TREBALL DE LECTURA

La casa de les flors

L'autor del llibre és Joaquim G. Caturla, ell va nàixer a Alacant (l'Alacantí) el 1951. És llicenciat en Filologia Hispànica i professor d'ensenyament secundari a la mateixa ciutat d'Alacant. Ha desenvolupat una activitat constant de recuperació de la tradició rondallística pròpia. A aquest motiu responen les seues compilacions de narracions populars Rondalles de l'Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987). Com a escriptor de creació ha conreat el gènere de la narrativa, des de les més diverses perspectives: narrativa poètica (Un estiu amb flora, 1989), narrativa infantil (La cova del llop marí, 1989; Julieta i el caragol màgic, 1993 -obra guardonada amb el Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza de 1992) o la recent Les bruixes del Cabeçó d'Or (1999), narrativa juvenil (Tot l'estiu per davant, 1992), narrativa breu (Els colors de la solitud, 1995 -on dos dels contes que s'inclouen han rebut els Premis Narrativa Breu de Mislata i Felip Ramis de la Vila Joiosa), narrativa de tema eròtic (Les quatre edats d'Eros, 1996 -que obtingué el Premi la Vall d'Albaida de literatura eròtica de 1995) o la darrera novel·la La casa de les flors (1999), premi Enric Valor. A més a més, darrerament ha col·laborat en revistes com Quaderns de migjorn (1993-98) o Canelobre (1997), ha participat en el llibre col·lectiu Microsexe (1998) - un recull de contes eròtics breus - i ha publicat el llibre sobre cultura popular Història de la vida quotidiana (1998). En l'actualitat, Joaquim Gonzàlez Caturla resideix a Alacant, on conjumina la seua activitat professional i literària amb una militància activa en diverses associacions cíviques i culturals valencianistes.

És un autor contemporani ja que l'ultima novel·la que va escriure, la va escriure fa només cinc anys.

Aquesta novel·la es divideix simplement en capítols, onze en concret i te unes dos-centes pàgines.

No crec que aquesta organització textual estiga feta per motius concrets, simplement perquè com en totes les novel·les a cada final de capítol s'acaba un petit conflicte i a més, ajuda al lector a organitzar-se en la lectura del llibre i per a intentar parar-se en el bon moment sense tindre que deixar-se res d'important a la meitat.

Començaré fent l'argument d'aquesta novel·la:

Amèlia treballa en una botiga de roba des de que te 17 anys ja que son pare es va morir i en sa casa necessitaven diners. El seu pare era mestre d'escola i encara que la seua dona i la seua família no estaven d'acord amb eixe treball ell mai va deixar-lo perquè li agradava. Amélia te una germana menuda que es crida Elisa, la seua mare sempre va preferir-la a ella, a més està casada i te dos fills i Amèlia li te molta enveja ja que pensa que ha tingut sort en la vida i ella no.

Amèlia només havia eixit amb un xic una vegada i va deixar-lo als dos mesos ja que ella era molt reservada i no arribaven a cap lloc encara que ell estava molt enamorat.

Amèlia te 35 anys i encara viu a casa de sa mare que la trata molt mal, tant, que ella preferia anar a treballar que quedar-se a casa i tindre que suportar-la tot el dia.

En la tenda on Amèlia treballava parlava moltes vegades amb el Senyor Sirvent, el comptable del seu cap el Senyor Rosselló, que esperava amb paciència que morira Franco per a que acabara la dictadura, al contrari del seu cap que l'admirava molt, tant, que tenia un gran retrat d'ell colgat al seu despatx.

A partir del dia que es va morir Franco, varen començar a haver manifestacions a la ciutat i la relació entre el Sr. Sirvent i el Sr. Rosselló es va deteriorar molt.

Moltes vegades anava a la tenda la dona del comptable, Carmeta, amb qui Amèlia va fer molta amistat, ja que ella sempre intentava animar-la quan la veia trista i li portava coses del camp on ella vivia amb el seu marit.

Una vegada Carmeta i el seu marit van invitar a Amèlia i a les seues dos amigues Cristina i Adela a passar un diumenge al camp amb ells. Van passar-ho molt bé i Amèlia va estar molt feliç ja que estava amb les persones que més s'estimava. Van riure durant tot el dia i sobretot quan Carmeta contava les seues històries dient que ella era mig bruixa però el dia es va acabar i quan van tindre que anar-se'n es varen posar totes prou tristes perquè tornaven a la vida de sempre a la ciutat.

Quan Amèlia estava a casa l'única font d'alegria que trobava la tenia a la seua terrassa, on tenia totes les seues plantes i les seues flors: gessamins, geranis, roses... que cuidava tot el que ella podia.

Al seu edifici hi havia tres pisos, el segon estava buit fins que van arribar una parella amb un xiquet. Es cridaven Rosa i Víctor i es van fer amics d'Amèlia i sobretot a partir del moment on ella els ajudà amb la policia ja que ells eren “rojos” i van ser registrats, Amèlia va amagar una caixa amb uns papers que els policies no podien vore. Rosa i Victor van decidir anar-se'n del barri perquè tenien massa problemes.

La mare d'Amèlia es va posar malalta i poc a poc anava posant-se pitjor i al final ja ni la reconeixia i sempre la cridava Elisa.

Amèlia es va anar amb les seues amigues a Lisboa per a desconnectar un poc, allí va visitar moltes catedrals, moltes places i el riu, i va conèixer dos joves que les van invitar a ella i a Cristina a eixir una nit però Amèlia s'en va anar corrents perquè ell només volia gitar-se amb ella.

Poc de temps després va morir la seua mare, va tancar la botiga i a més va tindre que deixar sa casa ja que la seua germana volia vendre-la perquè necessitaven diners ja que ella havia tingut un altre fill.

Amèlia va tindre que canviar totalment de vida: va llogar un pis on vivien Rosa i Víctor, va deixar el seu treball i a més va començar a eixir amb Joan, un pintor de la obra que hi havia davant de la seua botiga, que li va demanar eixir l'últim dia que va estar oberta la botiga.

.......................

El tema d'aquesta novel·la és la vida d'una dona amargada per sa mare i pel seu caràcter massa religiós i reservat.

M'agradaria mencionar el tema polític de la novel·la, ja que m'interessa molt eixa part de la història d'Espanya.

El franquisme va ser una època molt difícil i plena de conflictes ja que la dictadura fou complicada i molt dura per a la majoria dels espanyols i sobretot després de la guerra freda en 1945 quan van apareìxer els primers opositors a la dictadura franquista.

ÉPOCA

Passa més o menys a partir de 1975, quan mor Franco i acaba la dictadura a Espanya encara que hi han moltes retrospeccions on la protagonista conta els seus records de la seua infantesa i de la seua adolescència.

Indicador:

Pàg 69: “Damunt el taulell havia deixat uns diaris de Madrid amb enormes titulars en negre i fotos de Franco dins el taüt.”

Ara parlaré dels espais de la novel·la:

Els fets ocorren a Alacant i a Portugal (quan Amèlia s'en va amb les seues amigues Cristina i Adela).

Dins de eixos macroespais hi ha diversos microespais:

- A Alacant: la casa d'Amèlia i de la seua mare; la tenda de “Moda Rosselló” on Amèlia ha treballat més de 18 anys; la casa dels seus veïns del segon Rosa i Víctor, la casa de les seues veïnes del primer Magdalena, Maria Assumpció i de la seua mare; la casa en el camp de Sirvent i Carmeta; l'església; l'Esplanada d'Alacant;

A Portugal: la Praça da Figueira, l'habitació de la pensió, la pastisseria Suiça, el Rossio, la Rua Augusta, les vores del riu, la plaça “Terreiro do Paço”, la Praça dos Restaradores”, diverses catedrals i esglésies, etc.

A continuació tracte els personatges:

Amèlia: És la protagonista de la novel·la. Té uns 35 anys i és una dona que no coneix molt bé la felicitat perquè des de molt jove la seua mare la tracta molt malament i encara viu amb ella fins a que es mor. Ella pensa que no ha tingut molta sort amb el seu físic ja que és massa alta, té una boca petita i està massa prima.

És una dona prou temorenca, covard i poc decidida ja que la seua educació religiosa la va formar així.

Maria Elisa: És la germana menuda de Amèlia, ella sempre ha sigut la preferida de la mare, ha tingut més sort en la vida ja que té marit, dos fills i un altre de camí. És molt bonica, té els ulls blaus, els cabells negres i cos bonic.

Tomàs: És el marit d'Elisa, treballa en un banc.

Adela: És una de les de les dos millors amigues d'Amèlia: és prou reservada i tranquil·la i amb el cap ben centrat.

Cristina: És l'altra millor amiga d'Amèlia: Cristina és més alegre, té un caràcter més paregut a una dona d'ara i és prou més liberal que Adela i Amèlia.

Isaac: És el pare que va organitzar el viatge a Portugal, té més o menys la mateixa edat que les tres amigues.

Lourenço: És un portugués que va conèixer Amèlia a Portugal, ell va portar-la a una pensió vora del riu perquè volia gitar-se amb ella pero Amèlia va anar-se'n.

Sr. Rosselló: És el cap de Amèlia, el propietari de la tenda. Està a favor del franquisme i canvia totalment quan comencen les manifestacions del rojos.

Sr. Sirvent: És el comptable del Sr. Rosselló i amic d'Amèlia, ell en canvi es va alegrar molt quan va morir Franco i es va acabar la dictadura.

Carmeta: És la dona del Sr. Sirvent

Rosa i Víctor: Son els nous veïns de Amèlia. No son religiosos i a més son rojos. Amèlia i ells es fan molt amics però després es tenen que anar a un altre barri perquè havien tingut molts problemes en eixa casa.

Maria Assumpció i Magdalena: Són les veïnes de tota la vida d'Amèlia

Joan: És un pintor. que treballa a l'obra d'enfront de la tenda on treballa Amèlia. Al final del llibre ell va a la tenda a demanar-li una cita a Amèlia. Ell es divorciat i el seu fill és va morir.

- Els meu personatge preferit es Carmeta perquè és una dona que intenta sempre vore el costat positiu a tot i intenta fer que Amèlia no s'amargue tant com per exemple quan l'invita a sa casa del camp o quan va a visitar-la a la tenda per a parlar amb ella i llevar-li taronges o una altra cosa del seu camp.

L'estructura de la novel·la s'organitza en 4 parts. Comença per el desenllaç, continua amb el plantejament, nus i desenllaç

DESENLLAÇ: la història comença amb un flash-back parlant de com va mudar-se de la casa

PLANTEJAMENT: planteja la vida de la protagonista, explicant com viu, el seu caràcter etc...

NUS: el nus està introduït per la malaltia de sa mare, per els problemes a la tenda i amb la seua germana...

DESENLLAÇ: el final de la novel·la, quan canvia de vida totalment: deixa sa casa, el treball i coneix un home.

El llibre m'ha agradat i sobretot de la forma que està escrita: tota la novel·la està en 2ª persona i això em fa pensar que el narrador em parla a mi i ací m'identifique i m'endinse més dins del personatge.

Això si, haguera preferit que l'autor continuara un poc més la novel·la ja que on ho deixa, no es sap com li va la vida a Amèlia després de tots els canvis que sofreix en poc de temps.