INTRODUCCIÓ

La capoeira és una de les danses que més creixement està experimentant en els últims anys. La seua utilitat com a defensa personal unida al seu indubtable atractiu visual fa que cada vegada més jóvens mostren interés per practicar este esport.

HISTÒRIA

Fa quasi cinc segles, quan els portuguesos es van adonar que era impossible esclavitzar a la població nativa dels territoris americans baix el seu domini; els indígenes escapaven i fugien a les seues cases, quan no perien sense més.

Així doncs, van decidir embarcar esclaus africans amuntegant-los en barcos "negrers" i traslladant-los al Brasil; durant estos viatges a través de l'Atlàntic, se els negava les més elementals condicions de salubritat i molts d'ells morien durant el trajecte.

A causa de l'esforç que es veien obligats a realitzar en les plantacions dia després de dia, els negres havien adquirit un desenrotllament físic, sobretot muscular, molt accentuat. Força i agilitat eren qualitats que posseïen en grau sume, la qual cosa els convertia en grans combatents potencials cos a cos i els proporcionava un element important de defensa i de cohesió a través del desenrotllament de la lluita que més tard es va convertir en la capoeira; les seues creences i ritus sobrevivien disfressats d'innocents danses i festius cantells.

La Capoeira es va convertir en una forma de lluita contra els opressors, un símbol de llibertat. Se suposa que va ser la cultura "Bantu" la que va portar amb si

els elements essencials de l'entorn de la Capoeira, un autèntic estil de vida.

En el segle XVII, apareixen els primers intents d'insurrecció dels esclaus; alguns d'ells es refugien en els boscos creant autèntiques comunitats. Va ser ací on va sorgir la Capoeira tal com la coneixem.

La Capoeira va poder haver sigut la forma de lluita per excel·lència dins d'eixes comunitats.

Una de les teories sobre l'origen de la Capoeira afirma

que va ser un estil de lluita, un arma, disfressada com a dansa amb l'objecte de no alçar suspicàcies entre els blancs.

.. ; una altra contempla la Capoeira com una mescla de moltes danses de diferents tribus africanes prohibides per formar part de l'afirmació

nacional de les mateixes.

Amb l'abolició de l'esclavitud a finals del segle XIX, els capoeiristas passen a ser sers marginats que no tenen lloc en la nova societat, i va passar molt de temps fins que, ja a mitjan nostre segle, dos grans personalitats tornaren a la Capoeira la seua dignitat perduda: Mestre

Bimba

i Mestre Pastinha.

La Capoeira ha crescut veloçment i de forma constant des de llavors; esta circumstància ha determinat la creació de federacions d'este esport a tots els nivells. Va ser declarat esport nacional a Brasil en 1974.

Una roda (sessió de Capoeira) en l'actualitat és precisament això: tot un espectacle; una actuació de dansaires-lluitadors que evolucionen frenètica però elegantment al mig d'un cercle format per altres lluitadors, espectadors i músics, al ritme dels instruments, acompanyats de la qual pels seus cantells, es desenrotlla la sessió.

3. VESTUARI

El vestuari del capoeirista per a intervindre en qualsevol competició oficial consistix en:
-Pantaló blanc, el baix abast del qual el turmell, lligat a la cintura pel cordell indicatiu de la classe a què pertany l'atleta.

a) Està prohibit l'ús de pantaló d'un altre color que no siga blanc, així mateix l'ús de cinturons, butxaques, etc.
b) El capoeirista pot o no portar camisa blanca de mitja mànega, que porte estampada en el pit l'escut de la seua entitat.

c) En les competicions individuals i per equips l'atleta ha de participar en les lluites sense el cordell de la seua classificació.

INSTRUMENTS

En una roda d'Angola tradicional, els següents instruments es trobaran presents:

- Berimbau

El berimbau és l'instrument més important en la música del Capoeira. El joc és controlat pel ritme que dicta el berimbau.

- Pandeiro (pandero)

El pandero és possiblement el segon instrument més important en la música de Capoeira.

- Reco-reco (güiro)

El reco-reco ha caigut en desús en gran part de les rodes. De fet, actualment resulta poc comú que s'use un.

- Agogo

L'agogo és freqüentment referit com l'instrument més senzill de tocar.

És de gran importància per a marcar el ritme a tot el grup.

- Lligava-què

Té un so més fort i profund que fàcilment pot opacar

al berimbau. Per esta mateixa raó, mai ha d'haver-hi més d'un lligava-què en l'acoble.

5. TÈCNIQUES

- Preparació:

El mestre és qui ha de dilucidar les característiques i capacitats del capoeirista. El primer pas sol ser un desplaçament a través del sòl amb les mans, tenint les cames flexionades en l'aire.

Simbolitza un retorn al diàleg home-terra i és una forma de desenrotllar la força i l'equilibri.

-Ginga:

Pas de dansa, pas de lluita. Es tracta d'un moviment oscil·lant de posicionament propi i desconcert de l'oponent.

És l'esquelet de la capoeira i marca el ritme del jogo. Es relaciona amb la naturalesa del participant, sent dinàmic, versàtil i creatiu. Hi ha una forma de ginga per a cada jugador, d'acord a les seues característiques.

Els braços es col·loquen sempre en orde a defendre el cap i els moviments de les cames sempre permeten al seu torn altres distints. La seua funció és preparar la base de qualsevol maniobra i marcar un ritme, defendre un costat del cos mentres un altre es prepara per a un atac.

La ginga és diferent segons el tipus que es practique: el d'Angola o el Regional. En el d'Angola la ginga és lliure i en la regional el moviment és molt més estructurat.

- Negativa:

És semblant a la ginga, és una de les tècniques bàsiques importants.

Usant-la el capoeirista deprén a controlar els seus moviments en el sòl. Ensenyant la negativa els combatents deprenen a recuperar-se ràpidament d'una caiguda o un atac.
La negativa té 2 variants: la d'Angola i la de Regional.

La diferència més visible entre les 2 és que en la d'Angola el capoeirista està més acatxat mentres que en la de regional està més recte. La negativa s'executa jugant amb tres punts de suport sobre el sòl (dos braços i una cama); permet un desplaçament ràpid.

- Au:

Moviment de locomoció per mitjà del que el jugador s'aproxima i allunya alternativament del seu oponent preparant l'atac i executant la defensa. Esta tècnica és molt utilitzada. Consistix a fer una roda.

- Cocorinha

:

És un esquivament per a esquivar puntellons circulars i laterals, no servix per a les frontals. La posició consistix en posar-se de gatzoneta amb una mà en el cap per a protegir-la.

- Resistència:

Esta tècnica és semblant a la cocorinha. Servix per a esquivar un atac sense retirar-se

El cos està flexionat i recolza el seu pes sobre una cama; la mà del seu costat en el sòl i l'altra alçada.

- Queda de quatro:

Esquivament en què el capoeirista es posa boca per amunt recolzat amb les mans en el sòl. També servix per a tornar a la posició de ginga.

- Esquiva:

Molt efectiu per a esquivar colps horitzontals. Consistix a moure el tors i el cap en la trajectòria de l'atac.

- Cabeçada:

El tronc es projecta cap a davant para, posteriorment, atacar a l'oponent amb el cap.

- Rasteira:

El cos es recolza sobre les mans i un peu, i la cama lliure inicia un moviment en semicercle intentant agranar a l'oponent.

La maniobra prosseguix fins a completar un gir.

- Chapéu de couro:

Interrupció de la rasteira a certa altura, per a iniciar un moviment invers.

- Armada:

Gir

complet sobre una cama buscant amb l'altra el cap de l'oponent, mentres s'està aparentment d'esquena a ell.

- Xapa lateral:

Semblant a bençao; la cama, en l'últim moment, es flexiona sobtadament, dirigint la part interior del peu cap a l'oponent.

- Xapa giratòria:

Gir complet del cos sobre una cama; quan està d'esquena a l'adversari, llançar al tronc colp de xapa lateral.

- Tesoura de costes:

Partint de la posició mitja-lluna de compàs s'atrapa amb les dos cames les dos cames de l'oponent, fent-lo

caure amb un moviment de rotació del tronc sobre un dels braços.

- Posa't:

Per a eixir d'un atac, partint en posició igual a la de resistència, es flexiona el tronc sobre els braços per a alçar-se.

- Coça:

Recolzant-se sobre els braços, colp amb les cames.

- Cua d'arraia:

Moviment consistent en aproximar-se a l'oponent, llançar-se al sòl recolzant-se en les mans i projectar un dels peus en direcció

al rostre de l'adversari.

- Voo do morcego:

Consistix a espentar els peus contra l'adversari i caure (caure) a terra sobre les mans.

- Parafuso:

Igual que l'armada, però interrompent el moviment amb un altre efectuat de forma lateral amb l'altra cama en l'aire.

- Mitja-lluna solta:

És com un mitja-lluna de compàs en l'aire; a partir d'ací s'efectua un gir buscant el cap de l'oponent.

- Mitja lluna de front:

Consistix a moure la cama més retardada cap a avant formant un arc i tornant a la posició inicial. Per a mantindre l'equilibri mou els teus braços en sentit contrari

- Mitja lluna de front:

Consistix en un puntelló giratori

- Queixada:

És un moviment invers al de la Mitja lluna de front. Moviment en lateral seguit de projecció en semicercle de la cama d'enfront de l'altura del cap de l'adversari.

- Xapa de costes:

Mescla de mitja-lluna de compàs (posició) i xapa lateral (colp). És un puntelló que va dirigida al ventre o a la cara

- Bençao:

És una tècnica molt comuna en capoeira. Una vegada iniciada la ginga, el capoeirista El capoeirista dóna un pas avant, alça cap a si la cama que es troba més retardada i la llança cap al pit de l'adversari en un moviment ràpid.

- Martelo baixo:

Tècnica molt comuna en la forma regional de capoeira. El capoeira descendix al sòl, recolzant-se amb les mans, executant un gir sobre el peu de la cama que es troba davant, arrossegant la cama de darrere, fins a tornar a la posició inicial.

Requerix molta pràctica.

- Mitja lluna de compasso:

Tipus de puntelló que es realitza des de la posició de ginga. Es baixa al sòl recolzant-se en les mans i efectuant un gir amb la cama de darrere a l'altura del tronc de l'oponent.

6. ÀREA DE COMPETICIÓ

Les disputes de capoeira seran realitzades en una àrea de competició anomenada

roda, que serà circular amb 2,5 metres de radi, delimitada per una línia amb 10 centímetres de llarg.

La roda haurà de tindre el pis de material dur (no flexible), com a fusta, ceràmica, ciment, plàstic.

Al voltant de dita roda hi haurà una cinta de seguretat, lliure d'obstacles, delimitada per una línia de 10 centímetres de llarg a la distància de metre i mig de la línia que limita l'àrea de disputa.

7. CONCLUSIÓ

Fent este treball em pogut observar que abans els brasilers van crear la capoeira per practicar-la com a art marcial,com a defensa personal, però en l'actualitat és practica com una dança.

Els lluitadors abans és donaven

els patades però ara és fa el gest sense donar-se els

cops

. És una dança molt maca de veure i practicar-la.

8. BIBLIOGRAFIA

Informació assetjada

a:

http://www.google.

és

www.cidep.com/capoeira.htm

www.redmarcial.com.ar/informes/capoeira.htm

www.capoeira-brasil.és.vg