CHARLES DARWIN

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès,que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

Charles Darwin nasqué a Shrewsbury (Shropshire, Anglaterra) el 12 de febrer del 1809, a la seva llar familiar de The Mount. Fou el cinquè dels sis fills del seu pare (un ric doctor i financer) Robert Darwin i la seva mare Susannah Darwin (Susannah Wedgwood de soltera). Era nét d'Erasmus Darwin per part del pare i de Josiah Wedgwood per part de la mare. El 1817, en Charles va anar a l'escola dirigida pel seu predicador. Al juny d'aquell any, quan Charles tenia vuit anys, la seva mare va morir. Al setembre del 1818 es va unir al seu germà gran Erasmus i entrà com a internat a l'Escola de Shrewsbury.

L'octubre de 1825 Darwin va ingressar a la Universitat d'Edimburg per estudiar medicina per decisió del seu pare. En Charles tenia 16 anys, encara que de mica en mica va anar deixant de banda els seus estudis de medicina per dedicar-se a la recerca d'invertebrats marins. En 1825 va estar com a aprenent de metge, ajudant al seu pare a assistir a les persones necessitades de Shroshire, abans de marxar amb Erasmus a la Universitat d'Edimburg. Va trobar les seves classes tedioses i la cirurgia insofrible, de manera que no s'aplicava als estudis de medicina. Va aprendre taxidèrmia amb John Edmonstone, un esclau negre que havia acompanyat a Charles Waterton per les selves de Sudamèrica.
En el seu segon any a Edimburg va ingressar en la Societat pliniana, un grup d'estudiants de història. Va col · laborar amb les investigacions de Robert Edmund Grant sobre l'anatomia i el cicle vital dels invertebrats marins al Fiord de Forth, i al març de 1827 va presentar davant la Societat pliniana el descobriment que unes espores blanques trobades en closques d'ostres eren els ous d'una sangonera. Aquesta falta d'atenció als seus estudis de medicina va disgustar al seu pare, qui el va enviar al Christ 's College de Cambridge per obtenir un grau en lletres. Charles Darwin va perdre el temps pel que l'estudi es refereix, sovint descuidat per donar satisfacció a la seva passió per la caça i per muntar a cavall, activitats que ocasionalment culminaven en sopars amb amics. Henslow el va convèncer que s'interessés per la geologia, matèria per la qual les classes rebudes a Edimburg li havien fet concebre veritable aversió, i li va presentar a Adam Sedgwick, fundador del sistema cambrià, qui va iniciar precisament seus estudis sobre el mateix en una expedició al nord de Gal · les realitzada l'abril d'aquell mateix any en companyia de Darwin (trenta anys més tard, Henslow es veuria obligat a defensar el deixeble comú davant les violentes crítiques dirigides per Sedgwick a les idees evolucionistes); d'altra banda, el que és encara més important, va ser Henslow qui li va proporcionar a Darwin l'oportunitat d'embarcar com naturalista amb el capità Robert Fitzroy i acompanyar en el viatge que aquest es proposava realitzar a bord del Beagle al voltant del món. L'estudi de la geologia va ser, al principi, el factor que més va contribuir a convertir el viatge en la veritable formació de Darwin com a investigador, ja que amb ell va entrar en joc la necessitat de raonar.

Mentre Darwin encara estava de viatge, Henslow va millorar la reputació del seu antic alumne donant accés a naturalistes selectes als exemplars fòssils i un pamflet de les cartes geològiques de Darwin.Quan el Beagle va tornar el 2 d'octubre del 1836 Darwin ja era una celebritat entre els cercles científics. Després de visitar la seva casa a Shrewsbury i la seva família, es va apressar a anar a Cambridge per veure Henslow, que li va aconsellar que trobés naturalistes disponibles per descriure i catalogar les col·leccions, i va acceptar encarregar-se de les espècies vegetals. El pare de Darwin féu certes inversions, que van permetre al seu fill ser un científic autofinançat. Un Darwin emocionat visità les institucions de Londres, on l'aclamaven, i on buscava experts perquè descrivissin les seves col·leccions. Els zoòlegs tenien molta feina acumulada, i hi havia el perill que algunes espècies es quedessin als magatzems sense ser estudiades.

Darwin ja tenia l'estructura científica de la seva teoria de la selecció natural sobre la qual treballar com a "passatemps principal".La seva investigació incloïa la cria dels animals i nombrosos experiments amb plantes, mitjançant els quals trobà indicis que les espècies no eren immutables que li van permetre aprofundir les implicacions de la seva teoria. Durant més d'una dècada aquesta feina fou la seva principal ocupació.

Al maig es publicà el llibre de Darwin sobre els esculls de corall després de més de tres anys de treball, i Darwin començà un esborrany de la seva teoria. Per tal de fugir de la pressió de la capital, la família es va mudar a la casa rural Down House al novembre.

L'11 de gener del 1844 Darwin va comentar les seves teories al botànic Joseph Dalton Hooker, admetent amb humor melodramàtic que era com confessar-se culpable d'assassinat. Pel seu alleujament, Hooker li va replicar que en la seva opinió hi havia "sèries de produccions en diferents punts, així com un canvi gradual en les espècies", i li va explicar el seu interès en "sentir la seva explicació sobre com es poden produir aquests canvis, ja que de moment les opinions al respecte no em satisfan".

Cap al mes de juliol, Darwin havia ampliat els seus esbossos a un assaig de 230 pàgines, destinat a ser completat amb els resultats de les seves investigacions en cas que morís prematurament. Al novembre, Darwin va quedar astorat de trobar que la majoria dels seus arguments havien estat avançats a la publicació anònima Vestiges of the Natural History of Creation. El llibre era de nivell d'aficcionat i va rebre burles per la seva geologia i anatomia, però es va vendre molt i va estendre l'interès per la transmutació a les classes mitjanes, obrint camí a Darwin, tot recordant-li la necessitat de respondre a tots els arguments. El 1846 Darwin va completar el seu tercer llibre sobre geologia. Va recuperar la seva fascinació pels invertebrats marins, que havia tingut en els seus anys d'estudiant, quan dissecava i catalogava amb Robert Edmond Grant els percebes recollits durant el seu viatge, observant amb plaer les seves complexes estructures i plantejant les analogies com a estructures similars.

Preocupat per la seva malaltia crònica, Darwin anà el 1849 al balneari del doctor James Manby Gully, i va descobrir amb sorpresa les virtuts de la hidroteràpia. El 1851 la seva filla Anne va emmalaltir. Després d'una llarga sèrie de crisis, ella morí i la fe de Darwin en el cristianisme es va esvair.

El descobriment de minúsculs paràsits mascles en organismes hermafrodites li va suggerir una progressió intermèdia del desenvolupament dels éssers sexuats. El 1853 aquesta feina li va valdre la Medalla Reial, presentada per la Royal Society, aconseguint així fama com a biòleg. Va continuar la seva feina sobre la teoria de les espècies el 1854 i al novembre ja havia anotat que les diferencies en el caràcter dels descendents podia deure's a la seva adaptació a "diversos entorns en l'economia de la natura".

A començaments de 1856, Darwin investigava si els ous i les llavors podien sobreviure a un viatge en l'aigua de mar, disseminant-se així les espècies pels oceans. Joseph Dalton Hooker dubtava cada vegada més de la doctrina tradicional sobre la immutabilitat de les espècies, però el seu jove amic Thomas Henry Huxley era un ferm detractor de l'evolució. Per la seva part, Charles Lyell estava intrigat per les especulacions de Darwin, sense percebre l'abast de les seves implicacions. Quan va llegir un article d'Alfred Russel Wallace sobre la Introducció de les espècies, va veure-hi semblances amb els pensaments de Darwin, i el va incitar a publicar-los per establir precedència. Tot i que Darwin no va percebre cap amenaça, començà a treball en un curt document. La cerca de respostes a preguntes complicades obstaculitzava el seu progrés una vegada i una altra, i finalment va ampliar els seus plans a la redacció d'un "gran llibre sobre les espècies" anomenat Selecció natural. La família de Darwin estava en crisi, amb infants del seu poble que morien d'escarlatina, de manera que va deixar l'assumpte en mans de Lyell i Hooker. Finalment es decidí per una presentació conjunta dels treballs a la Societat Linneana de Londres l'1 de juliol amb el títol Sobre la tendència de les espècies a crear varietats, així com sobre la perpetuació de les varietats i de les espècies per mitjà de la selecció natural, compost per dos articles independents: el manuscrit de Wallace, i un extracte de l'inèdit Assaig de Darwin, escrit el 1844, juntament amb un resum de la carta de Darwin a Asa Gray. Tanmateix, el nadó de Darwin morí poc després d'escarlatina i ell va estar massa abatut com per assistir a la presentació.

La presentació de la teoria de la selecció natural davant la Societat Linneana no rebé gaire atenció. Després de la publicació de l'article durant l'agost en el diari de la societat, es va reimprimir en diverses revistes i rebé algunes revisions i cartes, però el president de la Societat Linneana va comentar al maig de 1859 que aquell any encara no havia estat marcat per cap descobriment revolucionari. Darwin es va esforçar durant tres mesos per produir un extract del seu "gran llibre", patint malalties del cor, però rebent ànims contínuament per part dels seus amics científics.

L'Origen de les espècies mitjançant la selecció natural o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida (habitualment conegut sota el títol abreujat de L'origen de les espècies) va resultar inusitadament popular, i el lot de 1.250 còpies que es feren quan va sortir a la venda el llibre el 22 de novembre del 1859 es va esgotar ràpidament. Al llibre, Darwin exposa "un llarg argument" d'observacions detallades, inferències i la consideració d'objeccions anticipades.

Fills d'en Charles Darwin

Charles Darwin va tindre deu fills: dos moriren durant la infància, i la mort d'Annie Darwin a l'edat de deu anys va tindre un efecte devastador. En Charles era un pare dedicat i molt atent amb els seus fills. Sempre que es posaven malalts tenia por que haguessin heretat problemes hereditaris a causa dels estrets llaços familiars que tenia amb la seva esposa, que era alhora la seva cosina. Va examinar aquest tema als seus escrits, contrastant-ho amb els avantatges de creuar organismes que no estaven relacionats. Tot i les seves pors, la majoria dels seus fills van sobreviure i tingueren carreres distingides.

En Charles amb el seu

primer fill Annie Darwin La dona i alhora

cosina d'en Charles