Biografía


Carl Von Linné


Carl Von Linné

La familia Linné

Nils Linné (1674-1748) es va convertir en sacerdot l'any 1704 i va ser enviat a exercir el seu ministeri a Stenbrohult, al sud de Suècia. Prop d'allí, concretament a la xicoteta localitat de Rashult, a la provincia de Smaland, tres anys després, el dia 23 (o 13 segons un altre llibre) de maig de 1707, va naixer el seu primer fill, Carl, fruit del seu matrimoni amb Christina Brodersonia.(1688-1733)

Carl Von Linné

Vida d'estudiant

Linné va començar els seus estudis als nou anys a l'escola primaria de Växjö, un poble proper a Rashult. Als quinze anys, després d'ingresar a l'escola secundaria del mateix poble, va coneixer Johan Rothman, professor de logica i fisica, i metge de profesió.

Encara que estava previst per la seva familia que el jove Carl arrivara a ser sacerdot es va veure que no anava a ser aixi, i va ser quan en agost de 1727, als vint-i-un anys va ingresar a la universitat de Lund per a estudiar medicina, baix la tutoria de Rothman. Encara que el que a ell li agradava de deveres era la botànica, i desde molt xicotet l'havia practicat al gran jardi del que disposava son pare (també gran aficionat a la botànica) a la seva rectoria.

Mentre romania estudiant medicina a la universitat de Lund es va allotjar en casa de Kilian Stabaeus, un metge local que gaudia de molt bona reputació, i d'una acceptable col.leció d'historia natural i bibloteca a la que Linné va tindre accés deseguida. Encara que Linné estigué molt poc de temps a Lund ja que l'agost de 1728 es traslladà a la unversitat d'Upsala perque disposava de millors jardins i una amplia comunitat d'especialistes en aquesta matèria.

A Upsala va coneixer Pehr Artedi, dos anys major que ell pero també fill de pastor i vocacionalment dedicat a l'Historia Natural.

En una de les seves visites al jardí botànic de la universitat d'Upsala, durant la primavera de

1729, va coneixer a Olof Celsius,(1670-1756) catedratic de Teologia i amant de la botànica, amb el que passaria a compartir casa i menjar, amb el

Carl Von Linné

compromís de que l'ajudara amb un projecte que duia entre mans. Pero el que realment va aprofitar C.Linné va ser l'herbari i la biblioteca d'aquest.

A la primavera de 1730 Linné inicià les seves explicacions en el Jardí Botànic de l'U. D'Upsala, una activitat de la que fins aleshores s'havia encarregat O.Rudbeck, i que aquest va cedir al jove Carl, a la vegada que se li va encomanar la tutoria dels seus fills menors. Aleshores Linné es traslladà a casa del seu protector, qui li proporcionaria a més de l'aliment, una beca per a prosseguir els estudis.

Amb 25 anys i l'ajuda de la Societat de Ciencies d'Upsala, comença l'estiu de 1732, un viatge a Laponia.

L'exit del seu viatge a la terra dels lapons juntament amb les seves difilcultats amb part del calustre de la Universitat d'Upsala , el dugueren a acceptar la proposta del baró Nils Reuterholm de explorar les terres de la provincia de Dalecarlia, en la frontera amb Noruega, on actuava com a governador. Una tasca que realitzà junt a uns altres alumnes de la seva universitat a l'estiu de 1734. Durant aquesta tardor s'interesà per el treball de les mines en Falun, centre neuralgic d'aquesta provincia i va exercir com a mestre dels fills del baró Reuterholm.

Un enriquit personatge de Falun, C.Sohlberg, li va proposar que acompanyara al seu fill Claes, company d'estudis d'Upsala, a ampliar els seus coneiximents a Holanda , un dels paisos més cults de la Europa de mijans del segle XVIII.

En Abril de 1735 viatjaren via Hamburg-Harderwij a la universitat de Dutch espcialitzada en titols “instantanis”, ja que el dia 18 de Juny es va matricular, i aqueixa mateixa setmana, concretament el dia 23 de Juny va eixir amb el doctorat “baix del braç”.

Carrecs que desempenyora

Després de visitar Anglaterra, l'estiu de 1736, per tal de difondre les seves idees entre els naturalistes anglesos, i França, Linné tornà Suecia i l'any 1739 va ser nomenat metge de l'almirantatge convertint-se en el principal impulsor de l'Academia Suèca de les ciencies.

L'any 1742 va ser nomenat catedratic de medicina practica en Upsala, carrec que cambià per la catedra de botànica i dietetica, i començà a reorganitzar el jardí botànic per encrrec reial.

En 1750 Linné va ser elegit Rector de la universitat, carrec que tornaria a ocupar l'any 1772. Va ser el primer suec nomenat membre de l'Odre de l'Estrella Polar, per a finalitzar els monarques el varen nomenar caballer.

Llibres que va publicar

El primer llibre que va escriure (Hierobotanicon, Botanica Sagrada) no era només d'ell sinó amb la colaboració del famós catedratic de Teologia Olof Celsius, (va ser publicat entre 1745 i 1747)

Va publicar, ja en solitari, l'escrit botànic Praeludia Sponsalarium Plantarum en el que feia referencia a les seves observacions sobre la sexualitat de les plantes i la analogia que observa entre aquestes i els animals. El llibre va ser presentat per O. Celsius a Olof Rudbeck, catedratic de medicina a la universitat d'Upsala, el qual , ala seva vegada el va fer arrivar a la Reial Societat de Ciencies d'Upsala, que es va fer carrec de la seva publicació.

Una vegada a Holanda va publicar Species Plantarum i Systema Naturae (1735 ambdos) el primer d'una serie de treballs en els que presentà la seva proposta taxonomica per als regnes animal, vegetal i mineral. (i per cert la seua obra més famosa)

Després escrigué Fundamenta Botànica i Bibliotheca Botanica (1736 ambdos).

Com a resultat del seu viatge a les terres lapones va escriure Flora Lapponica (Amsterdam 1737). L'hivern d'aquest mateix any el pasà a Leyden on publicà la seua Critica Botànica un conjunt de normes per a nomenar els vegetals, i Genera Plantarum.

A l'any següent redactà el cataleg de plantes del jardí de George Cliffort el director de la Companyia Holandesa de les Indies Orientals.

Ja en 1746 viatjà al Gothland occidental i en 1749 a la provincia de Scania, fruit d'aquestes dues expedicions trobem els relats: Wästgöte Resa (1747) i Skänska Resa. (1751) També trobem publicat l'any 1751 Philosophia botanica (Filosofia botanica) una de les seves obres més influents per les idees que en ella expresava sobre la creació divina de totes les especies.

La nomenclatura binominal

Desprès de detectar errors en la classificació de les especies d'aquella epoca, Linné junt al seu intim amic Pehr Artedi iniciaren un colosal treball de classificació del mon viu. Pero la mort sobtada del company de Linné va fer que la empresa recaiguera absolutament sobre ell. Aquesta classificació agrupa classes, ordres, generes i espècies. Pero també va renombrar tots els essers vius amb un nom en llatí que consta de dos mots, el gènere i l'especie. Aixi ja no hi podia haver cap mena de confusió en la classificació. Aquesta classificació encara és utilitzada avui en dia pero es calssifiquen segons les seves relacions evolutives, contrariament a les idees de Linné que creia en la creació divina de totes les especies, i en la fixesa d'aquestes. (que no evolucionaven)

Classificació de les plantes

Linné demostrà la reproducció sexual de les plantes i donà els noms actuals de les parts de les plantes. Creà un esquema taxonomic basat unicament en aquestes parts sexuals, utilitzant l'estam per a determinar la classe, i el pistil per a determinar l'ordre. També utilitzà la seva nomenclatura binominal per a nomenar plantes especifiques, seleccionant un nom per al genere i un altre per a l'espècie.

En l'actualitat s'utilitza el sistema de Linné, però les especies es classifiquen sobre la base de les seves relacions evolutives, determinades per la genètica, la bioquímica i la morfologia.

Classificació dels animals

Linné també va contribuir en gran mesura a la taxonomia animal. A diferencia del sistema que utilitzava amb les plantes, la classificació dels animals recorre a una gran varietat de característiques que inclouen observacions de la seva anatomia interna. Va ser el sistema més generalitzat al segle XIX.

Carl Von Linné

Vida Personal

Durant la tardor de 1734 mentre romania estudiant les mines Falun, a la provincia de Dalecaria, va coneixer la que habria de ser la seua esposa, Sara Elisabeth Morea, filla d'un ric metge local. Pero el marimoni hauria d'esperar, a causa dels viatges de C.Linné el casament no es va realitzar fins a Juny de 1734.(a Falun) En gener de 1741 naixeria el seu primer fill i pocs mesos després la familia es traslladà a Upsala perque havien nomenat Linné catedràtic de la universitat.

Els ultims anys de la seva vida varen ser una enfermetat continua, ja que en 1773 va pedeixer una angina de pit, després un atac de ciatica, en el mes de maig tingué una apoplegia que el va tindre paralitzat durant algun temps i de la que mai va aconseguir recuperar-se per complet. 4 anys després, l'hivern de 1777, recaigué en l'apoplegia, obligant-lo que quedar-se al llit. Va morir el 10 de gener de 1778, a conseqüencia d'un atac al cor.

Les seves restes reposen junt a la porta principal de la catedral d'Upsala, on va ser enterrat després d'un imponent funeral.

Linnaean Society

Després de la mort del fill de Linné, la seva dona no va voler saber res del treball del seu marit, i va vendre la biblioteca i la seva colecció botànica (casi 19.000 plantes, 3.200 insectes, 1.500 conxes, 800 trossos de coral i 250 minerals)el metge anglés James Edward Smith en 1783.

El qual fundà a Londres la Linnaean Society en 1788, que va ser la dipositaria de la colecció original i va difondre les idees de Linné, la taxonomia del cual es va convertir a principis del segle XIX, en el sistema més acceptat; en especial en el món anglosaxó.

Carl Von Linné

Casa de la familia Linné a Rashut. (Suècia)

Carl Von Linné




Descargar
Enviado por:Carme Aucejo
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar