BIBLIOGRAFIA.

Villalonga, Llorenç; Bearn o La sala de les nines; Editorial Edicions 62, Col·lecció “Les millors obres de la literatura catalana”, num. 43, 18a edició.

DADES SOBRE L'AUTOR.

Llorenç dVillalonga (1897- 1980) va néixer i moir a la Ciutat de Mallorca. La seva mare era maonesa i el seu pare un militar mallorquí. Va estudiar medicina, s'especialitzà en psiquiatria. Fou escriptor bilingüe, habia adoptat una actitud hostil envers els intel·lecutals catalanistes de Mallorca, als quals satiritas en la novel·la Mort de dama (1931). S'afilià a la Falange Española. Però a partir del moment que hesita la versió original de la novel·la Bearn (1961) ja només va publicar en aquesta llengua i s'integrà del tot en la contura catalana.

Bon conoixedor de la literatura francesa, la seva obra acusa la infuència de Voltaire, d' Anatole France i de Marcel Proust.

Va escriure quinze novol·les, cinc reculls de contes, sis obres de teatre i els quinze Desbarats. I a més, va col·laborar extensament en la premsa de Mallorca i Barcelona. Mort de dama (1931), Bear o La sala de les niñez (1961), L'hereva de Donya Obdúlia (1964), L'angel rebel (1961), Les fures (1967), El misantrop (1972), Desbarats (1965).

2. GENERE NARRATIU

És una elegia d'aqueslls personatges i formes de vida destinats a desaparèixer. Encara que també la podem considerar una novel·la simbolista per “la sala de les nines”.

3. TEMA DE L'OBRA

3.1 Digues quin o quines són els temes de l'obra.

La desaparició d'un llinatge noble.

4. L'ARGUMENT I LA TRAMA. L'ESTRUCTURA

4.1 Resumeix l'argument de l'obra, ordena'l en plantejament, nus y desenllaç.

L'obra està dividia en tres parts. La introducció es presenta en forma de carta dividida en dues parts. A la introducció, Joan, capella de la casa i possiblement fill de don Toni, escriu una carta al seu amic Miquel, amic del seminari. Li escriu perquè necesita consell ja que l'última voluntat de don Toni era que les seves Memòries fossin publicades. En aquesta part es decriuen diferents fets des de la fascinació que Joan sent per don Toni, la seva vocació religiosa, la mort de Jaumet (un nen al que li deixen al seu càrrec), fins la mort dels senyors esdevinguda en extranyes circumstàncies.

Aquesta carta es divideix en dues parts, són les dues etapes de la vida de don Toni. Sota la influencia del Faust és la primera i correspón a l'època en que don Toni sembla que vol no perdre el temps. El mite de Faust, l'eterna joventud, és el que don Toni vol aconsegir. Ven l'ánima al diable anant-se amb la seva neboda Xima a París. Arriba a separar-se de la seva dona per haber tingut algunes aventures extramatrimonials. És en aquesta part on es fa referencia a París constantment. Una època tempestuosa podríem dir. El final d'aquesta part fa referencia a la tornada de Xima a Bearn, ve a demanar-li al seu oncle que torni amb ella a París. Don Toni li diu que no perquè s'adona que l'eternitat s'aconseguix fixant el temps. És cuan comença a escriure les seves momòries, a reflexionar sobre les cosas. La segona part La pau regna a Bearn que és l'època en que don Toni i la seva dona, Maria Antonia, tornen a viure junts, regresa la calma. Trancòrre a Bearn, un lloc tranquil, només es mouràn a Roma per complir la il·lusió de la vida de Joan, veure al Papa. Don Toni es dedica a escriure les seves Memòries i la seva dona es dedica a resar. Donya Maria Anrònia comença aquí a perdre la memoria i els senyors cada vegada estan més podres. Ja no es respecta l'ordre social, així es reflexa al Carnaval on el roben i intenten ocupar les estances de la casa. El final d'aquesta part relata la mort de don Toni y dona Maria Antonia. Joan la descriu com una mort sobtada, “en extranyes circumstàncies” dit així per don Joan ja que els seus protectors es van suicidar però no ho vol “assumir”.

L' Epíleg relata els fets ocorreguts després de la mort dels senyors. Dos menbres de Prússia visiten a don Joan i aquest descobreix que a La sala de les nines hi ha documents que els dos menbres estan interessats en investigar. Aquest apartat en fa pansar que tal vegada el senyor Bearn no era ell, és a dir, que no era dels Bearns auténtics.

4.2 Explica si l'argument i la trama coincideixen.

L'argument no coincideix amb la trama ja que els fets no es narren de manera ordenada i coherent, és a dir, IN MEDIA RES. Al començar l'obra, ja sabem que està acabada. Comença pel final, relatant que els senyors han mort i continua amb la explicació de la vida de don Toni Bearn.

5. EL TEMPS

5.1 El temps de la història.

El relat explica la vida de don Toni, que don Joan situa entre 1859 i 1890. En aquesta època Joan tenia deu anys. Es una època en que la noblesa té molta importància i el clergue és molt influent.

5.2 El temps del discurs.

El temps no és lineal. Comença explicant la mort del seu protector i segeix relatant la seva vida. La narració sobre la vida de don Toni, sí que es fa d'una manera lineal ja que comença a un any (1859) i acaba amb la mort dels senyors.

6. L'ESPAI

6.1 Descriu l'espai on es desenvolupa l'obra

L'acció es desenvolupa en un ambit rural. A la casa dels Bearn situada a una ciutat. La casa està apartada de la ciutat, s'ha de caminar una mica per arribar. Per això, estan una mica lluny de tot el barull de la gent. També aparèixen les ciutata de París, on es viu el glamour francès, i Roma.

7. ELS PERSONATGES

7.1 Explica com estan presentats els personatges.

El personatges estan caracteritzats de forma directa. Don Joan s'encarrega de descriure-los, ja sigui dient com són o també amb la introducció de fragments de converses reproduides en les quals resalta alguns caracters.

7.2 Descriu com són els principals personatges

Els personatges principals són don Toni, don Joan i la senyora Bearn.

Don Toni és l'amo de la casa. És una persona optimista i li agrada estar alegre, veu sempre la part positiva i mai no volia estar enfadat. Li agrada que les coses es facin bé. Està orgullos del que té i de qui és. La seva aparença és la confluencia entre l'intel·lectual de sòlida formació i l'aristòcrata que excerceix els seus poders. Manté una actitud escéptica i irònica. Detesta la ignorància i per aixó és que li agrada llegir, es refugia en els llibres dels filòsofs i escriptors que t'ensenyen. És partidari del progrés (l'auto-mobile és una mostra. El matrimoni Bearn no va tenir descendents però don Joan és probablement el seu fill. Sent admiració per la seva dona i així ho mostra a les sevas Memòries que podrien sonsiderar-se dedicades a maria Antònia.

Don Joan és el protegit de don Toni, pel qual sent veritable admiració, i testa estudiant per a sacerdot, estudis que li paga don Toni. Intenta absorbir alguns dels coneixenents de don Toni. Però hi ha alguns amb els que no està d'acord. Per exemple quan don Toni considera que ha de fer esport per ser un home fort (com els atletes grecs).

La senyora Bearn, Maria Antònia, podria considerer-se un personatge clau ja que li ofereix al seu marit, després d'haver estat separats, el costat necessari. Es refugia en la religió i es converteix en fervent devota. És una dona de gran classe però reservada.

7.3 Tipus de personatges.

Els personatges principals són don Toni, don Joan i Maria Antònia. Don Toni és un personatge que es podria considerar rodó ja que en un principi està capficat amb el mite de Faust i fa algunes locures, i després es torma més tranquil preocupat per viura al costat de la seva dona la resta dels seus dies. Don Joan és un personatge pla ja que no varia en tot el relat. És un protagonista però també narrador. Al igual que don Joan, Maria Antònia és un personatge pla, sempre és la mateixa, conserva la seva essència.

Na Xima, la neboda de don Toni, és un personatge secundari. Apareix en tres moments al relat. Al principi quan don Toni es va amb ella a París, una segona vegada quan torna per emportar- se una altra vegada al seu oncle a París i l'última vegada que apareix de manera important és al Carnaval, quan mor. En el viatge a París que els Bearn i don Joan realitzaren també apareéis però de forma fugaç en el sentit de que ella no parlam sino que la recorda don Joan i la veuen al carrer.

Els menbres que vénen de Prússia són personatges fugaços, al igual que el Papa i els servents de la casa.

8. NARRADOR I PUNT DE VISTA

8.1 Explica des de quina perspectiva o punt de vista relata els fets el narrador.

Dn Joan és qui relata els fets. És un relat fonamentat en converses ja que es reprodueixen constantment al llarg de la novel·la. Don Joan excergeix de narrador protagonista ja que relata el que veu, el que escolta i el que ell mateis ha viscut participnt' hi en el relat. És un narrador intern testimoni i protagonista. Però no hi trobem una ùnica veu ja que hi ha un repartiment del relat, diversos personatges participen coniexent així la forma d' èsser d'ells. Els altres personatges que narren són pròxims al narrador principal. Don Joan escriu la carta al seu amic Miquel, a qui va dirigida i al que fa al·lusió en diverses ocasions, però no pot evitar la implicació subjectiva ja que quan parla de don Toni es nota l'adimració que sentia per ell. Aquest narrador no ho sap tot ja que ho va descobrint amb les converses, intuicions, rumors, etc. El relat està estucturar de manera in media res, hi ha també salts al passat flash-back. En el moment que don Joan cita alguns paràgrafs de les Memòries, don Toni es converteis en un narrador també.

9. INTERÈS DE L'OBRA

9.1 Destaca alguns dels aspectes pels quals recomanaries o no la lectura d'aquesta obra.

És una obra que per entendre- la ha de ser llegida dues vegades. Així i tot, es poden treure conclusions distintes. L'obra en si és interesant però tal vegada és massa pesada. Les converses tenien un doble sentit al igual que molts altres fets. És a dir, que el relat és costós de llegir, i no ho dic per les 250 pàgines, sino pel llenguatge. La meva edició era en mallorquí i, encara que jo entenc el cátala però no el parlo, m'ha costat una mica entendre segons quines frases o construccions.

A mí, sincerament, no m'ha agradat perquè m'ha no ha sigut una lectura agradable, m'ha costat entendre-la així i tot, tal vegada no l'hauré acabat d'entendre.

Haig de destacar que el títol no m'aclareix les idees ja que no se si és el títol tot jun o separat. Si va separat té una interpretació Bearn o La sala de les nines o es refereix als Bearn o al secret que es guarda a la sala de les nines. Si va tot junt, resulta molt ambigú ja que no se sap a que es vol referir l'autor. L'ambigüitat domina el relat.

Índex

Bibliografía............................................................................................................ pàg. 1

1. Dades sobre l'autor

1.2 Altres obres de l'autor .................................................................................... pàg. 1

2. Genere narratiu ............................................................................................... pàg. 1

3. Tema de l'obra ................................................................................................ pàg. 1

4. L'agument i la trama. L'estructura

4.1. Resum de l'argument ................................................................................... pàg. 1

4.2 Explicació de la trama i l'argument .............................................................. pàg. 2

5. El temps

5.1 El temps de la història ................................................................................... pàg. 2

5.2 El temps del discurs ...................................................................................... pàg. 3

6. L'espai

6.1 Descripció de l'espai on es desenvolupa ....................................................... pàg. 3

7. Els personatges

7.1 Com estan representats els personarges ........................................................ pàg. 3

8. Narrador i punt de vista

8.1. Perspectiva del narrador ................................................................................ pàg 4

9. Interés de l'obra

Aspectes a destacar de l'obra i conclusió ............................................................ pàg. 4

5