INDEX:

1. Qué és el Budisme? Pag. 03

2. Tipus de Budisme: Mahayana i Hinayana. Pag. 04

3. El Buda històric. Pag. 05

   1. Les Quatre nobles veritats. Pag. 08

   2. El Camí de les Vuit Passes. Pag. 09

   3. Frases de Buda. Pag. 10

4. Tres conceptes importants. Pag. 11

   1. El Karma. Pag. 11

   2. El Samsara. Pag. 12

   3. El Nirvana. Pag. 14

5. Conclusió del Treball. Pag. 15

6. Bibliografia. Pag. 16

Qué és el Budisme?

El budisme és una religió i filosofia de vida basades en les ensenyances de Siddharta Gautama, el Buda històric ('l'Il·luminat' o 'Despert'), que va viure a l'Índia a cavall dels segles VI-V aC. Avui el budisme és la quarta creença amb més fidels (350-400 milions), darrere del cristianisme, l’islam i l’hinduisme.

És una religió amb una importància molt gran a escala Mundial (350.000.000 seguidors). Va ser fundat al nord-est de la Índia. El budisme és una religió no teista pertanyent a la família dhármica.

El budisme ha anat evolucionant en la historia fins adquirir la gran diversitat d’escoles i pràctiques avui presentes.

Fora de l'Àsia, aquest últim mig segle el budisme ha penetrat amb força a Occident, on com més va més adeptes té. Podríem explicar el fet a partir de tres factors:

- L'universalisme i la capacitat d'adaptació de la fe budista a les realitats i als costums locals.

- El corrent de simpatia envers el poble tibetà i el dalai-lama (cap espiritual i polític) Tenzin Gyatso, símbol de la resistència pacífica a l'ocupació xinesa.

- L'estil de vida occidental, afanyós i competitiu, que ha desvetllat l'interès pel budisme i per més creences i pràctiques orientals. (Algú va dir, d'una manera simple però concisa, que l'Occident tenia rellotges, i l’Orient temps.

Avui el budisme és la quarta creença amb més fidels (350-400 milions), darrere del cristianisme, l'islam i l'hinduisme.

Tipus de Budisme:

Classificació per escoles budistes: Hinayana i Mahayana.

Budisme Hinayana:

També coneguda com “Xicotet vehicle” o Budisme Pali. Es va mantenir principalment al sud, també se’l coneix com budisme meridional. Aquest tipus de budisme és encara influent a Celiàn, Birmània i Siam.

Els seus partidaris es mostren més ortodoxos que els membres del Mahayana, és a dir, segueixen més estrictament la “doctrina original” de Buda.

Budisme Mahayana:

També conegut com “Gran Vehicle”, Budisme sànscrit o septentrional, ja que es va estendre pel nord. Aquesta doctrina va traspassar les fronteres de la India i es va difondre pel Tibet, la Xina o el Japó.

Els seus partidaris es proclamen més oberts que els membres del Hinayana, d’ací la qualificació d’aquest com “Xicotet Vehicle”.

El budisme Mahayana ha anat desenvolupant-se de manera diferent en cada país, per això aquest tipus de budisme no és exactament igual en tots els països en els que està present.

El Buda Històric:

El terme Buda designa a l'Il·luminat, sent el nom més conegut de Siddharta Gautama Sakyamuni. Era fill del príncep Suddhodana i quan va nàixer es va profetitzar el seu crucial destí. Però son pare, segons compte la tradició, va intentar apartar el xic de la vida religiosa i li va casar amb la seua cosina Yasodhara, naixent un fill cridat Rahula. Però Siddharta es va veure impulsat per l'ascetisme i va abandonar la seua família i béns a la recerca de la Veritat. Es va retirar a la selva per a meditar dirigit per dos bramans i, després de suportar dures proves, va aconseguir les conegudes com “Quatre Veritats” (vorer el punt 3.2-Les Quatre Nobles Veritats). Des d'eixe moment va voler fer partícip a la humanitat de la seua experiència i es va dedicar a predicar la seua doctrina, caracteritzada per la serenitat. Va fundar una ordre monàstica anomenada Sangha que es va dedicar a estendre el budisme per tot el món al llarg del temps.

Siddharta Gautama va néixer en una condició de privilegi; el seu pare, Suddhodana, un home de riquesa i poder, la seva mare, Mayadevi, una dona refinada i sense preocupacions. Quan va nàixer, , un endeví, Asita, va predir que el xiquet estava destinat a un imperi polític o espiritual, i indubtablement els seus pares van considerar apropiat per al seu fill aquest auguri. Tal vegada per aquesta raó van triar el seu nom, Sarvarthasiddha, “el qual ha complert totes les metes”, o Siddhartha, “el qual ha complert la seva meta”.

Mare i Esposa de Buda.

La seva mare va morir poc després del seu naixement, i en els seus primers anys va ser criat i alimentat per la seva tia, Mahaprajapati.
Encara que rebia l’ensenyament apropiat per a un jove de la seva posició, la seva vida primerenca va estar caracteritzada pel luxe, ja que el seu pare considerava que el seu aposto fill hauria d'estar unit fermament als avantatges de la riquesa i el poder, per a afavorir la seua avarícia, i augmentar les possibilitats de que s’inclinara per la vida política i formara el gran imperi que l’endeví havia predit. Als setze anys d'edat se li havia havia assignat una jove esposa.

La Crisi de l’Hereu.

Els plans del seu pare no tingueren èxit, per aquesta època el jove va començar una exploració física i intel·lectual que tindria conseqüències de gran importància. Aquest període de la seua vida s’explica en la història de les “quatre escenes” o “quatre descobriments”, quatre experiències formatives que van succeir al jove quan viatjava en el seu carruatge.

Malaltia, Vellesa i mort.

L’aparició pel camí d’un ancià, feu que Siddhartha entenera realment el fet de l'inevitable envelliment, seguit de confrontacions similars amb la malaltia i la mort, aquests impactants aprofundiments sobre la condició humana van pertorbar la seva complacencia cap a la seva vida de privilegi i li van forçar a reconèixer que tals condicions doloroses i indignes li esperaven a ell i a la seva bella esposa, així com segurament també als altres éssers.

La recerca de la veritat

El quart descobriment, una trobada amb un home que vagava a la recerca de la veritat, Unparivrajaka, va sembrar en la seva ment una llavor, que es convertiria en una convicció que existia una alternativa a l'acceptació passiva del sofriment i el decaïment, però que aquesta recerca requeria una acció radical i fins i tot dolorosa.

El seu fill

L'esdevenimentfinalquesemblahaverinclinatlabalança deladecisió cap a explorarlaveritat, va serel naixement del seu fill amb Yasodhara. Frustrat, va veure aquest esdevenimentcom el naixement d'un encadenament.

Elpríncepdeixatotpera buscarl'alliberament

La resposta aaquestesdeveniment seria decisiva. Sensel'aprovaciói fins i tot el coneixement dels seus pares, va partir de la sevacasa, deixant enrereesposai fill, família i estatus social, plaeriprivilegi. Al'edatde vint-i-nou va tallar el seu cabell, es va vestir ambels gastats hàbits d'unrodamón, i va començar la seva recerca perlaveritat il'alliberament.

El seu primer pensament vasertrobar unmestre, i el va trobar, es deia AlaraKalama, qui li va ensenyarunaformade meditacióqueel va portar a unelevatestatd'absorció,tècnicamentconegutcomakimcanyayatana,l'esfera“o estatdel no-res”. No obstant això,Siddharthava reconèixerqueaquestestatmancava d'una dimensiómoralicognoscitiva,queno havia assolitdiferenciaalgunaen la seva condició humana, doncs encara es trobavasubjectea l'envelliment,lamalaltia ilamort iquela seua recerca no havia acabat. A pesar queAlaraKalamali oferiala possibilitat dedirigir amb ell dels seus altres deixebles,Siddharthava partir a la recerca d'unaguiasuperior.

MestreUdrakaRamaputra

Una situació similar es va desenvolupar amb la seva següentmestre,UdrakaRamaputra, qui li va instruir en l'assolimentd'unaabsorciómeditativacridada naivasamjñanasamjñayatana, “estat o esfera de la no-percepció”, i qui eventualment li va oferirl'adreçadels seusseguidors.
Una vegada més, no eraelqueSiddharthabuscava, i es va dedicar ara a l’ascetisme amb l'esperançaque això li revelésunasolució a la seva recerca. Durant cinc o sis anys va viure en Uruvela(Uruvilva), al costat del RicNiranjana(Nairañjana), prop de cinc companys ascetes,primercomcompanyia, despréscomseguidors. Estorturavaa simateixmolt durament senseprecedent, sostenintlarespiració durantllargsperíodes, i posteriorment reduint extremamentla seva ingesta d'aliments.

Haventposatenperillla seva vida amb la seva recerca en l’ascetisme,Siddharthauna vegadamésva rebutjar el seuassoliment,aquestavegada per perillós i excessiu.

Siddharthasegueixla seva intuïció

Va tornar a prendre aliments en quantitat raonable, i per això vaserrebutjat pels seus deixeblesascetesqui li van abandonar,va partirllavorscapal parc dels cérvols enRsipatana, proper a l'actualBenarés. En estatde profunda resolució es va asseure un arbre alariba delNiranjana, on va recordarunaexperiència natural i espontània dedhyana, o absorciómeditativaqueli havia succeït en la seva joventutmentrees trobava assegutsotauna pomera.

El despertar deSiddhartha
Durant el transcurs delanit, a través delacontemplació del misteri de lamort i el renaixement, de les sevescausesi les sevescondicions, ell va arribar a un nou i profund discerniment dela naturalesa delanostra condició, i delescosescomen realitatsón.
Això va serla seva Il·luminació, el seu “despertar” alamanera quelescosesrealmentsón (yathabhuta), pel queva arribar aserconegutcomEl Buda, “el qual ha despertat”, als trenta-cinc anys d'edat.

Les Quatre Nobles Veritats

Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva il·luminació, el Buda històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar després d'abandonar el Samsara van ser les Quatre Nobles Veritats:

1. Dukkha:tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser. La vida és sofriment.

2. Samudaya:l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.

3. Nirodha:el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.

4. Noble Camí Òctuple:el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos.Qui el segueix s'apropa a la il·luminació.

El Camí de les vuit Passes:

Buda va anomenar la Via del Mig a les vuit practiques que tota persona ha de conèixer i posar en pràctica:

-La comprensió justa del Dharma,és a dir de la realitat vista a partir d’una pràctica desperta. Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.

-El pensament just,que inclou la saviesa i la compassió, que es manifesten quan ja no estem limitats pel nostre ego. Allunyar-se d'odis, enveges i no cedir als desigs.

- Paraula recta:no mentir ni parlar inútilment. La paraula justa, sincera i benvolent.

-L’acció justa: Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal. Mantenir una bona conducta moral.

-El mode de vida just:la manera de satisfer les nostres necessitats sense perjudicar els altres éssers vius.

-L’esforç just:l’energia que posem per aturar la causa del sofriment i per practicar el que és beneficiós per als altres i per a un mateix. S’han de fomentar tendències bones.

-L’atenció justa:estar present, atent a si mateix, als altres i al que fem, conscients de les conseqüències dels nostres actes i de les nostres paraules.

-La meditació justa: la pràctica de la concentració i de l’observació que ens harmonitza ací i ara amb el Dharma, l’ordre còsmic.

Frases de Buda:

Podem conèixer més sobre el pensament de Buda si llegim algunes de les frases que va dir, molt profundes i reflexives.

• “Tot el que som és el resultat del que hem pensat; està fundat en els nostres pensaments i està fet dels nostres pensaments.”

• “L'odi no disminueix amb l'odi. L'odi disminueix amb l'amor.”
  “El dolor és inevitable però el sofriment és opcional.”

• “Com flors belles, amb color, però sense aroma, són les dolces paraules per al qual no obra d'acord amb elles.”

• “Avançant aquests tres passos, arribaràs més prop dels déus: Primer: Parla amb veritat. Segon: No et deixes dominar per la còlera. Tercer: Dóna, encara que no tinguis més que molt poc que donar.”

• “Per a ensenyar als altres, primer has de fer tu alguna cosa molt dura: has de redreçar-te a tu mateix.”

• “Ni tan sols un déu pot canviar en derrota la victòria de qui s'ha vençut a si mateix.”

• “No hi ha incendi com la passió: no hi ha cap mal com l'odi.”

• “L'insensat que reconeix la seva insensatesa és un savi, però un insensat que es creu savi és, en veritat, un insensat.”

• “La reflexió és el camí cap a la immortalitat (cap al nirvana), la falta de reflexió, el camí cap a la mort.”

• “Estem en aquest món pera conviure en harmonia, els que ho saben no lluiten entre ells.”

• “No creeu gens pel simple fet que molts ho creguen o fingeixin que ho creuen; creieu-ho després de sotmetre'l al dictamen de la raó i a la veu de la consciència.”

• “Satisfeu les necessitats de la vida com la papallona que extrau el nèctar d’una flor, sense destruir la seva fragància ni la seva textura.”

• “Dubta de tot, troba la teua pròpia llum.”

• “Mai he conegut a ningú tan ignorant del que no pogués aprendre una mica.”

Tres conceptes importants:

Karma :

L'explicació del karma dins de les doctrines budistes és diferent de la hinduista. El karma no seria una llei de causa i efecte que implicaria l'existència de déus invisibles encarregats de fer-la complir, sinó una inèrcia natural.

Per exemple, si una persona roba un banc i té èxit, és molt probable que torne a robar, i si una persona ajuda a un ancià a creuar el carrer, llavors és molt probable que aquesta persona segueixi ajudant a altres persones. En tots dos casos, si l'experiència no produís bons resultats, llavors la inèrcia es faria menor (el lladre robaria menys i el filàntrop ajudaria menys). Quan un subjecte roba un banc, aquesta acció quedarà registrada en la seva ment alterant el flux d'aquesta, i provocant en ell una percepció errònia de la realitat («tinc dret a prendre sense permís les coses que necessito»). En realitat aquest procés seria subconscient. Aquestes percepcions errònies li condicionaran a sofrir més endavant, doncs creen un estat mental propens a la infelicitat.

El karma no seria llavors una recompensa o un càstig màgic a les accions sinó simplement el fet que les accions humanes tenen conseqüències tant externes com a mentals.

Segons una altra interpretació del karma més aviat serien les dues coses juntes, és a dir, hi hauria càstig i premi, però no de forma màgica, sinó mitjançant conseqüències automàtiques de les accions, en un concepte que implica la reencarnació, sempre unida al karma .

Ja que tot acte té origen en la ment, el budista ha de vigilar els seus pensaments i les seves paraules, ja que també poden produir bé o malament. Cada acció i paraula, bones o dolentes, seria un bumerangque de vegades torna en la mateixa vida i de vegades en una vida futura.

El karma pot ser explicat com un fenomen anàleg a la inèrcia. Segons aquesta visió, l'individu genera tendències a través de les seves causes. Un pensament, paraula o acció intencional, si es repeteix, es converteix en costum i condicionarà una tendència en el mateix sentit. En el futur, les causes no necessàriament serien intencionals, sinó que estarien influïdes per causes prèvies. En aquest sentit, el karma constitueix una influència inconscient, condicionant però no determinant, doncs som sempre lliures i podem contrarestar les nostres influències o tendències negatives. Encara que siguin escassos en percentatge, tenim nombrosos exemples de persones que han canviat radicalment de vida.
El karma és el resultat de les nostres accions passades, i no solament del passat de la nostra vida, sinó també d'altres vides. És una Llei d'ensenyament, no és ni premi ni càstig, és un senyal que alguna cosa no hem après.

Samsara:
Samsara és el cicle de naixement, vida, mort i reencarnació (renaixement en el budisme) en les tradicions filosòfiques de l'Índia; hinduisme, budisme, jainisme, bön i sijisme.

Segons aquestes religions, en el transcurs de cada vida, el karma (Vorer: El Karma) determina la destinació futura de cada ser en "el procés de l'arribar a ser" (evolució o devolució). Aquest procés cíclic acaba amb l'assoliment del moksha.

Segons l'hinduisme, si un viu de manera extremadament malvada, un reneix com un animal o un altre ser desafortunat.

Samsara és el cicle de naixements, morts i renaixements en la majoria de les tradicions filosòfiques de l'Índia); incloent l'hinduisme, el budisme i el jainismo. S'assumeix com un fet irrefutable de la naturalesa. Aquestes tradicions difereixen en la terminologia amb la qual descriuen al procés i com és interpretat.

Es correspon amb el sofriment, propi del món material, del que els éssers humans són els únics éssers reencarnats capaços de distanciar-se, mitjançant l'alliberament, i, posteriorment, de separar-se, mitjançant el nirvana. El temps necessari per alliberar-se del samsara depèn de les pràctiques espirituals i del karma acumulat en vides anteriors.
Normalment Sansara es considera l'oposat de Nirvana. És l'estat de no-il·luminació en el qual vivim. L'existència mundana.

Segons el budisme el Sansara no té ni principi ni fi. Estem atrapats en ell fins que guanyem la Il·luminació. No obstant això, algunes escoles del budisme diuen que quan guanyem la Il·luminació entendrem que el Samsara i el Nirvana són tot el mateix.

A pesar d’açò, al començament de la sendera tenim a veure el Samsara com un estat del com necessitem alliberar-nos per aconseguir el Nirvana.

La imatge de la pàgina seguent és la Roda de la Vida tibetana, que representa el Samsara. En el centre, hi ha un gall caçant a un porc que caça al seu torn a una serp que tracta de caçar al gall, és a dir, el desig, l'odi i la ignorància. Al voltant d'ells hi ha persones ascendint el semicercle blanc de la vida, al costat d'unes altres que descendeixen el semicercle negre de la mort. La major part de la Roda està dedicada a la representació de sis regnes: el regne dels déus, el regne dels titanes, el regne dels humans, el regne dels animals, el regne de les ànimes en pena i el regne dels dimonis, cada regne presidit pel seu propi boddhisattva. La part més exterior del cercle la componen els dotze passos de l'origen depenent. La Roda al complet està subjectada per Yama, el Senyor de la Mort.

Nirvana.

Segons les creences de moltes religions d'origen oriental, el nirvana es tradueix com el cessament del sofriment, i representa un estat de relaxació que resulta de l'eliminació de tots els desitjos, aconseguit a través dels diferents mètodes de meditació.

El terme nirvana té el seu origen del sànscrit i significa “calma” o “quietud”, ara bé si parlem del nirvana en una context religiós, aquest terme sol utilitzar-se en religions hindús com el jainisme, l'hinduisme i el budisme, amb la finalitat d'indicar un estat en el qual no es produeix cap tipus d'activitat mental, la qual cosa significarà l'alliberament de l'esperit. Però segons el context religiós en el qual es col·loque, el nirvana posseeix diferents tipus d'implicacions. Les religions hinduistes i budistes solen utilitzar la paraula nirvana com a sinònim de calma, la qual cosa implica que la persona que arribe a experimentar el nirvana es compara amb la flama d'un foc apagat, això es deu al fet que tots els desitjos, pensaments, emocions, necessitats i sensacions, desapareixen el que implica que el nirvana realment no és un estat, sinó que es tracta d'una veritat absoluta que hauria de ser experimentada per cada persona. Hi ha pràctiques actuals, que poden arribar a apropar-nos a un estat de nirvana però sense la necessitat que les mateixes tinguin un alt contingut religiós; per exemple, el Reiki o l'estudi sobre la metafísica poden ajudar-nos a realitzar un avanç a la il·luminació de la consciència, és a dir que l'experiència del nirvana és perfectament possible mitjançant el treball i l'estudi sobre un mateix.

Buda Gautama, creador de la religió budista, va redefinir la utilització del nirvana que s'utilitza en l'hinduisme per mitjà d'un procés de meditació que ajuda a analitzar el cos i la ment. En aquest procés existeix un cert buit que es presenta en el cos i en la ment de la persona que està duent a terme la pràctica del nirvana. I igual que el nirvana hinduista, quan es duu a terme l'experiència del nirvana budistes es produeix un alliberament del sofriment causat per l'existència de tots els estats diferents de reencarnació als quals es tots estem subjectes.

Conclusió:

Després d’haver estudiat a fons la religió budista, i tenint en compte el que he aprés a classe de confirmació, no hi ha massa diferències entre la religió budista i la cristiana catòlica, és més, les dos tenen el mateix objectiu. I me’n he adonat també que si de la classe de confirmació llevem a Déu, obtenim el que estem donant en ètica. Encara que aparentment les dos religions anteriors semblen totalment diferents, amb ritus diferents, festivitats diferents i doctrines o ensenyaments redactats de forma diferent, en el fons les dos religions busquen el mateix, la felicitat.

I tenint testimonis de gent que ha parlat amb frares budistes, i havent parlat jo amb frares catòlics, he vist que eren igual de alegres, o almenys els dos tipus de frares van sempre amb un somriure d’orella a orella, transmetent felicitat a qui se’ls apropa.

Les dos religions, busquen una nova vida després de l’actual, un raig d’esperança que els assegure que no van a morir, alguna cosa que done sentit a la seua vida, que els diga que la seua estada al món té un sentit, i que no van a haver d’afrontar sols la mort. I aquest és el vertader objectiu de les religions, per a això s’han creat, per a posar sentit a una vida que aparentment no en té. Perquè a poc que et pares a pensar: som animals, naixem, creixem, ens relacionem i morim, i aquesta última part no ens fa gens de gràcia, perquè és desconeguda. Quan un naix no se’n adona, quan creixem tampoc, ens relacionem per naturalesa, sense haver de fer res, però... i quan morim? Aquesta etapa té un problema, ningú la ha vist des de dins, i qui l’ha vist no la pot contar, és una etapa totalment desconeguda, i com a tot allò desconegut, la gent li té por. Aquesta és una de les poques coses que queden al món desconegudes per als humans, per això, les religions han anat evolucionant: ja en l’antiga Grècia existien mites i Déus que explicaven fenòmens naturals que aleshores no tenien explicació, ara, la majoria d’aquests fenòmens tenen una explicació científica, i poden ser observats en un laboratori, però la mort d’un humà com a ésser conscient no. Per això, les religions actuals intenten convèncer-nos que no hem de tenir por a la mort, que després de morir hi ha una vida millor i que per a obtenir-la hem de seguir les normes que ens proposen.

La idea inicial em sembla molt bona, el problema és que molta gent ha utilitzat el poder de convicció de aquestes grans institucions per al seu interès personal, i açò, ha deformat la visió general que es té de l’Església Catòlica (pose el cas d’Espanya perquè no en conec altres, però supose que hi hauran molts casos semblants en altres religions).

Bibliografia:

El Budisme:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0223443

http://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme

http://indoxina.galeon.com/budisme2.htm

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=2457959

http://html.rincondelvago.com/budisme_1.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Budismo

El Buda Històric:

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4136.htm

http://www.budismo.com/articulos/budahistorico.php

http://www.indiga.org/religions/docs/elbudahistorico.pdf

Frases de Buda:

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=136

http://www.frasecelebre.net/Frases_De_Buda.html

Camí Vuit Passes:

http://www.dojozenbarcelona.org/textos/les-4-nobles-veritats

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats

Quatre Nobles veritats:

http://www.dojozenbarcelona.org/textos/les-4-nobles-veritats

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats

http://www.oshogulaab.com/BUDA/TEXTOS/4NOBLESVERDADES.htm

Samsara:

http://es.wikipedia.org/wiki/Samsara

http://www.librosbudistas.com/otro/samsara.htm

http://webspace.ship.edu/cgboer/rueda.htm

Nirvana:

http://www.cristianismoesamor.com/libros/lg/lg-7.htm

http://www.tarotyvidencias.com/angeles-y-arcangeles/nirvana.html

http://www.buenastareas.com/ensayos/El-Nirvana-Del-Budismo/75933.html

Karma:

http://es.wikipedia.org/wiki/Karma

http://www.zonagratuita.com/ZonaEsoterica/Karma/definicion.html

Crisitanisme - Budisme:

http://www.ministeriosprobe.org/docs/budismo.html

Imatges:

http://religioesnaocristas.no.sapo.pt/images/mapa-budismo.jpg

Festivitats:

http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Buddhist_holidays

Llibres Consultats:

“Budismo una historia concisa”, (No he trobat l’autor)

“Enciclopedia de las Religiones”, Espasa.

“Enciclopedia Filosófica”