CARTELLS PER A UNA GUERRA

1. Observa els cartells detalladament i identifica el missatge de cada cartell, analitza quins recursos iconogràfics i quins eslògans s’utilitzen i identifica els promotors dels cartells, segons si són partits, sindicats, l’Estat, etc.

El primer cartell de tots. El A porta com a lema: España orientadora espiritual del mundoi es pot observar com s’ha jugat amb la imatge de una 1 juntament amb la paraula “cruzada” que es reflexen en la silueta d’Espanya fent una ombra com si fos una creu. Segurament els promotors d’aquest cartell van ser els del bàndol del franquisme, perquè el franquisme era molt religiós.

El segons cartell (B) ens mostra una imatge que és semblant a una desfilada amb militants, homes i dones i obrers o jornalers, també és pot observar la figura d’un nen. De fons podem observar un conjunt de banderes, estendards i coloms blancs. Aquest cartell és podria relacionar amb el franquisme també degut a la gran escenografia de les seves desfilades.

En el tercer cartell, podem observar a un pagès en primer pla y un fons d’imatge que resa una imatge d’una plana de diari o follet que s’anuncia “decreto”. En els títols podem observar que s’anuncia: FRANCO, FRANCO, FRANCO. ¡ARRIBA EL CAMPO!. Aquest és un clar exemple de propaganda franquista ja que exalta la figura del seu líder.

Per altra banda veiem cartells clarament Republicans com són el cas dels cartells D, E I F.

En el primer observem que surt una espardenya, símbol del catalanisme, trepitjant una creus gemmada que està ja partida per cada un dels seus braços. Clarament un símbol d’oposició a una dictadura, com la de Hitler.

El segon cartell, l’E, és del sindicat de la CNT-FAI i es pot observar un pagès cultivant un camp de blat, al fons, i en primer pla un milicià apuntant amb una escopeta. Com a títols es llegeixen: “Camarada! Trabaja y lucha por la revolución”. Aquest també té un clar objectiu d’oposició a la dictadura de Franco.

Per acabar el tercer i últim cartell , l’ F, en el qual surten dos homes sentats, llegint un exemplar del diari “TREBALL” i sota surt un títol que anuncia: “Treball, diari dels treballadors de la ciutat i del camp”.

2. Situa els cartells en el seu moment històric: a quina situació responia una determinada consigna, quin problema és volia resoldre, etc., tenint en compte la diferent realitat política i militar que vivien els dos bàndols.

El primer cartell està situat en el moment en que l’episcopat va signar una carta diguent que el que estava passant a Espanya era una “cruzada” ja que franquistes i republicans estaven en guerra i el que feien eren matar-se entre ells. El segon cartell, també franquista es basa en una desfilada de la falange espanyola, amb característiques del feixisme (mirada al cel, coloms blancs, estandarts, etc.). Per acabar amb els cartells franquistes tenim el tercer en el qual podem observar que en el fons es veu un paper on es pot llegir: “decreto”i això està relacionat a quan es va crear el govern nacional.

Per altra banda tenim als republicans. El primer de tots podem observar una espardenya trepitjant una creu gemmada i ho podríem relacionar amb la creació de la generalitat, que era quan es va intentar donar més poder a Catalunya, més autonomia, que més tard va ser dissolta.

El segon cartell republicà sota el títol: “CAMARADA! Trabaja y lucha por la revolución” es podria relacionar en quan la ideologia que tenien els republicans enfront la ideologia dels franquistes de que la guerra era inseparable de la revolució.

Finalment, el últim cartell ens vol donar la idea de que la societat es tenia que culturitzar, alfabetitzar i per això tenien que llegir el diari “TREBALL”.

3. Compara la producció cartellística de tots dos bàndols tant segons el contingut com des de el punt de vista estètic.

Observant tots dos bàndols podem veure que els cartells del bàndol de el franquisme són clarament més propagandístics, més visuals, amb més informació. Els cartells del bàndol dels republicans són més senzills, una simple fotografia (D)... En els cartells del bàndol dels franquistes podem observar dibuixos de marxes amb banderes, molta gent, ocells, nens, en general molta escenografia. També podem trobar cartells propagandístics com en el cas del primer cartell (A), on es juga amb la paraula “cruzada”i el numero 1 tot formant “1ª cruzada” que fa l’ ombra d’una creu damunt la silueta d’Espanya.

En el bàndol dels republicans observem que els cartells no són tan complexes, utilitzen colors més vistosos com són el cas dels cartells E i F, i en el cas del cartell F utilitzen una simple fotografia d’una espardenya que trepitja un creu gemmada partida, aquesta foto no utilitza cap lema ni cap títol. Els altres dos cartells si que utilitzen frases o paraules com “Camarada!”o “Llegiu!”.

Per finalitzar dir que en els cartells dels republicans tenen un caire mes humil, més obrer, surten dibuixos de pagesos, obrers llegint, ... Per contra els cartells dels franquistes és dediquen més a exaltar la figura d’Espanya i les grans escenografies.

4. Avalua’ls com a font històrica: informació que donen, objectivitat, referències ideològiques, etc.

La propaganda comercial y política de finals del segle XIX va néixer com a conseqüència de les innovacions tècniques en l’art de la impressió i de les noves necessitats de la societat industrial, que evolucionant fins a la societat de consum obligava a informar als seus consumidors de les excel·lències dels seus productes en front als de la competència. Paral·lelament, la propaganda política es va adaptar a les noves tècniques anunciadores.

Un art i un saber antics a aquest fenomen van ser necessaris per aquest ascens del cartellisme que va durar fins a la meitat del segle XX. En aquest art varen destacar pintors, cartellistes, grafistes, fotògrafs, dibuixants, innovadors, ...

Els cartells republicans són la base per a desxifrar la vida de les institucions, dels partits i comitès republicans durant la Guerra Civil Espanyola. Qualsevol historiador que vulgui profunditzar en la GCE, no pot passar per alt aquesta característica de la lluita republicana contra el franquisme.

Els cartells són un rastre perdurable de la vida quotidiana durant la GCE, un tresor difícilment manipulable per interessades opinions. Estan aquí per a la seva contemplació i per la seva interpretació històrica, i podem abordar el seu estudi de moltes maneres, i qualsevol de totes elles donarà tanta informació com a apreciats documents.

La majoria dels cartellistes republicans provenien del camp comercial, i la majoria també formaven part de sindicats i associacions professionals en absolut impròpies als avatars polítics del país. Els grups més importants és distribuïen en les quatre ciutats republicanes d’importància, Barcelona, València, Madrid i Bilbao.