Les brigades internacionals eren unitats militars compostes per voluntaris estrangers, que durant bona part de la Guerra Civil espanyola lluitaren amb el bàndol republicà; perquè com que a Catalunya volien imposar-se els nacionals franquistes, i als seus països ja hi havia un govern feixista de mateixos pensaments que molta gent no volia, llavors aquesta gent es va apuntar a uns llistats a l'oficina de voluntaris de París, creada pel dirigent soviètic, Iósiv Stalin; per lluitar per idees i perquè volien que a Catalunya no hi hagués un govern així, i en un futur que desapareixes els seus governs feixistes.
De quins països venien?
Aquests brigadistes venien de més de 50 països del món: de França, d'Itàlia, de Bèlgica, de Iugoslàvia, d'Anglaterra, de Canadà, d'Àustria, de Polònia, d'Estats Units i d'alemanya.
Com estaven armats i organitzats?
Tenien molt poca quantitat d'armament. Tenien armament lleuger i el poc armament pesat que tenien era de poc calibre. Les armes utilitzades per la Infanteria eren el fusell reglamentari espanyol d'abans de la guerra, el Màuser 1893 de 7 mm de calibre. L'arribada d'ajuda militar russa significà també l'aparició del soviètic de 7,62 mm i del txec de 7,92 mm. Contar també l'aportació del govern de Mèxic al subministrar al voltant de 20.000 nous Màuser 1893. La metralladora reglamentaria era la Hotchkiss de 7 mm però l'exèrcit republicà va utilitzar la ZB txeca de 7,92 mm, la Saint-Etienne francesa de 8 mm i la Maksim soviètica de 7,62 mm. Els models de fusells metralladors foren també molt variats destacant el Vickers anglès de 7,7 mm o el soviètic Degtjarew de 7,62 mm. Les metralladores antiaèries van tenir com protagonistes a les versions pesades de la ZB de 15 mm i les Degtjarew de 12,7 mm. Els millors canons contra carros foren els Vickers soviètics de 47 mm. Els morters més usuals, utilitzats en ambdues zones, eren els anomenats Valero de fabricació espanyola i amb calibres de 60, 81 y 120 mm encara que s'importaren altres models entre els quals destacava un soviètic de 50 mm importat en grans quantitats.
Estaven organitzats en 15 brigades: francesos, italians, belgues, iugoslaus, anglesos canadencs i nord-americans.
La majoria dels brigadistes eren els pitjors de les seves respectives societats i de gran crisi econòmica.
Van participar en la defensa de Madrid, en la carretera de la Corunya, en l'atac a Segòvia; a la batalla del Jarama, a la batalla de Guadalajara, a la batalla Brunete, a la batalla Belchite, a la batalla de Terol i a la batalla de l'Ebre.
Quines eren les relacions d'aquests brigadistes amb el poble?
Els brigadistes i els republicans es portaven molt bé entre ells ja que lluitaven al mateix bàndol. Molts brigadistes mantenien relacions amb homes o dones republicans; i alguns fins i tot es casaven, tenien fills i es quedaven a viure a Catalunya.
Celebracions recents en reconeixement del brigadistes.
A Barcelona, el 10 de novembre de 1996 va haver una celebració en reconeixement dels brigadistes per la pau i la llibertat, en la qual els hi van donar plena ciutadania espanyola si la volien.
A Barcelona, el 3 de febrer del 2001 va haver una altra celebració de pau i llibertat per als brigadistes.