BUDISME

Introducció:

Sóc una alumne que està cursant el 3º any de la E.S.O. al centre del

Sagrat Cor de Jesús de Tarragona.

En el crèdit comú de religió hem estat treballant el què és la religió,

per a què serveix, i quins son els tres elements bàsics, els quals

constitueixen les religions.

En aquest 3º capítul que estem treballant, hem parlat sobre dues de

les religions més importants de l'Extrem Orient: l'Hinduisme i el Budisme.

Ens han donat a escollir una de les religions per a fer un estudi de quines

son les mediacions, els ritus o celebracions que fan, i la actitud religiosa

que tenen.

Introducció al Budisme

El Budisme és una religió amb una importancia molt gran a escala

Mundial (350.000.000 seguidors). Va ser fundat al nord-est de la Índia, i es

va basar en les ensenyances de Siddharta Guatama, més conegut com Buda,

o el il.luminat.

El Budisme ha anat desenvolupant-se i adquirin característiques

pròpies al llarg dels anys.

Orígens del Budisme:

Durant el segle VI aC, va sorgir a l'Índia una importamt heretgia

Dins de l'Hinduisme: el budisme.

El fundador del budisme, Guatama Buda va desplegar la seva

activitat pels voltants de Benarés, ciutat santa del Hinduisme. Quan Buda

va morir els seus deixebles van estendre la save doctrina per tot el continent

asiàtic.

El budisme es va dividir en dos grans tendencies:

• El Theravada, més rígid i conservador, que es va estendre pel sud-oest

asiàtic, especialment per Sri Lanka, Myanmar i Tailàndia.

• El Mahayana, que es va estendre cap al nord i lest d'Àsia, i que és

Majoritari al Tibet, la Xina, Corea i el Japó.

El Tibet és un dels centres més importants del budisme, tot i que

l'any 1959 el règim xinés va obligar el catorzè Dali-Lama a exiliar-se fora

del país.

Mediacions, ritus i celebracions en el món budista :

La reencarnació : Buda creu que la vida de cada individu es el

resultat de les seves accion tan bones com dolentes, de les vides anteriors,

per tant a cada reencarnació tenim la vida que ens hem merescut.

Les 4 veritats nobles : són el nucli bàsic de la nova doctrina de Buda:

La primera afirma que tot es dolor: “el fet de no aconseguir el que

volem, la malaltia, el sofriment ... la vellessa fins i tot, es sufriment”.

La segona veritat fa referencia a l'origen de aquest sofriment, que es el

desig i la ignorancia.

La tercera parla de la necasitat de destruir aquest sofriment per tal

d'arribar al nirvana.

La quarta indica el camí per eliminar el sofriment, el camí dels vuit

passos :

• Coneixement recte de les 4 veritats.

• Actitud recte per mantenir-se allunyat del desig.

• Paraula recta, on s'inclou la vida moral.

• Esforç recte, que es la represió dels impulsos dolents i bons.

• Pensament recte, per a coneixer la veritat sense apassionaments.

• Concentració recta mitjançant la meditació profunda, es una mena

d'eina d'aïllament.

Nirvana:

Es l'objectiu del budisme. És l'estat en què una persona ja no té cap

mena de desig, no pateix cap engany ni ca mena d'odi cap a cap esser.

El nirvana no representa la desaparició de la vida; nomès preten

eliminar-ne les passions negatives, que porten al dolor i al sufriment.

Celebracions:

Les festes no son molt nombroses, i acostumen a girar entorn de

Buda. És el cas de la festa que se celebra el mes de maig i en la qual es

Conmemora, al mateix temps, el naixement, la il.luminació i l'assoliment

del nirvana de Buda.

Dalai Lama :

El Dalai Lama és una figura caracterítisca del Tibet, l'autentic cor

del budisme actual. Proccedeix d'un llinatge sant que data del segle XVI,

tot i que la funció no es transmet per herencia, sinó mitjançant la

reencarnació. D'aquesta manera la fe budista no mor.

Quan el Dalai Lama mor, el succesr neix en algun indret del Tibet. A

vegades és el mateix Dalia Lama qui asenyala on s'ha produit la

reencarnació. Altres vegades, els oracles comencen la recerca del nen-rei

amb la ajuda de les oracions del poble budiste.

L'actual Dalai Lama -el catorzè - tambè és el cap temporal del

Tibet; per això viu al exili desde el 1959, any en que els xinesos van envair

el pais. La lluita pel seu poble i el testimoni que dona durant els viatges que

efectua arreu del món van ser el motiu que li fos atorgat l'any 1989 el

premi Nobel de la Pau.

Vida de Buda:

Va neixer en un petit poblet situat entre l'Índia i el Nepal, cap a l'any

556 aC, fill d'una familia noble. Va creixer envoltat de tota mena de luxes i

comoditats. Va ser educat en les arts, les ciencies i l'exercici físic, i es va

casar amb una jove del mateix ambient socail, amb qui va tenir un fill. Però

aquesta mena de vidano li feia el pes i es va decidir a buscar nous camins.

Abans de marxar de casa, Shidartha va fer tres viatges per la ciutat i

es va adonar de la tragedia de la vida, que li havia estat amagada.

Tenia 29 anys quan va començar a viure com un ancoreta rodamón.

Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no

aconseguia la pau que desitjava. Desprès de gairebé set anys d'esforços, es

va adonar que el que necesitava no era un refugi contra el sofriment, sinó la

suspressió de aquest. Això va significar per a Sidartha la il.luminació i el

descobriment de l'autentica doctrina: el coneixement del sofriment,

l'origen del sofriment, la supressió i la manera d'eliminar-ho. A partir

d'aquest moment Buda va començar a predicar aquests aprenentatges.

Després de la il.luminació, es va dedicar a viatjar per l'Índia durant

quaranta-quantre anys, vivint com un monjo captaire i ensenyant la

doctrina. Als 80 anys es va posar malalt durant un viatge i va morir a la

ciutat de de Kusinagara. Es va posar asseure en la postura del lotus i va

pronunciar el seu darrer discurs.

Els monjos :

El vestit dels monjos es de tres peces, de color ocre o vermell tirant a

marró. Aquests colors són característics del budisme, ja que recorden el

sudari que Buda portava com a capa. L'espatlla i el braç dret resten sempre

destapats.

El bonze no pot posseir més de 9 objectes indispensables per als

Rituals. Aquests objectes són: la vestidura composta de tres peces, una

agulla, una navalla d'afaitar, un rosari, un ventall, un cinturó una cassola de

fusta, un filtre per purificar l'aigua i un bol per demanar almoina.