Biología, Botánica, Genética y Zoología


Biología del comportament


1.Preparació del cultiu

  • Material: Un test amb quatre forats

Una vileda

Terra

Llavors

Comptagotes

Pinces

Espàtula

Vas de precipitats

  • Objectiu de la pràctica:

L'objectiu d'aquesta prova és aconseguir la germinació de la llavor.

  • Procediment:

Tallem en forma de rombe, amb una mida adequada per el forat del test, la vileda i els col·loquem en els forats ( que quedi mig rombe fora i mig rombe a dins ) . Omplim de terra fins tres quarts del test. I posem quatre llavors a cada forat. Posem més terra fins omplir-ho ( sense presionar ) i amb el comptagotes posem aigua fins que degoti pel rombe ( vileda ). Posem el cub a la safata amb el banc de llum ( amb la llum encesa dia i nit ), posats a set centímetres de la llum. També hem de mantenir les llavors ( i després les plantes amb aigua ). Amb el pot ple d'aigua i posem un paper i col·loquem cap per avall el pot; seguidament posem tres escuradents a sota del pot per tal de que la vileda que hi ha a sota estigui sempre humida.

  • Conclusions:

Les conclusió obtinguda d'aquesta prova és la següent: a partir d'aquesta preparació podem observar que al cap de poc temps aquest cultiu forma una planta.

2.Germinació de la llavor ( fins a la formació de cotiledons ).

  • Material: Pinces

Rodet

Paper

Tisores

  • Objectiu de la pràctica:

Mirar el desenvolupament de la planta des del dia que vam posar la llavor fins la seva germinació.

  • Procediment:

En aquesta pràctica bàsicament el que hem fet és analitzar els successos que han transcorregut des de que vam plantar les llavors.

  • Conclusions:

Hem fet germinar una planta de creixement ràpid i observem que s'ha format la ràdicula, lipocòtil i els cotiledons.

3.Creixement i desenvolupament

  • 3.1Estudi i control ( creixement i analització de la floració:

  • Material: Regle

Lupa

  • Objectiu de la pràcrica:

Mesurar el creixement de les plantes, la formació de fulles, fruits...

  • Procediment:

Mesurem cada dia, que anem al laboratori, les plantes i en fem la mitja. Observem el desenvolupament dels cotiledons, de les fulles, de les flors, i de els fruits després d'haver pol·linitzat les flors.

  • Conclusions i resultats:

- 23 de febrer del 2000: Les plantes mesuren una mitja de 3 cm, i hi han cotiledons.

- 28 de febrer del 2000: Les plantes mesuren 7'2 cm de mitja. Alguns cotiledons es posen de color groc, que això ens indica que cauran aviat. Han aparegut brots florals, que són unes boletes petitones situades a la part superior de la planta. Les fulles mesuren 0'8 cm de mitja

- 1 de març del 2000: Les plantes mesuren 8'3 cm de mitja, això ens indica que han crescut les plantes. S'han obert les flors, que són grogues amb quatre pètals i sis estams. Les fulles mesuren 1'5 cm. Els cotiledons són més engrogueits, a punt de caure. Hi han 2 plantes amb 2 fulles, 2 plantes amb 3 fulles i 2 plantes que han obert les flors.

- 6 de març del 2000: Les plantes mesuren una mitjana de 8'7. Han caigut dos cotiledons i queden tres plantes amb cotiledons. Totes les plantes amb flors estan obertes. El tamany de les fulles és de 1'9 cm.

- 8 de març del 2000: La mitjana de les plantes és de 8'75 cm i les fulles 2 cm. S'han caigut els cotiledons, dues fulles s'han posat grogues, els fruits s'han començat a desenvolupar i han caigut totes les flors.

- 14 de març del 2000: Les plantes ja no creixen, i sembla que es vaigin encongint. Les fulles s'han caigut. Els fruits estan poc desenvolupats, tenen un tamany molt petit.

- 21 de març del 2000: Com que les plantes no creixen hem fet un transplant, per veure si la planta que transplantem creix més que les altres.

- 28 de març del 2000: Les plantes s'estan pancit, i la planta transplantada s'ha mort. Totes les fulles s'han mort, tampoc hi ha cotiledons. Avui deixarem les plantes fora del banc de llum per tal de que s'assequin els fruits.

- 4 d'abril del 2000: Ja hem agafat les llavors, només n'hem obtingut 4 i una d'elles estava en mal estat. Com que les nostres plantes no han crescut gaire, volem observar si les llavors eren eficients, així doncs les hem plantat totes en un testet, amb el mateix procediment de la preparació del cultiu.

- 11 d'abril del 2000: Vam netejar el cultiu, amb aigua i sabó. Les llavors que varem plantar hi han nascut tres plantes, de les quatre llavors que vam plantar al tastet.

  • 3.2Pol·linització:

Material: Regle

Lupa

Abelles

Pal en forma de punxa

Objectiu: pol·linitzar la planta per tal d'obtenir-ne fruits.

  • Procediment:

Primer de tot mirem una flor de la planta amb la lupa i analitzem les seves parts. Després agafem un pal de fusta i li clavem una abella. L'abella la refreguem per les flors, impregnant-la de pol·len. Seguidament la refregarem per la part reproductora femenina de la planta, aconseguint pol·linitzar la planta, i així aconseguirem obtenir els fruits. Per tal d'observar el pol·len més detingudament observem l'abella inpregnada de pol·len en la lupa. També hem observat el pol·len al microscopi.

  • Conclusions:

Que les plantes es reprodueixen per tal de la subsistència de l'espècie.

4.Geotropisme

4.1Primera pràctica

  • Material: Placa de Petri

Pot

Vileda

Aigua i llavors

Pinces de la roba

  • Objectiu:

Demostrar el geotropisme negatiu de la tija i el geotropisme positiu de l'arrel.

  • Procediment:

S'omple un pot d'aigua. En una placa de petri s'introdueix una vileda tallada a mida ( aquesta s'ha d'humitejar ). Després es col·loquen unes tres o quatre llavors a la placa de petri. Seguidament es col·loquen unes pinces de la roba en el pot que conté aigua. S'hi col·loca darrere la placa de petri verticalment. La placa de petri ha d'estar una mica submergida sota l'aigua.

  • Conclusions:

La tija ha crescut cap amunt, ja que presenta un geotropisme negatiu, creix contra la gravetat. I en canvi l'arrel ha crescut cap avall ja que presenta un geotropisme positiu, creix en el sentit de la gravetat.

4.2.Segona pràctica

  • Material: Rodet

Paper

Cotiledons i aigua

Tisores

Pinces

  • Objectiu de la pràctica:

Observar i demostrar el geotropisme negatiu de la tija, ja que creix en el sentit contari a la gravetat.

  • Procediment:

Tallem el paper amb forma de rectangle per tal de que quedi recobrint els costats del rodet. Després humitegem el paper amb aigua. Seguidament tallem amb les tisores dos cotiledons, deixant una mica de trosset que no és fulla, de les plantes que tenim. Seguidament enganxem els dos cotiledons un a cada costat del rodet amb les pinces, presionant suaument els cotiledons a les parets del rodet, i com que el paper està humit es quedaran fixats a ella.

  • Conclusions:

El resultat ha sigut el que ens esperavem, el tros que no ers cotiledon a crescut cap amunt. Així doncs queda demostrat que la tija té un geotropisme negatiu.

5.Fototropisme

  • Material:

Pinces

Rodet

Vileda

Tisores

Paper de Celofan

Llavors

Pega

  • Objectiu de la pràctica:

Demostra el fototropisme positiu de la tija i observar a quin tipus de radiació ( vermell o blau o verd ) s'estimula més la planta.

  • Procediment:

Agafem el rodet i hi fem tres forats. Tallem la vileda amb la forma de la base del rodet on ho introduim posteriorment. Després tallem tres trossets de paper de celofan a mida dels forats ( un de color vermell, un blau i l'altre verd ). Llavors n'enganxem un a cada forat amb la pega. Posem tres llavors al mig de l'interior del rodet i per últim ho tapem.

  • Conclusions:

Les plantes han crescut. La llum que les estimula més és la llum blava i la verda, però el blau amb més intensitat. En canvi la llum vermella no les estimula.

6.Fotomorfogènesi

  • Material: 5 rodets

Vileda

Llavors

  • Objectiu de la pràctica:

Observar que la llum és un factor determinant pel creixement de la planta.

  • Procediment:

Agafem els cinc rodets i els hi fem uns forats, el primer molt gran, després més petit, i fins que l'últim no tingui forat, d'aquesta manera cadascun dels rodets té un forat de diferent tamany. Després a cada rodet posem un tros de vileda, tallada a la mida de la base del rodet, humida. Aquesta la introduim al rodet i seguidament i col·loquem una llavor a cada rodet.

  • Conclusions:

Observem que el rodet que penetra més llum la planta creix amb més facilitat que la que no té llum, ja que no creix.

ÍNDEX

Preparació del cultiu.......................................................... pàg 1-2

Germinació del la llavor..................................................... pàg 3

Creixement i desenvolupament........................................ pàg 4-6

Geotropisme..................................................................... pàg 6-8

Fototropisme...................................................................... pàg 9-10

Fotomorfogènesi................................................................ pàg 11-12

Valoració personal............................................................. pàg 13

BIOLOGIA DEL COMPORTAMENT -




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar