Fitxa

Títol: Bearn o La sala de les nines

Autor: Llorenç Villalonga

Edicions 62

Les millors obres de la literatura catalana

1a edició: setembre 1980

23a edició: abril 2002

Disseny de la Roberta: Llorenç Marquès

251 pàgines

Vida i obra:

Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980), novel·lista espanyol en llengua catalana. La seua obra presenta una aguda visió dels canvis en les formes de vida de la societat mallorquina durant el segle XX.

Va nàixer en Ciutat de Mallorca, on residiria la major part de la seua vida i on moriria. Fill d'una família aristocràtica, va estudiar Medicina en diverses universitats espanyoles i, després de llicenciar-se a Saragossa, es va especialitzar en psiquiatria a París. Va començar escrivint en castellà, però la idea de satiritzar els conservadors cercles literaris illencs i la seua pròpia classe social, ho va portar portar a utilitzar el català en la seua primera novel·la, Mort de dama (1931), brillant retaule de la decadència de l'aristocràcia mallorquina amb accents propis de Valle-inclán que, passades les reaccions hostils que va suscitar, ha quedat com Jalón de la narrativa catalana.

L'experiència de la Guerra Civil espanyola, que l'autor va viure al costat dels vencedors, va comportar una nova percepció del mateix món que havia satiritzat. Després de La Novella de Palmira (1956), espècie d'esbós programàtic d'una nova orientació, Bearn (versió castellana de l'autor, 1956; text català, 1961) és la gran elegia d'aquells personatges i formes de vida destinats a desaparéixer. Amb tints de Proust, però amb gran ironia, Villalonga arriba a un resultat sorprenentment paregut al del príncep Salinas de la novel·la de Tomasi doní Lampedura en El Gatopardo (1958), novel·la que ell mateix traduiria al català.

Un nou canvi de perspectiva, que no de camp d'observació, presenten, des de L´àngel rebel (1961), que l'autor refondria davall el títol de Flo la Vigne (1971), novel·les com La gran batuda (1968), La Lulú (1972) i Un estiu a Mallorca (1975), entre altres, que, amb humor assaonat d'acritud, reflectixen la descomposició del que en definitiva va ser el món de la joventut de l'autor. Una divertides memòries lleugerament novel·lades, Falses memòries (1967), oferixen interessants claus sobre l'obra de Villalonga.

Argument

L'obra està dividia en cuatre parts:

INTRODUCCIÓ:

És una carta de don Joan Mayol, capellà de Bearn, a don Miguel Gilabert, secretari del senyor Cardenal Primat de les Espanyes. Li conta que els senyors havien mort i que necesita consell ja que l'última voluntat de don Toni era que les seues memòries fossen publicades. Li conta l'història en dos parts: la primera, Sota la influència de Fausti la segona, La pau regna a Bearn.

PRIMERA PART: SOTA LA INFLUÈNCIA DE FAUST

Correspón a l'època en que don Toni no vol perdre el temps. Don Toni vol aconsegir El mite de Faust, l'eterna joventud. Se’n va amb la seva neboda Xima a París. Arriba a separar-se de la seva dona per haber tingut algunes aventures extramatrimonials. És en aquesta part on es fa molta referencia a París. És una època inestable. El final d'aquesta part és la tornada de Xima a Bearn, ve a demanar-li al seu oncle que torne amb ella a París. Don Toni li diu que no perquè s'adona que l'eternitat s'aconseguix fixant el temps. És quan comença a escriure les seues momòries, a reflexionar sobre les coses.

SEGONA PART: LA PAU REGNA A BEARN

Correspón a l'època en que don Toni i la seva dona, Maria Antonia, tornen a viure junts, regresa la calma. Transcòrre a Bearn, un lloc tranquil, només es mouràn a Roma per complir la il·lusió de la vida de Joan, veure a la ciutat del Papa. Don Toni es dedica a escriure les seues memòriesi la seua dona es dedica a resar. Donya Maria Antonia comença açí a perdre la memòria i els senyors cada vegada estan més pobres. Ja no es respecta a la gent, així es reflexa al Carnaval on el roben i intenten ocupar la casa. El final d'aquesta part relata la mort de don Toni y dona Maria Antonia. Joan la descriu com una mort sobtada, en extranyes circumstàncies ja que els seus protectors es van suicidar però no ho vol assumir.

EPÍLEG:

Relata els fets ocorreguts després de la mort dels senyors. Dos homens de Prússia visiten a don Joan i aquest descobreix que a La sala de les nines hi ha documents que els dos membres estan interessats en investigar. Pot ser que el senyor Bearn no era ell, és a dir, que no era dels Bearns auténtics.

Trets estilistics remarcables

Personatges principals:

Don Toni:És un senyor ric del camp que té una gran casa i posseeix terres a Bearn. És magre, esvelt, una mica menut, lleig i té uns ulls xicotets, vius i voltats d'arrugues. Vestia hàbit franciscà i portava una perruca blanca. És treballador, sincer, ben intencionat, culte, hàbil i dialèctic, i li agraden els clàssics francessos.

Dona Maria Antònia: És la dona de Toni, encara que siguen cosins germans. És una dona molt bella amb els ulls blaus i tranquils. Té un fort temperament, però és reservada, franca i sincera. Està molt ben educada i amable. És l'ideal de dona cristiana: moralment correcta.

Joan Mayol:És fill de pare jornaler i de mare collidora, encara que mai els conegué. Es crià amb els senyors don Toni i dona Maria Antònia. Té els ulls negres (com sa mare, que a més era molt bella), és fort i àgil. Estudia al Seminari, en la ciutat. És un amant de la literatura i la poesia dels clàssics greco-llatins. Al llarg de la seua vida pateix molts conflictes interiors, tant morals com sentimentals. És bastant conservador i no està molt d'acord amb les noves idees per l'igualtat social i la desaparició dels estaments i privilegis.

Dona Xima: És la neboda órfena dels senyors. Té deu o dotze anys més que Joan. És ben educada i te una bellesa perfecta, als divuit anys se'n va anar a París on es gastava els diners dels senyors. És llesta i no té escrúpols. És el model de dona inmoral, segons el cristianisme, i viu d'acord amb els ideals de la Ilustració.

Temps i espai:

Temps:La història transcorre a finals dels segle XIX, entre 1860 i 1900. És una època en que la noblesa té molta importància i el clergue és molt influent.

Espai:L'acció es desenvolupa en un àmbit rural. A la casa dels Bearn situada a una ciutat. La casa està apartada de la ciutat, s'ha de caminar una mica per arribar. També aparèixen les ciutats de París i Roma.

Podem considerar la novel·la una novel·la simbolista per “la sala de les nines”.Els fets no es narren de manera ordenada i coherent, es a dir, al començar l'obra, ja sabem que està acabada. Comença pel final, relatant que els senyors han mort i continua amb la explicació de la vida de don Toni Bearn.

Opinió personal

M'ha semblat una mica aborrida perque no és una història actual. El conjunt de l'obra no està malament, però l'acció és un poc lenta. No passa quasi res en tot el relat. S'acosta molt més a la personalitat dels personatges, que a les coses que fan. També fa una crítica a La Ilustració i al cristianisme.