Unitats 5 i 6

Els éssers vius són sistemes oberts, és a dir que incorporen de l'exterior una part que no tenen.

La matèria viva es pot organitzar a nivell molecular en bioelements i biomolècules.

Bioelements:

Precursors: CO2 , H2O, N2

Intermediaris: Cetoàcids

Monòmers essencials: Polisacàrids, lípids i proteïnes. Àcids nucleics.

A nivell cel·lular s'organitza en procariotes (senzills) i eucariotes.

A nivell d'organismes es poden estudiar per regnes o anatòmicament (unicel·lulars i pluricel·lulars)

El següent nivell és el de població. Una població és un conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en un lloc.

Finalment hi ha el nivell d'ecosistema que es divideix en biòtop (lloc) i biocenosi (comunitat d'éssers vius).

Els bioelements són els elements químics que composen la matèria.

Plàstics

a)Essencials

-Carboni

-Hidrogen

-Oxigen

-Nitrogen

Són lleugers. Abundants en la hidrosfera, atmorfera i escorça

Formen enllaços covalents

C i N es combinen amb O i H per donar reaccions red-ox

b)-Sofre

Sodi

Potassi Constitueixen un 99% de la matèria viva i són

Calci els components essencials de la matèria orgànica

Magnesi (processos immediats).

Clor

Fòsfor

Oligoelements: Elements químics que els éssers vius necessiten en poca quantitat

-Coure: Forma part de l'hemoglobina (pigment sang artròpodes i mol·luscs)

-Crom

-Ferro: Hemoglobina Transporta O2 Forma part de citocroms (molècules que intervenen en reaccions occidatives).

-Iode

-Menganès

-Molibdè

-Níquel

-Sel·leni

-Silici

-Zinc

-Vanadi

-Magnesi: Molt important com a catalitzador perquè forma part de molts enzims.

La unitat d'orígen de qualsevol ésser viu és la cèl·lula. La tª cel·lular demostra que una cèl·lula sempre prové d'una altra.

Característiques dels bioelements essencials:

1.Carboni:

-Constitueix el 50% del pes sec de la matèria viva

-És poc abundant a l'univers, xo amb unes característiques qmqs q fan possible q s kmbini x formar compostos

-És un no metall.Té un nombre atòmic baix

-Tetravalent (pot establir 4 enllaços covalents)

-Té gran facilitat per establir enllaços compartint parells d'e amb altres carbonis.

2.Hidrogen

-És un element bàsic que forma compostos amb la majoria de les molècules orgàniques i de la biomolècula més abundant de la matèria viva (H2O).

-Amb àtoms d'elements enlectronegatius forma ponts d'hidrògen (enllaç dèbil).

-És l'element reductor (perd e - ) fonamental en les reaccions biològiques

3.Oxigen

-És el component de moltes molècules orgàniques biològiques.

-Forma part de la molècula + abundant (H2O).

-Intervé en les reaccions d'occidació que proporcionen energia als aerobis. És el darrer acceptor d'e - de la cadena metabòlica.

4.Nitrogen

-És el principal component dels aminoàcids i de les bases nitrogenades que unint-se formen els àcids nucleics (ADN ARN).

Els processos immediats es divideixen en dos grans grups

-P.I. Inorgànics : H2O i Sals minerals

-P.I. Orgànics: Glúcids, Lípids, Proteïnes, Àcids nucleics

-Són complexes i grans

-De pes molecular elevat

-Formen cadenes de polímers

Sals minerals: Són sals que contenen poc carboni (excepte CO2) formades per un petit nombre d'àtoms en la seva molècula. Molts elements entren a l'organisme combinant-se entre sí per formar sals, i d'aquesta manera passar més fàcilment les membranes cel·lulars. D'altres vegades fan funcions específiques com a compostos. Tenen funció de sostendre (CaCO2)

El PO43- (fosfat) realitza:

-Forma part de molècules grans com els fosfolípids i els àcids nucleics.

-Forma part de l'esquelet dels vertebrats juntament amb el calci formant hidroxiapatita [Ca (PO43-)]2 Ca (OH)2

-Participa en enllaços d'alta energia

-Actua com a tampó.

El PH i els éssers vius

El PH és el potencial d'hidrògen i mesura la concentració de protons

-àcid/base: Un àcid són substàncies que en dissolució aquosa donen protons H+ Ex.: Olor o sabor del vinagre

Sörensen al 1909 va utilitzar el PH per valorar qualitativament i de forma numèrica el grau d'acidesa o de basicitat d'una dio.Com que utilitza nombres molt llargs i petits s'expressa en logaritmes PH= log 1/[H+]= -log [H+] log10=1

Podem definir el PH com a logaritme decimal canviat de signe de la concentració molar de ions d'hidrògen i l'escala varia entre 0 i 14.

Es pot determinar utilitzant colorants indicadors que poden ser tornasol o fenoftaleina que són els que impregnen el paper indicador (qualitatiu) o amb phímetres, que són aparells que donen mesures exactes (quantitatiu)

Sistema tampó

Un sistema amortidor o tampó seria aquell format per un àcid dèbil i una sal del mateix àcid

P.I. Inorgànics

-Clorur de sodi (NaCl): És la molècula inorgànica que :

1-.Intervé disassociant-se en la transmissió dels impulsos nerviosos en els vertebrats, ja que el sodi és molt important en aquesta transmissió.

2-. És important en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids dels organismes en la concentració total.

-Diòxid de silici (SiO2)

1-. Té importància estructural en alguns organismes com les diatomees on forma la coverta de la capsa on s'emmagatzema l'alga i igualment en els sílicoflagel·lats. Als vegetals com els esquisets (cues de caball) o algunes gramínees es nota al tacte una sensació rasposa deguda a aquest.

-Carbonat de calci (CaCO3)

1-.Forma part de l'esquelet i l'exoesquelet d'organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Unicel·lulars Foramífers

Algues coccolitoforals (plàncton)

Formen roques calcàries

Pluricel·lulars:

-Animals

Crustacis (epidermis de quitina +- calcificada)

Mol·luscs (closca de CaCO3 cristalitzat)

Cridaris (coralls: colònies arbustives en l'aspecte)

Rèptils i aus (covertura dels ous)

-Vegetals

àcid fosfòric: algues coral·lines

Estats de les sals

Es troben en estat sòlid formant closques, indoesquelets i exoesquelets. Les podem trobar en dio aquosa formant part de líquids tan en medi intern com extern. Les podem trobar en forma de ions.Les podem trobar combinades (com l'àcid fosfòric que forma part de fosfolípids, àcids nucleics i ADP/ATP)

Funcions de les sals

1.Estructural: ossos, dents, closques, exoesquelets, endoesquelets..

2.Amortidores de l'acidesa (sistemes tampó)

3.Mantenen la salinitat del medi intern i això dona equilibri cel·lular

4.Són estabilitzadores de dions col·loidals impedint la gelificació o solubilitzant altres substàncies

5.Regulen els processos osmòtics (- + )

C2

C1=C2 equilibri

C1>C2 turgència

C1<C2 plasmòlisi

6.Funcions específiques

-Excitabilitat nerviosa

-La concentració de Na+/K+ i Ca2+/Mg2+ per separat paralitzen el cor

-Fe2+per sintetitzar hb i Mg2+ x la Chla.

L'aigua, l'essència de la vida

Característiques:

1.Molt abundant en els organismes, la que la majoria de les reaccions es desenvolupen en un medi aquós. En major o menor quantitat tots en necessiten

2.Abunda a la Terra i les seves propietats só poc corrents

3.Les reaccions físico-químiques de l'aigua són regulades per lleis físico-quimiques de les dissolucions aquoses. A les plantes s'absorveix per les arrels i es perd per transpiració a través de les fulles.

Els animals beuen H2O en els aliments i la perden per les llàgrimes, suor, orina, expiració. Es renova contínuament en el cicle de l'aigua

4.Intervé en el metabolisme dels éssers vius de manera activa. En les plantes, per exemple, dins el procés de fotosíntesi, té lloc la fotòlisi de l'aigua, que allivera electrons. També intervé en la síntesi de proteïnes. Es forma també en els processos metabòlics cel·lulars

5.La majoria de compostos semblants (SH2,NH3, CH4), tenen unes característiques molt diferents.

On es troba?

1.Dins la cèl·lula:

-Intracel·lular (citosol i orgànuls)

-Intersticial (entre espais, intermembranes i poros de la paret vegetal)

-Circulant

-Intercel·lular

2.Combinada amb biomolècules orgàniques o metabòliques

Estructura de la molècula

La seva fórmula, H2O vol dir que està formada per 2 H i un O units per enllaç covalent.

El nucli d'oxigen atrau els electrons amb + força q l'H, per tant es forma un dipol amb certa càrrega negativa parcial cap a un extrem i positiva a l'altre. En conjunt la molècula és neutra

Propietats

1.Calor d'evaporació elevada (xq estableix ponts d'hidrogen)

2.Calor específica elevada (inèrcia tèrmica) cosa que vol dir que cal donar-li molta calor per a escalfar-la i emmagatzema molta energia en escalfar-se.

3.Tensió superficial elevada xq es formen ponts d'hidrogen.

4.És un bon dissolvent de sals minerals xq forma ponts d'H amb qualsevol molècula polar.

5.Ionització de l'aigua: Conté una lleugera tendència a ionitzar-se degut a la petita massa de l'àtom d'H i degut al fet que l'únic electró es troba retingut a la molècula per l'O. Com a consequència pot abandonar l'àtom d'O al que estava unit covalentment i convinar-se amb una molècula d'H2O contínua en formació d'un hidròni i un hidroxil.

6.Producte iònic de l'aigua és la reacció reversible per la qual podem escriure

K'eq= [H+] [OH-]/ [H2O] On k'eq= constant d'equilibri. Concentració aigua= 55'5 molar.

La congelació de l'aigua

Canvia la densitat xq hi ha un augment de volum, cosa que fa q suri x sobre l'aigua líquida

Estat físico-químic de la matèria viva

Les biomolècules es troben dispersades en H2O

Sòlid : sals minerals, cel·lulosa, lignina, colàgen, ceratina

Gasós: oxigen (prové de la fotosíntesi i es gasta en la respiració)

CO2 (prové de la respiració i ferminacions)

En cefalòpads o peixos formen vesícules que ajuden a flotar

Líquids Plasma intersticial en sang i citosol en cèl·lules

(Forma dions aquoses).

Si el diàmetre de les partícules de la fase dispersa <1nm (10-9m) es formen dissolucions veritables, però si és major es formen col·loides

Dispersions col·loidals

Molts líquids orgànics estan formats per una fase dispersadora i una fase dispersa que és el solut. Són estables i no+ els podem obtenir per ultracentrifugació.

Classificació:

1.Segons el diàmetre del solut

macromolècules PM>10000

Micel·lars (agrupacions de molècules de petit diàmetre que formen micel·les)

2.Segons l'estat físic

a)suspensions (solut sòlid)

b)emulsions (solut líquid no miscible en H2O)

3.Segons l'afinitat

Liòfils

Liòfobs

Si la fase dispersadora és aigua

Hidròfils

Hidròfobs

Es presenten en dos estats diferents

1.Sol Fluïd (fase dispersadora abundant)

Líquid

2.Gel -semisòlids - gelatinosos

Propietats de les dispersions

1.Viscositat: És la resistència que presenta una dispersió al desplaçament relatiu de les molècules

2.Adsorció: Les partícules d'un fluïd es fixen a la superfície d'una partícula col·loidal

3.Moviment brawnià: Moviment caòtic de les partícules col·loidals en fase dispersadora que xoquen entre sí

4.Diàlisi: Dispersió en la que ens permet separar les partícules col·loidals de les no col·loidals a través d'una membrana semipermeable.

5.Osmosi: És un fenòmen durant el qual el dissolvent passa de la dio més diluïda a la més concentrada

6.Difusió: Procés que permet la barreja homogènia de les dues fases entre dos fluïds o entre un fluïd i un sòlid. La difusió és deguda al moviment continu de les partícules del fluïd, una part del transport a través de les memblanes cel·lulars per difusió simple.

7.Dissolucions vertaderes: Són dispersions aquoses on el solut té partícules de diàmetre < 1nm. S'uneixen per enllaços covalents, iònics, ponts d'H..

Enllaços moleculars

1.Pont d'hidrogen: Dos àtoms electronegatius i petits es mantenen units mitjançant un àtom d'H, que a la vegada està unit covalentment a un dels àtoms i és atret per l'altre

2.Forces de Van der Waals: És una atracció molecular dins d'una distància òptima (unitat de Waals -UDW-). Si se supera aqta força es produeix una repulsió

3.Interacció hidrofòbica: És una agragació molecular que rebutja l'aigua

Tipus de reaccions biològiques

1.Reaccions de síntesi: El producte de la reacció és més complex que els substrats

2.Analítiques: El producte són molècules més senzilles que els substrats

3.Metabolits: Són substàncies que intervenen en una reacció metabòlica i les que en resulten s'anomenen productes finals

4.Reaccions d'occidació/reducció: L'àtom que perd electrons s'anomena agent reductor i el que els capta agent oxidant. En condicions normals no existeixen electrons lliures, per tant sempre van per parelles.

5.Reaccions de condensació: Es porten a terme amb la unió de dos o més metabolits i en la formació de molècules més complexes alliverant-ne un per cada enllaç químic d'una molècula d'H2O

6.Reaccions d'hidròlisi: Són les inverses a les de condensació. Un producte agada H2O i es trenca formant dues substàncies

7.Reaccions de polimerització: consisteixen en la fusió de monòmers per donar polímers. Hi ha polipèctics que s'ajunten a altres grups prostètics

8.Reaccions d'esterificació: La formació d'un ester entre un grup carboxil i un alcohol forma un greix

9.Reaccions d'isomerització: Són reaccions d'ordenació interna dels àtoms d'una molècula que donen lloc a un isòmer (substància que té la mateixa fórmula empírica xq d naturalesa i propietats diferents)

10.Reaccions de transferència de grups: en aqta transferència la reacció és molt senzilla. Un grup passa d'un a l'altre

11.Reaccions de fosforilació: és una mateixa cosa que la anterior però incorpora un grup fosfat

Unitat 6: Els glúcids i els lípids

Els glúcids són compostos orgànics primaris. Estan constituïts per C, H i O i a vegades tambés N, S i P.

El nom prové de glykýs que vol dir dolç en grec.També s'anomenen hidrats de carboni, concepte erroni xq no són aigua+C

Químicament són polihidroxialdehisd o polihidrocetones, és a dir polialcohols en els quals un dels grups hidroxil ha estat substituït per un grup aldehid o cetona.

La classificació

Monosacàrids: Són els glúcids més senzills. La seva fórmula és (CH2O)n i n ha d'estar entre 3 i 8

Característiques

-Sòlids

-Dolços

-Blancs

-Solubles en H2O

-Reductors (cedeixen e - )

S'anomenen tenint en compte :

El nombre de carbonis afegint al final -osa

Si el grup que substitueix l'alcohol és un alcehid (aldoses) o una cetona (cetoses)

Activitat òptica

Degut al C asimètric els monosacàrids desvien el pla de vibració de la llum polaritzada que els travessa.Si el desvien a la dreta són Dextrogires, si és a l'esquerra són Levogires. Sempre es pren com a referent el C asimètric més allunyat del grup reductor.

La glucèmia en sang no pot variar de l'1/1000.

La glucosa s'obté per hidròlisi del midó

Quan fem l'estructura cíclica el C anomeri (1) és assimètric i això dona lloc a dues estructures diferents  i . Sent  quan l'OH queda per sota el pla de l'anell i viceversa.

Substàncies derivades dels monosacàrids

S'originen per red, ox i per add de grups de monosacàrids

Els més interessants són:

Glucoalcohols (Addició de grups OH) -Sorbitol, manitol, inositol

Glucoàcids (red/ox) -Urònic i vit.C

Aminoglúcids (Add amino) -D-glucosina i D-galactosina

L'enllaç glucosídic

La unió d'oligo o polisacarids sempre es fa mitjançant aquest.

Reaccionen dos grups hidroxílics de dos monosacàrids o-glucosídics i s'assenyalen indicant el tipus d'isòmers que enllacen i els números d'àtoms de carboni portadors de grups hidroxílics que reaccionen. S'anomenen  o segons el primer monosacàrid sigui  o . Cal indicar entre parentesis quins C s'enllacen

2.- Disacàrids: Són oligosacàrids que es formen per la unió d'n monosacàrids. Si l'enllaç és entre el C anomèric (1) del primer monosacàrid i un C no anomèric del segon el disacàrid resultant conserva el poder reductor. La sacarosa està formada per una molècula de glucosa i una de fructosa. Per identificar la glucosa cal trencar l'enllaç amb HCl

Oligosacàrids a les membranes

Moltes de les membranes formades per dues capes proteíniques tenen oligosacàrids enganxats com a grups prostètics.

Els seus monòmers es poden combinar.

El seu paper en les membranes és d'identificadors o com a senals específiques d'unes cèl·lules determinades.

Les selectines són proteïnes que reconeixen els oligosacàrids.

La membrana dels limfòcits en aquests casos reconeix aquests oligosacàrids, se'ls enganxen i s'uneixen a una altra aconseguint la retenció de limfòcits a la zona inflamada

Els proteoglicans són proteïnes que van unides als oligosacàrids,que es formen a l'aparell de Golgi i són expulsats per constituir substàncies intersticials. D'altres romanen a la membrana i d'altres fan de capa defensora.

Els polisacàrids són glúcids d'elevat pes molecular que formen cadenes linials o cadenes ramificades.

Formats per monosacàrids units per enllaç glucosídic.

Propietats:

-Insolubles en aigua

-Formen col·loides

-No són dolços

-No són reductors

Funcions

1)Reserva energètica: S'emmagatzemen en el citoplasma. Els enllaços són -glucosídics (midó, glicògen i dextrans)

2)Estructural: (parets vegetals, teixits connectius, parets bacterianes.) Enllaços -glucosídica (cel·lulosa)

Classificació

a)homopolisacàrids: 1 sol grup de monosacàrids, tots ells de reserva

-Midó

-Glicògen

-Dextrans: Es troben en bacteris , llevats i fongs

Emmagatzemen glucosa en forma de grànuls al citoplasma. S'eviten així problemes d'osmosi.

b)Homopolisacàrids estructurals:

-Cel·lulosa

-Quitina

2.Heteropolisacàrids: monosacàrids variats

-Agar-agar (pasta de dents, cultius bacterians) S'extreu de Rodofits (algues vemelles).

-Gomes vegetals

-Mucopolisacàrids

3.Heteròsids

-Mureïna (estructural) parets bacterianes

El midó

-S'obté de llavors (blat, llegums) i també en estructures subterrànies dels vegetals (arrels, tubercles)

-És el principal glúcid de reserva vegetal

-És un polímer de D-glucopiranosa

-El midó primari es forma als cloroplastos per fotosóntesi i després s'emmagatzema als amiloplastos.

-Està format per dos polímers de la glucosa

*amilosa: cadenes helocoidals de glucosa  (14) .És una fracció solubles en H2O calenta i reacciona amb lugol amb una coloració blau fosca

*amilopectina: cadenes helicoidals amb ramificacions. Insolubles en H2O i amb lugol donen una coloració violeta molt fosca

Propietats

-Insoluble en H2O freda entre 60º i 80º l'aigua origina engrut

-És abundant en llavors

-Industrialment s'utilitza per extreure glucosa i dextrines. Té aplicacions en tèxtil, drogueria, alimetació...

Glicògen: És el glúcid de reserva en animals i fongs. En tenim de reserva en els teixits musculars i el 10% del pes del fetge ho és

-Actua d'esmorteidor en la glucèmia

-S'acumula en petits grànuls al citoplasma de la cèl·lula, que fa de reserva. En condicions d'estrés es cristalitza (agulletes)

L'estructura: Són cadenes hemicoidals  (14) amb alguna ramificació  (16). Per hidròlisi dóna glucosa o maltosa

Dextrans, mannans, fructans

Són polisacàrids de reserva.

Els dextrans quan s'hidrolitzen formen manoses i polisacàrids de glucosa.

Els fructans són polímers de fructosa (presents en molts vegetals)

Els xilans fusta

Els arabinans goma aràbiga

Homopolisacàrids estructurals

Són la cel·lulosa i la quitina. Unions de monosacàrids de tipus .

La cel·lulosa té funcions estructurals. El 50% de la fusta ho és així com el 100% del cotó. És un polímer de D-glucopiranosa  (14) sense ramificacions. Dóna cadenes rectilínies perquè les glucoses s'enllacen l'una del dret i l'altra del reves amb 180º. Es reuneixen en feixos. Les fibres de cel·lulosa tenen milions de cadenes. L'enllaç  (14) no és atacable pels enzims reductius de molts animals.Els remugants si q els poden trencar així com els xilòfags i fitòfags.A la indústria s'utilitza per a la obtenció de paper. Les hemicel·luloses s'utilitzen com a covertes

La quitina Present en exoesquelets d'artòpodes i crustacis. N-acetil D-glucosamida (14)

Amb estructura semblant a la cel·lulosa

Heteropolisacàrids

Formats per diferents polisacàrids inclouen mucosacàrida i mucopolisacàrids

Mucopolisacàrids: Són gelatinosos. El principal és l'àcid hiaurònic que es troba a l'humor vitri i en líquids d'articulacions.

Condroïtina: La trobem en cartílags, ossos i teixits connectius. La pectina és un additiu gelificant d'algunes fruites

Heparina: És un anticoagulant

Agar-agar: És L i D-galactosa. Es troba en algues. S'utilitza en cultius bacterians, en dietètica..

Goma aràbiga: són gomes vegetals.

Heteròxids són polímers que per hidròlisi donen:

Monosacàrids

Aglicans (substàncies no glúcides)

Glucolípids: És un greix. Porta algun monosacàrid però no és una substància glucídica

Glicopròtics: Ex.: Immunoglobulines i hormones

Peptidoglicans: Parets de bacteris i algues. Són polímers d'aminoglúcids N-acetil i D-glucosamina + N-acetil-murànica. Formen la mureïna de les parets bacterianes.

Els lípids són un grup heterogeni de molècules orgàniques (greixos) i els seus derivats. Són estructures hidrocarbonades sense polaritat. Estan formades per H, C i O i moltes vegades per P, N i S. En la seva molècula hi soles haver àcids grassos. Hi ha 70 àcids grassos diferents.

Els lípids es caracteritzen per les seves propietats físiques

Són impermeabilitzants de superfícies

Estan a les membranes cel·lulars per separar

N'hi ha que emmagatzemen combustibles

Tots són més o menys untuosos al tacte

Tenen una densitat inferior a 1g/cc, és a dir que suren

Són insolubles en H2O

Són solubles en dissolvents orgànics (xilol, èter, cloroform, benzè..)

Funcions

Font d'energia

Font de reserva

Aïllants tèrmics

Components estructurals de les membranes (fosfolípids)

Funció reguladora energètica (s'acumulen en el teixit adipós i quan es trenquen generen 9'8Kcal/g)

Protegeixen i donen consistència als fruïts (vitamines liposolubles i hormones).

En homeoterms el teixit adipós és aïllant tèrmic

Classificació

Lípids simples

Lipoides

saponificables: Per hidròlisi s'originen sabons

-Fosfoglicèrids

-Esfingolípids

-Glucolípids

-Ceres

insaponificables

-Esteroides

-Terpens

-Prostaglandines

Àcids grassos són components essencials de l'estructura de tots els lípids saponificables. Es troben lliures només en molt petites quantitats. Són elements de trancisció de reaccions de síntesi i d'hidròlisi. Són components fonamentals dels lípids. Són àcids orgànics de cadena hidrocarbonada oberta (alifàtics), cosa que significa q porten el grup hidroxil R-cooh. L'H d'aquest grup es pot dissociar actuant com a polar

Classificació

Saturats: Són substàncies sòlides i dures com el greix animal. Tenen enllaços covalents simples. Van units per àtoms d'H. Cal conèixer: Butíric (n=2), palmític (n=14) i esteàric (n=16)

Insaturats: Els greixos que porten aquests àcids són substàncies líquides volàtils i olioses. Són més abundants. Porten un o més enllaços dobles en les cadenes de C. Cal conèixer: Àcid oleic (1 molècula asimètrica) n=7.Porta un enllaç doble. La seva T de fusió és de 13'4ºC. El linoleic té 2 enllaços i la seva T de fusió és de -5ºC

Característiques: Són anfipàtics, és a dir que la molècula té un grup hidrofílic que es pos dissociar i un hidròfob a l'altre.Els grups carboxílics sempre qden kp a l'aigua.

Els mamífers sintetitzem uns àcids grassos: àcids grassos essencials que es diuen aixó xq són precursors de les hormones (prostaglandines)

Hi ha 3 q n sintetitzem

-Linoleic

-Linoleni

-Araquidònic

Industrialment s'obtenen sabons, cosmètics, alcohols grassos, emulsionants, lubrificants i additius alimentaris.

Lípids simples o triacilglicèrids són lípids que duen àcids grassos a la seva molècula i que s'uneixen a l'alcohol ester.

1

C1