Pràctica de visita:

Centre Penitenciari "Quatre Camins"

INDEX:

Portada

Index

Dades generals del centre/servei visitat:

Nom:

Adreça:

Responsable:

Tipologia del servei:

Destinataris del servei:

Objectius:

Funcionaris del servei:

Els professionals:

Tipologia de professionals:

Funcions dels professionals:

L'educador educadora social:

Funcions de l'educador/a social:

Programes en els que intervé:

Antecedents de l'educador/a social en aquest àmbit:

Valoració:

Annexos

pàg 1.

pàg 2.

pàg 2.

pàg 2.

pàg 2.

pàg 2.

pàg 2.

pàg 3.

pàg 3.

pàg 3.

pàg 3.

pàg 3.

pàg 6.

pàg 6.

pàg 6.

pàg 6.

pàg 6.

pàg 8.

INTRODUCCIÓ ALS ÀMBITS DE L'EDUCACIÓ SOCIAL.

Pràctica de visita al centre penitenciari de "Cuatre Camins":

Professores: Anna López

Maria Pallisera

GUIÓ ORIENTATIU PER REALITZAR EL TREBALL DE PRÀCTIQUES:

1. DADES GENERALS DEL CENTRE/ SERVEI VISITAT:

NOM: Centre penitenciari "Quatre Camins".

ADREÇA: Terme Municipal de La Roca del Vallès, Granollers (Barcelona).

RESPONSABLE: Coselleria de la Generalitat de Catalunya.

TIPOLOGIA DEL SERVEI: Centre penitenciari.

DESTINATARIS DEL SERVEI: Els usuaris d'aquest centre és tot aquell grup, població masculina, que ha infringit la llei i ha estat jutjat i condemnat (penats) o que, pel contrari, es troben a l'espera d'una sentència o condemna (preventius); per tant hi ha al voltant de 1000 homes que configuren aquest servei com a destinataris. Aquests conviuen en 4 mòduls diferents, d'una capacitat de 252 persones cadascun. Tot i que les activitats educatives, d'oci i ocupacionals es realitzen fóra d'aquests.

En aquest centre, solen estar classificats o bé en 2on grau, és a dir, en règim ordinari, o en 3er grau, que són els que gaudeixen de règim obert, per bona conducta.

Els primers, que són la gran majoria d'aquest col.lectiu, un cop han complert 1/4 part de la condemna estipulada per la llei, poden gaudir de diferents permisos, segons l'adaptació, participació i comportament del mateix individu. Això requereix un minuciós estudi de l'evolució dels presos portada a terme pels professionals, mitjançant un llarg procès, realitzat a través del P.I.T. (Programa Individualitzat de Tractament).

La problemàtica social dels destinataris és diversa, integren un grup molt heterogeni, però amb un eix en comú que és, bàsicament, el de l'addició als diversos tipus de drogues -aproximadament hi ha entre 300 i 400 usuaris del servei que es troben en tractament de Metadona.

Una altra problemàtica molt important a afegir, i que va en augment, és el de la inmigració il.legal, i la gran repercussió que suposa aquest nou grup d'usuaris, ja que sense permís de residència no poden ser integrats en activitats de formació professional, això suposa un factor en contra per a la reinserció social un cop surtin del centre.

Per últim cal destacar doncs la inadaptavilitat social d'aquest col.lectiu, en general, en diferents nivells i la necessitat de treballar individualment cada un dels destinataris per afavorir la seva pròpia reinserció a la societat.

OBJECTIUS: L'ojectiu primordial és la privació de llibertat arrel del delicte o delictes comesos vers la societat, i per altra banda, la incentivació cap a una reincerció laboral, econòmica i, sobretot, social dels presos.

FUNCIONS DEL SERVEI: Assessorar i guiar psicològicament, ajudar en la formació personal, acadèmica i laboral, ocupar el temps lliure ensenyant-los com desenvolupar les seves habilitats personal.

Com a característica a destacar d'aquest servei, els centres penitenciaris de l'Estat Espanyol més avançats són els de Catalunya, on s'inclou "Quatre Camins", i el País Vasc, ja que les competències penitenciàries transferides suposen un gran avenç en l'àmbit penitenciari. A nivell europeu l'Estat Espanyol, garanteix en la seva constitució normatives penitenciàries més ganrantistes, això rau del fet que la nostra és una de les constitucions més joves.

2. ELS PROFESSIONALS:

TIPOLOGIA DELS PROFESSIONALS: Hi ha un equip de tractament integrat per: 16 educadors socials, uns 70 membres aproximadament del servei sanitari (ATS's, metges...), criminòlegs, pedagogs, 4 psicòlegs i psiquiatres, assistents socials, uns 24 funcionaris, monitors de tallers, oficinistes...

FUNCIONS DELS PROFESSIONALS: Una vegada l'usuari arriba al centre -bàsicament procedent de "La Model" de Barcelona-, el pedagog o psicòleg li realitza una entrevista, per veure així les necessitats de l'individu i l'element que s'ha de perioritzar en el seu procés d'adaptació.

A l'usuari, doncs, se li ubica en un mòdul o bé, si té algún tipus de patologia psicològica, se l'ingressa a psiquiatria, aquí és on apareix la figura del psiquiatre i psicòleg.

Posteriorment, se li asigna un tutor, normalment educador social, que aquest tindrà un contacte directe amb l'usuari, ja que haurà de fer un seguiment de la seva evolució durant la seva permanència el centre, mitjançant el P.I.T.

Pedagogs, psicòlegs, educadors, mitjançant coordinadors professionals duran a terme l'avaluació motivacional (S.A.M.). Mitjançant l'avaluació de la conducta de l'intern, a aquest se li otorgarà una lletra (A, B, C, O D), i, segons aquesta, l'intern tindrà més o menys permisos.

Els mestres i pedagogs tenen un paper rellevant sobretot en el marc d'activitats d'educació reglada o forma, és a dir en l'educació d'adults, en l'alfabetització, que és presencial per part del professional i posterioment mitjançant organismes com la INVAD i UNED, la intervenció educativa dels professionals en aquest camp és a distància.

A continuació passarem a presentar totes les activitats i tallers que es duen a terme en aquest centre penitenciari, en les cuals hi col.laboren la major part dels professionals -educadors socials, psicòlegs, psiquiàtres, monitors de tallers, pedagogs, etc.- amb un nivell d'intervenciól més o menys intensiu segons el tipus d'activitat:

Tallers i activitats:

Educació reglada: Educació d'adults, des de alfabetització fins a nivell universitari. Incloent l'E.G.B., es duu a terme amb mestres al mateix centre, però el B.U.P., C.O.U. i el nivell Universitari, es fa a distancia.

Educació no reglada: Idiomes, informàtica ,cursos de voluntariat, educació sociocultural, etc...

Educació laboral: Classes de 12 a 14 persones.

1. Formació ocupacional: Es fan pràctiques i, al finalitzar, reben el títol d'instalador. Fan cursos d'electricitat, serigrafia, ofimàtica, instal.lació de gas... Per poder formar part d'aquest col.lectiu, per participar en aquestes activitats cal que els faltin com a màxim tres anys com per assolir el 3er grau (règim obert), a més, s'han de fusionar alguns més requisits:

- Formar part de la CEE.

- Gaudir del permís de residència.

- posseir el D.N.I (Document Nacional d'identitat).

2. Trabajo remunerat: Els presos treballen amb els mateixos abantatges que els ciutadans "lliures", és a decir, gaudeixen de, per exemple, la seguretat social, i perceven un sou en funció de la quantitat de producte que produeixen. La diferència rau en el fet que no poseeixen contracte.

3. Destins:Són aquelles activitats quotidianes de la presó, del centre: netejar el terra, ajudar als responsables dels tallers a recullir i ordenar el material, etc.., fer neteja i ordenar en general.

4. Educació pel temps lliure: La base d'aquesta activitat és l'organització personal del temps lliure; si una persona no té res a fer durant tot el dia -ni treballa, ni estudia, etc...- es pasibitza a si mateix; encara que vulgui fer quelcom no ho fa. El fet de no fer res li treu les ganes físiques de moure's per duur a terme cap activitat, per secilla que sigui. El que s'ha d'aconseguir és fer interessant aquest temps lliure, fer que l'aprofitin -però d'una manera interessada- amb alguna activitat que els agradi i que a la vegada els aporti quelcom personal, social, economic, familiar... En definitiva, que el temps lliure, la falta d'activitat, el pasivisme.., no els faci decantar-se cap a un àmbit asocial.

- Programación de Formación artística: Duen a terme cursos de fotografia, fan obres de teatre, passen pel.lícules (ara menys ja que, la majoria d'ells gaudeixen de canal+ a les chaboles (com ells anomenen les cel.les). Un dels aspectes interessants és el fet que poseeixen un estudi de radio -tot i que és local i temporalment molt limitat-, però amb una col.lecció de dicos i vinils que ja els voldria qualsevol col.leccionista... Allò no és una radio local, és un Museu Musical!!!. Un altre programa de formació a destacar són els purament artesanals, és a dir, els que es centren en el guix i la fusta. Segons ens va explicar la noia que s'ecarregava dels tallers artístics -era llicensiada en belles arts, i actualment s'estava treïent el doctorat. Bé, les figures adornos que feien tenien, i tenen, la finalitat d'èsser venudes a les diferents fires de tota la provincia de Girona, als principals mercats com el de Todera, etc.., però bàsicament les venen cada any a les fires, com les de Girona.

- Programació deportiva: Futbol, Basquet, musculació...

Fan algunes sortides esportives amb la finalitat de contactar amb el món exterior. Algunes vegades fan visites, molt vigilades, a alguns clubs o, fins i tot, alguna vegada han rebut la visita de professionals al centre.

5. Programas Especípicos de Tratamientos: Es centren en la problemàtica que ha portat al pres al centre penitenciari:

- Alcholísme: Un dels recursos són associacions com la d'Alcohólics Anònims.

- Drogaadicció: Últimament està agafant molta importància el tema de les drogues "de disseny".

- Violència: Els pressos que són molt perillosos -tant per la resta d'usuaris com per ells mateixos- els tenen en un sector separat de la resta de presos.

- Agressió a la llibertat sexual (violadors): Aquests usuaris poden, és totalment voluntari, fer un curs de rehabilitació específica, que com a mínim dura dos anys, en el cual la primera part consisteix en el reconeixement del delicte, i la segona, en el fet de posar-se en el lloc de la víctima.

3. L'EDUCADOR EDUCADORA SOCIAL:

FUNCIONS DE L'EDUCADOR/A SOCIAL: Impartir, coordinar i supervisar cursos formatius, orientar i assessorar en el desenvolupament evolutiu de la conducta de l'intern, aplicar les tècniques socio-educatives per procurar millorar la conducta social i personal del pres, participar amb ells en les activitats d'animació socio-cultiral i formatives a fi de fomentar uns valors i ajudar-los a preparar-se per la seva futura reinserció a la societat, treballant els problemes que els han portat al centre, portant a terme una evaluació i seguiment del procès de l'intern mitjançant el programa de tractament.

PROGRAMES EN ELS QUE INTERVÉ:

- Tallers, i activitats

- Entrevistes

- Tutoria dels presos.

ANTECEDENTS:

La presència de l'educador social, i altres professionals, als centres penitenciaris és força recent (a partir de l'arribada de la democràcia). D'alguna manera, els antecedents podríen ser els funcionaris, ja que, de fet, eren els qui tenien més contacte directe amb els presos; però la figura de l'educador social a les presons aparegué en el mateix moment en que s'adonaren que una presó no només era un centre de reclusió on es castigava als presos pels seus "pecados cometidos en vida", sinó que havia de ser, i actualment és, un recinte destinat a la privació de la llibertat pels delictes comesos i a la reinserció.

VALORACIÓ:

Aquesta visita al centre penitenciari "Quatre Camins", de la Roca del Vallès, ens ha semblat una experiència molt interessant i constructiva, difícil de trobar i igualment de poder oblidar.

Quan varem fer la tria del centre que volíem visitar, hem de confessar que el que més ens atreia de la presó, era el factor de "morbo" i la connotació de risc i marginalitat que nosaltres, amb bona dosi d'ignorància, aplicavem a aquesta activitat. Després del 28 de novembre del 2001, podem afirmar que, tot i tenir una part de raó, aquestes suposicions són més un producte extret de les pel.lícules americanes i dels tabús social, que no pas res més.

El règim penitenciari a l'Estat Espanyol és bastant democràtic, flexible i, sobretot, fa una aposta alhora rotunda i decidida per la reinserció social de l'intern, la cual cosa, el diferencia completament amb el sistema de presons nord-americà, que és simplement un càstig duur i irrevocable, sense cap mena de fe en una possible millora de la conducta, i de la psicologia activa i passiva del subjecte.

Tot i ser una realitat social dura i trista, és evident que també és necessària i, d'alguna manera, pot arribar a ser beneficiosa per a la persona. La presó, tal i com l'hem percebuda, ens sembla un indret on la vida, de bon principi, pot resultar molt i molt complicada de pair, però després d'un cert temps i amb una conducta intel.ligent, correcta i, per què no dir-ho també, per part d'aquelles persones sense gaire honestedat, fredament calculada; el prés pot gaudir d'una sèrie de permisos, que els calificaríem coma més que generosos.

Per altra banda, el paper de la psicòloga i de l'educador social, que tan amablement ens van fer de guies, ens sembla molt digne i humà i si és així a la vida quotidiana dels interns, podríem dir, que aquests tenen molta més sort amb aquestes persones, que una bona part de la població quotidiana "no delictiva" amb el se cap a la feina.

Tallers, cursos formatius, activitats esportives, teràpies i una seguiment de l'evolució de l'eintern, són una clara mostra de l'aparent democràcia i, no sabem si utilitzar la paraula "justícia", de la cual gaudeix el nostre sistema penitenciari. La nostra última pregunta i conclusió retòrica seria: És del tot correcte, en aquest cas, jutjar pecadors per justos, o potser caldria endurir una mica el sistema de penes i permisos per segons qui, per no trobar-nos amb tanta evasió a la carta..?

ANNEXOS:

Un punt important a destacar -que no forma part formal del treball- és un dels serveis del centre penitenciari, és un servei d'integració. S'ofereixen una gran varietat de recursos perquè el reclòs es pugui "incloure" de nou, o per primera vegada, a aquell entorn que la societat actual entén com a vida normal i respectable.

En aquest aspecte, hi ha dues formes de servei, dues metodologies d'integració social: per una banda la classificació en diferents graus de vigilancia (ajuda als presos a endinsar-se lenta i pausivament a la societat -sense que el canvi entre d'aïllament i llibertat sigui gaire brusc-, i per altra banda els tallers i activitats -esmentats anteriorment-, que els ajuden com a recolçament a l'hora de sortir definitivament de la presó:

Classificacions per graus:

1r GRAU (Règim tancat):

Usuaris pertenyents a bandes armades, i que, a la vegada, són perillosos per a ells mateixops i per la comunitat penitenciària en general. Són objecte d'horaris restringits quan a hores de menjar, dormir, etc... Aquest és el règim que menys s'aplica en aquest centre penitenciari, ja que a Lleida existeix un centre especialitzat.

2º GRAU (Règim ordinari):

Quan els pressos han complert 1/4 part de la condemna poden demanar un permís (al jutge de vigilancia o a la direcció general) per poder sortir de la presó un màxim de 48 hores. Els condemnats que es troben en aquesta situació, i en el cas que presentin un perfil de bona conducta, poden passar al 3r grau.

3er GRAU (règim obert):

Els pressos que es troben en aquesta situació poden marxar a casa els caps de setmana i només anar a dormir a la presó de dilluns a dijous.

Segons l'article 83, només van a la presó a dormir perquè treballen o estudien d'una manera totalment regular.

D'acord amb l'article 82 poden sortir els caps de setmana, amb un màxim de 48 dies l'any, aquells que ni estudien ni treballen.

L'article 86.4 "obliga" que algunes persones que es troben en règim obert, segons el possible perill de reincerció en el delicte, siguin sotmeses a un control més exaustiu, hi ha dos mètodes de vigilancia:

- Rastejament amb un tutor: cites més o menys periódiques amb el tutor de l'usuari a fi de duur un control de les activitats d'aquest.

- Control telemàtic (pulsera): Normalment s'utilitza en aquells presos condemnats per violència domèstica, o contra la llibertat sexual (aquests poden, és voluntari, fer un curs de rehabilitació, que com a mínim dura dos anys: la primera part consisteix en el reconeixement del delipte, i la segona, en el fet de posar-se en el lloc de la víctima). Viuen a casa seva però, gràcies a la pulsera que duen, estan sutmesos a una vigilancia, de tots els moviments, continuada.