Breu biografia

L'escriptor del poema “Cançó del mati encalmat” i de molts altres poemes en una ocasió, Salvador Espriu es va definir com "un home sense biografia, l'home més avorrit i ensopit d'aquest món". Va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913. Un seguit de desgràcies van marcar els primers anys de la seva infància: va perdre dos germans i va patir una greu malaltia que el va obligar a passar una llarga temporada al llit. Espriu va aprofitar el temps d'aquest entrebanc per devorar llibres.

La trajectòria literària de Salvador Espriu es va iniciar el 1929 amb una edició del llibre en castellà Israel, un recull d'estampes bíbliques.

Al 1935, es va llicenciar en Dret i un any més tard en Història. Però la guerra civil i la mort inesperada del seu pare l'any 1940 el va forçar a treballar a la notaria d'un amic de la família. La seva vida està molt vinculada a "Sinera", és a dir, Arenys de Mar, el poble d'estiueig de la família Espriu tantes vegades citada en els seus poemes. Els més propers al poeta el recorden com una persona meticulosa i introvertida, però amb un gran sentit de l'humor. Va morir a Barcelona l'any 1985.

Època a la que Espriu pertany: el realisme

La poesia d'Espriu, el qual entenia el discurs metafísic tan sols des de la quotidianitat, va ser aleshores valorada des del punt de vista del seu realisme. El to èpic o didàctic va aparèixer com a extremament modern, com a exemple de combat ideològic malgrat la vaguetat social del discurs d'Espriu, que sempre es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. La literatura que feia era incitada a la societat catalana del moment, i el fet de centrar el punt de vista a Espanya, va actuar com a catalitzador d'una nova actualitat, fins i tot internacional.

Context social de les obres d'Espriu

Entre els factors que van acabar de portar Espriu cap a la poesia durant la postguerra hi havia, al costat del procés de concentració expressiva que ja hem vist, les majors facilitats de publicar en un gènere que no necessita tant d'espai com la prosa i que, pel seu caràcter més hermètic, podia superar millor els entrebancs de la censura.

En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera, Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. Aquest nom, que apareixia aquí per primera vegada, atorgava un sentit nou als escenaris mariners. Amb Les cançons d'Ariadna, Espriu va recuperar en vers satíric el món arenyenc i va enllaçar la seva poesia amb la narrativa anterior a la guerra.

Cançó Del Matí Encalmat

El sol ha anat daurant 6
el llarg somni de l'aigua. 6
Aquests ulls tan cansats 6
del qui arriba a la calma 6
han mirat, han comprés, 6
oblidaven. 4

Lluny, enllà de la mar, 6
se'n va la meva barca. 6
De terra endins, un cant 6
amb l'aire l'acompanya: 6

“Et perdràs pel camí 6
que no té mai tornada.” 6

Sota la llum clement 6
del matí, a la casa 6
dels morts del meu vell nom, 6
dic avui: “Sóc encara.” 6
M'adormiré demà 6
sense por ni recança. 6
I besarà l'or nou 6
la serenor del marbre. 6

Solitari, en la pau 6
del jardí dels cinc arbres, 6
he collit ja el meu temps, 6
la rara rosa blanca. 6
Cridat, ara entraré 6
en les fosques estances. 6

Comentari i estructura formal.

El poema és d'art menor, poliestròfic, isomètric, estructurat en quatre estrofes de sis versos de sis síl·labes, menys el sisè de la primera estrofa que està format per quatre síl·labes. Hi ha alternança de versos masculins (als versos imparells) amb femenins (als parells), la rima és assonant i es correspon entre els versos 1r amb el 3r, el 2n amb el 4, el 7 amb el 9, el 8 amb el 10 i el 12, (enmig del vers nou abans de la coma rima assonantment amb el final de l'11), el 14 amb el 16 18 i 20, i per acabar el 22 amb el 24 i el 26; fent així una estructura lliure.

Interpretació sobre el significat del poema

Tenint en comte la situació de l'època, lestil de lautor i el moviment al que pertany podem dir que en aquest poema ens vol mostrar els dies d'amargor i de desànim, que només acaben de començar. Els catalans i les catalanes tindrem per endavant mesos de sofriment i d'impotència. Les negociacions són llargues i el resultat incert. Som un poble que, desgraciadament, s'ha acostumat a perdre, que ha sabut fer virtut i benefici de la derrota.

Recursos Literaris que apareixen al poema

El poema de Salvador Espriu és ric en recursos literaris, en ells hi trobem recursos com les personificacions, la metàfora, la hipèrbaton, l'apòstrofe, el símbol, l'epítet, el polisíndeton.

Aquí poso fragments detalladament amb els seus recursos literaris

El sol ha anat daurant personificació
el llarg somni de l'aigua. personificació
Aquests ulls tan cansats personificació
del qui arriba a la calma personificació
han mirat, han comprès, personificació
oblidaven. personificació

Lluny, enllà de la mar, epítet
se'n va la meva barca. hipèrbaton
De terra endins, un cant hipèrbaton
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí apòstrofe, símbol
que no té mai tornada".

Sota la llum clement metàfora
del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara". apòstrofe
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou polisíndeton
la serenor del marbre. Adj. personificat

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca. paradoxa
Cridat, ara entraré hipèrbaton
en les fosques estances. epítet

Valoració personal

Salvador Espriu, tenint en compte la situació que vivia, va escriure un recull de poesies on va poder expressar el que sentia de veritat deixant de banda l'època en que vivia i les dificultats per fer-ho, és per això que a vegades utilitza indirectes o frases amb més d'una interpretació per expressar el que vol dir.

En aquest poema fa referència al llarg camí de la vida on podràs gaudir i hi haurà moments on estaràs solitari i hauràs d'abandonar tot aquest món preciós.