BICICLETA TOT TERRENY (BTT)

Què es el btt?

El btt (bicicleta tot terreny) és un esport bastant conegut arreu del món, és un esport que es fa per muntanya o per desnivells del terreny.

Història

Fa molt de temps l'any 1930 als EUA, que llavors estava a punt d'entrar en guerra, es va inventar la llanta ampla per a les bicicletes (26 X 2.125 polzades) i això va comportar moltes possibilitats d'utilitzar la bicicleta tot terreny.

Però va ser fins a principis de la dècada dels 70 va ser quan va iniciar la moda d'utilitzar la bicicleta en camins de terra. Van sorgir llavors diversos grups de ciclistes que practicaven aquest nou esport.

Cap a mitjans de la dècada dels setanta, justament quan naixien les primeres BMX (bicicletes per adolescents, ideades per practicar el cross), alguns aficionats van crear competicions en descens, sobre tot al comtat de Marin, al nord de San Francisco.

Ja modelada la bicicleta de muntanya com avui en dia la coneixem els precursors van fundar les seves pròpies marques que van ser venudes al cap d'una dècada.

A partir de 1985 el 60% de les bicicletes venudes en el món són dins d'aquesta modalitat i de totes les bicicletes de muntanya adquirides, només la meitat arriben a rodar en camins o senderes de terra, segons dicta la estadística.

Quant als materials utilitzats en la fabricació els podem comentar que l'acer va prevaler amb bicicletes amb pes per dalt dels 15 Kg i va ser fins al 1986 que els primers quadres d'alumini van ser apareixent amb la marca Gary Fisher i d'aquí la seva popularitat va créixer per cost i lleuger guanyant el mercat. Més endavant va aparèixer l'any de 1991 bicicletes amb quadres fets de titani marca Yeti que és un material utilitzat per l'aeronàutica però el seu preu fins avui en dia aquesta pels núvols però sense la menor dubte aquest és el material més resistent i lleuger per a la Bicicleta de Muntanya.

Poques vegades s'ha vist que un producte evolucioni tan ràpid des de la seva creació com la Bicicleta de Muntanya que en només 20 anys va guanyar popularitat mundial i es practica en més de 200 països.

El C.O.I. (comitè olímpic internacional) inclou aquesta espectacular modalitat esportiva en les olimpíades de Sydney 2000.

La paraula clau d'aquest esport és "mountain bike", que significa bicicleta de muntanya, i per a la qual utilitzen les abreviatures MB o MTB ("mountain terrain bike": bicicleta per terrenys de muntanya). en realitat, es tracta d'una màquina molt més versàtil del que sembla suggerir el seu nom, ja que resulta adequada per pedalar per qualsevol terreny.

El MTB és una forma nova d'excursionisme que aconsegueix combinar, millor encara que la bicicleta tradicional, l'amor a la naturalesa i l'afició a l'esport, al ciclisme ia l'aventura

Cada vegada són més les persones que, per les més diverses raons, es van aproximant a la MTB: algunes, per utilitzar una nova forma de fer excursions enmig de la natura; altres, per poder seguir pujant per vessants abruptes sobre una màquina de dues rodes, quan moltes zones de muntanya han quedat vedades per a les motocicletes.

Evolució de la bicicleta.

MODALITATS DE BICICLETA DE MUNTANYA

Bicicleta tot terreny hilldown (descensos), és una modalitat en la qual els esportistes baixen per camins

molt inclinats o pistes d'esquí sense neu.

·

La modalitat de descens és anar contra el rellotge, la distància depèn del pendent. 500 metres de pendent

es fan en qüestió de segons.

És una de les diferents modalitats del bicicleta de muntanya (mtb) o bicicleta de muntanya. Aquesta modalitat és

considerada de risc i és practicada en la naturalesa. El recorregut ha de presentar diferents sectors com:

- Pistes estretes i amples.

- Camins forestals.

- Pistes campestres.

- Zones de bosc.

- Zones pedregoses.

- Altres ...

(Zones d'asfalt fins a un 3%, encara que de vegades pot haver més)

Els descensos han de tenir tot tipus de trams, més o menys ràpids i tècnics. Aquests hauran de tenir Bicicleta tot terreny hilldown (descensos), és una modalitat en la qual els esportistes baixen per camins
molt inclinats o pistes d'esquí sense neu.
·
La modalitat de descens és anar contra el rellotge, la distànciadepèn del pendent. 500 metres de pendent
es fan en qüestió de segons.
És una de les diferents modalitats del bicicleta de muntanya (mtb) o bicicleta de muntanya. Aquesta modalitat és
considerada de risc i és practicada en la naturalesa. El recorregutha de presentar diferents sectors com:

- Pistes estretes i amples.
- Camins forestals.
- Pistes campestres.
- Zones de bosc.
- Zones pedregoses.
- Altres ...
(Zones d'asfalt fins a un 3%, encara que de vegades pot haver més)

Possiblement és la modalitat de ciclisme més perillosa, ja que les grans velocitats que s'assoleixen (fins a 100 km / h) són massa per a un ferm (sòl) en mal estat ple de pedres, sots, corbes tancades, fang ... Per això qui practica aquest esport ha de fer amb les proteccions adequades (colzeres, genolleres, peto protector, casc, ulleres, botes especials ...) i les bicicletes utilitzades tenen suspensions davanteres, posteriors i centrals, quadres de barres d'alumini de gran gruix, pneumàtics anti punxades, frens molt potents. L'especialista de hilldown o descens és un boig de la velocitat i el risc i sovint són pilots de moto-cross retirats. Per arribar a la sortida de la prova, que es troba en el més alt del recorregut es utilitzen tele-cadires o en alguns casos, si hi ha un bon accés, vehicles tot-terreny. El recorregut és cronometrat (no surten tots els esportistes a la vegada) per evitar caigudes en les corbes. I evitar que els esportistes es destorbin entre ells.

Trial-Sense:

És la modalitat que més practica exigeix ​​i consisteix a fer equilibris, piruetes, salts i acrobàcies amb bicicletes especials per a això. Té el seu origen en el trial amb moto (per aquest motiu es digui trial-sense-motor-) i per la seva pràctica s'utilitzen circuits de trial Indoor compostos per nombrosos obstacles com grans esglaons, bidons, cotxes, paquets de palla, etc ... La pràctica d'aquest esport és una exhibició de destresa i equilibri sobre rodes. El preu d'una bicicleta de trial-sense és molt elevat (uns $ 500.000) però té l'avantatge que un cop comprat no té pràcticament despeses de manteniment excepte algun pneumàtic eventual i alguna sabata de fre. Els esportistes que practiquen el trial-sense van bé protegits contra les caigudes amb casc, colzeres, genolleres ... Un inconvenient per a la pràctica del trial-sense és que una bicicleta de trial-sense és única i exclusivament per trial-sense, ja que els seus curts desenvolupaments no permeten que sigui utilitzada per a l'ús diari (per recórrer poca distància es necessiten moltes pedalades i s'avança molt lentament) Les competicions de trial-sense serveixen per amenitzar molts esdeveniments tant culturals com socials com esportius creant un moment de diversió entre els espectadors.

Bicicleta tot terreny cross-country, és una modalitat que es realitza en un circuit que pot tenir diversos quilòmetres de llarg al que s'han de donar una o diverses voltes. Els ciclistes usen proteccions però més lleugeres i escasses que en l'hill-down, ja que les velocitats que s'assoleixen són menors perquè aquests circuits compten amb petites pujades i petites baixades, molts revolts i moltes irregularitats del terreny i el més important és saber mantenir l'equilibri en la bicicleta en pendents ascendents d'un 25% o en un fangar i tenir força per sortir d'aquests problemes, que encara que fan mossa en el ritme de pedaleig dels ciclistes, donen un toc divertit i emocionant a les proves. En el Cross - country segons el reglament de l'UCI, no es mesura la distància sinó el temps. Per als homes s'aconsella un termini de dos a dues hores i mitja. Si el terreny és abrupte, la distància és més curta que si es tractés d'un lloc més pla. En el cas de les dones, el temps és una i mitja a dues hores. Per normes de seguretat es recomana als corredors portar les següents proteccions:

- Casc integral

- Protecció per a cuixes.

- Protecció per tèbies.

- Protecció per a colzes, genolls, espatlles (amb materials rígids)

- Pantalons i mallot llarg.

- Guants llargs.

L'evolució dels descensos com la de les bicicletes a sofert un canvi considerable en els últims anys: Els descensos que estem veient avui en dia, requereixen molt més que la capacitat de pedalar dura i ràpidament (com els descensos de fa quatre o cinc anys). Habilitats tècniques, fitness anaeròbic, resistència, força muscular (tant al tren superior com en l'inferior), són els requisits que el davallador necessita per mantenir-se en l'elit (a més dels aspectes psicològics, material disponible,

La preparació d'un d'aquests esportistes es basa en gimnàs, gimnàs i gimnàs per enfortir braços i glutis per manejar la bicicleta i arrossegar-la fins on un vol. És aconsellable la gimnàstica rítmica per millorar la coordinació i l'equitació per millorar l'equilibri però l'única forma de millorar és sobre de la bicicleta tractant de millorar el que saps fer i d'aprendre el que queda fora del teu abast. és important no desanimar per les caigudes i tenir en compte que una caiguda en mala posició pot produir una greu lesió a les extremitats.