CARTES A MIREIA.

L'Ivan és un noi que ha estat víctima de la guerra del seu país, l'obliguen a deixar la seva terra i anar a Barcelona amb una residència on es fan molt amics amb una assistenta social que és diu Mireia. Més tard l'Ivan troba una família on estar, els seus pares adoptius són l'Oriol i l'Elisa, i els que ara són els seus germans són l'Isidor i l'Alícia (els troba molt simpàtics).

- Li diu a la Mireia que la va anar a veure a la residència però el conserge li va dir que havia marxat. No s'ho acabava de creure. Una noia rossa i prima, amb unes ulleres molt grosses i gruixudes (que és diu Sílvia) li va dir que serien tant amics com amb ella.

Quan va arribar a casa seu l'Elisa li va donar l'adreça actual de la Mireia, li va enviar una carta demanant-li perquè havia marxat sense dir-li res.

- Al cap d'uns dies la Mireia li va contestar la carta dient-li que li sabia greu, però ara no podia tornar perquè la institució l'havia enviada a Bòsnia i no hi podia fer res però encara que sigui lluny li podria explicar els seus problemes.

- A L'Ivan li va agradar molt la seva carta hi ho va comprendre perfectament, després va anar a la Resi a donar records a la Sílvia i de pas per demanar-li perdó. L'Ivan està molt satisfet amb la Mireia per haver-li buscat una família. Ara a casa seu estan preparant el Nadal i ell s'encarrega de fer el pessebre.

- La Mireia li diu que ha tingut un Nadal ben diferent, perquè allà on és les víctimes sembla que es multipliquin, li diu que té molta sort d'estar en un país ple de pau, també li explica que no és preocupi per les ciències i les matemàtiques que amb el professor particular millorarà molt.

- L'Ivan li diu que els consells que li dóna li van molt bé.

Diu que tota la família van anar a Banyoles a veure els germans de l'Oriol i que li va agradar molt el poble, també li explica que amb l'institut van anar al Santuari dels àngels al Gironès, després del santuari van anar a Girona a passejar i a veure els edificis més importants, en fi que li va agradar molt.

- La Mireia li contesta la carta dient-li que a set el seu aniversari i també el més feliç de la seva vida perquè allà a Bòsnia tot hi estar amb guerres la gent d'allà li feien alguna festa cantant-li cançons.

- L'Ivan li diu que té un professor d'història nou que és diu Josep, li explica que els hi va començar a fer preguntes d'on era cada un, a la Véronique un alumne de la meva classe reien perquè era de Senegal, després li van dir d'on era ell i va dir que no ho sabia i el van castigar per això i els seus companys també van riure, això els hi va explicar a casa i semblava com si passessin d'ell, ara l'Ivan els hi a perdut tota la confiança i per això li vol preguntar a la Mireia que en pensa d'això, li sembla que entre uns i els altres l'enganyin.

- La Mireia li diu que si ell s'ho passa malament la família Santmartí també s'ho passen, després li explica que ne principi no li volien dir que volien partir de 0, li demana de tot cor que deixi aquest assumpte i que no insisteixi amb les preguntes, li diu que ha d'esperar per conèixer els orígens.

- L'Ivan li agraeix que li haguí contestat però ara té un nou neguit vol saber qui són els seus pares i on són d'altre banda li diu que les coses a l'institut s'han arreglat.

La Mieria li contesta la carta dient-li que no té pares ni germans que van morir en un bombardeig, li diu que no es desanimi encara que sigui difícil.

L'Ivan li explica que va estar plorant molta estona per allò dels seus pares, a l'hora de llevar-se va anar a l'institut per força, l'Elisa li va preguntar si li passava alguna cosa i ell li va dir que no. En plegar de l'escola va passar pel parc i tot plegat es va sentir més bé que mai, com s'hi s'hagués tret un neguit de sobre.

L'Ivan, l'Elisa i l'Oriol van parlar d'això, els seus actuals pares els hi diu que el passat només s'hi ha de mirar les coses bones però tret d'això cal anar sempre endavant, l'Ivan ja ho té superat.

- La Mireia li diu que està molt orgullosa d'ell i de la família Santmartí per la capacitat de superar els problemes, li diu que ha de disfrutar al màxim al màxim la etapa que està vivint fins i tot mirar de fer amics nous.

- L'Ivan li explica que li estan buscant un centre d'esplai per fer activitats noves i relacionar-se amb altres nois com per exemple els escoltes. Li diu que les assignatures les aprova i les segueix diu que fins i tot passaria sense professor particular.

- La Mireia li explica que allà a Bòsnia té unes amigues que es diuen Marta, Odette , Domènica, i les infermeres de l'hospital, Àngels i Rose Mary.

La Marta és de Valladolid, és assistenta social, amb ella té llargues converses.

L' Odette és de París, és mestra, es força divertida i ensenya molt bé.

La Domènica és de Florència, és psicòloga , és la més gran de totes, té un caràcter molt alegre.

L'Àngels és infermera, és la més jove de totes, és molt responsable i experimentada, és de Mallorca.

La Rose Mary és escocesa, és simpàtica i molt divertida.

- L'Ivan li contesta la carta dient-li que ha pogut entrar als escoltes perquè hi ha una plaça lliure que l'ha deixat un noi que és diu David. Està molt content per haver-hi entrat.

En Marc és el seu cap i surt amb l'Alícia.

La Mireia li diu que ha de gaudir de l'escoltisme perquè pot tenir goig de fer activitats, i sobretot i estimar la natura. La Mireia dels 16 anys als 21 anys va ser guia.

- L'Ivan li diu que en Marc és un noi molt simpàtic i que s'han fet amics. Pel dia de l'aniversari de l'Ivan li va regalar un llibre de cançons de muntanya, un xiulet i una brúixola. Al dia de l'aniversari el conserge del cole li va donar un gran pastís una caixa plena de caramels i llaunes de begudes. Quan va arribar a casa es va trobar tots els seus companys va trobar-se els altres dos caps del grup en Roger i la Georgina. S'ho va passar molt bé a la festa, també li diu que està molt més a gust amb els seus pares, la relació amb l'Isidor i l'Alícia es la mateixa però es com si els sentís més seus.

- La Mireia li diu que cada vegada que li escriu catres la satisfan més, també li diu que passa uns moments molt bons i li desitja que li pugui durar força temps, li diu que aprofiti el màxim aquesta etapa. Allà on és ella hi ha hagut un canvi, l'Odette ha hagut de tornar a casa seu perquè no es trobava gens bé i s'aprimava molt, al seu lloc hi ha anat una noia de Milà que es força eixerida.

- L'Ivan li diu que ja ha fet tres sortides i li ha agradat molt, han fet una excursió a la platja, es van quedar a dormir a Montnegre i al matí han baixat fins a Calella. Allà a la platja han fet un castell de sorra molt bonic i a passat un nen petit i els hi ha començat a saltar sobre el castell, una mica més tard hi ha anat un noi una mica més gran i els hi ha demanat perdó. Després en Xavier i la Meritxell han anat a comprar gelats hi n'hi ha donat un a en Daniel (enderrocador). Després han anat a jugar tots junts a l'aigua en Daniel donava la mà a l'Enric i la Meritxell han fet un cercle hi ha jugat a pilota.

Mentre feien això xerrava amb en Carles el germà d'en Daniel hi li ha explicat el problema que va tenir a l'hospital que no podia parlar durant un llarg temps com li passava a en Daniel. Li va donar les adreces de l'hospital. En Carles li demana com ho pot fer per entrar en un grup com el nostre i li va dir que ja li demanaria amb en Marc.

A finals de Juliol aniran als Pirineus, al mes d'Agost anirà amb els seus pares i germans ha fer un viatge però encara no el tenen decidit. Li demana a la Mireia els noms del metges que el va portar i el nom de l'hospital.

- La Mireia li diu que ella juntament amb l'Àngels i la Domènica les han de traslladar a un camp de refugiats on la comunicació és només per casos d'urgència, per altre banda li adjunta les dades dels psiquiatres i dels psicòlegs que el van atendre, també li diu que la família d'en Daniel no s'en faci gaires il·lusions perquè lo que té es difícil de curar, per últim li diu que trobarà a faltar les seves notícies, no sap quant de temps passarà allà però espero lo millor d'ell.

- L'Ivan li contesta la carta dient-li que està una mica desmoralitzat, però sempre tirarà endavant, li demana que pugui fer una excepció només per un dia que és mirar enrere i recordar tots els escrits i admirar els missatges d'amistat entre ells. També li desitja el millor i que tingui molta sort.