“Com preservar el capitalisme en el segle XXI”

Índex

- Introducció

primera part:

- Els perills

- Davallada ecològica

- Creixement perniciós

- Extrems socials i extremisme.

- El capitalisme gansteril

- contradiccions

- el control

- institucions inadequades

- BIP banc internacional de pagaments

- Bretton Woods.

- ONU organització de les nacions unides

- OMC organització mundial del comerç

- les empreses trasnacionals

- regularització dels mercats financers

- mercats globals.

- llibertat i límits.

- l'impacte.

- el consum

- la tecnologia.

- la població.

- opinió personal

segona part

- les metes.

- els pilars

- ideològic - ètic.

- econòmic.

- polític.

- Psicològic.

- els flagels ( ERP estratègia de regularització de la població)

- la conquesta

- la guerra

- la fam

solucions i recomanacions.

Flagels mes comuns

- la prevenció.

- trencaclosques.

- xinès

- de l'aigua.

- droga

finalment.

Opinió personal

Introducció

La seva autora es Susan George, una de les veus mes critiques del moviment antiglobalització. Amb aquesta obra, fa una reflexió de la situació econòmica mundial com també una predicció dels successos que esdevindran en un futur no molt llunya deguts a la situació dels sistema econòmic actual.

Primera part:

Els perills:

• Davallada ecològica potencialment catastròfica:

L'economia es un sistema obert que actua dintre d'un sistema tancat, es a dir, l'economia es un sistema en continua expansió, limitat per la davallada de recursos del sistema ecològic, la natura es dons un dels mes grans obstacles per el futur del sistema de lliure mercat.

Els bens obtinguts de la natura no son valorats em absolut i tampoc som conscients dels costos als que sotmetem el nostre entorn com la contaminació, els residus i la calor que alliberem a l'atmosfera.

Una manera de posar remei a aquesta situació seria que les empreses tinguessin mes consciència ecològica però cap empresa esta disposada a ser la primera ja que si una empresa per exemple de pesca intentes preservar el medi aquàtic utilitzant mètodes de pesca menys agressius però a l'hora potser menys eficaços, una altra empresa mes cobdiciosa i menys escrupulosa arrasaria els peixos que quedarien a la sona fent que l'esforç de la primera empresa sigui en va i que al mateix temps l'empresa s'arruïni.

Ningú pot permetres el luxe de canviar el rumb i la destrucció continua però ningú pot viure en un planeta mort.

• El creixement perniciós:

El creixement es el motor econòmic, però es necessari saber diferenciar entre creixement i benestar, ja que el creixement en molts casos produeix mes empobriment que benefici.

L'augment de la població genera mes costos, aquests costos com: els tractaments per malalties, construcció de presons, reparacions provocades per atemptats terroristes... aquesta activitat econòmica forma part del creixement del producte interior brut (BIP), per tant sembla alarmant pensar que per incrementar el BIP la forma mes eficaç seria lliurar una guerra.

• Extrems socials i extremisme:

Els beneficis del creixement els poden rebre la meitat inferior de la població es a dir els mes pobres que utilitzaran aquests bens econòmics per al consum i mantindran una demanda, o pot anar a parar a l'altra part de la població es a dir la població de classe alta que en comptes de adquirir bens destinaran els seus ingressos a inversions en el mercat financer, a conseqüència la demanda caurà.

La divisió en classes i la “lluita de classes” que aquesta comporta constitueixen una amenaça per el sistema econòmic capitalista o de lliure mercat, la diferencia entre països rics i pobres es cada cop més gran, i aquesta diferencia farà que els països mes pobres adoptin mesures per atacar els governs que estiguin vigents en aquell moment, per deslliurar-se de la categoria de tercer mon, i no hem de subestimar el poder d'aquest sobre el mon desenvolupat, ja que el tercer mon es gairebé tres quartes parts de la població mundial i si tota aquesta població o només una part es poses d'acord per atacar el sistema econòmic capitalista, hi hauria greus problemes per poder sortir-se d'aquesta situació.

• El capitalisme “gansteril”:

Quan ens referim a capitalisme gansteril fem referència a totes aquelles activitats que d'alguna manera suplanten al capitalisme legítim, son activitats de caire il·legal com el narcotràfic d'armes, el blanqueig de diners, ... que mou milions de dòlars i que suposaria un greu perill si arribés a ser més important que el mercat legítim.

• Posar en relleu les contradiccions:

el mercat no pot determinar quan estarem creuant el llindar ecològic fins que no serà massa tard.

El creixement es contraproduent ja que genera mes empobriment en comptes de enriquiment.

El mercat genera mes perdedors que guanyadors i aquest fet el pot portar a l'autodestrucció.

Les economies “il·legals” estant agafant força econòmica i política, i aquest fet podria desencadenar amb trastorns geopolitics que destruirien el clima empresarial.

El control:

En l'actualitat esta protegit el sistema econòmic capitalista? Son suficients les nostres institucions actuals?

La resposta a aquestes preguntes es no, els mitjans per perpetuar el sistema de lliure mercat son insuficients i ineficaços.

• Institucions inadequades:

La majoria de les institucions actuals no tenen suficient poder per deslliurar-se dels perills del sistema i transmeten una sensació falsa de seguretat, com la organització internacional del treball (OIT) que actua com a coordinadora en lloc de com reguladora.

• El banc internacional de pagaments (BIP)

Es com el banc central de tots els bancs centrals, i es el millor candidat per regular els mercats financers, però no te suficient poder coactiu per fer-ho. La visió que te el banc internacional de pagaments sobre l'auto regularització del sistema de lliure mercat, es massa optimista i d'aquesta manera no contribueix a una millora en l'enfrontament als perills del sistema capitalista.

• Les institucions de Bretton Woods:

Son el banc mundial (BM) i el fons monetari internacional (FMI). Aquests han set inestables a l'hora d'imposar-se en l'hemisferi sud i en les repúbliques de l'antiga unió soviètica.

El BM i el FMI, han promogut la liberalització i l'economia de mercat en els seus països clients, fins al punt de posar en entredit la seva pròpia existència.

No obstant aquestes institucions no han de ser clausurades, ja que donen garanties al liberalisme i son utilitzades per els països del G7 ( Estats Units, Japó, Canadà, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia) que les utilitzen per no tenir que intervenir de manera oberta en les nacions que travessen una crisi econòmica.

• La ONU (organització de les nacions unides):

Generalment compleix de forma correcta les seves funcions de manteniment de la pau. Una de les organitzacions que funciona millor dintre de la ONU es UNICEF ja que els fins d'aquesta son fins globals poc concrets i estan acceptats per tots els països. Però no totes les organitzacions tenen la mateixa sort, per exemple la FAO (organització per l'agricultura i l'alimentació) no exerceix cap tipus de control sobre la producció i distribució mundial d'aliments, fet que seria necessari per un bon funcionament del sistema, PNUMA (programa per el medi ambient) no es capaç de fer la seva feina: preservar el medi ambient, i UNCTAD (comissió de les nacions unides sobre el comerç i desenvolupament) tampoc te cap pes en el sistema actual.

• Organització mundial del comerç (OMC):

Es un bon òrgan per poder preservar la globalització de lliure mercat, però també te desavantatges, segons les normes de la OMC estan prohibides les practiques que restringeixen el comerç i qualsevol estat membre podrà qüestionar aquestes barreres encara que aquestes siguin per protegir la salut, el medi ambient, els consumidors... Aquest fet podria provocar que els consumidors davant de l'efecte que es produiria en camps com la salut, l'alimentació, el medi ambient, la higiene dels productes consumits... s'indignessin i reaccionessin de manera violenta.

• El paper de les empreses trasnacionals:

Les grans empreses europees, japoneses, i nord-americanes, es troben en una lluita constant per la dominació del mercat, aquesta competència deriva en massa fabriques i massa bens de consum que no tenen comprador, el que produeix la reducció de plantilla o la deslocalització de les empreses, greu problema en l'actualitat, ja que deixa sense treball a moltes persones.

A mes a mes tampoc tenen en compte el medi ambient.

• La regularització dels mercats financers:

Les autoritats estatals dels països poderosos ja no exerceixen tot el control sobre el valor de la seva moneda ni tampoc sobre les polítiques monetàries. Una crisis econòmica global en l'actualitat seria pitjor que la del 1929, però sembla impossible preveure-la.

• Un, dos, molts mercats globals:

En realitat no hi ha un sol mercat mundial si no quatre mercats internacionals amb elements comuns: el mercat tradicional de bens i serveis, el mercat laboral, el mercat financer i el mercat medi ambiental . Les empreses trasnacionals actuen de manera simultània en els quatre mercats.

D'aquests mercats l'únic que esta regulat d'alguna manera es el de bens i serveis (“regulat” per la organització mundial del comerç) la regularització de la resta de mercats esta en mans de l'atzar o la llei de l'oferta i la demanda.

• llibertat i límits:

el mercat necessita restriccions, però les organitzacions existents que tindrien que desenvolupar aquesta tasca, en comptes de restricció donen major llibertat al mercat, per a que no hi hagi restriccions. Sense regles el mercat pot esdevenir la seva pròpia ruïna, crearà massa perdedors i pocs guanyadors, sobreproducció i infraconsum, a la destrucció ecològica i a la concentració de la riquesa en un sector concret de la població mundial. Davant d'això el descontent de la gent es farà sentir amb acció desestavilitzadores.

L'impacte:

L'impacte sobre la terra es igual al consum per la tecnologia i per la població.

• El consum:

Es una variable sensible als ingressos, les organitzacions no governamentals fan reso de la diferencia de consum entre el nord i el sud, i dels conflictes que en poden derivar, fent una crida a que consumir menys per a que altres puguin consumir per poder viure, les ajudes oficials que el primer mon envia al tercer son incapaces de tancar el gran espai entre rics i pobres, i son les organitzacions no governamentals les encarregades de fer-ho, però aquesta ajuda es a nivell individual i no pot en cap cas igualar el consum entre rics i pobres.

• La tecnologia:

Encara que la tecnologia evolucioni no pot garantir la reducció de l'impacte sobre el planeta, existeixen tecnologies alternatives amb menys impacte medi ambiental i mes econòmiques, però qualsevol intent en canviar de forma radical la tecnologia dels combustibles fòssils provocaria les represàlies de les empreses. També falten incentius a curt termini per a efectuar el canvi a unes tecnologies alternatives.

• La població:

La població esta en constant creixement i la gran majoria dels creixements en l'actualitat esdevenen als països tercermundistes amb menys recursos, això fa que la població s'empobreixi, l'estabilitat global de població s'anivellarà en un nivell molt alt entre els 10000 i els 12000 milions d'habitants, i això no passarà fins el període dels anys 2050 i 2075.

Opinió personal (conclusions):

En el sistema econòmic i per tant la imminent globalització que ja comença a fer-se efectiva, esta mancada de regularització, al contrari del que la gent es pensa, crec que la gent no s'adona que el sistema que domina actualment no garanteix els seus interessos a llarg termini, i veuen les organitzacions com la ONU, OMC, FAO, PNUMA... com les grans reguladores i controladores dels seus interessos, quant en realitat son meres associacions teòriques que no tenen cap tipus de influencia realment important sobre el sistema econòmic liberal, i que no poden exercir veritablement els seus objectius.

A mes a mes la globalització no te en compte el marc ecològic, i això si que es perillós ja que com a éssers humans necessitem el medi natural per poder sobreviure i la idea de que alguna vegada l'home pugui arribar a independitzar-se de la natura es absurda, necessitem el medi natural per poder viure però el nostre sistema no el te en compte estem “inmersos en un mar de contradiccions” necessitem la natura per poder viure però el nostre mode de vida destrueix la natura, som dons autodestructius. A tot això cal sumar-hi que la majoria de la població mundial que esta en augment es pobra i això pot provocar enfrontaments entre pobres i rics, guerres i migracions abundants com esta succeint en l'actualitat.

La única garantia que hi ha de garantitzar un “estat del benestar” per tothom es que la població mundial sigui proporcionalment petita, fet llunya de la realitat actual i de les previsions fetes i que hi hagi organitzacions controladores eficaces.

Segona part

Les metes:

El capitalisme del segle XXI no pot funcionar amb les dades demogràfiques actuals per tant es necessari un canvi, aquesta frase pot ser pressa literalment i deduir-ne dons que es necessari l'extermini d'un sector de població, raça, país... però aquesta interpretació es una interpretació incorrecta.

Les metes que es tindrien que assolir son:

• Aconseguir l'èxit i la felicitat a nivell individual.

• Protegir el medi ambient.

• Perpetuar la cultura occidental i una societat civilitzada, reducció de la població mundial.

Per dur a terme la tercera meta es necessari:

• Les estratègies de reducció de població han de ser barates i no han de necessita molta ma d'obra.

• La selecció de les víctimes ha de quedar en mans d'elles mateixes, que es seleccionaran per les característiques de els perdedors: delinqüència, pobresa, ignorància...

• El estat a de complir poques obligacions.

Els pilars:

El primer pas es arribar a una reducció de la població, hi ha quatre pilars per aconseguir-ho:

• Ideològic - ètic:

S'ha de modelar la ideologia global per a que es justifiqui el pla. La nostra ètica actual rebutja la gestió eficaç de la població. Es te que augmentar al màxim el nombre de guanyadors que de perdedors en el sistema econòmic, corregir les actuals dades demogràfiques, instituir un nou clima de pensament per poder dur un control sobre la població en el que el punt de partida no siguin ni els drets humans ni la llibertat il·limitada.

• Econòmic:

S'han de reforçar les polítiques econòmiques, els programes d'ajust estructural del Banc Mundial i el FMI tenen un paper positiu, obliguen als governs a incorporar les seves economies a la global com ha conseqüència d'això es produeixen salaris mes baixos, m'ha d'obra disciplinada,... que afavoreixen l'enriquiment de les èlits locals, d'aquesta manera els països afectats estan cada cop mes endeutats i en pitjors condicions econòmiques.

• Polític:

El FMI a de aprofitar les crisis econòmiques per augmentar la seva autoritat i poder junt amb el OMC, AMI (acord multilateral d'inversions), d'aquesta manera els tres organismes podrien funcionar com un ministeri internacional d'economia, inversions i comerç.

Les nacions-estat, estan debilitades i manquen de poder, aquest es podria solucionar de la següent manera:

• el mercat global ha de ser el principi organitzador de la societat, que necessitarà un poder executiu fort.

• Aquest poder executiu a de regularitzar els mercats financers mitjançant el banc mundial de pagaments.

• Les empreses trasnacionals han de dissenyar les noves estructures, però no s'ha de fer visible que governen directament.

• La comissió europea podria servir de model per un poder executiu trasnacional.

• La democràcia s'ha de considerar un parèntesis entre els governs necessàriament més autoritaris.

• L'únic poder que es te que deixar en mans de l'estat es el judicial.

• L'ordre polític necessita per fer complir les normes es un òrgan militar, l'Agencia de Seguretat Nacional, el Pentàgon i l'OTAN son els organismes ideals per aquesta tasca.

• L'augment de la tecnologia en el sector de l'espionatge, la vigilància, la infiltració, i la capacitat de solucionar els problemes deguts a una possible oposició. I fer us de les rets de comunicació per a que la població cregui que participa activament en la pressa de decisions.

• Psicològic:

El desitjable es que tots els individus es sentin identificats amb un subgrup (ètnic, religiós, lingüístic...) d'aquesta manera primer es senten membres d'un grup, abans que ciutadans. Per aconseguir això es te que proporcionar recolzament material i moral als portaveus d'aquest subgrups hi en cas que aquests no existissin crear-los.

Hi ha grups que en algun moment han estat víctimes d'altres grups, i aquest fet s'ha de potenciar per augmentar el odi entre els diferents subgrups.

Aquesta política d'identitat te dues avantatges:

• Realitza el treball previ per els conflictes intracomunitaris.

• Bloqueja la solidaritat, augmenta la necessitat de aplicar les estratègies recomanades i impossibilita la creació de fortes aliances nacionals e internacionals.

Els Flagels: (ERP estratègies de reducció de la població)

• La conquista:

El domini sobre la població es un component important de qualsevol estratègia en la reducció de la població.

La utilitat de la conquista anomenada actualment colonització, es contraproduent, ja que la població que en resulta es costosa per el sistema i incompatible amb els mètodes tradicionals de control polític i social.

Per això la necessitat d'una transformació de la ètica i la imposició d'una nova hegemonia cultural.

Per reduir la resistència dels conquistats o ocupats, es tenen que recolzar les polítiques d'identitat, a de prevaler la conquista indirecta i subliminal, la forma de govern no a de ser perceptible per als dominats, d'aquesta manera es fomenta que aquests no tinguin res per atacar, ja que no entenen o perceben el sistema.

El mon esta entrant en una fase total ment nova, per això es imprescindible el canvi d'estratègia política, que ha de centrar-se mes en la mortalitat que en la natalitat, promoure la reducció en comptes de la reproducció.

• La guerra:

Tots els conflictes armats tenen aquestes característiques comuns:

• es realitzen en països pobres que depenen de l'agricultura.

• Els factors mediambientals son: manca d'aigua, degradació de la terra, alta densitat de població.

• Els règims polítics solen ser semi-democratics.

• Deute extern elevat

• Possibilitat d'una guerra civil

Aquestos factors son els idonis, l'augment dels deutes unit a la disminució dels preus de l'exportació fa que es produeixin retards en els pagaments i aquest fet fa que s'endureixin les condicions imposades per l'FMI.

El comerç d'armes: les compres d'armes del tercer mon a fonts oficials i no oficials:

• La necessitat dels governs del sud per millorar la seguretat interna els obliga a comprar material armamentistic per utilitzar-lo contra el seu poble, cada cop mes descontent.

• Capacitat de producció d'armes petites i barates.

• L'augment del marcat negre d'armes i una caiguda dels preus d'aquestes.

Les autoritats de tots els països no tenen intenció de posar fi al comerç lucratiu d'armes, per lo que aquest continuarà creixen en el futur.

La intervenció:

Tot els que s'enfrontin al mon occidental i la cultura occidental serà tatxat per els mitjans de comunicació i per conseqüència per l'opinió publica de terrorista, guerriller, bàrbar,....els governs occidentals tindrien que intentar que els seus ciutadans es sentin amenaçats per tots aquests i els mitjan de comunicació son la eina idònia.

La ONU a demostrat reiteradament la seva ineficàcia a l'hora de mantenir la pau, es te que crear dons un nou òrgan internacional que estigui al comandament de les forces d'intervenció armades, tot hi això els governs occidentals tindrien que considerar la possibilitat de tenir forces de seguretat privades que davant les publiques tindrien:

• Oportunitat per a els joves sense treball.

• Mes econòmic per a moltes missions que els exercits convencional.

• Susceptibles al pes de les lleis, mes ràpids i nets.

• Els seus treballadors coneixerien els seus riscos i per tant a l'hora de produir-se baixes no serien castigades tan durament per l'opinió publica.

• La Fam:

La fam es un fre per l'augment de població.

Els límits de l'aigua: l'aigua potable es un be natural cada cop mes escàs i per tant el seu preu es cada cop mes alt.

Els límits dels diners: la propietat de la terra esta en mans de uns pocs i el manteniment d'aquesta es cada cop mes costos, per tant els aliments que s'extreguin d'aquesta terra seran cada cop mes cars, els països pobres entraran en conflictes per la possessió de l'aigua i la terra.

La demanda: pot el mon alimentar la població actual? Si el repartiment dels aliments fos equitatiu i constes d'una dieta vegetariana la resposta seria que si, però en una dieta de carn i mal distribuïda no mes es pot alimentar a la meitat de la població mundial.

Els camps de cultiu d'aliments vegetals aptes per al consum humà, son substituïts per camps per alimentar els animals, amb l'augment de l'estat del benestar, en les dietes alimentaries es substitueixen les verdures i aliments bàsics per la carn de manera que es dediquen menys terres al conreu d'aquest aliments, i els països pobres d'avant la incapacitat de comprar carn degut al seu elevat preu es veuen obligats a alimentar-se amb aliments bàsics que degut a la seva disminució han augmentat de preu.

Solucions i recomanacions:

Prevenció dels mitjans: la reforma agrària i el recolzament als petits agricultors son una amenaça, alguns governs han eliminat aquest pla i afavoreixen a agricultors políticament influents i a zones mes influents per lo que els petits agricultors sofreixen mes desavantatges. La agricultura esta dons sotmesa a les mateixes polítiques liberals que qualsevol sector, afavorint l'augment dels preus dels productes per exportar i menys matèries primeres per consumir.

Els camins menys concorreguts:

• Liberalització del comerç, per que això situa als països pobres del sud en competència directa amb els rics del nord i fa desaparèixer al petit empresari.

• Tècniques agrícoles modernes i reducció de la diversitat de cultius.

• Els ajuts alimentaris han de arribar just avanç de les collites ja que d'aquesta forma s'aconsegueix que el preu dels productes no augmenti, aquests aliment han de ser repartits per organitzacions de caire benèfic.

• La Pesta:

Desprès de la segona guerra mundial els països occidentals van augmentar les mesures higièniques i de salut publiques, que es va traduir en un augment masiu de la població, hi ha enormes diferencies de salut entre el països rics i pobres, un estudi sobre malalties i mort estableix tres grups:

• Malalties transmissibles, perinatables, maternals i nutricionals.

• Malalties no transmissibles.

• Lesions (incloses les autoagresions) i accidents.

En el mon desenvolupat el 86% de les morts es situen en el segon grup.

La addició al tabac es propaga ràpidament per les societats del tercer mon com la Xina on les empreses tabacaleres destinen gran part dels seus beneficis al marketing la organització mundial de la salut OMS preveu que el tabac proporcionarà mes morts e incapacitats el 2020 que cap altra malaltia.

La marea de la historia: la ciència i la medicina han de dedicar-se a atendre les malalties de grups socials que puguin pagar una atenció sanitària de qualitat, per això la opinió publica del sud a de aprendre a conviure amb la malaltia i acceptar-ho quelcom quotidià.

Els països que estan retallant els pressupostos al sector de la medicina publica tindran que convèncer als ciutadans que la medicina no es un dret de manera que els ciutadans invertiran en asseguradores i serveis mèdics privats ( com en els estats units d'Amèrica, exemple clar d'aquesta estratègia)

Altres aliats: en el tercer mon les ajudes mediques es proporcionen a les classes mes prosperes de manera que en els centres hospitalaris petits o de barri, no es pot accedir a la major part dels serveis sanitaris i fins i tot es reutilitzar material mèdic, per això aquest centres es converteixen en vectors eficients de propagació de les malalties.

El 1990 segons el banc mundial BM es va destinar en serveis sanitaris el 8% del producte mundial brut; el 90% d'aquesta quantitat fou destinada al primer mon on viu menys del 20% de la població mundial, el 10% restant va passar a les elits del tercer mon.

Flagels mes comuns: enumeració de les malalties que mes contribueixen a la mort en el tercer mon:

1- La tuberculosis: les principals avantatges de la tuberculosis com eina de poder son:

• No te capacitat de commoure a la opinió publica.

• L'alt cost, uns 100 milions de dòlars a l'any per eradicar-la ( s'utilitzen només 16)

• La vacuna en el tercer mon no proporciona cap protecció.

• En el tercer mon quan els pacients es troben millor deixen de medicar-se fet que proporciona a la malaltia mes resistència als fàrmacs.

• La lentitud del diagnòstic.

• La malaltia te especial afinitat amb els portadors del VIH dent que aquesta sigui la major causa de mortalitat entre els afectats de sida.

• El cost dels medicaments i el tractament es molt car.

2- La malària: es la segona causa de mort al tercer mon. Segurament el control de la malaltia es solucionaria amb un control mediambiental, amb la introducció de peixos i altres depredadors que s'alimentin de mosquits (que son els transmissors de la malaltia) però ara per ara sembla una perspectiva molt llunyana.

Donat que les zones de Tailàndia Birmània i Cambotja son l'epicentre de la malària, per a que aquesta es propagues mes ràpidament es tenen que desmantellar els camps de refugiats, ja que la malaltia es difon a traves de les picades de mosquits a persones infectades.

3- Malalties exòtiques: no s'espera que les malalties de caràcter exòtic serveixin per una reducció efectiva de la població.

4- la SIDA: aquesta malaltia esta contribuint de manera eficaç a elevar la mortalitat de la població, mes del 90% dels nous casos es produeixen en el tercer mon i tres quartes parts d'aquest es produeixen a l'Àfrica.

Les postures oficials i religioses que neguen que en les seves societats actuals existeixin la homosexualitat, les relacions extramatrimonials, la prostitució, la drogoaddicció... retarden les mesures preventives i la educació social.

La Prevenció

Anàlisis de les estratègies de reducció de la població del que anomenem inhibició i inhibidors de la reproducció (IR) amb dos països ficticis Fertilia i Esterilia; colònies que es van independitzar a mitjans de 1950.

Esterilia:

Governada per una elit comerciant i mercantil que estableix com a prioritat un programa de planificació familiar recolzat per les institucions, s'estableixen l'avortament i les esterilitzacions lliures i sense riscos, els nadons nascuts son valorats i desitjats.

Els seus ciutadans son cultes i competents, es un país modernitzat.

Fertilinia:

Governada per els terratinents tot hi que el poder real el te un tradicionalista, la seva població augmenta un 2% a l'any, els serveis públics però no augmenten a aquesta velocitat, ni tampoc la producció de les terres, d'aquest fet es deriva que la població rural estigui mancada de treball i emigri als nuclis urbans on cada cop augmenta mes la delinqüència.

Com es terres no produeixen suficient tenen que importa els aliments i cada cop el deute extern es mes gran.

L'objectiu bàsic de l'informe es ajuda als països a ser com Esterilia i preserva d'aquesta manera el lliure mercat

L'aritmètica de la reproducció.

En el tercer mon la població que no desitja tenir mes fills, no sol utilitzar mètodes inhibidors de la reproducció (IR) i si els utilitza son poc fiables, això desemboca en una allau de naixements no desitjats i un gran nombre d'avortaments.

La esterilització

Es tindria que captar a organitzacions radicals antiabortistes per a que promoguessin i financessin una campanya d'esterilitzacions als països subdesenvolupats.

La anticoncepció

L'anticonceptiu ideal seria:

• d'acció prolongada entre 5 i 7 anys.

• Reversible

• No produiria efectes secundaris.

• Podria ingerir-se o implantar-se sense riscos

• Assequible i fiable.

Recomanacions

Ja que la imposició de la IR es impossible, es te que pensar amb les vacunes inmunològiques o antifertilitat, que serien injectades amb o sense el consentiment de les persones sense que aquestes s'enadonin.

Trencaclosques

• El trencaclosques Xinès

Xina es un dels majors obstacles per la reducció de la població. No es provable que entrin en guerra ja que no tenen conflictes greus per entrar-hi, no obstant tenen un gran índex de tuberculosi.

A mesura que s'estengui la globalització i s'apliquin les regles de guanyador - perdedor, milions de Xinesos es quedaran sense treball.

En el cas que la Xina es negui a cooperar amb el estudi de regularització de la població (ERP) tindrà que buscar-se un territori addicional per poder continuar existint.

• El trencaclosques de l'aigua.

Segons el Banc Mundial 80 països on viu el 40% de la població mundial sofreix escassetat d'aigua, aquesta circumstancia assegura una font de conflictes.

La única font d'aigua es deixar de malgastar-la, per aquest motiu es te que deixar que la gestionin empreses privades que la vendran a un preu raonable segons el seu cost i el benefici que en tragí l'empresa, d'aquesta manera es pretén que la gent faci un us mes responsable de l'aigua.

• El trencaclosques de la droga.

Creiem que totes les drogues tan dures com fluixes han de ser legalitzades. El volum de ventes de drogues representa un 13% del valor del comerç mundial, aquests ingressos no tenen que continua enriquint a delinqüents i elements indesitjables socialment si no que han de ser controlats legal i econòmicament.

Si la gent vol matar-se amb una sobredosi es te que deixar que o faci, dons aquest fet estaria servint per la finalitat de les ERP.

Finalment

Amb aquest informes es pretén donar a conèixer la situació a la que s'enfronta el capitalisme en el segle XXI i els mitjans per evitar una catàstrofe del sistema.

Es pot reaccionar de tres maneres desprès de la lectura d'aquest llibre:

• Rebutjar-lo , ja que la solució final es massa dràstica.

• Preguntar-se si hi ha unes altres conclusions per a les premisses.

• Reconèixer que les conclusions es deriven necessàriament de les premisses

Opinió personal:

La meva opinió final respecte el llibre es la segona, es a dir, accepto les premisses però no la solució final.

Crec que el mon esta mal repartit, fet que es evident, i que hi ha massa gent per un desenvolupament sostenible del planeta i un estat del benestar igualitari per tothom, però tot hi que accepto això no crec que la solució sigui eradicar masivament algunes societats i estendre la cultura occidental arreu del mon, ja que si això passes entraríem encara en mes conflictes, a mes a mes la cultura occidental capitalista i competitiva, no es la adequada per mantenir un desenvolupament sostenible tant ecològicament com socialment ja que es preocupa poc o gairebé gens per els problemes a llarg termini.

Una solució per poder disminuir la població crec que seria augmentar el nivell de vida d'aquestes regions encara desenvolupades en ple segle XXI “la gran era de la tecnologia” i perquè no dir-ho de la fam, segons la lògica que regeix el mon desenvolupat que es a mes nivell de vida i estat del benestar menys natalitat, si en aquest països subdesenvolupats s'arribes a establir el mateix estar de benestar que al mon occidental, la natalitat disminuiria, però aquest objectiu es molt poc realista, fins hi tot utòpic, ja que al sistema de lliure mercat o capitalisme a curt termini ja li va be tenir països on poder explotar els obrers i on tenir la ma d'obra mes barata.

Pel que fa a la primera part del llibre, que es la que mes m'ha agradat, m'ha sorprès la ineficàcia que en part ja m'esperava de les organitzacions a nivell mundial, i crec que la gran majoria de la gent no es conscient del grau de manipulació al que estem sotmesos, ja que tothom creu que aquestes organitzacions juntament amb els drets humans son la nostra “salvació” políticament i culturalment parlant, i que son aquestes les que veritablement s'ocupen de tots els afers, fet que no es cert. I si no son aquestes organitzacions qui es el manda mas? Dons les gran empreses i trasnacionals, que al cap hi a la fi son les que dominen el mon subdesenvolupat, i tristament el mon subdesenvolupat es un 80% del mon.