INTRODUCCIÓ.

La història de l´Estat Espanyol ha tingut moltes influències dels romans, ja que la conquesta es va iniciar a finals del segle III a.C. i el seu domini va durar fins al segle V. Així, doncs, la Hispania romana va abarcar un periode de quasi set segles.

La conquesta d´Hispania per els romans.

L´any 226 a.C. els romans i cartaginesos van signar el Tractat de l´Ebre i es van repartir la seua influència en la Península Ibérica, establint el riu Ebre com a límit d´acció per als cartaginesos. El cartaginés Anníbal va assetjar Sagunt ja que la ciutat estava en la zona cartaginesa, però es tractava d´una ciutat aliada als romans. Aquest fet va propiciar el començament de la conquesta d´Hispania per part dels romans.

La primera fase de la conquesta coincideix amb la Segona Guerra Púnica. L´exèrcit romà, sota el comandament dels germans Escipió va desembarcar en Empúries i poc a poc es van apoderar de ciutats importants com Ilerda, Ausa, Cissa i Dertosa. Desprès van creuar l´Ebre i van conquerir Saguntum. L´any 212 a.C. van ser derrotats en la batalla de Castulum. Un auny més tard van conquerir Cartago Nova, la capital cartaginesa. L´any 206 a.C. P.C. Escipió va derrotar als cartaginesos en la batalla d´Ilipa i Gades. D´aquesta manera es posava fi al domini cartaginés.

Hispania quedava incorporada al territori romà i dividida en dues províncies: Hispania Citerior i Hispania Ulterior. Els romans van intentar pacificar tot el territori conquerit i van haver de fer front a la resistencia de celtíbers i lusitans.

L´any 123 a. C. comença la conquesta de les Illes Balears I es du a terme una “romanització” intensiva.

A partir de lány 29 a.C. comencen les guerres contra els càntabres i asturs que van durar deu anys. Finalment, el 19 a.C. tota la península quedava sotmesa a l´Imperi Romà.

La romanització.

És el procés mitjançant el qual el poble hispà va anar asimil.lant la cultuta, civilització i manera de viure dels romans. Aquest procés va durar més de sis segles i va ser posible degut a diversos factors:

Hispania, per la seua part, també va oferir algunes coses als romans.

1. Riqueses com metalls, llana, blat, oli i vins.

2. Escriptors: Séneca, Lucha, Marcial.

3. Emperadors: Trajà, Adrià i Teodosi

Algunes ciutats importants.

EMPORION.

Fa més de 2.500 anys uns navegants grecs van arribar a una platja situada al noroest de la península, on actualment es troba Empúries, a la provincia de Girona. L'expedició venia de Focea i tenia com a objectiu obrir al món grec els rics mercats de la Península Ibérica.

En aquell temps Empúries era un territori gairebé inhòspit, on vivien els pobles indígenes amb una cultura i una economia molt poc desenvolupades.


Als inicis del s.VI a.C. els grecs van fer un primer assentament (Palaià Pólis) on aleshores hi havia una petita illa, avui dia unida a la costa, situada on hi ha actualment el poblet medieval de Sant Martí d'Empúries. Poc més tard, fundaren a terra ferma, la ciutat nova o Néa Pólis, La colònia es va anomenar Emporion, que en grec vol dir mercat.


La ciutat es va desenvolupar gràcies a la prosperitat de l'activitat comercial que realitzava amb els pobles de la Península. La seva força i cultura condicionaren enormement l'evolució dels indígenes que l'envoltaven (indiketes); aquesta situació va donar pas al naixement de la cultura ibèrica local.
L'any 218 aC amb motiu de la segona guerra púnica, vaixells de guerra romans van arribar al port d'Empúries i s'inicià el procés que conduiria a la romanització de la Península. Es tractava de l'exèrcit romà comandat per C. Corneli Escipió, el qual pretenia barrar el pas als cartaginesos. Més endavant, M. Porci Cató va decidir d'instal.lar un campament militar a Empúries, que va ser l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada l'any 100 a.C. aproximadament. En l'època de l'emperador August, la ciutat grega i la romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de MunicipiumEmporiae.

Mentre que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutat romanes de la Península anaven guanyant importància, Emporiae la va anar perdent progressivament. La ciutat va ser abandonada al llarg de la segona meitat del s.III d.C., les dunes poc a poc la van cobrir i el pas del temps va fer la resta...

Cissa o Cesse és el nom que pareix que tenia Tarraco, la actual Tarragona, abans de l´arribada dels romans, ja que era la capital dels cessetans.

Segons la llegenda, el déu Júpiter abandonà la seva esposa, la mortal Tíria, en enamorar-se de la ciutat de Tarragona, que el va encantar. La història ens diu que l'any 218 a.C. els romans van establir-se estratègicament en aquest indret, que esdevingué amb el temps capital de la Hispània Citerior. D'aquella esplendor es conserva un riquísim patrimoni monumental que ens permet admirar restes com la Muralla que envolta la Part Alta, el Fòrum, l'Amfiteatre, l'Aqüeducte, la Torre dels Escipions i l'Arc de Bèra d'entre moltes altres.

(Fòrum)

(Amfiteatre)

AUSA.

Ausa és l´actual població de Vic, a la provincia de Barcelona. Es tractava d´un poble pre-romà que es va establir en la Plana de Vic i en les zones muntanyoses circundants que el separaven de la conca del Llobregat i de la costa.

Entre les restes arqueològiques que conserva avui en dia cal destacar un temple romà del segle III d.C.

URSO.

Els orígens d´Osuna comencen cap a l´any 1000 a.C. amb els Turdetans, poble ibèric. La localidat rep el nom d´ URSO, i de la seua cultura queden mostres en l´anomenat "Toro de Osuna" i els "Relieves de Osuna", obres importants de l´art ibèric, que es poden admirar en el Museo Arqueológico Nacional en Madrid i en el Museo Louvre en París. En Osuna es conserven reproduccions.

En l´època romana apareéis asociada al bàndol de Peompei i es l´últim reducte que es resisteix a Cèsar. Desprès de la conquesta. se li dona l´estatut de Colonia Genitiva Iulia. La legislació i l´ordenament cívic es recullen en les taules de “Los Bronces de Osuna”. Degut a açò Osuna arriba inclús a acunyar les seues pròpies monedes. l.
De la ciudat romana permaneixen les ruïnes del Teatre, els Depòsits d´aigua i, especialment, la Necrópolis hipogea. Excavada en la roca, aquesta construcció recórre un arc temporal que va des del s. VII a. C. fins el III d. C.. Las últimas excavacions han tret a la llum els soterraments más tardans que s´ordena en el marge dret del Camí de Granada.

CASTULO.

Els orígens històrics de la ciutat de Linares, com a «continuadora» de l´ antigua Castulo,es situen en l´Edad del Bronze.

Va ser un nucli econòmic important per la seua riquesa minera en plom i plata, ja explotada per els íbers; centre d´atracció per als pobles colonitzadors grecs i fenicis, i més tard per als cartagineses, Castulo es converteix sota l´Imperi romà en ciudat federada («civitas liberae et inmunes») i en el centre miner que controla els jaciments de la regió en un radio de 40 kms. amb tota una xarxa d´ importants vies de comunicació: cap a Llevant (Via Augusta); a Córdoba per Iliturgi o per Epora; a Malaca i a Mentesa, tenint també una via fluvial.

SAGUNTUM

Les primeres petjades del passat de Sagunt aparèixen als jaciments del Pic dels Corbs, Aixeve, Picaio y l'Albardeta, perteneixents a l´ Edat del Bronze. Al segle V a.C., en època ibèrica, els pobladors van construir muralles per tal de protegir-se dels perills, van oabsorvir els antics poblats i passàren a denominar-se Arse. Es va produir un gran desenvolupament cultural i econòmic avalat per la fabricació de moneda i les relacions comercials amb grecs i fenicis.

Aquest important creixement es va vore truncat per l´acció violenta de l´exèrcit cartaginés sota la direcció d´Anníbal, que l´any 219 a.C. destrueix la ciutat després de 8 messos d´assedi i una heròica resistència dels saguntins front l´invasor. Aquest fet va originar la segona guerra púnica i després de la victòria romana s´inicià un nou procés d´expansió i gran desenvolupament, passant a anomenar-se Saguntum. Degut a les constants i successives invassions de bàrbars, alans, vàndals, godos i bizantins, als segles V, VI y VII, pateix una recessió important.

Els més de 2.000 anys de vida fan que en Sagunt es trobe una gran diversitat de monuments: el castell, el teatre romà, restes del temple de Diana i del circ.

ITÁLICA

L´actual Santiponce es va edificar, quasi en la seua totalitat, sobre les ruïnes de la ciudat romana d´Itàlica, ocupant el nucli original d´aquesta, i quedant sols el barri nou, construit sota el mandat de l´emperador Adrià, nascut a la ciutat en el s. II d.C. L´asentament primitiu d´Itàlica fóu fundat per Escipió l´Africà en el 206 a. C., desprès de la batalla contra els cartaginesos, deixant en la fundació als veterans i ferits de guerra, i anomenant-la Itàlica en record del lloc de procedència dels seus fundadors.

Anfiteatre Casa de los pájaros

ILIPA

L´antigua villa d´Ilipa és l´actual Alcalá del Río, població situada a uns catorce kilòmetres de Sevilla. La primera menció que en els textos clàssics tenim d´aquesta ciutat es produeix amb ocasió de l´última gran batalla disputada en Hispania en el curs de la Segona Guerra Púnica. En les proximitats d´Ilipa, en el denominat Vado de las Estacas, Escipió va véncer definitivament als cartaginesos l´any 206 a.J.C. Posteriorment serà punt estratègic en la guerra civil entre Cèsar i Pompei.

CARMO

        Amb la conquesta per part dels romans en la Segona Guerra Púnica, Carmona, al igual que tota Hispania, inicia un lent procés d´adaptació i transformació que afectarà a toda la seua cultura, organització social, econòmica, religiositat, llengua, urbanisme, etc.

Alguns dels elements bàsics que componien l´esquema urbà d´aquesta ciutat són: les murallas i portas, els carrers, el foro, els edificis d´ espectacles, les termes, les vivendes i els cementeris.

 GADIR

Amb l´arribada romana en el 206 a.C. Gades va entrar a formar part d´una nova òrbita de poder. Roma va aprofitar el potencial comercial en mineria, pells i esclaus, i també d´oli, convertint a la ciutat en començament de la Via Augusta, unint-la directament amb la Urbs, i mantenint un comerç marítim intens entre el gadità port de La Caleta i el romà d´Òstia. Actualment el nom d´aquesta ciutat és Cadis.

CARTAGO NOVA

La importància estratègica de Cartagena en la Segona Guerra Púnica queda manifest por l´afany de l´exèrcit romà de conquerir-la, en varies ocasions, i la ràpida finalització de la guerra, a continuació, amb l´ocupació del sud de la península fins a Cadis.

    L´any 209, Publi Corneli Escipió va conquerir Cartagena. La ciutat estava defensada per Magón Barca, germà menor d´Anníbal i sols la defensaven unss 1000 homes armats.