• MARC TUL·LI CICERÓ (Arpino, Roma 106 - 43 a.C)

De familia de classe mitjana, arribà a ser el més gran dels oradors llatins.

Estudià dret, filosofia i eloqüència; triomfà com a advocat mitjançant el seu discurs les Verrines i progressà en política; va ser qüestor a Sicília, edil a Roma, pretor i arribà al cosulat el 63 a.C.

En el seu càrrec, sufocà l'intent de cop d'estat de Catalina amb els seus discursos les Catilinàries i els seus enemics aprofitaren aquest acte per titllar-lo d'anticonstitucional i caigué en desgràcia com a polític.

S'exilià a Dirraquium l'any 58 a.C. Fou governador de Cilícia el 51 a.C.

La victòria de Cèsar el va allunyar definitivament de la vida política i es dedicà a la creació literària amb obres de retòrica com Sobre l'orador, Brutus i L'orador.

Morí assasinat pels soldats d'Octavi, el 7 de desembre del 43 a.C.

Considerat el millor i més fecund dels escriptors romans en prosa, el seu llatí és d'una puresa extraordinària i el seu estil, variat i harmònic, destaca per l'acurada arquitectura amb que construeix frases.

La seva obra s'ha conservat gairebé completa i ha exercit una influència decissiva en el penament i literatura europeus posteriors.

• GAI JULI CÈSAR (Roma, 100 - 44 a.C)

De familia aristocràtica, es decantà pel partit dels populars.

Cultivà diversos generes (història, oratòria, poesia, etc), es dedicà a la política, fou triúmvir l'any 60, aconseguí el primer consolat l'any 59, dirigir la campanya militar de les Gàl·lies entre el 58 i el 50 i la de la guerra civil entre el 49 i 48.

Va escriure història pel desig de propaganda personal i per la necessitat de justificar la seva actuació en esdeveniments compromesos.

La seva obra Comentarii es tracta d'una compilació de cròniques, arxius i records personals, en els quals Cèsar sempre mostra la realitat en l'aspecte que resulta favorable als seus interessos. No hi va incloure-hi gaires discursos i va prescindir de introduccions.

Les seves lletres es caracteritzen per ser una prosa senzilla, clara i sense retòrica.

En les seves escriptures donà el punt adient de dramatisme i sempre usà la tercera persona per narrar esdeveniments on ell participà.

• Comentarii rerum gestarum

De bello Gallico (la Guerra de les Gàl·lies): consta de vuit llibres que narren esdeveniments entre els anys 58 i 52, fins al triomf de Cèsar sobre el cabdill gal Vercingètorix, les fetes contra els belgues i els germànics, les expedicions a Britànnia. Com que Cèsar fou assassinat al març del 44 sense haver acabat la obra, el seu Fidel Hirci enllestí el darrer llibre.

De bello ciuile (la Guerra civil): consta de tres llibres on justifica la seva actuació contra el poder: el fet il·legal de creuar el riu Rubicó sense issoldre l'exèrcit, l'entrada a Roma, l'expulsió d'Itàlia dels pompeians, la presa de Marsella, el nomenament de Cèsar com a dictador, la derrota de Pompeu i la persecució i mort del seu amic fins a Orient, on conegué Cleòpatra.

• Virgili (Màntua, 70 - 19 a.c)

De familia molt modesta, conserva una gran modèstia i timidesa.

Estudià retòrica i filosofia. Va viure una vida molt senzilla i es dedicà a la poesia.

Als 28 anys va escriure la seva primera obra, les Bucòliques, és un conjunt de poemes on volia reflectir la vida senzilla dels pastors del camp. Posteriorment, escriví les Geòrgiques, poema didàctic entorn la vida del camperol itàlic.

• Eneida

Poema estructurat en dotze cants i gairebé deu mil versos on Virgili plasmà la destrucció de Troia pels grecs i la posterior anada d'Eneas, cabdill troià, a Italia per fundar-hi una nova pàtria.

Virgili es proposava explicar els orígens llegendaris de Roma i unir la familia d'August amb els antic herois troians.

L'Eneida, obra escrita en l'època de l'Imperi sota en mandat d'August, s'inspira en les dues obres cabdals d'Homer: l'Odisea i la Ilíada

Primera part: capítols I - VI: narra la navegació d'Eneas des de Troia fins a Sicília per mar, on ha mort el seu pare Anquises; Juno, enemiga dels troians, provocà una tempesta que els durà fins a Cartago on Eneas conegué a la reina Dido, la qual s'enamorà d'aquest.

En el capítol IV, el més romàntic, narra l'any que pasa a Cartago. Després d'aquest període Eneas decideix seguir el seu viatge, abandona la ciutat i Dido se suïcida.

El cant V narra l'aturada a Sicília per hornar la tomba del seu pare i, a Cumes, baixà als inferns, acompanyat per Sicília, per trobar-se amb el seu pare.

En el cant VI, Anquises mostrarà a Eneas el destí de Roma i alguns dels seus descendents (Cèsar i August).

Segona part: capítols VII - XII: Eneas lluita am els aborigens del lloc, ajudat pel rei Llatí, que li ha ofert la mà de la seva filla Lavinia. Aquest fet provocà una guerra entre Eneas i Turn, que també pretenia matrimoni amb la noia. El poema acaba amb la derrota i la mort de Turn per part del troià.

Quan la obra ja estava gairebé acabada, després d'onze anys, Virgili va fer un viatge a Grècia on emmalaltí, aleshores August el convencé per tornar amb ell cap a Roma. Ja moribund, demanà que cremessin l'Eneida perquè estava inacabada, però August no en va fer cas i va fer editar l'obra deixant-hi alguns versos incomplets.

Personantges principals:

• Eneas: cabdill troià

• Anquises: pare d'Eneas

• Iulus-Ascani: fill d'Eneas

• Dido: reina de Cartago

• Llatí: rei aborigen de Laci

• Lavínia: filla de Llatí

• Turn: promès de Lavinia que lluità contra Eneas

• Sibil·la: profetessa que ajuda Eneas

• Creüsa: muller d'Eneas que mor en fugir de Troia

• Venus: divinitat que ajuda a Eneas

• Juno: divinitat que va contra Eneas

Llatí. Cultura

Ciceró, Juli Cèsar, Virgili