Medi Ambient (Estocolm, 1972): Conjunt de components físics, químics, biológics i socials capaços de causar canvis, directa o indirectament, a curt o llarg termini sobre els éssers vius i les activitats humanes.

L'ús que l'espècie humana fa dels recursos naturals no és proporcional ni al número d'individus ni a les seves necesitats metabóliques. En realitat la humanitat fa servir molts més recursos dels que li calen per subsistir, degut a:

• Creació i fabricació d'eines: Explotació i modificació de l'entorn. Necessiten energia (e. exosomàtica, externa) i utilitzen combustibles fóssils (biomassa generada en el passat) que en cremarse generen residus contaminants que poden afectar el clima del planeta.

• Agricultura i ramaderia: És d'on s'obté la major part dels aliments per viure, utilitzen gran quantitat d'energia. La humanitat gasta, per terme mitjà, de 10 a 12 vegades més energia exosomàtica que la que li cal realment per viure (e. endosomàtica)

1er mòn 25% població mundial 75% E. exosomàtica

3er mòn 75% població mundial 25% E. exosomàtica

Això produeix un notable impacte sobre el medi. L'impacte pot ser local, regional o global. Aquest impacte porta a uns determinats riscos que s'haurien de valorar i que l'ésser humà els hauria d'assumir abans d'explotar qualsevol recurs. Per solucionar aquest problema fa uns anys es van crear unes comisions de “gestió ambiental”, que s'encarreguen d'una planificació acurada de recursos i de investigació i desenvolupament de noves energies no-contaminants.

L'objectiu és la recerca de models teórics que ens permetin comprendre millor el funcionament dels fenòmens naturals.

Un model és una representació simplificada de la realitat que ens permet formular mitjançant equacions i lleis en llenguatge simbólic i lógic. Perque un model sigui vàlid s'ha de comparar, sempre que es pugui, els resultats obtinguts amb la realitat, mai podem substituir-ho, ni mai un model té sentit fora de l'entorn en que va ser formulat.

Un sistema és un conjunt d'elements organitzats que interaccionen entre ells segons unes lleis o paràmetres i que contribueixen a la realització d'una tasca. L'objectiu de l'estudi dels sistemes és observar les relacions que hi ha entre les diferents parts d'aquest sistema, analitzar-les i interpretar-les utilitzant models explicatius. Segons el tipus de relació que hi hagi entre el sistema i l'entorn, diferenciarem:

• Sistemes oberts: Els seus components intercanvien matèria i energia amb l'entorn, per tant el seu comportament no es pot autorregular desde dins del sistema.

• Sistemes tancats: Els seus components no intercanvien ni matèria ni energia amb l'entorn. Per tant el seu comportament no està sotmés a cap mena d'influència provinent de l'exterior, segons això: no coneixem cap sistema tancat. (Una altra definició: Un sistema tancat és aquell en el quan no hi ha intercanvi de matèria però sí que hi ha intercanvi d'energia amb l'exterior).

Tots els sistemes oberts tenen unes característiques comunes. Quan analitzem sistemes oberts hem de tenir en compte: l'entorn i quines influències s'exerceixen mútuament. Com que l'objectiu d'estudi dels sistemes és el de formular models explicatius del seu funcionament ens podem trobar en dues situacions bàsiques:

• Es coneix l'estructura del sistema i l'objectiu és descriure el comportament dels seus components. (Ex. Un riu).

• Es desconeix l'estructura dels sistemes i cal descobrirla a partir del seu comportament, d'unes entrades i sortides que son el resultat de processos que s'han produït en el seu interior. (Ex. Estructura interna de la Terra)

Qualsevol sistema es pot dividir en subsistemes per poder-ho observar millor: El sistema Terra el dividim en: Atmosfera, Geosfera, Hidrosfera, Pedosfera.

Hi ha diferents relacions entre els elements variables d'un sistema:

• Relacions positives: + aliment >> + biomassa

• Relacions negatives: + predadors >> - preses

Retroalimentació positiva: entre variable que creixen o decreixen en forma espiral. Si no s'esgota o s'anul·la una de les variables el procés pot no tenir límit.

+ eines + aliments + població

+

Retroalimentació negativa: entre variable de manera que el fet que una crexi implica que disminueixi l'altre i a la inversa.

+ aliment + població + recursos

-

Recursos: són tots aquells bens del medi ambient que els humans utilitzen per satisfer les seves necessitats i per afavorir el seu desenvolupament. Desde el punt de vista socio-econòmic un recurs és un element del medi natural útil per l'èsser humà i escàs.

Segons el temps que necessiten els recursos per formar-se o regenerar-se els podem dividir en:

• Recursos renovables: que són aquells que tenen un periode baix de formacuió i que el temps de regeneració és similar al del seu ús (energia eòlica, energia solar...).

• Recursos no renovables: que són aquells que necessiten un gran periode de temps per formar-se o regenerar-se, molt més llarg que la vida humana (combustibles fóssils, fusta...).

Segons la seva utilitat podem dividir els recursos en:

• Productes energètics: substàncies succeptibles de produïr treball.

• Matèries primeres: s'extreuen directament per fer-se servir en els processos de producció.

Impacte: definim impacte com la degradació del medi en general o de qualsevol dels seus components en particular. Quan això fa referència al medi es coneix com impacte ambiental, i es traduiex com el conjunt d'efectes adversos o beneficiosos que qualsevol activitat humana causa al medi (una carretera, urbanització, ports, mines...).

Risc: en un impacte sempre hi ha activitat humana, en un risc no hi ha activitat humana ni direca ni indirectament.

Desde la revolució industrial fins fa aproximadament 30 anys hi havia una completa despreocupació per l'impacte ambiental, però en els darrers anys ham augmentat les pressions socials i dels ecologistes i ha augmentat la preocupació i el respecte pel medi. Cal tenir en compte que no tottes les activitats humanbes tenen el mateix impacte sobre el medi i que a més la consecució d'un mateix objectiu es pot resoldre de maneres diferents i per tant amb impactes ambientals molt diferents. O bé perque els mecanismes són molt diferents o bé perque ho és l'entorn. Per tant es requereix l'estudi ambiental per conèixer el medi, l'indret on es realitzarà l'actuació i els factors ambientals que afectaran la realització del projecte.

En qualsevol estudi ambiental el que es fa és detecció, anàlisi i quantificació d'impactes ambientals. Actualment la llei no permet cap tipus d'activitat humana sense que hi hagi estudi ambiental.

La majoria de fenòmens naturals són repetitius i succeeixen correntment. De vegades, però, la intensitat d'energia alliberada o les incidències que tenen superen els valors normals, llavors reben el qualificatiu de fenòmens catastròfics. Aquests fenòmens catastròfics tenen una gran violència i cicles de repetició molt llargs. Per la qual cosa són considerats inesperats i anòmals. La ocurrència d'una catàstrofe natural és el resultat de la conjunció de múltiples variables, entre elles la perillositat i la vulnerabilitat:

• Perillositat: és la probabilitat d'ocurrència d'un fenòmen determinat en un període de temps determinat i en un espai concret. Aquest concepte está lligat al concepte de periode de retorn que és el temps que ha de transcòrrer perque es torni a produïr un determinat fenòmen a un nivell potencialment catastròfic.

• Vulnerabilitat: representa l'espectativa de pèrdua de vides humanes o danys econòmics, ecològics, ambientals, etc. Depèn bàsicament de dos factors: de la quantitat i del valor dels béns exposats.

• Risc: és la probabilitat que les conseqüències socio-econòmiques d'un procès natural determinat en una zona i uns periodes de temps concrets, superin un determinat límit considerat de normalitat. Per tant el risc serà el resultat de multiplicar perillositat x vulnerabilitat.

Disminuir el risc és actuar sobre la preillositat o sobre la vulnerabilitat. Accions per disminuïr la vulnerabilitat i prevenir el risc, són:

• Predicció: anticipació al aconteixements, prediir on, quan i com.

• Previsió: realització de models de funcionament, màpes de perillositat i mapes de vulnerabilitat.

• Prevenció: mesures per evitar o reduir les situacions de risc: sistemes alarmes, protecció civil...

• Ordenació territorial: adequar l'ús del sòl a les condicions de risc.

Gestió és analitzar, planificar i controlar la manera com cal utilitzar els recursos per no esgotar-los ni malmetre'ls i no perturbar el medi com a conseqüència del seu ús.

Per començar una política de gestió calen unes mesures preventives per intentar paliar els impactes i els riscos del medi ambient a partir del coneixement del medi, de les activitats humanes que hi tenen lloc i dels diferents processos que hi afecten.

Aquestes mesures preventives es basen en l'elaboració de mapes de perillositat, la pressa de consciència de la població actual i qualsevol mesura de caràcter preventiu.

S'han de decretar lleis que impideixin la instalació de qualsevol activitat humana sobre zones d'alt risc d'acord amb els estudis teòrics, però sempre amb finalitats preventives. A part de les mesures preventives hi ha mesures correctores que es basen en disminuïr el dany produït quan ja s'ha donat el problema (plantació de boscos, depuració d'aigua...)

També forma part de la gestió preveure els riscos en relació amb un fenòmen determinat i predir l'impacte ambiental que tindrà en la realitazació futura d'una intervenció humana sobre el medi, això es coneix com avaluació d'impacte ambiental. Aquesta avaluació d'impacte ambiental és el conjunt d'estudis técnics que permeten estimar els efectes o les conseqüències d'una actuació humana sobre el medi. A més aquestes dades d'avaluació permeten determinar quina és la millor alternativa per la locatització d'una activitat humana.

Per fer una avaluació o un estudi d'impacte ambiental cal un estudi ambiental per conèixer l'indret. Hi cal conèixer també el medi físic (relleu, litologia, clima...), el medi biòtic (fauna, flora de la zona...) i el medi antròpic (economia, societat, població...)

I per l'altre part cal la detecció, l'anàlisi i la quantificació dels impactes ambiental per conèixer els factors ambientals afectats pel projecte.

CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT

- 4 -