Historia del Arte


Barroc


L'ÈPOCA DEL BARROC

Europa durant els segles XVII i XVIII

    • Conseqüències de la divisió de la cristiandat.

      • Reforma: Consolidació política de la escissió religiosa iniciada per Luter (1517)‏

      • Contrareforma: Concili de Trento (1545-63)/Ignasi de Loiola (ordre dels jesuites).

      • Guerres de religió: Europa es divideix. Holanda es separa de la corona espanyola i Anglaterra esdevé la principal opositora a Espanya que segueix les directrius del Papa.

    • Formació dels grans estats moderns: França, Anglaterra, España.

      • Lluita entre els estats moderns per assolir l'hegemonia d'Europa.

      • Finals del s. XVI: hegemonia espanyola (Felip II: “España, luz de Trento, espada de Roma”).

      • s. XVII: hegemonia francesa (Lluís XIV: “l'etat c'est moi”).

    • L'Art Barroc esdevé un instrument convincent del poder.

      • Poder papal/Poder reial

      • Poder = Veritat.

      • Dominació del poble a través del sentiment i no de la raó.

L'ART BARROC (segles XVII i XVIII)‏

Característiques generals de l'Art Barroc

    • Itàlia, i la Roma papal en concret, torna a ser l'epicentre del nou art que cerca l'abandó del vocabulari clàssic malgrat sentir-se continuador del Renaixement. La Espanya dels Habsburg i els territoris catòlics (Flandes, Nàpols) seguiren l'estil mentre Anglaterra i Holanda opten per evolucions pròpies diferenciades.

      • Arquitectura: Borromini.

      • Pintura: Caravaggio.

      • Escultura: Bernini

    • El terme barroc sorgeix al segle XVIII amb un cert sentit pejoratiu (deriva de barrueco, nom donat a una perla irregular que simbolitza la complexitat i irracionalitat de l'estil.

    • Actualment definim barroc com l'estil que entre 1600 i 1750 sorgeix a Itàlia i s'estén per Europa.

    • L'art Barroc es la manifestació dels tres poders establerts: església, monarquia i burgesia. Podem dividir la producció artística en burgesa i aristocratico-religiosa en funció de la diferent càrrega ideològica subjacent a l'obra.

    • El Barroc torna a ser un estil total on les diferents manifestacions artístiques es fusionen. L'Arquitectura torna a ser l'element que aglutina la escultura la pintura i la música.

    • La sensació substitueix a la raó.

      • L'obra equilibrada i racional del Renaixement va ser substituïda per l'expressió desequilibrada del Barroc.

    • L'Arquitectura subordina la pintura i l'escultura.

      • L'obra arquitectònica barreja totes les possibilitats d'expressió artística en un tot unitari.

    • El Barroc no va progressar tècnicament en cap de les arts però reinterpreta els elements adquirits:

      • Arquitectura: manté l'esquema del XV (columna amb base i capitell, entaulament i llinda o arc)‏

      • Pintura: Segueix fingint la realitat malgrat que s'introdueix la perspectiva aèria i del clar-obscur.

      • Escultura: Segueixen els mateixos esquemes figuratius i el mateixos materials (marbre i bronze).

    • El terme Barroc és una creació del segle XVIII en sentit pejoratiu.

      • El Barroc ha estat acusat de decadent i corromput.

      • Un mer pont entre el Renaixement (s. XV) i el Neoclassicisme (s. XVIII).

    • L'Art Barroc serà reivindicat a partir del segle XX pel Dadaisme i l'Abstracció.

      • Es valora la primacia dels elements sensorials per damunt dels racionals.

      • Es veu com un moviment coherent i lúcid.

ARQUITECTURA DEL BARROC

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1. URBANISME: Les Places.

  • L'Art Barroc cerca integrar els espais en un tot unitari per tant es busca la integració de l'arquitectura i el monument en el marc urbà amb una finalitat pràctica i, sobretot, simbòlica. Apareix l'urbanisme.

  • Neixen els plans reguladors que dissenyen la ciutat. Apareix el concepte de ciutat capital on l'urbanisme a d'escenificar el poder i les funcions de l'Estat.

  • La Plaça esdevé un element de referència d'aquest nou urbanisme.

2. URBANISME: Els jardins.

  • El palau s'integra dins un jardí planificat com un espai indefinit que s'obre al voltant del edifici central tot barrejant natura domesticada (parterres ordenats) i recreació de atura salvatge (boscos).

  • El gran creador serà el francès André Le Nôtre i, de fet, França serà el gran centre referencial d'urbanisme de jardins.

3. URBANISME: Les esglésies

  • Representen el poder religiós i esdevenen, a través de la litúrgia, el vehicle fonamental de transmissió de les idees contrareformistes.

  • L'objectiu és aconseguir espais per a la litúrgia i amb aquest objectiu es cercen solucions com la nau única de gran amplitud per albergar un gran nombre de fidels. L'edifici és concebut com un tot unitari.

  • Voluntat d'alliberar les estructures de la façana de les solucions rígides. Apareix l'anomenat espai especulatiu on els elements de la façana se superposen i els murs s'ondulen tot creant una sensació de moviment i de jocs lumínics que potencien la teatralitat barroca. La façana s'integra amb els elements urbanístics exteriors i esdevé un pol d'atracció del fidel cap a l'interior.

4. URBANISME: Els palaus

  • L'arquitectura civil troba en el palau la seva màxima representació.

  • Voluntat d'unir estètica, funcionalitat i escenificació del poder.

  • Els projectes són concebuts de forma unitària.

  • Els palaus s'integren amb el seu entorn de jardins adoptant la forma d' “U” o “H”.

  • Les façanes i els interiors estan profusament decorades i esdevenen marc d'una intensa vida cortesana.

  • França amb el seu “Hôtel” o “Chateau” i Itàlia amb els seu Palazzo són els exemples més importants.

URBANISME: Les esglésies

  • Les plantes de les Esglésies barroques tendeixen a centralitzar-se i ofereixen nombroses solucions: la planta circular, l'el·líptica, l'octogonal.

  • La centralització de la planta comporta la integració de la cúpula que s'adaptarà a la planta.

ARQUITECTURA DEL BARROC

CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES

  • Voluntat d'anar més enllà de l'estil renaixentista tot mantenint la reinterpretació de la font clàssica.

  • Visió unitària dels projectes.

  • Cerca d'efectes que produeixin la impressió de moviment i dinamisme en el conjunt arquitectònic.

    • Substitució de la planta quadrada per d'altres més complexes: el·líptiques, ovals, etc.

    • Exuberància decorativa de les façanes i dels interiors que amaga els elements constructius. Exemple: ús de la columna salomònica.

  • Estudi dels efectes de la llum.

    • Les construccions accentuen els contrastos entre llum i ombra.

  • Monumentalitat i teatralitat dels edificis

    • Decoració abundant.

  • L'arquitectura barroca adopta variants per països.

    • França

      • País catòlic però allunyat del Papa que aconsegueix escapar al setge hispano-austríac i esdevé una primera potència al segle XVII.

      • L'arquitectura és, sobretot, palatina: jardins i palaus dels reis i aristòcrates.

      • L'arquitectura oposa els exteriors (línia de puresa clàssica) i els interiors (sumptuositat, luxe, refinament: miralls, cels decorats, etc).

      • Arquitectes: Claude Perrault (mort 1668); Jules Hardouin-Mansart (mort 1708)

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)‏

  • Educat en l'esperit jesuític, fou el gran intèrpret de l'expressió artística de la contrareforma catòlica.

  • Es va formar al taller del seu pare, Pietro, un important escultor manierista.

  • Fou un artista que aconseguí el favor papal cosa que li permeté desenvolupar el seu art. Primer el papa Urbà VIII el va convertir, l'any 1623, en l'artista oficial de la cort pontifícia i, posteriorment, Alexandre VII tornà a confiar en ell per les seves obres urbanístiques i arquitectòniques.

  • Domini d'un ampli espectre de recursos plàstics: escultor, pintor, arquitecte, urbanista i decorador.

  • Reflecteix les pretensions de poder de l'església catòlica.

  • Obres: Baldaquí de Sant Pere (Roma); Columnata de Sant Pere (Roma).

Francesco Castelli “Borromini” (1599-1667)‏

  • Es forma sota la direcció de Carlo Maderno i Bernini. Fou l'arquitecte més original de la Roma barroca.

  • El seu pare era picapedrer del qual va aprendre l'ofici. L'any 1619 es trasllada a Roma on entra a col.laborar amb Maderno (a la Basílica del Vaticà) i, més tard, Bernini (en el palau Barberini).

  • Estilísticament Borromini es caracteritza per una cerca agosarada del dinamisme de l'espai arquitectònic tant interior com exterior (murs ondulants, plantes el·líptiques).

  • Incorpora l'escultura i columnes exemptes a les façanes.

  • Ús de l'ordre gegant que trenca les proporcions.

  • Treball de la llum.

  • Construeix sobretot esglésies com ara: Església de Sant'Agnese (Roma); Església de Sant'Ivo alla Sapienza (Roma).

Jules Hardouin-Mansart (1646-1710)‏

  • Fou l'arquitecte de Lluís XIV i la seva obra marcà tendència a tota Europa.

  • Va establir l'anomenat ordre francès caracteritzat per la grandiloqüència, la regularitat compositiva i la decoració amb elements francesos: miralls i marbres rosats.

  • El seu estil personal es caracteritza per la sobrietat de les façanes (segueix Juan de Herrera) on s'imposen les línies restes.

  • Manté la planta rectangular o quadrada.

  • Arquitectura equilibrada, harmònica, que defuig el moviment i l'exuberància decorativa externa.

  • Definirà l'estil de Palau a Versalles.

  • Obres: Palau de Versalles, Església dels Invàlids (París).

ESCULTURA DEL BARROC

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

    • L'escultura queda vinculada novament a l'arquitectura malgrat que també es cultiva l'escultura independent

    • Cerca del moviment.

      • Predomini de les línies corbes i arrodonides.

      • Equilibri inestable que busca el gest fugaç.

    • Gran domini tècnic i virtuosisme en les figures i composicions.

      • Les robes i els cabells es mouen de forma exagerada que fan l'efecte de tensió espiritual i física.

      • Realisme en el tractament de la figura humana, especialment cossos nus.

      • Cànons més esvelts.

    • Escultura que accepta diferents perspectives.

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)‏

  • Fou l'hereu de Miquel Àngel durant el segle XVII

  • D'origen napolità, la seva obra resumeix l'essència del barroc italià.

  • Composicions amb moviment exaltat.

  • Recerca de qualitats de textura no acceptades anteriorment com escultòriques

  • Naturalisme extraordinari.

  • Cultiu del retrat.

  • Obres: Èxtasi de Santa Teresa, Apol·lo i Dafne, Rapte de Proserpina.

Pedro de Mena (1628-1688)‏

  • Artista senyer de l'escultura hispànica que es caracteritza de forma general per:

    • Realisme sense concessions.

    • Temàtica religiosa (l'Església és gairebé l'únic mecenes).

    • Tècnica: fusta amb policromia.

    • Existeixen dues grans escoles: Andalusa i Castellana.

    • Castellana: Realisme punyent que cerca mostrar el dolor o l'emoció a flor de pell. Patetisme.

    • Andalusa: Realisme assossegat que cerca la bellesa correcta sense defugir el sentit espiritual.

  • Pedro de Mena va treballar a Màlaga i Granada, deixeble d'Alonso Cano. Pertany a l'escola andalusa.

  • Cerca el realisme i tracta de comunicar estats d'ànims de forma directe sempre des de la mesura de l'escola andalusa.

  • Gran qualitat tècnica amb un realisme que es deixa veure sobretot en els retrats.

PINTURA DEL BARROC

CARACTERÍSTIQUES

  • Noves temàtiques.

    • Nova mirada sobre la realitat que cerca plasmar la totalitat de la vida (dolor, vellesa, tristesa, lletjor...)‏

    • Abandó de les temàtiques mitològiques, de l' idealisme antropològic i de la sublimació de la realitat.

    • Atenció al paisatge i a les coses més properes: una flor, una fruita, un vas...etc.

TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES DEL SEGLE XVII.

  • Classicista:

    • S'oposa als excessos del manierisme‏ tot recuperant l'ordre compositiu del Cinquecento i la valoració del dibuix.

    • Els principals representants seran Carracci i Poussin.

  • Naturalista:

    • Aquest model agafa com a model de la seva obra la realitat i l'aplica a temes històrics o religiosos del passat.

    • El principal representant serà Caravaggio.

    • El seu estil va influenciar autors posteriors molt importants com ara José de Ribera i Artemisa Gentilleschi.

  • Realista:

    • Es tracta de la pintura que té com a model la realitat observable i tangible i que tracta de recrear-la amb la més absoluta fidelitat.

    • Aquesta tendència es situa, sobretot, a Holanda i crea les anomenades pintures de gènere: retrats, natures mortes, escenes domèstiques, paisatges.

    • La pintura realista reflecteix una societat que valora, sobretot, el triomf social aconseguit a través del treball i els diners.

    • El principals representants seran Frans Hals, Rembrandt i Jan Vermeer.

  • Academicista:

    • Moviment eclèctic que sorgeix a França sota el regnat de Lluís XIV.

    • Sintetitza els elements de les principals tendències.

    • El principal representant serà Charles Le Brun.

  • Barroca:

    • Rubens és el màxim representant.

    • L'obra de Rubens sintetitza els elements fonamentals de la pintura barroca: predomini del color, composicions obertes, unitàries, complexes i en profunditat.

    • Altres autors importants d'aquesta tendència seran Anton Van Dyck o Luca Giordano.

CARACTERÍSTIQUES ESTÍLTIQUES DEL BARROC

  • Predomini del color sobre el dibuix.

    • Les taques defineixen les formes.

    • Abandó de l'estil lineal.

    • Les composicions proporcionen una sensació vaga i imprecisa.

  • La profunditat contínua.

    • La composició trenca la correlació de plans i la tela es concebuda com un volum on les formes es distancien d'una manera contínua, com la realitat, sense plans.

    • Per obtenir aquesta sensació de volum (la 3ª dimensió) hi ha diversos mètodes:

      • Línies convergents.

      • Escorços forçats.

      • Jocs de llum (perspectiva aèria).

  • Hegemonia de la llum

    • Obsessió per plasmar pictòricament la llum.

    • L'ombra esdevé el contrapunt essencial (tenebrisme).

    • La forma se subordina a la llum.

  • Composició asimètrica i atectònica.

    • Abandó de la simetria renaixentista que col·loca la figura al centre i divideix la tela en dues meitat similars (simètriques).

    • Abandó de la malla d'horitzontals i verticals de l'art clàssic (composició tectònica) per composicions diagonals o incomplertes que mostrin desequilibri o que suggereixin que l'escena continua més enllà de la tela (composició atectònica)‏

  • Moviment.

    • La turbulència s'anteposa a la quietud.

    • La composició atectònica (ús de diagonals) permet impressions dinàmiques.

Michelangelo Merisi da Caravaggio, Il Caravaggio (1571-1610)‏

  • Segueix la línia de Giotto, Masaccio, Mantegna: cal representar les coses com són en el seu context espacial i lluminós.

  • Pintava amb llum de soterrani amb un punt de llum únic i elevat que travessava en diagonal l'escena pintada (ressaltar uns aspectes, deixar en la penombra d'altres) .

  • Ús de la llum a l'estil venecià (contrastos de llum de Bassano, llums violentes d'Il Tintoretto).

  • Pintor d'ambients de llum i tenebra (tenebrisme) que emmarquen temes concebuts amb un fort naturalisme on predominen els aspectes desagradables.

  • Ús d'escorços violents que donen un aire tens a les seves composicions.

  • Adopció d'un punt de vista baix (=contrapicat) per donar grandesa i profunditat. Absència de paisatges.

  • Artista de vida tempestuosa (assassinats, presó, fugides i persecucions per l'autoritat, escàndol del seu art, etc.)‏

  • Mor en la pobresa als 39 anys després de sortir de la presó i perdre el vaixell que l'havia de dur a Roma.

Peter Paulus Rubens, (1577-1640)‏

  • L'ESCOLA FLAMENCA

    • L'originalitat de la pintura flamenca primitiva (Van Eyck) s'havia perdut per la influència de la pintura italiana.

    • Rubens torna a donar a l'escola flamenca un caràcter peculiar.

    • Pintura alegre (opulència), vitalista (menjar, beguda), costumista (casaments, festes)

  • VIDA I OBRA DE RUBENS

    • Alemany que es trasllada a Anvers.

    • Fou diplomàtic i viatjà per tota Europa

    • Pintor d'enorme producció vinculada al seu taller.

    • Amb Rubens el Barroc assoleix una vitalitat extrema i sense fre.

    • Temàtica classicista (insistència en la mitologia) però que s'ocupa també dels paisatges, la història, els retrats, etc.

    • El seu estil suposa l'exaltació de tres elements: color, moviment i forma plena.

      • Color: gran varietat de colors usats amb pinzellada solta.

      • Composicions molt dinàmiques: músculs en tensió, diagonals enèrgiques, sòls ondulants, arbres retorçats, etc.

      • Gust pel nu femení (influència de Ticià) i les carns opulentes i arrodonides

L'ESCOLA HOLANDESA

    • Holanda desenvolupa una de les escoles més brillants de l'era moderna.

    • País definit pel mar i pels horitzons amplis.

    • Societat burgesa (comerciants, artesans i mariners) organitzada en una República

    • El calvinisme defuig la decoració i no actuarà de mecenes. No hi haurà temàtica religiosa.

    • Les temàtiques estaran vinculades amb el mecenes burgesos i la gent corrent: retrats, vistes de carrers i ciutats, llars, tasques domèstiques.

    • Els pintors cercaran la reproducció dels encants de les petites coses i dels individus corrents.

    • Pintors mestres del color (pinzellada solta) es distingeixen per la recreació de la llum, vibrant a l'exterior que s'escola per finestres a l'interior de les llars.

    • Autors: Rembrandt, Vermeer, Ruysdael, Heda, Frans Hals.

Harmenszoon van Rijn Rembrandt (1606-1669)‏

Vida i obra

  • Figura màxima de la pintura universal.

  • Neix a Leiden però passarà la seva vida a Amsterdam.

  • Home sedentari, consagrat al seu ofici de pintor.

  • L'any 1642 marcarà la seva vida.

    • La obra Ronda de Nit inicia el rebuig vers la seva pintura cada cop més incompresa.

    • Mor Saskia (la seva dona) i els seus intents de refer-se amb Hendrikje Stoffels, toparà amb el puritanisme social.

  • Últims anys de la seva vida entregats obsessivament a la pintura. Greus dificultats econòmiques i, possiblement, indicis de bogeria.

  • Mor deixant un immens llegat pictòric.

  • El seu gènere predilecte era el retrat de gran profunditat psicològica. Captació de l'ànima.

  • Els paisatges solent ser de tardor o d'hivern i plens de tristesa i melangia.

  • Evoluciona vers paisatges onírics on els rius simbolitzen el flux de l'existència.

  • Mestre del color. Aplicava el color en taques espesses fins arribar a formar una extensa crosta porosa.

  • Mestre de la llum. Ús de la llum en la seva dimensió poètica gràcies a focus intensos, febles o malaltissos que es difonen sense seguir les lleis físiques.

  • Temes freqüents: la nit i l'ombra; figures pensaroses, jocs de llum, la vellesa, els llibres.

  • Pintor de la mirada que Rembrandt utilitza per comunicar-se directament amb l'espectador.

  • La genialitat de Rembrandt no recau únicament en el geni tècnic si no, sobretot, en la seva mirada plena de tendresa vers les coses dels éssers humans tot acceptant la seva precarietat

Jan Vermeer (1632-1675)

  • Figura màxima de la pintura barroca.

  • Va viure a Delft tota la seva vida sense assolir gaire èxit. Va morir pobre i amb deutes.

  • Pintor d'una extraordinària delicadesa que s'ocupa de reflectir la seva societat, des de la gent senzilla als senyors.

  • La llum assoleix una subtilesa suprema.

    • Vermeer capta la suavitat de la llum dins les cambres.

    • La seva llum, delicada, suau, etèria, il·lumina figures silencioses.

  • Els objectes de la vida quotidiana eren tractats amb el mateix detall, precisió i atenció que els rostres. Miraculosa reproducció de les textures. Gran domini de la perspectiva.

  • També aplica les seves habilitats als paisatges assolint el reflex d'un món tranquil i silenciós bressolat per la llum.

  • Pintor molt perfeccionista i de poca producció (34).

  • Els seus quadres mostren la psicologia dels personatges (especialment femenins). Significats oberts. Ús de símbols. Quadres amb diverses lectures (literal i al·legòrica).

  • Ús de la caixa fosca i pigments comuns.

LA PINTURA BARROCA HISPÀNICA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

    • Triomf del realisme en els seus aspectes més dolorosos i patètics.

    • Abandó del manierisme per un naturalisme decidit

    • Punt de partida evolutiu: tenebrisme de Caravaggio.

    • Composició senzilla que cerca mostrar la intimitat humana.

    • Predomini de la temàtica religiosa en la seva expressió ascètica i mística.

    • Absència de sensualitat.

    • Ús i desenvolupament del tenebrisme (com a recurs tècnic i com a millor vehicle expressiu d'aquesta mentalitat).

    • Autors: Zurbarán, Velázquez, Murillo.

Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)‏

  • Pintor de la generació final del Barroc membre de l'escola andalusa

  • En les seves obres cerca suavitzar els rigors ascètics i místics per mostrar una religiositat més familiar i tendra.

  • Inicialment es desenvolupa dins el tenebrisme.

  • Gran preocupació pel color en les seves composicions que ignoren el avenços de Velázquez i Zurbarán.

  • Temàticament fou molt reiteratiu i es centrà en temes religiosos i costumistes.

Diego Rodríguez De Silva y Velázquez (1599-1660)‏

Vida i obra

  • Cim de la pintura barroca.

  • Neix a Sevilla. Ingressa als 11 anys

  • Format al taller de Pacheco (es casarà amb la seva filla) trencarà amb el seu estil rígid que prima el dibuix per cercar un art més viu que copsi la realitat.

  • Desenvolupa inicialment el tenebrisme (=Caravaggio).

  • L'any 1623 esdevé pintor de cambra a la Cort (Madrid) on tindrà el favor del Comte-duc d'Olivares i de Felip IV.

  • La visita de Rubens a Madrid l'animà a viatjar a Itàlia (ho farà en dues ocasions) cosa que li permetrà desenvolupar el seu art tot allunyant-lo del tenebrisme.

  • Altre cop a la cort esdevindrà el gran retratista. Amb 30 anys ha assolit un domini absolut de la llum i de la tècnica de taques.

  • El seu gènere predilecte era el retrat de gran profunditat psicològica però també fou un enamorat del paisatge.

  • Pintor de paleta sòbria amb preferència pel verd, blau i blanc.

  • La gran aportació pictòrica de Velázquez és l'assoliment de la perspectiva aèria: la sensació òptica de que la llum circula per l'interior de la tela (boirina dels paisatges, polsim aeri que flota a les cambres).

  • l'Excel·lència del seu art es troba en l'aire il·luminat i en la profunditat visual .




Descargar
Enviado por:Cris
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar