CAP AL TARD

JOAN ALCOVER

Notes biogràfiques: Joan Alcover (1854-1926) estudia dret a la universitat de Barcelona. Milità en el partit polític de Maura però la política no l'interessava gaire, el seu interès veritable era la literatura. Va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans el 1916. L'any 1901 morí la seva filla Teresa, comença a escriure en català. Poc abans havia mort la seva muller, Rosa Pujol. El 1905 morí el seu fill Pere i 14 anys més tard perd a Maria i Gaietà.

Segons Josep Maria Llompart: “Cap al tard és, doncs, un primer llibre amb cert aire de darrer llibre, és el balanç de l'esforç per assolir una estètica vàlida. Fins cert punt, significa el compendi antològic on Alcover recull tot allò que considerava vigent de la seva obra catalana.”

CANÇONS DE LA SERRA

LA BALENGUERA

Nota: La balenguera fou escrita per Alcover a partir dels versos <<La Balenguera fila, fila, la Balenguera filarà.>> que són la tornada d'una cançó popular. Podem deduir de l'autor una actitud a favor de la conservació de les tradicions i un respecte cap la cultura mallorquina i el folklore.

1. Analitza la mètrica d'aquest poema.

Es tracta d'un poema compost per 10 quartets en 5 estrofes, cada una de 8 versos octosíl·labs amb rima assonant encadenada (ababcdcd). Té una tornada de dos versos al final de cada estrofa (6+2).

2. Com es manifesta el tòpic literari del “tempus fugit”?

El “tempus fugit” és un tema molt tractat a tota la literatura al llarg de la història. Aquest tòpic tracta la fugacitat de la vida i el pas del temps. És present a tot el poema: Alcover juga amb els aspectes temporals (el passat <<de nostra vida treu lo fil>> amb el futur <<de la nova primavera>>)

3. Alcover, malgrat adoptar un to elegíac, sol mantenir una actitud serena. Quina esperança oposa al dolor de la fugacitat de la vida personal?

Les elegies són un subgènere de la lírica que tracten l'enyorança per algun estimat que ha mort i també alguna cosa desapareguda (com un paisatge, alguna tradició...).

Alcover s'oposa al dolor de la fugacitat de la vida personal amb l'esperança d'un demà, del futur, de que les tradicions romandran les tradicions gràcies a les generacions descendents: <<De tradicions i d'esperances, tix la senyera pel jovent>>. També es refugia en la pàtria, en aquest petit país, en Mallorca per calmar el dolor que li causa la fugacitat de la vida personal.

4. El llenguatge figurat del poema té una certa unitat. Cerca paraules i expressions que connotin vida i altres que connotin mort. Quina relació hi ha entre aquests dos grups de paraules?

-Paraules que connotin vida: fil, llavor, noces, minyons, il·lusions, infantesa, primavera, demà, bategar, auba, cor i or.

-Paraules que connotin mort: filar, ombres, avior, fosses, vella nit, vellura i argent.

La unió entre les paraules que connoten vida i mort és la balenguera.

5. Dos recursos que apareixen amb freqüència són el paral·lelisme i la comparació. Destriau-los i digau-ne la funció.

Recurs literari	Versos	Funció
Paral·lelisme (37-38)	“de la infantesa qui s'enfila, de la vellura qui se'n va”	Contrast d'idees
Paral·lelisme (13-14)	“Sap que la soca més s'enfila Com més endins pot arrelar.”	Intensificació de la idea de l'arrelament
Paral·lelisme (20-22)	“els que ara viuen d'il·lusions, els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar.”	Intensificació de la idea dels minyons
Paral·lelisme (tornada)	“La Balenguera fila, fila, la Balenguera filarà.”	Intensificació de la idea d'unió del passat, del present i el futur
Comparació (1-2)	“La Balenguera misteriosa, com una aranya d'art subtil,”	Descripció: li dóna la qualitat d'inquietud dels insectes.
Comparació (4-5)	“Com una parca bé cavila teixint la tela per demà.”	Identificació de la Balenguera amb el destí de l'home
Comparació (34-35)	“tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de nuviances”	Intenció esperançadora

6. L'arbre és un símbol recurrent en la poesia d'Alcover, quines referències trobam en aquest poema i quin valor té aquest símbol?

L'arbre en aquest poema té la simbologia de la vida, del pas del temps (“tempus fugit”). L'arbre és com el fil de la Balenguera, tot dos elements representen el mateix. Però aquest arbre pot ser aplicat també a la dia de la pàtria, de la col·lectivitat, del poble. Les arrels representen el passat, la soca i les branques el present, el que creixerà representarà el futur.

7. Cerca al Diccionari Català-Valencià-Balear el significat del mot”balenguera”. Què eren les parques en la mitologia clàssica? Com aconsegueix el poeta enllaçar la tradició popular amb la clàssica?

1. La Balanguera: personatge femení que figura en aquesta cançó pop. de Mallorca: «La Balanguera fila fila, | la Balanguera filarà; | posau foc a sa caldera, | sa caldera bullirà». Glosant els dos primers versos de la cançó, En Joan Alcover compongué la seva poesia La Balanguera. També se diu La Balanguera un dels ballets que fan els cossiers de Manacor.
2. La Balanguera: joc de nens (Ponts). S'agafen de mans i fan una rodona, i voltant voltant canten: «La Balanguera del colom | amb la cua escombra el cóm, | amb les ales la pastera; | vetaquí la balanguera» (Ponts). A moltes regions de Catalunya, aquest joc se diu La Bolangera.

-Parca: Cadascuna de les tres deïtats que segons la mitologia grega presidien la vida dels homes, i de les quals una filava (Cloto), una altra debanava (Lachesis) i la tercera tallava el fil de la vida (Antropos). En el poema Alcover fa referència a Cloto (v.5-6 i la tornada) i a Antropos (v.19).

8. Determina l'estructura temàtica.

El temes que se tracten a La Balenguera són:

-El tòpic del “tempus fugit”: La Balenguera és un ser omnipotent capaç d'agrupar passat, present i futur en un punt.

-La pàtria és present també al poema. Alcover l'empra com a refugi de la frustració que li provoca el pas inexorable i veloç de la vida.

9. Comenta com ha evolucionat el treball de la parca en introduir el tema patriòtic. Observa la diferència entre el verb “fila” i el verb “tix”.

En introduir el tema patriòtic (v.25), la parca cabdella i abans teixia la tela. La pàtria li dóna existència, “vida”, a la parca (la visió de la pàtria fa bategar son cor de vella).

-Filar: Reduir a l'estat filiforme qualsevol fibra tèxtil.

-Teixir: Fer tela entrellaçant fils.

10. Com hauràs observat el concepte de pàtria que apareix en aquest poema no va lligat a un lloc geogràfic concret. Quina creus que és l'essència de la pàtria segons aquest poema?

Per Alcover la pàtria no és tan sols un lloc geogràfic, sinó que també és la descendència, les parelles, els minyons, però sobretot les tradicions i la continuïtat d'aquestes arran de generacions i generacions. Alcover té esperança de que el folklore mallorquí no es perdi gràcies als infants.

L'ERMITÀ QUI CAPTA

1. Què representa l'ermità i què el diferencia de la resta de viatgers?

La figura de l'ermità representa un pobre que demana almoina i que té la capacitat de veure més enllà del paisatge alcoverià. [(v.10-12) “jo veig quelcom que els viatgers no veuen, | els viatgers que indiferents trescaren | la terra del voltant.”]. Aquest paisatge és un paisatge profund i càlid, i més que un paisatge posseït és un paisatge enyorat, amb figures i amb la presència de l'home. Aquest paisatge és totalment idealitzat.

2. Fes una llista de paraules que indiquin o connotin coneixement i una altra de paraules que indiquin o connotin ignorància.

Coneixement	Conèixer, escorcollant, contemplació, esvairà el misteri, savi, fonda expressió i veig claror.
Ignorància	Signes incompresos, indiferents, no veuen, ombra i imponenta.

3. Determina l'estructura.

-Estructura externa: Hi ha 4 estrofes de diferent nombre de versos decasíl·labs.

-Estructura interna: Es divideix en 3 parts:

1a part (analítica): Destaca l'observació detallada del paisatge (contemplació)

2a part:

3a part (sintètica): Adquisició de coneixement profund del paisatge que li permet gaudir amb la natura.

4. Comenta els recursos retòrics més significatius i el seu valor expressiu.

Recurs retòric	Versos	Valor expressiu
Hipèrbaton (v.1-2)	“Hoste son de l'altura, és mon ofici de casa en casa demanar almoina,”	Donar importància al CC
Comparació (v.33)	“com un cel ajagut sobre la terra,”	Humanització de la natura
Comparació (v.43)	“la mirada, com aigua dins l'esponja”	Exaltació del plaer de contemplar la natura
Anadiplosi (v.10-11)	“jo veig quelcom els viatgers no veuen Els viatgers que indiferents trescaren”	Donar velocitat a la lectura
Polisíndeton (v.6-8)	“conec les heretats i les cabanes i els pobles i els veïns, i els deman noves de llurs tribulacions i llurs ventures.”	Donar sensació de totalitat
Quiasme (v.24)	“si avança la claror, l'ombra recula,”	Idees recíproques
Pregunta retòrica (v.26-29)	“per l'home savi [...] ¿és menys divina que pel qui veu nomé en l'estelada només un munió de signes incompresos?	Donar obvietat Aproximar-se al lector

5. El tema vendria donat per l'explicació de la teoria de la contemplació. Amb quins termes s'explicita aquesta teoria?

A La Humanització de l'Art Alcover explica que la contemplació ha de ser desinteressada i pura, i que l'art es vida sentin-se i contemplant-se a si mateixa, sense més finalitat que contemplar-se. Contemplació vol dir expansió de l'ànima damunt la cosa contemplada i que d'ella neix la creació de l'artista.

Segons aquesta teoria per preparar l'ull a la contemplació s'ha de tenir un interès per la natura, aquest interès et durà a mirar la natura detingudament. Gràcies a aquest esguard contemplatiu veuràs més enllà de les coses, seràs capaç de veure fins les més menyspreables minuciositats i de no refiar-te de les aparences inicials. Examinaràs totes les diferències i semblances entre la vegetació, els animals i fins i tot la matèria. Poc a poc resoldràs els petits dubtes que et puguin venir al cap, i aniràs il·luminant la foscor de les coses desconegudes.

Aquesta teoria de la contemplació es limitaria per la capacitat humana, manté així una relació amb la pregunta “Què puc saber?”, la qual ha estat un pilar dels inicis de la filosofia. Els límits dels coneixements són el que els humans cerquem per arribar a la saviesa.

EL VOLTOR DE MIRAMAR

Notes: Michael Duglas va visitar aquesta ciutat i li va enamorar. Ramon Llull va viure allí també. <<L'arxiduc>> és Lluís Salvador d'Àustria, propietari de Miramar. Aquest dedicà un oratori a Ramon Llull penjat al precipici i celebrà una festa on dignificà el català.

1. Explica com en aquest poema podem assenyalar tres moments en la composició que van lligats a un canvi d'actitud lírica.

Podem fer aquesta divisió segons la forma del poema:

-Del vers 5 al 40 tracten l'estat d'esclavitud del voltor i de que voldria ser lliure. També s'explica com el capten.

-Del vers 41 al 60 el voltor és lliure però ja no vol ser-ho, no sap viure fora de la gàbia perquè s'ha acomodat a una vida fàcil i impròpia.

-Del vers 0 al 5 i del 60 fins al final, el voltor dialoga amb Heliodor perquè ja no pot ser lliure (Heliodor és un escriptor grec que representa un interlocutor). És una altra vegada presoner.

El voltor representa el poeta que ha estat “obligat” a estudiar dret i exercir de funcionari judicial deixant de banda la seva vertadera vocació, la poesia. Quan el poeta s'acostuma a la vida còmoda de funcionari s'oblida de la seva relació amb l'escriptura i deixa de lluitar per fer el que realment vol. Finalment pot tornar a escriure, però ja no vol, ja no se'n recorda.

2. En quins termes Alcover planteja la seva situació com a artista en relació amb la societat? Es pot establir un lligam entre aquesta actitud i el concepte de Poeta modernista?

Alcover representa, amb el voltor de Miramar, les dificultats que va tenir per deixar la seva vida professional i dedicar-se a la literatura. Ell s'identifica amb el voltor tancat que no sap viure lliure. Amb el voltor, Alcover representa la persona o la pàtria que viu còmodament sense llibertat des de fa temps, poden renunciar a ser lliures. La societat acaba engolint-lo. <<No és bo per ésser lliure qui a servituds s'avesa...>>. Aquest vers surt dues vegades al poema i el sintetitza magistralment. Per tant podem dir que existeix un paral·lelisme entre el poeta i el voltor. Alcover se sent esclau de la seva feina (llegint expedients, redactant informes...) i no sap viure d'una altra manera com li agradaria.

Respecte al concepte de Poeta modernista, Alcover no hi coincideix. Ell accepta les normes de la societat i s'avesa a elles. A més a més, ell treballà de funcionari convivint diàriament amb les lleis, amb les normes de la societat. Tal vegada podem comparar la Humanització de l'Art amb la Paraula viva de Joan Maragall encara que tinguin petites diferències com la postura a la qüestió “El poeta es neix o es fa?”.

3. Quina es la postura que manté Alcover al llarg de la seva vida en relació amb el Modernisme i el Noucentisme, respectivament?

Alcover és fill de família benestant, gràcies a la qual estudià dret i exercí d'advocat i polític, però el seu interès vertader era la literatura. Alcover es pot descriure com modernista si ens referim al simbolisme i decadentisme de la seva poesia, al patriotisme, paisatge i natura. Alcover és noucentista respecte a que ell no té un conflicte amb la societat, ell s'acomoda a les normes; també valora el treball, és a dir, al contrari que Maragall, Alcover pensa que l'artista es fa i no neix, i s'aconsegueix mitjançant el domini de la llengua. Per tant podem dir que Alcover està enmig dels dos corrents, és la unió dels dos.

NOTES DE DEIÀ

1. Analitza la mètrica.

Es tracta d'un poema compost per tres sonets, és a dir, quatre estrofes, les dues primeres de 4 versos hexasíl·labs amb rima consonant encadenada (abba) i, els dos següents per tres versos pentasíl·labs amb rima consonant (bbc).

2.Observa la distribució d'al·literacions (repetició de sons vibrants, sibil·lants...). Com es pot relacionar aquesta distribució amb el contingut?

Al sonet I podem observar l'al·literació amb el so de /r/ que representa el recorregut de l'aigua que travessa el poble.

Al sonet II podem observar l'al·literació amb el so de /s/ que representa el moviment de l'aire, el vent suau de Deià.

I al sonet III hi es troben totes dues. Hi ha una unificació.

3. En el poema dominen tres camps semàntics: elements naturals, elements casolans i figures humanes. Quins d'aquests camps semàntics són presents en tot el poema i quins són característics d'una part? Es pot dir que aquesta distribució obeeix a un canvi progressiu de perspectiva?

L'únic camp semàntic present a tot el poema és el de la natura. Les figures humanes apareixen a la part II i III. En la primera part el paisatge es com un paradís, en la segona perd importància per la presència de figures casolanes i la tercera ja mig sonet està dedicat als elements casolans i les figures humanes.

Podem dir que hi ha un canvi de perspectiva respecte a aquesta distribució, va concretant cada vegada més profundament. Es pot comparar aquest poema amb el quadre Les Minines de Velázquez ja que es pinta a ell mateix en la seva obra fent l'efecte de mirall, de la mateixa manera que ho fa Alcover al final del poema: << Escaïna la lloca;/ un home badoca,/ i l'home sóc jo.>>

4. Els elements sensorials tenen un relleu especial. Assenyala'ls. Creus que són coherents amb la tècnica descriptiva?

Podem esmentar principalment dos elements sensorials: els visuals com és el cas de <<els galls passegen>> i auditius, <<[...] l'aigua corrent>> (recordem l'ús de les al·literacions de la r i la s). Podem esmentar també el sentit del tacte al la segona estrofa de la part III. Hi ha una coherència admirable, a la part I predominen les figures naturals al paisatge, a la II aquest mateix paisatge cobra moviment per part de “dones que feinegen”, “nins bellugadissos” o “galls que passegen”, i al III sonet s'individualitzen les figures humanes “la veïna”, “la nina” i “l'home que badoca”.

5. Què simbolitza l'aigua? Podem parlar d'un símbol dissèmic?

L'aigua representa la vida. <<La vida s'escola,/ el sol va a la posta/ i el torrent a la mar.>>. Es fa una comparació entre el camí de la vida o el pas del temps i el torrent amb aigua. Però és tal vegada menys important que la significació directe que recobra aquesta aigua. L'aigua com a tal és una part molt important de la descripció de Deià i, tal vegada, més que referint-nos a la vida. Jorge Manrique va escriure uns grans poemes amb el tòpic “ubi sunt” o “on són?” referits a aquelles persones que van ser tan importants en vida i que ara, mortes, ja ningú les recorda. Per tant, amb el sentit literal de l'aigua, el poema recobra un sentit deliciós, és a dir que sí, podem parlar d'un símbol dissèmic.

6. Senyala el tema principal i els motius secundaris.

El tema principal és la descripció d'un paisatge paradisíac, és a dir, la natura com a matèria de l'art. Secundàriament podem dir que tracta els tòpics literaris “tempus fugit” (amb el ja esmentat argument de la dissèmia) que tracta el pas del temps simbòlicament, i el “locus amoenus” amb la idealització del món rural ja que la vida al camp és molt dura, molt bruta i difícil, i per aquest poema sembla idíl·lic perquè ens mostra la cara somrient de la vida rural.

7. Fes una valoració global del poema.

Es pot dir que Notes de Deià és un poema excel·lent. D'aquest es poden fer dues lectures completament distintes a partir de la seva peculiaritat dissèmica: Una lectura simple que defineix el poble de Deià amb una valoració envejable; o una lectura més profunda on ens trobarem amb diferents possibilitats, podem escollir la que vulguem con per exemple el tema del tempus fugit.

• A partir del que hem comentat explica amb exemples les característiques del paisatge que apareix en la poesia de Joan Alcover.

Hem vist que el paisatge d'Alcover no és un paisatge en soledat, sinó que té la presència de figures, com les figures humanes, naturals o casolanes de Notes de Deià. La principal característica d'aquest paisatge és la visió idealitzada del mateix (ex: <<tanca un paradís>>). Per Alcover, anota Llompart, el paisatge no és un bé posseït, més bé un bé enyorat. El paisatge humanitzat alcoverià ens fa veure que vol viure'l, hi ha un sentiment lligat a ell. La presència humana és present a aquest paisatge (ex: <<la vella s'acosta>>).

LA SERRA

Nota: Com La Balenguera, aquest poema el va escriure Alcover a partir d'una cançó popular (copeo).

1. Explica les característiques de l'Escola Mallorquina i de l'obra de Joan Alcover que observis en aquest poema.

La serra és un poema d'Alcover que va escriure a partir d'una cançó mallorquina, com La Balenguera. És a dir, que aquest poema es caracteritza pel patriotisme d'Alcover i de l'Escola mallorquina, que veuen la pàtria com un bé enyorat però no posseït. Aquest poema agafa com a món de referència a Mallorca. Altres característiques són: la idealització del paisatge en harmonia, la perfecció formal i la riquesa lèxica, la musicalitat, el sentiment elegíac i la humanització.

2. Quin és el tema?

Alcover xerra de que la seva font d'inspiració fou el paisatge propi, que s'enfonsa en la seva bellesa i treu de dintre la poesia. És a dir, que el tema és el paisatge com a musa.

ELEGIES

- Hem de recordar de les Elegies que són els poemes on Alcover aconsegueix la màxima intensitat de sentiment. No es tracta del temperament d'Alcover, sinó d'un temperament elegíac causat per: Dolor d'un món que ha desaparegut (esbucat pel temps), dolor per la mort dels éssers estimats (buit interior) i l'acceptació del dolor (els immortalitza amb la poesia).

LA RELÍQUIA - DESOLACIÓ

LR - Nota: Va ser escrit el 1903 per Alcover a l'edat de 49 anys, ja ha mort la seva filla Teresa.

D - Nota: Va ser escrit uns anys més tard amb la mort del seu fill primogènit, el dolor és més gran encara.

1. Analitza la mètrica.

LR: Aquest poema està compost per 49 versos pentasíl·labs autònoms o com a hemistiqui de decasíl·labs distribuïts en sis estrofes, on la primera i la última són iguals, és a dir, que té una estructura tancada amb una igualtat d'inici-final.

D: Es tracta d'un sonet de versos alexandrins amb una cesura que els divideix en dos hemistiquis de 6+6.

2. Quin és el tema d'aquests dos poemes?

LR: El tempus fugit principalment (ref. V.40 <<Trenta anys de ma vida volaren de pressa>>) amb la pèrdua de la joventut feliç irrecuperable i compartida. També el locus amoenus amb el jardí com a símbol de la felicitat de la joventut, del paradís perdut de la infantesa. També ho és el tòpic del ubi sunt referent a Teresa.

D: També el pas del temps però des d'un altre punt de vista molt més pessimista, amb un passat “esponerós” i amb un present “cremat”, “romput”. Alcover pensa que viu per compadir-se els seus éssers estimats (v.14). “30 anys de ma vida volaren de pressa.

3. Assenyala i observa la distribució dels següents elements:

-Les negacions i mots que indiquen mancança.

LR: (v.7) “la font que no vessa, la font que no plora” “ i no canta (v.38-39). <<i encara no manca>> (v.41). Mutilat, eixut, desolat...

D: “Esqueix d'un arbre”, “el llamp ma soca migpartí”, (v.6)<< [...] obert i sens entranyes que de ma soca resta >>, “al cel he vist anar-se'n”, pèrdua d'una branca, (v.13) << sens jo, res parlaria de la meitat que em manca >> i plànyer.

-Els mots que connoten felicitat, vida i dinamisme.

LR: Joventut, vessar, ombra florida, creixia la rama, ombrívol, tombats a la molsa, beneïda l'hora, hores millors, folgàvem i rèiem.

D: Esponerós, branques, fumerol de festa, brostar i saba.

-L'ús de les diferents persones gramaticals.

LR: La 1ª persona del singular representa el present, el poeta moridor, el sentiment trist.

La 1ª persona de plural representa el passat, les vivències del poeta, quan era jove.

D: S'utilitza la 1ª persona del singular a tot el poema. Literalment és l'arbre, metafòricament representa el <<jo>> poètic per expressar-se millor.

-Les diverses èpoques de la vida del poeta a què es fa referència.

LR: La joventut feliç, la millor part de la seva vida, el passat irrecuperable és recordat pel poeta com imatges properes (Sembla que era ahir). No el diferenciaria d'un somni si no fos per les ferides presents. I el present trist i dur que li fa mal encara recordar.

D:Coincideix amb LR, hi ha un passat esponerós, una joventut feliç, donant ombra... I un present desolat, està tot sol i destrossat. El passat amb l'arbre (la família completa) i el present amb l'esqueix (ell en soledat).

A partir d'aquests elements determina les diferents parts temàtiques.

Als dos poemes trobam principalment els dos següents temes: el pas del temps i el sentiment de desolació, d'una tristesa inimaginable. Encara que a LR el pas del temps és més important que la transmissió d'aquest sentiment, en D és al contrari, el tema del tempus fugit no té tanta importància, i va lligat a aquest dolor (abans era feliç, ara ja no).

4. Joan Alcover destaca en la tècnica descriptiva, de tal manera que basteix un món sensorial que ens parla als sentits. En quina part d'aquests poemes trobam aquest fenomen?

Alcover, utilitzant la tècnica descriptiva, és capaç de transmetre'ns indirectament (ja que la poesia li serveix de refugi davant la seva tragèdia familiar) uns sentiments tan profunds, tan íntims i tan ben desenvolupats, gràcies a la tècnica descriptiva. Joan Alcover domina la llengua i s'aprofita d'allò per escriure amb paraules allò que sent, cosa que és molt difícil.

5. Pels autors de l'Escola Mallorquina els versos s'han de “cantar”. Creus que aquesta preocupació pels aspectes formals és present en aquest poema? Justificau-ho.

Joan Alcover considerava important la formalitat, i de fet, una de les seves característiques i de l'Escola Mallorquina és la perfecció formal. De vegades aquesta perfecció li confereix al poema una musicalitat delitable. Aquests dos poemes tenen una forma molt treballada (LR està composat per versos pentasíl·labs autònoms o com hemistiqui de versos hendecasíl·labs), gràcies a la qual, els poemes obtenen una efectes musicals de gran bellesa i harmonitzats amb el moviment intern del poeta. De manera que tal vegada podem dir que Alcover tenia aquesta preocupació en aquests poemes.

6. Quins altres trets de l'Escola Mallorquina hi observam?

Mediterranisme (atzeroles i olivera), el català normatiu (llengua elaborada i culta), classicisme, la temàtica paisatgística com a expressió del sentiment (l'arbre), l'harmonia en la mètrica de D (versos alexandrins amb cesura) i el gust per la natura (jardí, vegetació...)

7. Assenyala els diferents comuns a ambdós poemes.

Hi ha tres trets fonamentals comuns a ambdós poemes:

-Perfecció formal: com ja hem explicat, Alcover es preocupa per la forma i musicalitat.

-Dicotomia “passat feliç - present trist”: les referències a les dues etapes de la vida marcant les diferències, els sentiments contraris...

-Natura amable: l'existència d'una natura és present als dos poemes, però aquesta natura és amable.

COL·LOQUI

1. Què representen les dues veus d'aquest diàleg?

Hi ha dues veus, les quals representen un diàleg intern del poeta .La veu de la musa representa la inspiració del poeta, la poesia, i l'altra veu representa el <<jo>> poètic.

2. Resumeix el contingut d'aquest diàleg.

La musa: per què de mi et recordes?

El poeta: vull que la poesia sigui capaç de fer de la meva experiència una fonda melodia (una caçó) perquè la gent que l'escoltés se'n recordés del meus fills.

La musa: la maduresa de la vida s'aconsegueix amb aquestes experiències, que te fan més fort.

El poeta: per molt que me canviï els meus nins són morts, i ells voldrien estar aquí, amb la seva família.

La musa: li deus la vida a qui te l'ha donada. No veus que la mort agafa aleatòriament?

El poeta: ara apreciï més la vida però per molt fort que sigui, plor pels que ja no hi són (com Jesús).

La musa: has de continuar el teu camí.

El poeta: desitjo que acabi aquest dolor (amb la mort) perquè els estimo

3. Determina l'estructura.

Podem diferenciar 3 parts internes:

-Un dolor intens: la mort d'un fill és un dolor incomparable però la de dos, inimaginable.

-L'acceptació del dolor: arriba a la conclusió de que ha de seguir cap endavant per molt difícil que pareixi.

-Refugi a la poesia: Alcover escriu, d'alguna manera, per refugiar-se del dolor que li domina. És possible que la poesia li suavitzi aquesta pena.

4. Com es relaciona el tema d'aquest poema amb l'ideari estètic de Joan Alcover?

Aquest poema té una relació directa amb La Humanització de l'Art:

No és un artifici, sinó que té com a font natural de la inspiració la pèrdua dels seus fills.

Segons aquesta teoria, aquells qui no té prou força per penetrar en l'ànima de les multituds, la inspiració li manca. Alcover té “La musa” de la seva inspiració. L'art té com a vehicle tots els assumptes, els fenòmens naturals, com la mort, i no com a objectiu.

5. Comenta amb exemples com en aquest poema la tensió patètica ha augmentat en relació amb les elegies anteriors.

Patètic > patiment > patos. La evolució del dolor ve donada a causa de la intensificació de la tragèdia. Finalment Alcover deixa de escriure perquè ja no pot més. Aquest poema és un dels últims que va escriure abans de d'abandonar la literatura.

La tensió patètica es pot veure a través de les comparacions bíbliques que realitza, com el seu fill amb Jesucrist.

• Quines variants adopta el sentiment elegíac en aquesta secció?

El poeta adopta uns sentiments més profunds on fa referència als seus dolors personals com la pèrdua dels seus fills. El temperament elegíac d'Alcover del dolor per la mor dels seus éssers estimats és el canvi de l'acceptació d'aquest dolor. Ja no accepta que se'n duguin el seu fill i qüestiona la divinitat de deu, no entén perquè ha de morir ell i no qualsevol altre persona, com ell mateix, ja que el nin té una curta edat.

LA LLENGUA PÀTRIA

Nota bíblica: Jacob, enamorat de Raquel, serví al seu pare 7 anys per un acord amb Labán. Aquest li va enganyar, en el lloc de Raquel li entregà a Lia, la seva germana major. Jacob va haver de servir 7 anys més per poder casar-se amb Raquel que era estèril. Lia tenia 4 fills i li donà a Jacob una esclava perquè tingués fills. Després de la disputa entre Jacob i Labán, morí Raquel en el camí de Belen.

1. Què representen Lia i Raquel, respectivament?

Lia i Raquel són dues llengües germanes, el castellà i el català respectivament. Raquel, la dona guapa, representa la llengua baixa, el català, és també la llengua estimada, encara que sol va tenir 2 fills, aquests foren els més estimats. D'altra banda, Lia, la dona lletja però fecunda, va tenir molts de fills perquè era molt productiva, representa la llengua superior (més fecunda) i imposada.

2. Amb quins termes es refereix a la llengua catalana?

Alcover estava enamorat del català (v.3-4). Li agrada ensumar aquesta llengua (v.9). Pensa que és molt jove i no té experiència (v.11). Sols el català pot arribar fins el seu interior (v.13-14). Va dedicar el passat a escriure en castellà (fou) i es veu com a futur escriptor en català (serà).

3. A partir de les respostes a la pregunta anterior explica la postura del poeta davant la llengua. Aquesta actitud és compartida amb altres escriptors de la Decadència i de la Renaixença?

Quin terme utilitza la sociolingüística per referir-se a aquesta actitud?

El poema reflecteix la pauta diglòssica. Una és la llengua alta amb la que s'ha d'escriure, la llengua de la justícia, de prestigi. El català ocupa l'estatus de llengua B, el seu ús queda restringit a l'informal o familiar, la llengua de les expressions personals, amb la qual pot escriure del món dels afectes. El castellà o llengua dominant A, està superposada al català i té la resta dels usos de la llengua.

El terme de la sociolingüística que s'utilitza és el de “idealització compensatòria”. Com una cosa està fortament desfavorida, li donam un tracte especial de cortesia o d'amabilitat inútil. Aquest terme l'utilitza Joan Maria Llompart. És el cas de la dona en la societat, sempre ha estat infravalorada i comparada amb objectes. Aquest conflicte social cada vegada té menys força en els països desenvolupats i la dona està en un pla d'igualtat davant la llei amb l'home, en cara que en la mentalitat de la gent no sigui del tot igual. La dona en la realitat està subordinada, per això, s'inventen aquest pla ideal o situació imaginària de cortesia o amabilitat, per compensar el pla de la realitat.

L'home representa la llengua A, superior a la majoria dels nivells, en canvi, la dona, la llengua B, superior al nivell de sentiment (poesia en català).

4. Joan Alcover va escriure la majoria de les seves primeres obres en castellà. Explica en quina mesura el canvi de llengua va lligat a un canvi de concepció poètica i a una crisi persona. Pot ésser considerat un poeta bilingüe?

És clar que el canvi de llengua va lligat a un canvi de la concepció poètica i a una crisi personal. Va començar a escriure en català, deixant el castellà de banda, entre el 1901 i el 1903, a causa de la seva tragèdia familiar que li va dur a un procés de sinceritat personal. El fracàs de les seves obres en castellà va afegir-se a les causes d'aquest canvi. Podem dir que abans la poesia era la seva vocació, ara és el seu refugi, escriu en català per expressar sincerament els més profunds sentiments. Deixa de veure la poesia com a tal, i li serveix per “aïllar-se” de la seva realitat dramàtica.

Respecte al bilingüisme d'Alcover, podem assegurar que dominava les dues llengües, encara que van haver-hi dues etapes en la seva vida: La primera etapa, com a escriptor en castellà; i la segona, com a escriptor en català. No tenen res en comú. Són dos móns totalment distints. En aquest aspecte no podem considerar Alcover com a poeta bilingüe.

LA CREU

Nota: Va ser escrit en commemoració als germans Montcada que moriren gloriosament en Santa Ponça, on fou plantada la creu el 1889 que Lluís Salvador de Mallorca va pagar, i per commemorar la conquesta de Mallorca. La finalitat del poema era la unificació d'Occitània, de Catalunya i de les Illes. Die Baleare fou una completa obra de les Illes Balears escrita per aquest arxiduc (tractava tots tipus de temes: economia, topografia, fauna, botànica, història...).

1. Observa la distribució de les parts i explica els motius que en fan una composició unitària.

La distribució de les parts es fa mitjançant les línies d'asteriscos. La unitat es fa a partir de la composició:

-1ª part: Creació de la creu (símbol d'aliança entre Catalunya i Mallorca i la seva unió religiosa)

-2ª part: Recordar fets històrics (fa referència als dos germans generals)

-3ª part: La creu com a símbol de pàtria (dóna benvinguda a aquesta)

-4ª part: La creu rep els visitants (referència al viatge marítim)

-5ª part: La creu sagrada ens recorda els orígens de Mallorca i que s'ha de tenir “germandat”.

2. Quines imatges i quins símbols extrets de la natura utilitza el poeta per representar el lligam entre Catalunya i les Illes?

El símbol de l'arbre (3ª part), les serralades submarines (4ª part), la fulla (4ª part), l'aigua de font viva (4ª part) i la rel de les muntanyes (4ª part).

3. Quins elements d'aquest poema ens poden relacionar amb la poètica de Joan Alcover?

La característica de la perfecció formal. Alcover es preocupa per la forma i li confereix aquesta gràcies al seu domini de la llengua.

Torna a sortir la simbologia de l'arbre, aquest pic com unificadora de Catalunya i les Illes ja que l'avet i el roure són arbres típics dels dos llocs. Aquests li confereixen un parentiu entre illencs i catalans. Catalunya és l'origen (la soca) i les Illes, expansió (branques).

4. En quina estrofa hi ha una referència als períodes de la Decadència i de la Renaixença?

A l'estrofa 23 (semblava moridor -> decadència) <<un jorn lo vostre alè/ renovava la claror;>> i surt el lema dels Jocs Florals (fe, pàtria i amor) fan referència a la Renaixença.

5. Per què creus que Alcover ha seleccionat els referents històrics que apareixen a la primera part?

Els referents històrics que apareixen a la 1ª part són: Jaume I (va escriure la seva crònica) va conquistar Mallorca amb l'ajuda dels Montcada i incorporà el català. Parla de l'expansió de la Corona Catalana i de la seva expansió fins a l'orient (fins a Grècia). També recorda l'Art Magna que fou escrita per Ramon Llull, en Roger de Flor que inspirà a Joanot Martorell per escriure Tirant lo Blanc. Vicent serra és nombrat per ser valencià.

Sintetitzant, totes aquestes referències tenen relació amb els esdeveniments del passat gloriós de la Corona Catalana.

L'ESPURNA

Nota: Espurna: Partícula incandescent que es desprèn d'un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.

Referència bíblica: (“clarins”, “sonem-los”) Els israelians sitiaren la ciutat de Jericó, aquest es va rendir després de que les seves murades fossin miraclosament destruides per set sacerdots tocant la trompeta. Els habitants foren assassinats i Josué va maleir la ciutat i la va destruir. *Va ser la ciutat on Jesús tornà la vista a un cec.

1. Compara les referències a la llengua entre aquest poema i La llengua pàtria.

Als dos poemes hi ha una reivindicació de la llengua catalana. La llengua pàtria és una declaració d'amor en defensa del català però amb una mentalitat diglòssica. L'espurna és una reivindicació del català com a llengua alta i prestigiosa però hi ha un canvi de mentalitat, ja no és diglòssica. Aquest canvi de mentalitat representa una igualtat respecte a la llengua castellana. L'espurna és la llengua capaç d'iniciar el foc de la cultura catalana.

2. Amb quins termes reconeix l'herència cultural catalana?

El gran prodigi (v.7), l'avenir (el futur, l'herència), “la joventut és nostra” (v.6), maternitat (v.20), “som nét de i fill de catalanes” (v.24), concepció unitària (v.22,23), ressonanta escampadissa (v.40) i (v.74-77) Catalunya: origen del català. Referències al català: (v.60...) d'unió territorial (les muntanyes i donar-se les mans), i el Puig Major al vers 121.

3. En quins versos tornen a aparèixer referències als períodes de la Decadència i de la Renaixença?

-Decadència: (v.1 i 2) Llengua dormida.

-Renaixença: (v. 3-6) claror novella, (v. 11-12) despertem (v.107 i 108) s'encenen.

4. La llengua apareix personificada en diverses ocasions. Explica en cada cas quin lligam simbòlic s'estableix entre la llengua i el poeta.

-(V.39) <<Tu em bressolares/ tímidament amb les mateixes notes>> El català són aquestes notes. “Em bressolares” vol dir que la llengua és la meva mare.

-(V.50-60) “Tu, Beatriu catalanesca” té un doble significat, per una banda fa referència al canvi de llengua com a vehicle literari, i per una altra recorda la seva primera dona, Rosa Pujol, com la Beatriu de Dante.

-(V.69-72) La llengua com a unió entre Catalunya i les Illes.

-(V.77-78) Aquests lligams seran més grans en el l'avenir.

5. Quin valor simbòlic té el foc a la darrera part del poema?

El foc en aquest poema representa la reivindicació de la llengua catalana. La cultura catalana de Catalunya i les Illes, el català és aquesta espurna que amb el combustible de la societat faci un foc de la cultura catalana unitària.

6. Quin és el tema principal?

La reivindicació de la llengua catalana, en aquest poema defensa la unió cultural i geogràfic entre Catalunya i les Illes.