada del qual estava
anunciada pels seus llibres sagrats.
D'altre banda des de la perspectiva dels indis,
l'innovaria dels europeus tenia una dimensió gairebé
cas impossible. La derrota, els assassinats i els
incendis significaven per a ells que els seus déus
havien perdut els seus poders, els asteques per
exemple creien ser el poble escollit pel Déu Sol,
creien que la seva missió era sotmetre sota el seu
govern a tots els pobles que envoltaven la ciutat de
Tenochitlan. Per això la conquesta de la ciutat per
part dels invasors no va significar només una derrota
militar sinó també la fi del regnat del Déu Sol. A
partir d'aquell moment la vida perdia sentit, i si el
seu món i els seus déus morien als indis no els hi
quedava més remei que morir amb ells.
Malgrat ser importants les causes que em estudiat fins
ara, no són suficients: falta la més important, la
política. Com ja sabem els dos grans imperis americans
(Inca i Asteca) eren construccions molt organitzades i
absolutistes que es mantenien gràcies a una forta
disciplina. Els conqueridors trobaren de seguida els
punts febles. Em vist que l'Imperi Asteca era una
federació governada per una raça minoritària que havia
imposat el seu domini mitjançant la seva força militar
i que imposava als pobles sotmesos uns tributs feixucs
i difícils d'acceptar (entregar joves per a fer
sacrificis humans) que promogueren l'odi d'aquests
pobles contra la minoria governant. La situació
d'aquestes tribus era tant dolenta que algunes d'elles
es varen decidir a donar suport per tal de poder
escapar del jou asteca, cosa que finalment
aconseguiren però només per canviaria pel jou
espanyol.
En cas de l'Imperi Inca presenta semblances i
diferencies. Allà l'element discòrdia no era un poble
sinó un grup dominant, és a dir, no hi havia
enfrontaments entre sotmesos i dominants sinó
discussions dins del reialme.
En efecte dos germans (Atahualpa i Huáscar) amb els
seguidors, lluitaren per aconseguir el càrrec d'inca,
va guanyar Atahualpa però Huáscar encara tenia
seguidors. Els castellans s'aprofitaren de la
confrontació per fer fora al grup dominant primer i
ocupar el lloc privilegiat després. Des de aquell
moment les úniques lluites qui hi hagué al Imperi Inca
es donaven entre petits grups de conqueridors que
discutien per la repartició del botí, mentre que les
masses indígenes acostumades a obeir desprès de segles
de govern autoritari es van limitar a fer
d'espectadors.