LA XARXA DE COMUNICACIONS: CARRETERES I FERROCARRILS

• Quins són els motius pels quals es produeixen greus aglomeracions a les carreteres catalanes?

Es produeixen greus aglomeracions a les carreteres catalanes a causa de:

• La manca d'eixos alternatius de descongestió.

• A més, els peatges poden ocasionar moltes cues.

• Els continus semàfors que es situen a l'entrada de les ciutats i pobles per tal d'aminorar la velocitat dels vehicles al arribar a un nucli urbà.

• Finalment, les sortides de manera conglomerada que tenen lloc durant dates asenyalades (nadal, estiu), o inclús a les hores puntes laborals és presenten greus retencions principalment a les entrades de les ciutats més industrialitzades.

• En quines àrees del territori es concentren els eixos viaris principals i en quines, els eixos secundaris?

Els eixos viaris principals serien les autopistes i les autovies que comuniquen bàsicament les quatre principals ciutats de Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Es concentren principalment a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana; a més, estan construïdes bàsicament de forma paral.lela al litoral i amb un traçat radial amb centre a Barcelona, organitzat seguint les conques dels rius. Per la seva banda, les autopistes estan més ubicades a la costa, mentre que les autovies s'ubiquen paral.lelament a les autopistes.

Pel que fa als eixos secundaris, serien les carreteres estatals i comarcals, que abasten tot el territori, incloent les grans ciutats.

Quina influència tenen les xarxes de comunicacions sobre la indústria?

Les xarxes de comunicacions tenen vàries funcions, i una d'aquestes és connectar els diversos centres productors i distribuïdors amb els mercats consumidors (això en quant als productes). Però, pel que fa a la gent que hi treballa en el sector de la indústria, apreciem també la necessitat d'una xarxa de comunicació perquè aquesta gent pugi arribar al seu lloc de treball.

Cal destacar, per tant, que on hi ha una aglomeració de xarxes de comunicació, és normalment, on hi ha les indústries més importants (a les quatre ciutats principals de Catalunya, principalment a Barcelona i rodalies).

La construcció d'aquestes vies no tan sols serveix per interrelacionar els diferents nuclis urbans i productius del país, sinó que també beneficia el transport europeu de mercaderies i crea noves dinàmiques territorials i econòmiques.

Enumera les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat.

La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) té dues línies:

• Barcelona-Sant Cugat-Sabadell/Terrassa.

• Barcelona-Martorell-Manresa/Igualada.

Quin model espacial segueixen les infraestructures viàries de Catalunya?

Les infraestructures viàries, a causa de la seva construcció i del cost econòmic, històricament la seva ubicació estava condicionada pels obstacles orogràfics del territori català. Això, ha comportat que s'aprofitessin les depressions naturals, com ara la franja litoral o el pas dels cursos fluvials, per construir-hi els eixos viaris.

Descriu els eixos alternatius que permeten descongestionar les vies

tradicionals.

Els eixos alternatius que permeten descongestionar les vies tradicionals

són:

• L'Eix Transversal, que segueix el recorregut Girona-Manresa-Cervera-Lleida. Aquesta via permet absorbir el trànsit existent entre les comarques de la Catalunya central i les comarques gironines i França sense haver de passar per Barcelona i les vies del prelitoral.

• L'eix del Llobregat (Barcelona-Manresa-túnel del Cadí), que enllaça amb França a través de la Cerdanya i el túnel de Pimoret, amb què s'evita el pas tradicional per l'eix del Mediterrani.

• Calcula quin és el percentatge de quilòmetres de FGC i de Renfe respecte del total de Catalunya.

Longitud de via ferroviària

al territori català

Companyia km

Renfe 1382

FGC 184

Total 1566

• El percentatge de la Renfe respecte al total de quilòmetres de via ferroviària seria:

1566/100 = 1382/x ; x = (100 . 1382)/1566 = 88,25%

• El percentatge dels FGC respecte al total de quilòmetres de via ferroviària seria:

1566/100 = 184/x ; x = (184 . 100)/1566 = 11,75 %

• Compara la xarxa ferroviària amb la de carreteres. Quines semblances i quines diferències hi trobes?

Podem observar com l'autopista fa el mateix recorregut que l'AVE i l'EUROMED, i com la Renfe i els FGC cobreixen bàsicament les carreteres estatals i comarcals.

L'àrea nord-oest de Catalunya quasi bé no està comunicada amb xarxes ferroviàries i, en canvi, està abastida de carreters comarcals o camins.

Per tant, com a conclusió veiem com la xarxa viària és molt més completa que no pas la xarxa ferroviària (tots els indrets estan comunicats per carreteres o camins, sense cap excepció).

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L'ESPAI RURAL I A LA MAR

• Com s'anomena el sector industrial dedicat a la transformació i la comercialització de productes agraris?

El sector industrial dedicat a aquestes activitats s'anomena sector agroalimentari.

• A partir d'aquest mapa, elabora'n un altre de les àrees de regadiu a Catalunya.

Font: Atlas básico Santillana, 1991

• Busca informació sobre l'actual situació de la pesta porcina per esbrinar si encara persisteix el problema.

El problema de la peste porcina a l'any 1997-1998, va esdevenir un problema important “d'emergència nacional”. Catalunya comença a perdre el lideratge en el sector davant d'altres comunitats, que s'estan aprofitant. Hi ha hagut altres casos a Ciudad Real i Sòria però que no s'han denunciat.

El sector porcí representa per Catalunya el 50% del producte final de la ramaderia. Suposa un problema molt gran pels posseïdors de granges de porcs ja que s'estan fent molts sacrificis, a vegades més del compte per prevenir-la. Les granges de porcs de Catalunya s'han quedat buides i hi ha hagut una superproducció sobrant en el mercat europeu de carn de porc.

S'hauria de trobar una solució final per a aquest problema ja que és un sector important per a l'economia catalana, i perquè pot suposar un augment molt gran dels preus.

Actualment el sector porcí, però, millora en comparació amb els problemes de la carn vacuna en tot l'estat espanyol.

Com es defineix l'espai rural?

Anomenem espai rural a l'espai humanitzat on es desenvolupen les produccions agrícola, ramadera i forestal.

A quines comarques destaquen els conreus de regadiu?

Els conreus de regadiu es situen a les planes del Delta de l'Ebre i del Llobregat, i a les depressions litorals i prelitorals de les comarques dels Maresme, del Baix Camp i de l'Empordà.

Però, les superfícies més importants del territori català, tant per l'extensió que ocupen com pel volum de producció, es troben a les comarques del Segrià i del Plà d'Urgell.

Quin és el sector de l'activitat ramadera més important a Catalunya?

El sector de l'activitat ramadera més important a Catalunya és el porcí, que representa el 50% del producte final de la ramaderia catalana.

• Situa en un mapa els ports pesquers catalans més importants.

Font: Geografia, Ed. Barcanova, 1999

• Calcula els percentatges de cada varietat de pesca per a cadascun dels ports.

Els percentatges de pesca de cada port són els següents: (la fòrmula per a trobar aquests percentatges seria: tipus de peix/x = total tipus peix/100).

El Port de la Selva Roses

* Mol.luscos: x = 4.16 % * Mol.luscos: x = 6.45 %

* Crustacis: x = 1.26 % * Crustacis: x = 6.3 %

* Peixos: x = 4.44 % * Peixos: x = 16.87 %

* TOTAL: x = 4.3 % * TOTAL: x = 15.96 %

Palamós Blanes

* Mol.luscos: x = 6.45 % * Mol.luscos: x = 4.37 %

* Crustacis: x = 9.61 % * Crustacis: x = 7.07 %

* Peixos: x = 12.79 % * Peixos: x = 8.26 %

* TOTAL: x = 12.19 % * TOTAL: x = 7.92 %

Arenys de Mar Vilanova i la Geltrú

* Mol.luscos: x = 9.13 % * Mol.luscos: x = 16.14 %

* Crustacis: x = 4.48 % * Crustacis: x = 5.47 %

* Peixos: x = 12.08 % * Peixos: x = 12.21 %

* TOTAL: x = 11.58 % * TOTAL: x = 12.25%

L'Atmella de Mar Sant Carles de la Ràpita

* Mol.luscos: x = 7.34 % * Mol.luscos: x = 22.44 %

* Crustacis: x = 9.72 % * Crustacis: x = 39.73 %

* Peixos: x = 9.91 % * Peixos: x = 9.52 %

* TOTAL: x = 9.71 % * TOTAL: x = 11.68%

Altres ports

* Mol.luscos: x = 18.97 %

* Crustacis: x = 16.55 %

* Peixos: x = 13.69 %

* TOTAL: x = 14.19 %

Ennumera les innovacions tecnològiques que han modernitzat l'agricultura a Catalunya.

Primerament, l'ús de tractors, motocultors, recollidores, màquines de segar i batre, empaquetadores i frigorífics per a la fruita, van modernitzar considerablement l'agricultura a Catalunya.

Quan Espanya entrà en la UE, va produir-se el màxim desenvolupament tecnològic amb l'aparició dels sistemes de regadiu per degoteig, l'ús de la informàtica per regular el regatge i la mecanització de la ramaderia en relació amb la cria, l'engreix i la producció làctia.

A més, es van introduir adobs i pesticides que van permetre incrementar la productivitat però que van tenir un impacte qreu en el medi, sobretot en les reserves aqüíferes.

Hi hagué finalment una innovació química, que influí també en les activitats ramaderes com ara la introducció de pinsos compostos i la millora de la sanitat animal.

• Compara l'evolució dels diferents sectors de la producció agrària catalana des de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, l'any 1985. Quins factors creus que l'han condicionat?

Espanya ha millorat molt en quant a la seva producció agrària i als seus beneficis, ja que a l'any 1985 Espanya s'incorporà a l'UE.

A més, al 1985 la tecnologia va tenir un màxim desenvolupament (sofisticats sistemes de regadiu, l'ús de la informàtica en quant al regatge, la mecanització…etc).

A l'entrar a la EU, Espanya i dintre d'aquesta Catalunya tingué moltes més possibilitats en quant a la comercialització dels seus productes. Hi hagué possibilitats d'exportar els seus productes. Però també alhora tenia molts més competidors, i tenir que produir a baix preu per tal de no tenir tanta competència. Però això també li suposà millorar la seva tecnologia.

Per tant, els factors serien la incorporació a l'UE, i conseqüentment, la millora de la tecnologia i de la comercialització.

A les dades es pot veure que hi ha hagut, comparant amb les dades del 1985 i les del 1992, un 84% de millora, una xifra considerablement elevada.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L'ESPAI INDUSTRIAL

• Explica els factors pels quals la proximitat de vies de comunicació condiciona la ubicació de les indústries.

Els factors que condicionen la ubicació de les indústries, històricament són semblants al model que desenvolupà l'economista alemany Alfred Webr al 1909, que distingia tres factors fonamentals:

• Disponibilitat de resursos naturals, ja siguin matèries primeres o fonts d'energia.

• Disponibilitat de mà d'obra, que feien que les indústries tendessin a localitzar-se aprop de nuclis urbans.

• Pel mercat, que feia més fàcil l'accés entre el consumidor i el producte.

Però, actualment, amb la modernització dels transports es tendeix a abandonar la situació d'abans, com era el fet d'ubicar les zones industrials al costat de nuclis urbans i cursos fluvials. A més, la indústria tèxtil va anar perdent importància dins el món industrial.

• Compara en aquest quadre les dades dels sectors industrials productius a Catalunya. Tenen la mateixa importància dins la producció total d'Espanya? Hi observes diferències?

Observant el mapa, podriem destacar la producció d'energia i d'aigua, que a Catalunya té una importància inferior que a la resta d'Espanya. A Catalunya suposa el 12.9% del total, a Espanya suposa el 18.1% i la relació de Catalunya dins d'Espanya té una importància d'un 17.5%. Per tant, la importància que té aquest sector de Catalunya és inferior a la importància de tota Espanya en general.

Catalunya respecte d'Espanya té una importància molt gran en produccions com l'alimentació, el tèxtil, paper i arts gràfiques i el químic. El més important seria el químic i el tèxtil ja que tenen un tant per cent quasi bé del 39.

Els que tendrien més importància a Espanya en general que no pas a Catalunya seria la producció només d'energia i aigua. En canvi, els de menys inportància en Espanya, però bastant importants a Catalunya, són la producció tèxtil, de paper i arts gràfiques i químic.

En general, dins d'Espanya destacariem per excel.lència la siderometal.lúrgia.

• Fes una llista de les comarques on es situa la indústria agroalimentària i mira si coincideixen amb les comarques tradicionalment agràries. Quins creus que són els factors que condicionen la localització d'aquesta indústria?

Les comarques on es situen les indústries alimentàries són les que estan relacionades amb l'especialització agropecuària, per tant són majoritariament la Vall d'Aran, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Noguera, Segrià, Segarra, Garrigues, Priorat, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià. En menys producció destacariem: Alt Empordà, Pla de l'Estany, Gironés, Baix Empordà, Alt Penedés, Baix Penedés, Alt camp, Tarragonés, BaixCamp i Garraf.

Com podem veure, hi ha coincidència de comarques tradicionalment agràries, amb agroalimentàries i serien: la Noguera, la Segarra, les Garrigues, el Segrià, l'Alt Penedès, el baix Penedès, el Priorat i l'Alt Camp en quant a conreu de secà (vinya, olivera, cereals i fruita seca).

En quant a les comarques amb conreació de productes de regadiu, serien: el Segrià, l'Alt Urgell, Baix Ebre, Montsià, Baix Llobregat (en aquest cas no coincideixen), el baix Camp i el Baix Empordà.

Pel que fa a la ramaderia, hi ha poques comarques que tinguin inportància per a aquest sector, que serien: en quant al subsector porcí; Segrià, Osona i la Noguera.

En quant al subsector boví, serien principalment Osona, el Vallès Oriental i el Gironés, que només coincidiria el Gironés.

En quant a l'agricultura, coincideixen quasi bé totes.

Històricament la localització d'aquestes indústries era al costat de les fonts de matèries primeres, però el desenvolupament tecnològic i d'infraestructures n'ha facilitat la ubicació en els grans centres de producció industrial i comercial.

Els factors podrien ser, l'aproximació dels llocs de producció agrícola i ramadera. Estan a comarques on la població tendeix a treballar en el sector primari o secundari. On menys tendeix a estar és a comarques on, majoritàriament, la població treballa en el sector terciari o serveis.

Com es defineix l'espai industrial?

L'espai industrial es defineix com una àrea densament poblada, urbanitzada, desenvolupada econòmicament i ben comunicat per vies terrestres, marítimes i aèries.

Quin paper tenen les empreses multinacionals en la indústria catalana?

Les empreses multinacionals en la indústria catalana, són bàsicament dedicades al sector de l'alimentació. Hi ha una creixent intervenció d'aquestes motivades per la venda de firmes catalanes a capital internacional, sobretot americà i europeu.

Històricament, les indústries d'aquest sector es situaven al costat de les fonts de matèries primeres, però el desenvolupament tecnològic i d'infraestructures n'ha facilitat la ubicació en els grans centres de producció industrial i de mercat. Acostumen a estar especialitzades en la conservació, la congelació i la transformació dels productes agroalimentaris.

Esmenta dues poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona que tenen importants fàbriques de ciment.

Dos poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona que tenen importants fàbriques de ciment són la de Montcada i la de Molins de Rei.

Explica la diferència entre els termes representants per les sigles ZAL i ZUR.

Les sigles de ZAL signifiquen Zones d'Activitat Logística. ZUR en canvi significa: Zones d'Urgent Industrialització. Tant ZAL com ZUL són àrees específiques. La primera destinada a la racionalització i la gestió dels estocs de producció per proveir el mercat en funció de la demanda.Un exemple en seria la que està a la Zona Franca de Barcelona.

La segona està destinada a la política, consistent en generar mecanismes per afavorir la localització de centres industrials en regions concretes a través de la creació d'infraestructures o facilitant el finançament de les empreses i l'altra per regular la localització de la indústria en espais urbans, reutilitzats per a altres funcions; ZUR materialitza aquesta política amb el seu establiment. Un exemple seria en la comarca del Berguedà, on la indústria tradicional minera i tèxtil es reconverteix en indústria agroalimentaria i de serveis.

EXERCICIS DE SÍNTESI

L'Eix Transversal

A continuació et proposem un seguit de mapes, textos i taules sobre l'Eix Transversal. Amb tota aquesta informació, i d'altra que puguis trobar en diaris, revistes o Internet, elabora un informe sobre l'Eix Transversal que contingui els punts següents: l'articulació i l'accessibilitat que permet el traçat, la connexió entre les comarques de l'interior i les costaneres, l'impacte econòmic en tots els sectors de producció i l'impacte mediambiental.

L'Eix Transversal és una obra de gran envergadura, datada el 1935, que va realitzar-se definitivament entre el 1991-1997. És una via que connecta les comarques de l'interior amb les del litoral gironí, passant per les ciutats de Lleida, Cervera, Manresa, Vic i Girona. A més, també queda connectada amb altres eixos viaris, com l'eix del Llobregat o l'eix Barcelona-Vic-Puigcerdà.

Aquesta via millora l'accessibilitat general, la descongestió de les vies pròximes i la vertebració de les comarques i poblacions de Catalunya central.

Aquesta construcció va implicar un estímul per a l'activitat econòmica (en el sector de serveis i industrial). A més, la via comportà un estalvi de temps, combustible, accidents, i fins i tot, de peatges. Aquesta via significà una gran reducció de despeses i incomoditats per als particulars i un augment dels comptes d'explotació de les empreses. En el sector de serveis, aquesta via comporta una circulació ràpida entre l'interior i la costa catalana.

Pel que fa a l'impacte mediambiental que comportà la creació de l'Eix Transversal, destaquem les mesures que va adoptar-se per reduir-lo: van plantar arbres, sembrar (hidrosembra), van possar passos per a la fauna, a més van instal.lar murs ecològics, pantalles acústiques i terra vegetal.

Per tant, com a conclusió, valorariem l'Eix Transversal en una nota entre l'1 i el 10 amb la màxima nota per la gran aportació en l'aproximament de comarques i regions catalanes que havien estat oblidades, amb la major eficàcia possible.

1

14