Índex:

Bibliografia ..................................................................................II

Sobre Epicur i la seva vida...........................................................III

Sobre el contingut de la Carta a Meneceu....................................V

Valoració de la Carta a Meneceu..................................................X

Sobre la bibliografia consultada.................................................XII

Referències bibliogràfiques

Nom del llibre: Sobre la felicitat.

Autor: Epicur.

Editorial: Edicions 62.

Col.leció Petita Biblioteca Universal.

Lloc d'edició: Barcelona.

Nombre d'edició1ª Edició.

Any d'edició: 1995.

(Inclou la “Carta a Meneceu” i les “Màximes capitals”.

Sobre Epicur i la seva vida

Epicur: (341-270 a. C.) Filòsof grec. Nascut a Samos, un illa de Grècia, i educat pel seu

pare, que era mestre, i per alguns filòsofs. Als 18 anys, es traslladà a Atenes, a complir

el servei militar. Després d'una breu estança, en el 322 a. C., es va reunir amb el seu

pare a Colofó, on va començar a ensenyar. Epicur va fundar, sobre el 311 a. C., una

escola filosòfica a Mitilene, a la illa de Lesbos. Dos anys després fou director d'una

escola en Lampsac (1). De tornada a Atenes, va fundar, a l'any 306 a. C., una escola,

anomenada Jardí, on va ensenyar les seves doctrines als seus seguidors. Però, com les

ensenyances en un pati d'una casa, els seus seguidors es coneixeren com els “filòsofs de

jardí”.

La preocupació bàsica d'Epicur, fou la de conseguir l'art de viure, per ell, una filosofia

que no arribés a agafar la felicitat de l'home, no tenia raó de ser. Ara bé, això no el porta

a buscar plaers desenfrenats, sinó, al contrari, a advocar per una vida pacífica i

mesurada, en la que el seu esperit frueixi d'amistat y del cultiu de la filosofia. Per

Epicur, el primer pas, consisteix en eliminar lo que produeix infelicitat al home: el

pensament de la mort, el temor als deus y el dolor físic, la qual cosa queda ben palesa en

la “Carta a Meneceu”. Promou el cultiu dels plaers, dels més delectables dels quals són

els espirituals. Això, per Epicur, era la forma d'aconseguir la tranquil·litat de l'esperit, i

també era la seva ètica, la tercera de les seves disciplines.

Epicur, tenia les seves disciplines, la primera és la canònica., anomenada així, perquè

parla de les normes del coneixement, un conjunt de criteris de la veritat: les sensacions,

les anticipacions i les passions. La segona disciplina és la física, que és un elaborat

atomisme. Afirma que la matèria és eterna i increada i que l'ordre còsmic es deu a raons

(1) Avui en dia, Lâpseki, Turquia

mecàniques però no una teologia.

Segons l'historiador i biògraf Diògenes Laerci (s. III), Epicur va escriure unes 300

obres, de les quals, només conservem tres cartes: “Carta a Heròdot”, “Carta a

Pitocles”, i “Carta a Meneceu”, que condensen la filosofia d'Epicur; a més a més, de

44 sentències determinades Màximes capitals (o Doctrines capitals). El conjunt

d'aquests escrits apareix recopilat en el llibre X de l'obra de Diògenes Laerci Vida dels

més il·lustres filòsofs grecs. A més a més, es va descobrir al Vaticà, un manuscrit amb

una altra col·lecció de 80 sentències, Sentències de I Vaticà. Coneixem la resta de l'obra

d'Epicur gràcies a diverses cites d'autors posteriors, Cicerò, Seneca, Plutarc, Lucreci

(del qual el poema De rerum natura (2), descriu l'epicurisme en detall), i a la troballa en

el s. XVIII, de les restes d'una obra titulada Sobre la naturalesa.

(2) De la naturalesa de les coses.

Sobre el contingut sobre la Carta a Meneceu.

En la Carta a Meneceu, Epicur ens defineix la felicitat, a partir de molts conceptes

diferents, però perfectament entrellaçats, per explicar-nos, que entén ell, Epicur, per

felicitat, com aconseguir-la tenint en compte els diferents aspectes de la cultura grega de

l'època, que intentarem relacionar amb la obra, Carta a Meneceu, i intentarem explicar,

la possible influència que hi hagi en aquesta carta.

Un dels primers conceptes que Epicur ens explica, que es necessari per arribar a la

felicitat, s'ha d'aspirar a la saviesa, per on començar i quan, a aspirar-la. Encara

que el fet de ser savi, no ho és tot, i es pot viure feliç igualment.

Epicur ens descriu, uns principis bàsics, que per ell, els entén necessaris per a la bona

vida. Un d'aquests principis, és considerar a les divinitats com éssers perdurables i

feliços, no poden ser considerats de cap altra manera. A continuació, ens exemplifica,

les opinions de la gent, sobre els déus. Donat que la cultura d'aquella època, tenia les

seves creences dels déus, equivocades per Epicur; i els atribuïen les desgràcies i

miracles de l'època.

Un altre principi, el segon, segons l'ordre d'aquesta carta, radica al voltant de la mort i

el que comporta al poble grec. “Mentre nosaltres som, la mort no hi és, i en canvi, quan

la mort hi és, nosaltres no hi som”. (3) . Sobre aquesta sentència, radica la idea que es

feu Epicur, sobre la mort. Tot aquell que cregui en aquesta sentència tindrà un pas més,

per aconseguir la felicitat. Perquè la sentencia ens resumeix, que pensar en la mort, en

que ens espera, és sentenciar-se a un mateix, a una vida infeliç. Del pensament d'Epicur

(3) Epicur: Sobre la felicitat, Barcelona, 1995, Ed. 62, Col·lecció Petita Biblioteca Universal, 1a edició.

sobre la mort, podem extreure: pensar en la mort, es condemnar-se a patir, fins que

aquesta arribi, i per tant porta la infelicitat irrefutablement lligada. A continuació, oposa

les creences de la gent amb les seves, sobre la mort, i contrasta amb les maneres d'un

savi. I, a més a més, ho continua exemplificant, amb el menjar i el temps, “...no és del

temps més llarg que es treu fruit, sinó del més agradable”(4), i això porta a recordar, el

refrany: “En el pot petit hi ha la bona confitura”.

En el següent paràgraf, carrega la culpa de les influències populars de l'època, als

“predicadors”, dels que, naturalment, el pensament d'Epicur hi topa frontalment, s'hi

oposà, “...i, havent nascut, trigar com menys millor a travessar de l'Hades el portal”(5),

on entenem que Hades es el déu de la mort, i el portal d'Hades, és el de la mort. Perquè

Epicur creu que, la vida és per aprofitar-la, gaudir-la, de principi a fi, i per això,

critica als que creuen el contrari, però, a més a més, no ho demostren, “¿com és que no

plega de viure?”(6), es preguntà Epicur, i amb raó, perquè ell creu que amb certes coses

no s'hi juga, i aquesta n'és una.

Una altra inquietud d'Epicur, és el futur, l'atzar del que succeirà, la predestinació o no,

a que estem sotmesos.

Seguidament, ens parla dels desitjos, i les seves classificacions. Però l'important dels

desitjos, per Epicur, és saber enfocar-los, i no utilitzar-ne de superflus, perquè Epicur

creu que no es poden acomplir. Una altra definició de vida feliç, per Epicur, és “una

visió ben encaminada d'aquests desitjos sap remetre a cada tria i cada refús a la salut del

cos i la impertorbabilitat de l'esperit, ja que en això s'acompleix una vida feliç”(7). I, a

(4) Op. Cit. pàg. IV.

(5) Op. Cit. pàg. IV.

(6) Op. Cit. pàg. IV.

(7) Op. Cit. pàg. IV.

més a més, ens explica la causa, “per no estar sotmesos als dolors ni a les

pertorbacions”(8). Seguidament, ens enllaça els desitjos amb els plaers. I reflexiona

sobre ells, introduint-hi el dolor. Epicur ens explica, que tota falta de plaer és dolor, que

es té dolor quan es busca el plaer, i que com la mort, el plaer es té quan no hi ha dolor,

nosaltres hi som quan la mort no hi és. Però Epicur també creu que certs dolors, són

millor que certs plaers, sempre i quan després del dolor, arribi un gran plaer. Per això,

em de veure i valorar els plaers amb els seus pros i els seus contres, perquè ens podem

equivocar a l'hora d'agrupar-los en distints i oposats grups.

Epicur, parlant dels béns, els lliga amb l'autosuficiència, i torna als desitjos superflus,

un dels quals és l'abundància. A continuació, ens ho exemplifica, amb els àpats, i

podem extreure, que quan hom té molta necessitat d'atipar-se, qualsevol àpat el satisfà.

El següent paràgraf, l'autor, utilitzant un subjecte, nosaltres, que podem suposar que es

refereix a ell, i els seus seguidors o deixebles; que un plaer representa un estat sense

dolor al cos ni molèstia a l'esperit. I com de costum, ens exemplifica amb els menjars,

dient que no porten felicitat.

Canviant de concepte de felicitat, ens torna a parlar dels plaers, mitjançant el seny. “El

seny és el principi i el bé més gran de tot plegat”(9), creu Epicur, i raó no li sobra,

en aquest paràgraf ens ho explica, els plaers no s'aconsegueixen sense el seny, encara

que Epicur, també hi relacionava la justícia i l'honestedat.

Seguidament, i per acabar, Epicur pregunta, qui val més que el que té certs conceptes

assumits, i exposa aquesta sèrie de conceptes, dels que es posicionà a favor; que

compara amb els qui no els té, són els que ell ha defensat al llarg de la Carta a Meneceu,

(8) Op. Cit. pàg. IV.

(9) Op. Cit. pàg. IV.

(10) Op. Cit. pàg. IV.

amb les seves argumentacions; els conceptes, engloben les creences sobre els déus, no

tenir por a la mort, la reflexió sobre el fi de la naturalesa, la contrarietat a la

predestinació, la no creença en l'atzar; i els qui no els té, o està posicionat en contra,

està equivocat, segons Epicur; i tot això ho escriu en forma de pregunta. Doncs, Epicur

creu, que qui es formuli aquestes preguntes, “viurà com un déu entre els homes”(10).

Podem extreure del text, certs objectius de l'autor, Epicur, que són els d'aconsellar al

lector d'aquesta carta, de com ser feliç, com aconseguir-ho. També, en aquesta carta, es

critica a tot aquell, que no pensa com l'autor. Per que Epicur, veu la gent que no creu

com ell, com a persones equivocades, que tenen uns pensaments i creences errònia. A

Epicur, li agradaria que la gent, en tenen la de la seva època, no anés equivocat per la

vida. Per que Epicur, veu tothom diferent a ell, diferent de creences, i de filosofia de

vida, com a infeliços. Aquesta visió, es reflexa com a una crítica, a tot aquell diferent a

l'autor, sobretot quan Epicur del “com creuen alguns que ignoren o discrepen o

interpreten capciosament el que diem...” (11), en que es referia als corruptes, es que es

“troben en la dissipació”(12).

El tema de la Carta a Meneceu, evidentment, és la felicitat. Una persona qualsevol, que

no es filòsof, ni pensa com els filòsofs, no hi veuria cap problema, de ¿com aconseguir

la felicitat?, que és el problema, que Epicur es plantejaria, i del qual ens vol respondre.

Epicur, inconformista amb el pensament general de l'època, potser difícil d'entendre en

la nostra, i volia anar més enllà, Epicur veia la felicitat de la gent, com una irrealitat,

perquè almenys, ell això o deia veure; per això volia anar més enllà, i arribà a

(10) Op. Cit. pàg. IV.

(11) Op. Cit. pàg. IV.

(12) OP. Cit. pàg. IV.

respondre, el problema, mitjançant una tesi, en la que explicava, que la felicitat només

s'aconsegueix a partir de certs principis bàsics; no témer als déus, que són perdurables i

feliços; no témer a la mort, si no arriba, no ens afecta; els mals i els dolors són breus,

mentre hom té plaer, no li afecta el dolor; el bé és fàcil d'assolir, mitjançant els plaers.

Aquests són els quatre conceptes, que segons Epicur, mostraven el camí cap a

ataràxia (13), i són la base de la seva tesi.

(13) Tranquil·litat de l'ànima, no torbada per cap desig ni per cap temença. Per Demòcrit, és un dels elements de la felicitat. Pels epicuris, els estoics, i els escèptics, la col·locaren al centre de la seva filosofia.

Valoració sobre la Carta a Meneceu.

En conjunt, aquesta obra, ens presenta la manera de ser feliç, com arribar-hi, però

segons l'època, perquè en l'actualitat, certes coses, ens semblen passades de moda

absurda, fins i tot. Per exemple, la creença en els déus. Però, es clar, l'autor no es

pensava què vindria al futur. Per això, no podem criticar l'obra des d'aquest punt de

vista.

S'ha d'elogiar a Epicur, per com tracta certs temes, sense temença alguna, tot; les

creences generalitzades d'aquella cultura, la grega. Epicur es posicionà en contra, per

això, el van criticar molt, sobretot perquè el van interpretar arbitràriament, la qual cosa

el va desacreditar, i dels seus deixebles; que van arribar a refer-se com “els porcs

d'Epicur”. Però en la nostra època, es podria considerar com una obra molt

representativa d'Epicur, i destacable entre les obres de l'època.

La falta de temença, que començava a explicar abans, és una gran virtut en la Carta

d'Epicur, i a més a més, té tota la raó, no s'ha de tindre temença a la mort. Però no té la

raó al dir: “Els àpats senzills, reporten al mateix plaers que els tiberis refinats...”(14),

perquè a tothom li agrada els banquets, encara que només sigui de tant en tant.

Tampoc es pot estar d'acord que, segons l'autor, s'ha de viure amb plaers, però alhora

amb àpats senzills. Perquè viure amb plaer, també inclou àpats refinats i abundants.

El tema escollit per l'autor, dóna molt de què parlar, però està molt ben argumentat.

Encara que no tothom veuria el problema que ha vist l'autor, o en pot veure d'altres. I la

tesi, respon perfectament a la pregunta, però de certs aspectes, se'n pot discrepar.

(14) Op. Cit. pàg. IV.

L'estructura, Epicur estructurà correctament, potser els conceptes es poden ordenar

d'una altra forma.

Carta a Meneceu, es pot considerar interessant, ja que explica coses fonamentals, encarà

que ja no es tinguin en compte, o es donen per suposades i fins i tot pot ser útil, no

només per ser utilitzat per llibre de lectura d'alguna assignatura, perquè ensenya

interessants conceptes sobre la felicitat.

Sobre la bibliografia consultada.

Enciclopèdia Encarta 98.

Historia de la filosofia. Ed. Castellnou

Gran Enciclopèdia Catalana.

Pàgines de Internet consultades:

www.filosofia.org/autores.htm