Treball sobre el Beisbol

Índex

1. Introducció

2. Història

2.1. Orígens

2.2. El New York Game

2.3. Beisbol professional

2.4. Creixement i prosperitat

2.5. Les lligues negres

2.6. Expansió de la Lliga

3. Evolució del beisbol a Catalunya

4. Camp de Joc

5. Normes bàsiques

6. Jugadors

7. Material

8. Conclusions

9. Bibliografia

Introducció

El beisbol és esport competitiu d'habilitat que es juga amb una bola dura i un bat entre dos equips de nou jugadors cadascun. Es considera l'esport nacional d'Estats Units, a causa de la seva forta tradició i gran popularitat; també es juga en moltes parts del món per persones de totes les edats.

El beisbol és un dels esports més antics i populars. El joc, tal com se li coneix avui, es va desenvolupar entre nens i jugadors aficionats a principis de 1800. El beisbol professional a Estats Units atreu cada any a milions d'espectadors als estadis i entreté a molts més milions a través de la ràdio i la televisió.

Història

Encara que està clar que el beisbol modern es va desenvolupar a Amèrica del Nord, l'origen exacte del joc és difícil de determinar. La majoria dels estudiosos creuen que el beisbol va evolucionar des d'una varietat de jocs similars. Una llegenda popular reclama que Abner Doubleday, que va arribar a ser oficial de l'Exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil nord-americana (1861-1865), va inventar el beisbol en Cooperstown (Nova York) en 1839. Encara que no existeix molt suport per a aquesta història, el Saló de la Fama i Museu Nacional de Beisbol es troba situat en aquesta ciutat.

Orígens

Existeixen evidències que s'han practicat jocs amb un pal i una bola des dels primers dies de la civilització. Cultures antigues a Pèrsia, Egipte i Grècia van practicar jocs amb estic i bola per divertir-se i com a part de certes cerimònies. Jocs d'aquest tipus es van estendre durant l'edat mitjana per tota Europa i es van fer populars en formes variades. Els europeus van introduir jocs similars en les seves colònies d'Amèrica cap a 1600. No obstant això, van ser considerats com a jocs infantils fins a 1700.

El beisbolista nord-americà Ty Cobb va ser un dels més grans jugadors de la història d'aquest esport. Durant la seva dilatada carrera va establir nombrosos rècords.

Al començament de 1800, diversos jocs d'estic i bola es van fer populars a Amèrica del Nord, la majoria originaris de Gran Bretanya. Molta gent en ciutats del nord-oest com Boston, Nova York i Filadèlfia van jugar al críquet. No obstant això, un joc anglès anomenat rounders, que es jugava normalment en zones rurals i comunitats urbanes per tot Amèrica del Nord, s'assemblava més al beisbol modern.

En el rounders un batedor copejava una bola i corria al voltant d'unes bases i només era eliminat atrapant la bola en l'aire o en alguns casos després d'un pot. El rounders també establia la pràctica del plugging, on els fildeadors eliminaven als corredors llançant-los la bola mentre corrien entre les bases. Les regles del rounders variaven àmpliament de lloc en lloc i la gent usava diversos noms per descriure-ho, com town ball, one o'cat i, finalment, beisbol.

El New York Game

El primer club organitzat de beisbol va ser format el 1842 per un grup de joves a la ciutat de Nova York, encapçalat per Alexander Cartwright, que va cridar al seu club Knickerbocker Base Ball Club. Els Knickerbockers van desenvolupar un conjunt de vint regles, publicades per primera vegada el 1845, que es van convertir a la base del beisbol modern. El 19 de juny de 1846, els Knickerbockers van jugar el que està considerat com el primer partit oficial de beisbol modern en enfrontar-se a un altre equip organitzat de beisbol anomenat New York Club, en el que és ara Hoboken (New Jersey).

L'estil de joc dels Knickerbockers es va estendre ràpidament durant la dècada de 1850, es van fundar clubs de beisbol per tota la ciutat de Nova York adoptant-se noves regles. A la fi d'aquesta dècada, la popularitat del joc s'havia estès més enllà de la ciutat i va començar a conèixer-se com New York Game (Joc de Nova York).

El New York Game es va popularitzar durant la Guerra Civil, quan els milers de soldats de la Unió, que venien de la ciutat de Nova York, ho van practicar en els llocs per on viatjaven. En finalitzar la guerra el 1865, el joc s'havia convertit en la varietat més popular de beisbol en tot el país. Poc després, el nom de New York Game va desaparèixer i es va cridar simplement beisbol.

Beisbol professional

En créixer la popularitat del beisbol, molta gent va començar a veure els seus potencials beneficis econòmics. Durant la dècada de 1850 els propietaris de terrenys mantenien regularment estadis de beisbol per rendibilitzar els clubs. Els equips de beisbol es van acostumar a recol·lectar donacions entre els afeccionats per cobrir despeses. El primer estadi de beisbol completament tancat, el Union Grounds, a Brooklyn (Nova York), es va acabar el 1862. Aquest tipus d'estadi es va fer popular molt ràpid, ja que els amos podien vendre menjar i beguda als espectadors sense tenir la competència dels venedors del carrer.

El primer equip de beisbol professional, Cincinnati Xarxa Stockings, va començar a jugar el 1869. Aviat es van començar a formar clubs de beisbol professional en ciutats del nord-oest i mig oest d'Estats Units. El 1876, vuit clubs de beisbol van formar la National League i, el 1901, la American League va iniciar la seva primera temporada; va ser fundada per Ban Johnson, president de la Western League, una organització de lligues menors de gran èxit que ell va renombrar com American League el 1900. Posteriorment, la National League va acordar reconèixer a la American League i els campions de cada lliga es van enfrontar en les primeres World Sèries.

Creixement i prosperitat

El jugador dels New York Yankees George Herman Ruth, es va fer famós per la seva facilitat per aconseguir home runs. Va jugar en el lloc de pitcher en els Boston Xarxa Sox. Molts dels seus rècords van romandre imbatuts durant decennis. Ruth està considerat una de les figures més extraordinàries de la història del beisbol.

Les Grans Lligues de beisbol van gaudir d'una gran popularitat a principis de 1900.

L'assistència als partits va augmentar i les World Sèries van arribar a ser un dels esdeveniments anuals esportius més importants. El beisbol es va enfrontar amb el seu pitjor moment després de les World Sèries de 1919, en les quals els Cincinnati Reds van batre als Chicago White Sox; a l'any següent, set jugadors del Chicago van ser inhabilitats per a aquest esport per haver perdut intencionadament les sèries a canvi de suborns de apostadors professionals. Aquest escàndol va danyar seriosament la imatge pública del beisbol.

La reputació del beisbol es va recuperar sota el lideratge del seu nou comissari, un jutge federal anomenat Kenesaw Mountain Landis. Altres factors també van contribuir a renovar la popularitat del beisbol durant la dècada de 1920: noves regles i el desenvolupament d'una bola nova amb un centre de suro més viu van permetre que augmentés el nombre de home runs batuts. Babe Ruth, que va fitxar pels New York Yankees el 1920-. El seu estil va ser imitat per molts batedors i el beisbol va produir uns marcadors més engruixats i, per a molts afeccionats, es va convertir en un joc més emocionant.

El creixement del beisbol va continuar durant la dècada de 1930 quan es va fer freqüent la retransmissió radiofònica de partits. El primer partit nocturn de les Grans Lligues va tenir lloc també durant aquesta dècada, permetent als afeccionats assistir després del treball. El 1939 es va inaugurar en Cooperstown (Nova York) el Saló de la Fama i Museu Nacional de Beisbol, per exposar la història i els records del beisbol i honrar als millors jugadors.

Les Lligues Negres

Des de mitjan 1880 fins a mitjan 1940 no es va permetre incloure en les Grans Lligues a jugadors negres. En el seu lloc, es van crear equips formats només per jugadors negres que van formar lligues, cridades Black Leagues (Lligues Negres). Una de les més conegudes va ser la Black National League, que es va formar en 1920. Jackie Robinson, un dels jugadors més importants de la Black League, va arribar a ser el primer jugador negre en les lligues majors modernes, quan es va incorporar als Brooklyn Dodgers en 1947. Robinson va portar als Dodgers cap a la victòria en el campionat de la National League i va ser proclamat rookie (novençà) de l'any. Malgrat enfrontar-se amb sectors intransigents i fanàtics, la seva extraordinària actuació i comportament sobre el terreny van ajudar a superar els prejudicis racials i aviat altres jugadors negres es van incorporar a les lligues majors.

Expansió de la Lliga

Diversos equips de les Grans Lligues es van traslladar durant la dècada de 1950; el primer, el Boston Braves, es va traslladar a Milwaukee en 1953. Altres canvis clau van ocórrer en 1958, quan els Brooklyn Dodgers es van marxar a Los Angeles i els New York Giants es van anar a Sant Francisco i van estendre el mercat del beisbol per tot Estats Units. El beisbol professional es va fer tan popular que moltes ciutats van demanar permís per crear nous clubs.

Un moment desgraciat per al beisbol va arribar en la dècada de 1990. Els jugadors van considerar que no estaven sent suficientment recompensats pels propietaris dels clubs, per la qual cosa van iniciar una vaga al setembre de 1994 que va durar fins a maig de 1995 provocant que es cancel·lés la temporada de beisbol per primera vegada des del 1904.

Evolució del beisbol a Catalunya

A principis del segle XX es disputen els primers partits de beisbol a Catalunya. El 1910 es té constància de partits jugats entre uns equips anomenats Iris BBC (1909), Fe BBC (1909) i Habana BBC (1910). Els primers practicants eren la colònia americana a Catalunya, els fills estudiants dels indians o treballadors d'empreses com La Canadenca. Entre ells destacà la tasca realitzada pel periodista Agustí Peris de Vargas, que l'importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador.

L'esport no acabà de reeixir, fins que el 1923, per iniciativa del propi Peris de Vargas nasqué la secció del Català BBC[2] i el mateix any la Sociedad Hispano-Americana de Base-Ball.

L'any 1929, en el marc dels actes de l'Exposició Internacional de Barcelona es disputà per primer cop un partit entre la selecció catalana i una selecció d'americans de París. Aquest mateix 1929 es creà la Federació Catalana de Beisbol i s'organitzà el primer Campionat de Catalunya amb la participació dels següents equips:

Català BBC, Barcino, Canadenc BBC (format pels empleats de l'empresa la Canadenca), Olímpic, Catalònia BBC, Montserratí, Dinamita i Fortpienc.

L'Olímpic es proclamà primer campió de Catalunya.

Aquests anys foren molt prolífics pel beisbol català i aparegueren gran quantitat de clubs, com el Decoració Tèxtil BBC (1930), Federació d'Alumnes i Ex-alumnes de l'Escola del Treball (FAEET), Almendares BBC, Els Brucs, Hispanos, Emporium, Fanalers, Elèctrics, Corsaris, Nou Diables, Amèrica, México BBC, Exploradors, Rovers, Estels, Futbol Club Barcelona, UE Sants, Casal Barcelonista, Universitari o RCD Espanyol.

L'any 1931 es produí una escissió dins de la federació i es creà la Lliga Oficial de Beisbol, a la que ingressaren els clubs Montserratí, Olímpic, Catalònia, Canadenc, Almendares, Dinamita, FAEET, Decoració Tèxtil i Emporium. El campionat oficial fou guanyat pel Català.

Després de la guerra civil el beisbol continuà essent un esport important a Catalunya. El 1940 aparegué l'Hèrcules de les Corts, es refundà la secció del RCD Espanyol, el 1941 la del Futbol Club Barcelona per iniciativa de Josep Maria Taixés, el 1945 nasqué el CB Viladecans i el 1951 el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya que fou guanyat per l'Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l'Amèrica de Madrid. A partir dels anys 50, l'esport s'estengué per diferents localitats catalanes, destacant Cornellà, Gavà i Sabadell. L'any 1955, pocs dies abans de la celebració dels Jocs del Mediterrani, es disputà a Montjuïc el Campionat d'Europa de beisbol, que fou guanyat per la selecció espanyola, i amb ell, la representació del vell continent a la sèrie mundial de Milwaukee del mateix any. Als anys seixanta destacà el Picadero JC barceloní, el qual es proclamà campió d'Europa els anys 1963 i 1967.

El CB Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els difícils anys de la fi de l'època daurada d'aquest esport a Espanya a la vora de 1970. Amb la introducció de canals múltiples a la televisió l'augment de l'interès del públic en la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol va eclipsar altres esports d'equip. Com a conseqüència molts clubs de beisbol catalans no varen poder competir i varen desaparèixer. El Viladecans es convertí durant els anys 80 i 90 en el club més destacat de l'estat, pràcticament imbatible i amb un rècord de títols consecutius difícil d'igualar. El club guanyà de forma consecutiva tots els campionats de lliga entre els anys 1982 i 2002. Els beisbol català, però, és un esport de caire molt minoritari. Durant aquest període destacaren clubs com el CBS Sant Boi (1971), el CBS Gavà (1973), el Club Herzegovino, el CB Bonanova (1983), el CB Vic Bat (1992) o el BC Manresa.

Camp de joc

El camp de beisbol, amb una superfície aproximada de 0,8 ha, es divideix en el camp interior i en el extracamp. En el primer es troben les bases i el monticle del pitcher (llançador). Les bases disten 27 m entre si i el pitcher es troba a 18,4 m de la base del batedor.

Normes bàsiques

La fi del joc és aconseguir més carreres que el rival per vèncer-ho.

• Una carrera s'obté quan el corredor aconsegueix trepitjar les 1a, 2a i 3a base arribant finalment a el `home' (que seria alguna cosa així com la quarta base, però és el lloc de partida i d'arribada), en ordre i sense ser eliminat.

• Un partit es juga a 9 entrades. Les entrades consisteixen d'un torn de bato i un torn de defensa per equip. L'equip llogater sempre comença defensant.

• Durant una entrada l'equip defensiu disposa en el camp els seus 9 jugadors. Un pitcher, un catcher, un defensa entre la 1a i 2a base (el 2a base), uns altres entre la 2a i 3a (el shortstop, paracorto o torpedero), un altre en la 3a base, i després 3 jugadors en l'exterior.

• Durant una entrada l'equip atacant anirà passant pel calaix de bato d'acord a l'ordre estipulat, intentant batre el llançament del pitcher i arribar a la base sense ser eliminat.

• La partida mai podrà donar-se per finalitzada en empat, si després de les nou entrades així quedés el tantejador, doncs s'haurà de seguir jugant fins que un dels dos obtingui la victòria.

• Si l'equip defensor aconsegueix eliminar a tres atacants obté el dret de ser atacant i a l'inrevès. Quan això succeeix s'acaba ½ entrada. Quan els dos equips van atacar i van defensar finalitza l'entrada completa.

• Batedor eliminat:
- Strike-out
- Quan un defensa agafa una pilota pel batuda abans que toqui el sòl.
- Quan el defensa toca la primera base amb la pilota en la seva poder abans que el batedor arribi a trepitjar-la.
- Quan un defensa toca al batedor amb la pilota abans que arribi a base.
- Quan viola alguna regla i l'arbitro decideix eliminar-ho.

• Avanç de batedor:
- Quan bat a terreny nou (entre les línies de calç que passen per la 1a i 3a base) i aconsegueix aconseguir la primera base sense ser eliminat.

• Quan té 4 boles en el seu compte
  
  • Corredor eliminat:
  Primer diguem que el corredor és qualsevol jugador atacant que comença la jugada en una base i el batedor una vegada que supera la primera base.
  - És eliminat quan un defensa ho toca amb la pilota estant fos de la base.
  - Quan el defensa amb la pilota en la seva poder toca primer la base a la qual es dirigeix el corredor.
  - Decisió arbitral a causa d'una falta.
  
  • Strike:
  - Un strike és quan el batedor falla en l'intent de copejar el llançament del pitcher.
  - Quan el batedor mana la pilota fora del camp bo (foul ball), a excepció de la situació en què el batedor té dos strikes en contra seva i tal bato no té efecte.
  
  • Bola:
  - És quan qualsevol llançament del pitcher no és strike, amb l'excepció que si la pilota copeja al batedor i est va intentar esquivar-la, doncs llavors el batedor avança a primera base.
  
  • Explica:
  El compte és la situació de boles i *strikes en què es troba el batedor - 3 *strikes en el seu compte = eliminat
  - 4 boles en el seu compte = avança a 1ª base sense risc a ser eliminat
  
  • El corredor obligat i el corredor no obligat:
  Aquesta és una de les regles del beisbol de major importància per comprendre el joc.
  
  - Si un corredor es troba en una base que necessita un company seu en avanç, està obligat a córrer.
  

Jugadors

Un equip de beisbol té nou jugadors de camp, on cadascun d'ells és responsable d'una posició particular. El llançador posa la bola en joc llançant-la cap a la meta. Cada tir es diu llançament. Subjectant la bola de forma especial i ajustant els seus efectes, els llançadors poden executar llançaments variats, combinant aquestes tècniques amb canvis de velocitat en els llançaments, per fer més difícil als batedors copejar la bola. El receptor rep la bola i la retorna al llançador tret que el batedor aconsegueixi copejar la bola abans. El receptor defensa també la meta quan un corredor tracta d'anotar una carrera.

Els jugadors de primera base, segona base i tercera base estan situats en una base o prop d'ella, mentre que el shortstop es troba entre la segona i la tercera base. Són responsables d'atrapar la bola quan és batuda al camp intern o infield i d'eliminar als corredors quan intenten avançar al voltant del diamant. Tres outfielders (exteriors) se situen individualment en el camp dret, centre del camp i camp esquerre, sent responsables d'atrapar les boles copejades cap al outfield o extracamp.

Mentre un equip està en el camp, l'altre realitza el seu torn de bato: un jugador darrere d'un altre, d'acord amb un ordre especificat prèviament. Les regles de bato varien lleugerament en les Grans Lligues. En la Lliga Nacional, el pitcher és també batedor, mentre que en la Lliga Americana, un jugador, anomenat batedor designat, bat en el lloc del pitcher. El batedor designat, quan hi ha intercanvi de papers, no ocupa posició en el terreny de joc.

Material bàsic

El material bàsic d'aquest esport inclou una bola dura de cuir d'aproximadament 5 cm de diàmetre, un bat de fusta o alumini, un guant encoixinat de cuir per a cada jugador, sabates de pupos i cascos protectors per als batedors/corredors. Els receptors o catchers porten equip especial de protecció amb un casc, una màscara, un peto protector encoixinat per al pit i barbs.

La bola de beisbol té un centre de suro embolicat amb capes de goma i entenimentada, i està recoberta per peces de cuir que han estat lligades amb força. Una bola de beisbol mesura al voltant de 23 cm de circumferència. Els bats són normalment d'alumini o fusta elàstica, com la de freixe, i les seves dimensions màximes són 6,9 cm de diàmetre i 107 cm de longitud. Regles específiques descriuen també la mesura i construcció dels guants, sabates de claus, cascos de bato i un altre material de beisbol.

.

Conclusions

Personalment m'agrada aquest esport, considero que està basat en l'habilitat més que en la força (tot i que és important enviar lluny la pilota, és clar, més important és tocar-la de bon principi). Una altra qualitat és que la major part del material anteriorment esmentat no és imprescindible; es pot jugar només amb el bat i la pilota. Aquesta és una zona on el beisbol com a esport té poca importància (en comparació amb altres com, evidentment, el futbol), precisament per això trobo tant bé que part del programa de 4t d'educació física es dediqui al beisbol.

Bibliografia

http://www.deviantart.com/ (Només per a la foto de la portada)

http://es.wikipedia.org/

http://www.microsoft.com/spain/encarta/default.mspx

http://www.beisbolendirecto.com/el-beisbol/aprende-las-reglas-del-beisbol.php

http://www.fmbs.org/index.php?option=com_content&view=article&id=64:material-primero&catid=47:material&Itemid=57

http://www.proyectosalonhogar.com/deportes/beisbol_reglas.htm

http://html.rincondelvago.com/beisbol_9.html

http://www.buenastareas.com/temas/sobre-el-beisbol/0