HISTÒRIA DE L'ART

IMPRESSIONS SOL IXENT

Grup: 4

Una mica d'història de Claude Monet

Claude Oscar Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840 i va morir a Giverny el 1926. Va ser un dels creadors de l'impressionisme, i aquest quadre (impressions sol ixent) va ser el que va donar el nom popular a la "Societé Anonyme Cooperative d´Ar- tistres Paintres, Sculpteurs , Graveurs" fundada a finals de 1873 i que té a Monet com a líder indiscutible.

Monet va néixer en una familia comerciant que tenia certs problemes econòics i que es va haver de traslladar des de París fins a Le Havre on fa moltes caricatures de la gent i així pot reunir uns estalvis que l'ajudaran a tornar a París i també fan que es guanyi la reputació de Boudin (un pintor que s'orientava cap la pintura paisatgística a plein air) i el va convéncer a Monet dels seus ideals. Allà a Le Havre Monet rep les seves primeres lliçons de pintura. Quan té 17 anys la seva mare es mor i és cuidat per la seva tia, li causa un cop molt fort. Quan en té 19 se'n va a París amb aquells diners d'haver fet les caricatures.

Al 1867 Monet va presentar 2 grans paisatges costers al Saló de París que van ser acceptats. Més tard fou quan funden la societat d'artistes i surt a la fama. Té una malaltia de catarates i li costa molt veure fins que l'operen. La seva pintura durant aquesta època no fou considerada fins 25 després de la seva mort.

Es considera un dels pintors més destacats del segle XX.

Impressions Sol Ixent

Impressions Sol Ixent és un quadre pintat al 1873 on es pot apreciar l'albada, és a dir, la llum de primera hora del matí en el port de Le Havre on la llum s'intenta ficar per tots els racons a través de la boira.

En la part superior es pot veure el cel rogent, i una mica més avall i a la dreta es pot apreciar el sol, que il·lumina el mar que hi ha a la part inferior del quadre. A l'aigua, s'hi poden veure els reflexes de les barques segurament pesqueres, amb unes siluetes de persones, que hi ha flotant amb un petit moviment de les onades que s'endevina a través de les línies negres que hi ha a l'aigua i també els reflexes de les fàbriques que treuen un fum que es barreja amb la boira i se situa en la part central i central-superior del quadre.

Està fet amb pinzellada solta ja que permet anar amb més rapidesa que no pas el dibuix, llavors, és molt més fàcil de captar un moment llumínic concret, perquè si trigues massa, aquest moment s'esvaeix.

També es poden veure els diferents tipus de pinzellada solta, els reflexes de l'aigua per exemple són fets amb comes, l'aigua esta feta amb esborranys, etc.

El color, és molt fosc per una obra d'aquella època ja que si el que volien era plasmar la llum sobre la tela, el negre era el color totalment oposat a la llum. La barreja de la llum, al igual que la majoria dels quadres impressionistes, es fa directament als ulls, ja que només fan servir els colors primaris, groc, blau i vermell, les barreges entre aquests o complementaris, és a dir violat, taronja i verd i el blanc. En aquest cas també el negre.

El quadre té gran quantitat de pasta de color i és molt dens visualment parlant. Els colors són molt freds excepte el vermell ataronjat que li dona una mica de calidesa. Com he dit, la barreja es fa als ulls de tal manera que fins i tot s'acaven difuminant els mateixos colors. Es poden comfondre els reflexes de les fàbriques amb màstils de baixells, i es poden comfondre també reflexes amb les barques o els reflexes ajuntar-se amb la realitat.

Aquest quadre va causar polèmica degut a una dura crítica que va fer Louis Leroy al diari le Cherivari i d'ell en sorgí sense voler-ho el nom que englaoba a tots aquells artistes que se sortien del que era “acceptable” artísticament en aquella època: els Impressionistes. Per aquestes mateixes raons aquest quadre va ser rebutjat i durament criticat, no es considerava un quadre, no es podia considerar una obra perquè era un esboç, no hi havia ni el dibuix, no es podia parlar d'una barca, ni de fàbriques, ni solsament d'ones, tot eren taques i ratlles, van dir que tan sols era un mal pintor i van proposar-li que abans d'exposar, aprengués a pintar.

Tot i aixó Monet no es va desanimar ni tampoc va deixar mai de pintar amb el seu propi estil, ja que a ell no li interessava l'opinió que pogués tenir un crític d'un diari, ni l'opinió d'un jurat antiquat ni de fer dibuix ni contorns, ell nomès volia captar el moment llumínic sobre el llenç, sense plasmar-hi les seves pròpies emocions ni el seu caràcter, tan sols captar la llum com els seus ulls la veien, captar la realitat com d'un moment just amb el màxim de similitud.

És un clar exemple de Monet ja que tenia una obsessió en plasmar la llum dels reflexes de l'aigua.

Bibliografia

Enciclopèdia SVMMA PICTORICA volum IX de Planeta.

Internet:

-http://www.artehistoria.com

-http://www.google.com (pàgines trobades després de fer la recerca en aquest buscador)

- http://www.epdlp.com/monet.html

- http://www.artecenter.com/bios/pintura/monet/default.asp

- http://www.first-school.ws/sp/actividades/aparte/impresionismo.htm