Escut i bandera	2
Presentació	3
Situació i límits	4
Relleu	5
Aigües	6
Clima	8
Flora	10
Fauna	12
Població i mitjans de vida	15
Capital i pobles importants	17
Historia	18
Museus, monuments i edificis importants	19
Festes i costums populars	21
Entrevista a Angelita Otero	23
Conclusions	25
Bibliografia	26

Castella i Lleó, és una comunitat autònoma d'Espanya creada a l'any 1983.

Té 2.510.849 habitants.

El seu territori se situa en la submeseta nord de la península Ibèrica i es correspon majoritàriament amb la part espanyola de la conca del Duero.

Esta formada per 9 províncies que son:

Valladolid (que n'és la capital), Àvila, Burgos, Lleó, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria i Zamora.

És la comunitat autònoma amb major extensió d'Espanya.

Mapa polític d'Espanya.

Castella i Lleó, està situada al centre nord de la península Ibèrica.

Al nord, limita amb Astúries, Cantabria, i Euskadi. A l'est, amb la Rioja i Aragó. Al sud, amb Madrid, Castella la Manxa i Extremadura. I a l'oest amb Galícia i Portugal.

Mapa polític de la península Ibèrica.

Castella i Lleó es troba situada en un altiplà: la Meseta, a una certa altitud (entre els 600 m i 900 m) i els seus límits amb altres comunitats autònomes d'Espanya són serralades amb altituds superiors als 2000 m: el sistema Ibèric (amb La Rioja i Aragó), el Sistema Central (amb Castella-la Manxa, Madrid i Extremadura) i la Serralada Cantàbrica (amb Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi).

En el sistema Ibèric, destaca el pic Moncayo (2313 m) i els pics d'Urbión on neix el Duero.

En el sistema Central, destaca el pic Almanzor (2592 m) i la serra de Gredos.

La serralada Cantàbrica comença a la depressió basca fins al massís Galaic-Lleonès i destaquen els pics d'Europa.

Mapa del relleu de la península Ibèrica.

RIUS:

La principal xarxa hidrogràfica de Castella i Lleó està constituïda pel riu Duero i els seus afluents.

El riu Duero neix als Pics d'Urbión, a Sòria, i desemboca a la ciutat portuguesa de Porto, el Duero recorre 897 km.

Del nord descendeixen el Pisuerga, el Valderaduey i l'Esla, els afluents més cabalosos del Duero.

I per l'est, amb menor aigua en els seus cabals, destaquen l'Adaja i el Duratón.

Tanmateix, la Conca del Duero no és l'única, ja que també són la de l'Ebre, a Burgos, la del Minyo a Lleó, la del Tajo a Salamanca (riu Alagón), i la Cantàbrica en algunes províncies per les quals hi ha la Serralada Cantàbrica.

Riu Esla.

LLACS I EMBASSAMENTS :

A més dels rius, la conca del Duero també té gran quantitat de llacs i llacunes com la Llacuna Negra, (als Pics d'Urbión), la Llacuna Gran, (a Gredos), o el Llac de Sanabria, a Zamora. També destaquen una gran quantitat d'embassaments, alimentats per l'aigua provinent de les pluges i el desglaç dels cims nevats. Així doncs Castella i Lleó malgrat no tenir unes precipitacions abundants és una de les comunitats d'Espanya amb més nivell d'aigua embassada.

Embassament de Riaño amb els pics d'Europa al fons.

Castella i Lleó té un clima continental-mediterrani, amb hiverns llargs i freds, amb temperatures mitges de 4 °C.

Els estius són curts i calorosos, arribant a màximes de 40 °C.

Però amb els tres o quatre mesos de sequera característics del clima mediterrani.

La pluviositat, amb una mitjana de 375 mm anuals, és escassa, accentuant-se a les terres més baixes.
A causa de la barrera muntanyosa de Castella i Lleó, els vents marítims queden frenats, detenint d'aquesta manera les precipitacions. A causa d'això, les pluges cauen d'una manera molt desigual al territori castellà-lleonès. Mentre que en el centre de la conca del Duero es registra una mitjana anual de 400 mm. A les comarques occidentals de les muntanyes de Lleó i la serralada cantàbrica les precipitacions arriben als 1.500 mm a l'any.

L'elevada altitud de l'Altiplà i les seves muntanyes accentua el contrast entre les temperatures de l'hivern i l'estiu, així com les del dia i la nit.

REGIONS CLIMÀTIQUES:

Encara que Castella i Lleó té un clima continental, a les seves terres es distingeixen diferents dominis climàtics: al nord, en la part més elevada de la serralada Cantàbrica, s'aprecia un clima atlàntic, de suaus hiverns i estius temperats, mentre que a les zones menys elevades de la mateixa serra, el terreny mostra les característiques típiques de les regions atlàntiques de muntanya, amb hiverns molt freds. La part central de l'Altiplà està dominat pel clima mediterrani continental, amb estius molt calorosos i hiverns especialment freds, menys la part de Zamora, dominada per un clima encara molt més sec.

Muralla d'Àvila a l'estiu. Muralla d'Àvila a l'hivern.

Les alzines i sabines que hi ha a la plana castellà-lleonesa són restes dels boscos que van cobrir fa temps aquestes mateixes terres. Les explotacions agrícoles i ramaderes, a causa de la necessitat de terres per al cultiu del cereal i de pastures per als immensos ramats de la Meseta castellana, va suposar la desforestació d'aquestes terres durant l'Edat Mitja.

Els últims boscos castellà-lleonesos de sabina es troben a les províncies de Sòria i Burgos.

El vessant castellà-lleones de les muntanyes cantàbriques i del nord del sistema Ibèric compten amb una rica vegetació. Els pendents més humits i frescos estan poblats per grans fagedes, bedolls i grèvols. En els pendents de solana creixen el roure blanc, el carballo, el freixe, el til·ler, el castany, el bedoll i la pineda de Lillo, una espècie típica del nord de la província de Lleó.

En els pendents inferiors del sistema Central perviuen àmplies extensions d'alzinar. A un nivell superior, abunden les castanyedes. Per sobre d'ells predomina el roure pirinenc, molt resistent als freds. Tanmateix, moltes rouredes han desaparegut, talades per l'home i substituïdes per pins de repoblació.

Les principals pinedes natives es troben a la serra de Guadarrama. Les zones subalpines acullen bardisses de piornos i ginebrers.

Bona part de la província de Salamanca està ocupada per deveses, un tipus de bosc semblant al de les sabanes africanes, amb alzines, alzines sureres, quejigos i repastes. La província de Salamanca i la de Valladolid compta també amb els únics oliverars castellà-lleonesos.

També es pot destacar les regions vinícoles amb vins de molt bona qualitat com poden ser els de Toro, els de Ribera del Duero (Valladolid, Burgos, Sòria) els de Rueda, o els de Cigales.

Cultiu de cereals a la Meseta. Deveses a la zona de

Salamanca.

Pinedes de la serra de Pics d'Europa.

Guadarrama.

Inici del formulari

Castella i Lleó presenta una gran diversitat faunística. S'han comptabilitzat 418 espècies de vertebrats.

Animals adaptats a la vida d'alta muntanya, habitants de roquedes, habitants de rius, espècies de plana i dels boscos formen la fauna castellà-lleonesa.

MAMÍFERS

Entre els mamífers cal destacar l'ós bru, que es troba en els boscos caducifolis encara que algunes espècies s'estenen també en els boscos de coníferes i a la muntanya baixa, la cabra muntès, que es troba en la serra de Gredos i és única en la Península Ibèrica, el talp nival, que es troba principalment en la província de Burgos i el senglar, el cérvol i el cabirol que són únics de la serralada Cantàbrica.

També i podem trobar altres mamífers més freqüents en tot el territori espanyol com l'esquirol, el liró, el talp, la marta, la fagina, el gat montés, el llop, la llúdria...

RÈPTILS

En les muntanyes o llocs humits es troben petits rèptils com la serp d'escala, la serp llisa meridional, la serp d'escolapi, la serp llisa europea i el dragó serrà.

PEIXOS

En els rius de muntanya si poden trobar truites, anguiles, piscardos i crancs de riu.

I en trams inferiors d'aigües més tranquil·les viuen els barbs i les carpes.

AUS

Un dels ocells més freqüents en el territori castellà-lleonès es el gall salvatge o gall fer, que viu en els boscos.

En els boscos de coníferes viuen entre d'altres l'agateador, el carboner i el grimpador blau.

On els rius s'encaixonen formant gorgs viuen sobre les roques les aus rupícoles com el voltor comú, el voltor negre, l'àguila reial o el falcó peregrí.

En les aigües baixes i a les seves ribes entre l'exuberant vegetació formen les seves colònies els martinets, els agrós reals, el reietó, l'ocell moscón, el puput i el blauet.
Entre els rapaços forestals es troben l'astor, l'esparver o l'escarabat.
En els aiguamolls castellà-lleonesos es concentren durant l'hivern nombrosos exemplars d'ansar comú.

AMFIBIS

Entre els amfibis, hi ha els tritons, la salamandra d'Almanzor i el gripau de Gredos.

Ós bru. Cabra muntesa.

Serp d'escala. Gall fer.

Piscardo.

Gripau de Gredos.

POBLACIÓ

El 2005 la població de la Comunitat de Castella i Lleó era de 2.510.849 habitants, 1.240.450 eren homes i 1.270.399 eren dones. Representaven el 5,69% de la població total de l'estat espanyol.

La Comunitat té una densitat demogràfica molt baixa, a l'entorn dels 26 hab./km². Es tracta d'una regió escassament poblada. L'esperança de vida és superior a la mitjana espanyola: 83,24 per a les dones i 78,30 per als homes.

Només 14 municipis, 9 que corresponen a les nou capitals de província, superen els 20.000 habitants i només quatre els 100.000. Atès el gran nombre de municipis en què està dividida la Comunitat, el 97,9% té menys de 5.000 habitants, que, tanmateix, concentren el 40% de la població.

Mapa de densitat de població.

MITJANS DE VIDA

Els camps de Castella i Lleó són extremadament àrids i secs, i per tant hi predomina el cultiu de secà. Malgrat això, el regadiu ha anat guanyant importància a les zones de les valls del Duero, el Pisuerga i el Tormes. Hi destaquen les noves tecnologies sobretot en àrees com la Província de Valladolid o la Província de Burgos on la producció per hectàrea és de les mes elevades d'Espanya. L'àrea més fèrtil castellà-lleonesa coincideix amb la vall de l'Esla, a Lleó, als camps de Valladolid, i a Terra de Camps, una comarca que s'estén entre Zamora, Valladolid, Palència i Lleó.

La indústria de Castella i Lleó ocupava el 18% de la població activa. Tant a Burgos com a Valladolid, on hi ha una important indústria de l'automòbil, paperera i química, es concentra la majoria de l'activitat industrial del territori castellano-lleonès. Altres indústries són la indústria tèxtil, les indústries de les teules i els maons, la indústria sucrera, la indústria farmacèutica, la metal•lúrgica i la siderúrgica.

Al llarg de la dècada de 1990 va créixer l'afluència turística a Castella i Lleó, propiciada sobretot pel valor històric i cultural de les seves ciutats i pel camí de Santiago, i també per l'atractiu natural i paisatgístic de les seves diferents comarques.

El comerç interior de Castella i Lleó es concentra en el sector de l'alimentació, l'automoció, el teixit i el calçat. Per al comerç exterior. s'exporten principalment vehicles xassís d'automòbils, pneumàtics, barres d'acer i manufactures de pissarra, carn de boví, porcs, manufactures de cautxú i carn de cabra i ovella, junt amb vi. Quant a la importació, van al capdavant els vehicles i els seus accessoris, com els motors o els pneumàtics.

La Comunitat de Castella i Lleó està formada per nou províncies. La capital de la comunitat és Valladolid, que es troba a la província del mateix nom. Té una població de 513.712 habitants (2005) repartits entre 255 municipis que comprenen una superfície de 8.202 km². Limita al nord amb la província de Palència, a l'est al de Burgos, al sud-est al de Segòvia, al sud-oest al de Salamanca, a l'oest al de Zamora, i al nord-oest amb el de Lleó.

La resta de províncies són: Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Segòvia, Salamanca, Sòria i Zamora.

Cada província té el seu propi govern i administració que depèn de la Diputació.

El municipi és l'ens local bàsic de la Comunitat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per a la gestió dels seus interessos. La seva representació, govern i gestió corresponen a l'ajuntament.

Els municipis amb més de 20.000 habitants l'1 de gener de 2006 eren:

Municipi	Habitants	Municipi	Habitants
Valladolid	319.943	Ávila	53.272
Burgos	173.676	Miranda de Ebro (Burgos)	38.276
Salamanca	159.754	Soria	38.004
León	136.985	Aranda de Duero (Burgos)	31.545
Palencia	82.263	San Andrés del Rabanedo (León)	28.413
Ponferrada (León)	66.656	Laguna de Duero (Valladolid)	21.018
Zamora	66.135	Medina del Campo (Valladolid)	20.767
Segovia	55.476

La comunitat autònoma de Castella i Lleó es va formar l'any 1983.

Les regions de Lleó i de Castella la Vella, llevat de les regions de Cantàbria i La Rioja, es van unir.

La unió històrica del Regne de Castella i del Regne de Lleó es va produir, per primera vegada, quan Ferran I heretà Castella el 1037 i es casa amb Sanxa I, reina de Lleó. No obstant això, aquesta unió es va trencar en els seus fills; segons la tradició lleonesa medieval el major dels fills heretà el patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lleó). La segona unió de Castella i Lleó es produiria en el regnat de Alfons VI de Lleó qui vencé al seu germà Sanxo de Castella, i la tercera, i definitiva unió, es va produir sota el regnat de Ferran III el Sant que el 1230, després del Pacte de les Dames, que impedí que Sanxa II i Dolça, filles d'Alfons IX i hereves del regne accedissin al tron, i per mitjà del qual Alfons IX es coronà rei de Lleó i de Castella, no obstant l'oposició del clergat i de la noblesa lleonesa. Les corts, però, és van unir més d'un segle després.

Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentàries, més antigues d'Europa, encara que no amb representació universal directa; la primera convocació de la qual es va realitzar el 1188 per Alfons IX rei de Lleó.

Pel que fa al regne de Castella, la primera assemblea per tractar els assumptes del regne, probablement se celebrà per convocatòria d'Alfons VIII de Castella el 1187 a San Esteban de Gormaz.

Ferran III el Sant.

MUSEUS i EXPSICIONS

Entre els museus de Castella i Lleó cal destacar:

• Museu d'art contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) (Lleó)

• Museu etnogràfic de Castella i Lleó (Zamora)

• Museu nacional d'escultura (Valladolid)

• Museu casa de Cervantes (Valladolid)

• Casa museu de Colón (Valladolid)

• Museu de Burgos (Burgos)

• Museu del Retaule (Burgos)

• Museu Numantí (Soria)

• Exposició itinerant Les edats de l'home.

EDIFICIS, CASTELLS, MONUMENTS I

RUÏNES

Els edificis, castells i ruïnes més importants de Castella i Lleó són:

• Catedral de Lleó (Lleó)

• Catedral de Burgos (Burgos)

• Catedral de Salamanca (Salamanca)

• Catedral de Valladolid (Valladolid)

• Monestir de Silos (Burgos)

• Monestir de les Huelgas (Burgos)

• Palau Episcopal d'Astorga (Lleó)

• Col·legiata de Sant Isidoro (Lleó)

• Castell templer de Ponferrada (Lleó)

• Ruïnes d'Atapuerca (Burgos)

• Ruïnes de Numancia (Soria)

• Muralles d'Avila (Avila)

• Aqüeducte de Segovia (Sogovia)

Museu d'escultura de Valladolid. Catedral de Lleó.

Catedral de Burgos. Castell de Ponferrada.

Aqüeducte de Segovia. Ruïnes de Numància.

A Castella i Lleó adquireixen una especial ressonància les celebracions religioses de setmana santa que a més de recollir el fervor popular es converteixen en extraordinaris museus a l'aire lliure.
Les estacions de l'any, els cultius agrícoles, el santoral i les commemoracions històriques protagonitzen un fet cultural que lluny de perdre's s'accentua en el pas del temps.

Les festes que cal destacar son:

• Les processons de Setmana Santa.

• El Dia del Corpus Christi se celebra en la ciutat salmantina de Béjar la processió en la que participen els homes de molsa.

• Els Carnavals; són una altre de les festes populars més celebrades,especialment en las localitats de Ciutat Rodrigo (Salamanca) on se centra en la figura del toro brau.

• La festa de Sant Joan se celebra a tot arreu però cal destacar la celebració de la localitat soriana de San Pedro de Manrique, on tenen lloc els tradicionals ritus del pas del foc i el de “las Mòndidas” que són tres noies que no s'han casat i que durant la festa han de portar un cistell al cap ple de pedres i de sorra que pot pesar fins a 15 kg. A la nit del 23 al 24 es prepara una gran foguera a davant de l'esglèsia de la Verge de la Peña. Diverses persones, conegudes com els passadors, amb els peus descalços i carregats amb una o dues persones a la esquena, caminen amb pas ferm sobre les brases sense cremar-se els peus, perquè segons la gent de Sant Pedro, gaudeixen de protecció divina.

Processó de Setmana Santa.

Homes molsa.

Carnaval de Ciutat Rodrigo.

Passador de Sant Pedro. Mòndidas de Sant Pedro.

Jo pensava que fer el treball sobre Castella i Lleó seria bastant avorrit, perquè es una comunitat autònoma que no té mar, muntanyes importants... però fent aquest treball m'he adonat que és molt diferent de com em pensava.

Castella i Lleó es molt interessant, perquè té molta historia, moltes ciutats monumentals, molts castells, catedrals, monestirs… Per això he fet el treball tant llarg i a més m'ha costat molt resumir la informació perquè ni havia molta.

També m'he adonat que tenen una cultura bastant diferent de la nostra i sobretot crec que les festes que tenen són molt rares.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castella_i_Lle%C3%B3

http://mimosa.cnice.mecd.es/sgomez6/wq/villalar/pag_villa/index.htm

http://www.turismocastillayleon.com/cm/tkMain?locale=es_ES&textOnly=false

5