Les cèl·lules unicel·lulars esta amb contacte amb la superfície; en canvi les pluricel·lulars no estan totes les cèl·lules en contacte amb l'exterior i tenen problemes alhora de repartir els nutrients per tot l'individu, per això necessiten tubs per distribuir els nutrients per totes les cèl·lules que no estan en contacte amb l'exterior, aquest tub serveix per entrar nutrients dintre l'ésser però també per fer sortir les restes (excrecions).
En la nutrició s'hi veuen aplicats els següents sistemes:
S. Digestiu
S. Respiratori
S. Circulatori
S. Excretor
Les cèl·lules no duren tota la vida, els nutrients produeixen noves cèl·lules i ens permeten créixer.
Celenterats (medusa)
Digestió de la medusa:
Els nutrients entren per la boca fins la cavitat gastrovescular, un cop dins es fa una primera digestió, llavors entre a la cèl·lula, allà s'hi absorbeix tots els nutrients necessaris, els residus surten un altre cop cap a la cavitat gastrovescular que desprès serà excreta a l'exterior.
Les parts que es necessiten per fer la nutrició són:
Boca
Faringe
Esòfag
Pap*
Intestí
Anus
Col·laboren:
Glàndules Salivals
Glàndules Gàstriques
Fetge
Pàncreas
Glàndules Intestinals
Parts d'un estómac de vaca:
Aire 100% compost per: 76% de N2, 21% de o2, 0,52% co2 i alguns altres.
Sistema respiratori:
La respiració pot ser:
Branquial (aigua)
Cutània (aire)
Traqueal (aire)
Pulmonar (aire)
La respiració d'un peix:
La respiració dels peixos és Branquial. Agafen l'aigua per la boca i quant arriba als branquióls passa l'aire pins dintre el seu cos. Un cop dintre i fet tot el recorregut surt per el branquiols cap a fora, el branquiol estan protegits per el opercles. Cal destacar que el pulmons venen del peixos a causa d'una petita bossa que desenvoluparen.
Els cargols es pot dir que tenen un pulmó especial.
Sistema Circulatori:
El sistema circulatori podem dir que és el transport. Hi pot haver diferents tipus de circulació:
Oberta: la sang pot sortir de les benes.
Tencada: la sang no pot sortir de les benes. Dintre la circulació tancada poden hi ha:
Simple: la sang només passa una sola vegada per el cor en una sola volta.
Doble: passa dues vegades per el cos en una sola volta. Dintre la circulació doble hi ha:
Incompleta: la sang al passar per el cor es barreja la sang.
Completa: la sang al passar per el cor no es barreja.
El cor està dividit en ventricle i auricules, cada grup d'aniamls pot tenir un nombre determinat d'auricle i ventricles per exemple els amfibis tenen 3 parts i els cocodrils 4.
Els amfibis tenen la sang verda això es degut al pigment.
Excreció:
La dialisi fa la funció de runyó si no en té.
Reproducció:
La finalitat de la reproducció és deix un especie a la terra. Hi ha dos tipus de reproducció: la asexual o vegetativa i la sexual.
Unint un gameta masculi (espermatozou) i un gàmeta femení(ovul) es produeix la fecundació zigot.
Els espermatozous són molt petits i es desplacen, estan fabricats per els testicles.
Els ovuls són grans i ni a pocs, no es mouen gaire i són fabricats per el ovaris.
Al aparell reproductor hi consta:
Gonedes: amb el testicles i ovaris
Conductes: Espermiductes i Oviductes
Porus genital
Altres: Glandules i organ copulatius.
Classificació:
Els grecs varen fer la primera classificació, però molt senzilla animals/plantes.
Les funcions vitals d'un esser viu són:
Nutrició: amb el s. Digestiu, s. Respiratori, s. Circulatori i s. Excretor.
Relació
Reproducció
Hi ha cinc regnes o classificacions:
Noneres poden ser eucariotes o procariotes
Protoctist (eucariota)
Fongs (eucariota)
Plantes (eucariota)
Animals (eucariota)
Les cèl·lules poden tenir formes variades.
EUCARIOTA:
Consta d'una membrana, un eptoplasma i un nucli.
PROCARIOTA:
Consta de una paret bacteriana.
Els virus no estan dintre de cap dels cinc regnes.