INTRODUCCIÓ

Barcelona, ciutat del nordest d'España, capital de la província de Barcelona i de la comunitat autònoma de Catalunya. Esta situada a la costa del mar Mediterrani amb el que limita per l'est, al oest amb la serra de Collserola (que forma part de la serralada Litoral catalana) i al sud i al nord per la desembocadura de los rius Llobregat i Besòs, respectivament.

FITXA TECNICA

NOM OFICIAL:	BARCELONA
SITUACIÓ:	Nord-est de Catalunya
SUPERFICIE:	99'1km2
POBLACIÓ:	1.508.805
DISTRICTES:	10
IDIOMA:	Català i Castella
MONEDA:	Euro
RELIGIÓ:	Catolica, protestant, minoria muslumana
FORMA DE GOVERN:	Democracia Parlamentaria
CLIMA:	Mediterrani
RECURSOS PRINCIPALS:	Industria, turisme, sector serveis.
AOEROPORTS:	Aeroport del Prat

3. HISTORIA

La ciutat de Barcelona durant la prehistòria y el període ibèric va estar poblada pels laietans, per sense dubte l'origen de la ciutat procedeix d'una colònia romana que es va instal·lar a finals del s.I a.C al Móns Taber, aleshores punt mes alt de la ciutat.

Barcino, la ciutat romana va ser construïda a la manera colonial amb el decumanus (est-oest) l'actual carrer del Bisbe, i el cardo maximus (nord-sud) actual C/ del Call-Llibreteriaque es creuaven a l'actual Plaça Sant Jaume.

En aquesta zona central es trobaven les termes i el temple dedicat a August i del que encara es conserven quetre columnes.

Durante l'edat Mitjana Barcelona va experimentar la seva primera expansió, dintre d'unes noves muralles fetes construir per Jaume I el Conqueridor (siglo XIII), sorgint així les viles noves de Santa Maria del Mar y de Santa Maria del Pi.

També va ser en el s.XIII quan Barcelona va gosar per primera vegada d'un regim municipal propi. El seu primer conseller en cap va ser Ponç d'Alest (1257).

La expansió medieval de la ciutat va continuar fins a mitjans del s. XIV, i el Rei Pere IV el Cerimoniós es va veure obligat a construir un nou perímetre de muralles, donat forma a la definitiva ciutat medieval.

De la època medieval de Barcelona es conserven monuments com: Sant Pau del Camp, de estil romànic; la catedral, Santa Maria del Mar; la Casa de la Ciutat (Ajuntament) d'estil gòtic; el Palau de la Generalitat; el Palau Reial; l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1997), entre altres

La Revolució Industrial, iniciada a Barcelona l'any 1834, i la construcció de nombroses fabriques van ser el punt de sortida de la seva gran expansió i grans modificacions fins els Jocs Olímpics del 1992, com el Pla Cerdà, amb un traçat quadriculat es va començar a dur a terme a partir del 1859, data en que es va autoritzar l'enderrocament de les muralles.

D'aquesta època i de principis del siglo XX Barcelona conserva algunes de les joies del modernisme, com la casa Milà (coneguda com La Pedrera i que, junt al palau i al parc Güell, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat por la UNESCO al 1984), el Palau de la Música Catalana (declarat Patrimoni de la Humanitat, junt amd l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el 1997), la Sagrada Família l'Hospital de Sant Pau.

Les remodelacions i la construcció de la Vila Olímpica a finals de la dècada de 1980 i principis de 1990 van marcar un nou model de ciutat moderna.

D'aquesta època son emblematics:el Palau Sant Jordi, i la torre olímpica de comunicacions, dissenyada por el ingeniero i arquitecte espanyol Santiago Calatrava.

EQUIPAMENTS TURÍSTICS

ALLOTJAMENTS

HOTEL CLARIS*****

C/ Pau Claris, 150

93 487 62 62

MAJESTIC****

Pg. De Gracia, 70

93 488 17 17

CONDES DE BARCELONA****

Pg. De Gracia, 73-75

93 488 22 00

ALEXANDRA****

C/ Mallorca, 251

93 302 66 43

CATALUNYA PLAZA***

Pl. Catalunya, 7

93 317 71 71

RITZ*****

Gran Via de les Corts Catalanes, 668

93 318 52 00

BALMES***

C/ Mallorca, 216

93 451 19 14

CRISTAL****

C/ Diputació, 257

93 487 87 78

NH CALDERON****

Rambla Catalunya, 26

93 209 45 11

REY JUAN CARLOS I *****

Av. Diagonal, 661

93 448 08 08

FIRA PALACE****

C/ Rius i Taulet, 1-3

93 426 22 23

BARCELONA PLAZA****

Pl. Espanya, 6 - 8

93 426 26 00

MELIA COMFORT APOLO****

Av. Paral·lel, 57 - 59

93 443 11 22

ONIX***

C/ Llançà, 30

93 426 00 87

ARTS****
C/ Marina, 19 - 21

93 221 10 00

NH PODIUM****

C/ Bailen, 4

93 265 02 02

PARK HOTEL

Av. Marques de l'Argenteria, 11

93 319 60 00

BARCELONA HILTON*****

Av. Diagonal, 589 - 591

93 495 77 77

PRINCESA SOFIA INTERCONTINENTAL*****

Pl. Pius XII, 4

93 330 71 11

L'ILLA****

Av. Diagonal, 555

93 410 33 00

RIVOLI RAMBLAS****

La Rambla, 128

93 302 66 43

LE MERIDIEN****

La Rambla, 111

93 318 62 00

GAUDÍ***

C/ Nou de la Rambla, 12

93 317 90 32

CONTINENTAL***

La Rambla, 138

93 301 25 70

GASTRONOMIA

LA CUINA CATALANA

La cuina catalana, mediterrània per excel·lència. Es basa en el consum de productes naturals i de temporada. Oli d'oliva, verdures i hortalisses, fruites, peix i marisc fresc, bacallà, llegums, porc, rebosteria, i una gran diversitat de vins de gran qualitat son els elements fonamentals de la dieta dels catalans. A mes a Barcelona, també es pot trobar restaurants de cuina internacional, francesa, italiana, japonesa, xinesa, etc.

RESTAURANT

CUINA CATALANA

EL LLIURE

Pg. De Santa Madrona, 46

Tel: 93 325 00 75

*Cuina catalano-mediterranea, es troba situat al Teatre Lliure de Barcelona.

EL PINTOR

C/ San Honorat, 7

Tel: 93 301 40 65

CAN TRAVI NOU

C/ Jorge Manrique s/n

Tel: 93 428 03 01

*situat en una antiga Masia del s.XVII, molt ben conservada.

CASA CALVET

C/ Casp, 48

Tel: 93 412 40 12

*Cuina mediterrània i catalana de creació.

CUINA ANDALUSA

MESON CINCO JOTAS

Rambla de Catalunya, 91-93

Tel: 93 487 89 42

*Especialitats: carns, tapes i el millor pernil ibèric (Jamon 5 jotas)

CUINA GALLEGA

RIAS DE GALICIA

C/ Lleida, 7 (al costat de la Fira de Bcn)

Tel: 93 424 81 52

PEIX I MARISC

BOTAFUMEIRO

C/ Gran de Gracia, 81

Tel: 93 218 42 30

*Cuina marinera, peix i marisc.

LA MAR VELLA

Rambla del Poble Nou, 15

Tel: 93 225 21 03

EMPERADOR

Moll del dipòsit

Tel: 93 221 02 20

LA GAVINA

Plaça Pau Vila, 1

Tel: 93 221 05 95

CUINA VASCO-NAVARRA

GORRIA

C/ Diputació, 421

Tel: 93 245 11 64

EUSKAL ETXA

Placeta Montcada, 1-3

Tel: 93 310 21 85

TAVERNA VASCA IRATI

C/ Cardenal cassanyes, 17

Tel: 93 302 30 84

CUINA ITALIANA

LE QUATRO STAGIONI

C/ Doctor Roux

Tel: 93 205 22 79

TRANSPORTS

METRO

Es el transport mes ràpid per desplaçar-se per la ciutat. Hi ha dos companyies TMB i FGC. Tarifa comú: 1'05€

TMB

Horari: Dilluns - Dijous Informació: 010 / 932 987 000

05:00 - 24:00

Divendres - Dissabte i festius

05:00 - 02:00

FGC

Horari: Dilluns - Dijous Informació: 010/ 932 051 515

05:00 - 23:00

Divendres - Dissabte i festius

05:55 - 00:39

FERROCARRIL

RENFE: Trens locals, regionals, nacionals e internacionals.

Estacions: Estació Central de Sans

Estació Passeig de Gracia

Estació Plaça Catalunya

Estació de França

Informació: 902 240 202

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Trens locals

Estacions: Plaça Espanya Informació: 932 051 515

Plaça Catalunya

AUTOBUS

Diürn: Horari 04:30 - 22:00

Tarifa 1,05€

Nocturn: Horari 23:00 - 04:00

Tarifa 1€

TARIFES MULTIVIATGE

T-10 Targetes valides per 10 viatges en Autobús, Metro, FCG i RENFE.

*Es poden adquirir a les taquilles del metro, Quioscos, i estancs.

T-DIA Targetes ideals per visitar la ciutat, permeten realitzar viatges il·limitats durant 1,2,3,4 i 5 dies.

Viatges en Metro TMB, Metro FCG, Bus.

T-DIA 1 4,40€

* Es poden comprar a les taquilles del metro

T-DIA 2 8€

T-DIA 3 11,30€

T-DIA 4 14,50€

T.DIA 5 17,30€

*Es poden comprar al vestíbul del metro de Pl. Universitat o a Sans Estació oficina TMB.

T. MARITIM

Lineas Regulars Nacional

Cia. Transmediterránea. Creuers cap de Setmana Illes Balears.

Info: 902 454 645

Port de Barcelona

Info: 933 068 800 / 934 431 300

SERVEIS AEROPORT

Info. Aeroport: 932 983 838

Pont aeri: 934 013 227

Iberia: 902 400 500

Duana: 933 705 155

Comissaria: 933 791 584

Obj. Perduts: 932 983 349

Canvi divises: 932 983 539

CONNEXIONS BARCELONA APTO.(VICEVERSA)

TREN (1.60 € aprox. / cada 30 min.)

Estació de Sans - Aeroport (18m)

Estació de Plaza Catalunya - Aeroport (23m)

AEROBUS (3,45 aprox. / cada 12min.)

Pl. Catalunya - Pg. Gràcia - Pl. Espanya - Aeroport

BUS - EA: sortides Pl. Espanya

TAXI: Servitaxi (25min) Tel: 933 900 900

COMPANYIES AEREES

Nacionals: IBERIA 902 400 500

SPANAIR 902 131 415

AIR EUROPA 902 401 501

Internacionals: BRITISH AIRWAYS 902 111 333

EASY JET 902 299 992

AIR FRANCE 901 112 266

ALITALIA 933 792 562

LUTHANSA 934 305 880

KLM 933 795 458

SWISSAR 901 116 706

FINNAIR 934 786 956

TAP 901 116 718

LLOGUER DE COTXES

AVIS Aragó, 235 Tel: 934 878 754

Casanova, 209 Tel: 932 099 533

www.avis.es

BUDGET Aeroport Tel: 932 983 500

www.drivebudget.es

EASYRENTACAR Pg. Lluís Companys Tel: 906 292 827

www.easyrentacar.es

TRANSPORTS TURÍSTICS

TOMBBUS

Recorregut per les principals vies comercials de Pl. Catalunya a Pl. Pio XII.

Bitllet: 1,30€

T-Shopping: 5,20€ (tot el dia)

BUS TURISTIC

La forma mes original de descobrir els principals punts d'interès de la ciutat. El bus turístic permet visitar el espais mes interessants de Barcelona punjant i baixant en qualsevol de les 26 parades.

Amb la compra del bitllet, es rep un talonari de descomptes i una guia informativa de la ciutat.

Informació: 906 301 282

GOLONDRINES

Son les típiques embarcacions per fer una visita al port vell, el moll comercial amb el grans vaixells de mercaderies, per admirar el creuers de luxe.

Informació: Portal de la Pau Tel: 93 442 31 06

FUNICULAR DEL TIBIDABO

Ens permet l'accés a la part superior del Tibidabo, on es troba el Parc d'atraccions. Enllaça amb el Tramvia Blau.

Sortides cada 30min.

Informació: 010

TRAMVIA BLAU

Antic Tramvia de la ciutat que fa el recorregut des de el Pg. de San Gervasi fins Av. Tibidabo, durant el qual es poden observar totes les cases d'estil modernista de la zona.

Informació: 010

TELEFERIC AL CASTELL DE MONTJUIC

Accés des de l'estació superior del funicular de Montjuïc, on esta el parc d'atraccions. Amb vistes panoràmiques de la ciutat i el port.

Informació: 93 443 08 59 / 010

TRANSBORDADOR AERI DEL PORT

Fa el recorregut de la Barceloneta a Montjuic (Miramar), amb una preciosa vista panoràmica del port i la ciutat.

Informació: 93 322 11 64 / 010

CARRUATGES DE LLOGUER

Fan un agradable passeig per les Rambles, el Port i el Casc Antic. Es poden negociar altres trajectes amb el conductor.

Informació: Portal de la Pau 93 307 74 75

OFICINES DE TURISME

PL. CATALUNYA, 17 (subterrani)

Informació turística, reserva d'hotels, canvi de moneda, botiga, venda d'entrades per espectacles....

Horari: 09:00 - 21:00

Tel: 906 30 12 82

PL. SAN JAUME (ajuntament)

Horari: 09:00 - 20:00 Dill - Div.

10:00 - 20:00 Diss.

10:00 - 14:00 Diu.

Tel: 906 30 12 82

ESTACIÓ DE SANTS

Pl. Països Catalans. Vestíbul de l'estació.

Horari: 08:00 - 20:00

Tel: 906 30 12 82

AEROPORT DE BARCELONA

Terminal A i B, informació turística i reserva d'hotels.

Horari: 09:00 - 21:00

Tel: 93 478 47 04

CENTRE D'INFORMACIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA

PALAU ROBERT. Pg. Garcia, 107.

Tel: 93 238 40 00 / 012

CONSULATS

Organismes

Internacionals

Comissió Europea

Representació a Barcelona

Pg. Gràcia, 90

CP 08008

Tel. 934 677 380

www.europa.eu.int/spain/

• Telèfon Europa

en Directe

Tel. 900 983 198

Parlament Europeu

Oficina d'Informació

a Barcelona

Pg. Gràcia, 90, 1r

CP 08008

Tel. 932 722 044

www.europarl.eu.int

Consolats

Consolat General

d'Alemanya

Pg. Gràcia, 111, 11è

CP 08008

Tel. 932 921 000

Fax 932 921 002

Consolat General de la

República Argentina

Pg. Gràcia, 11, esc. B, 2n 2a

CP 08007

Tel. 933 041 200

Fax 933 041 202

Consolat Honorari

d'Austràlia

Gran Via Carles III, 98, 9è

CP 08028

Tel. 934 909 013

www.spain.embassy.gov.au

Consolat General

d'Àustria

Mallorca, 214, àt. 1a

CP 08008

Tel. 934 537 294

Fax 934 534 980

Consolat General

de Bangla Desh

Mallorca, 192, 3r

CP 08036

Tel. 934 534 402

Fax 934 530 970

Consolat General

de Bèlgica

Diputació, 303, 1r

CP 08009

Tel. 934 677 080

Fax 934 877 669

Consolat de Belize

Av. Diagonal, 469, 4t 2a

CP 08036

Tel. 934 303 044

Fax 934 053 883

Consolat de Benín

Av. Pau Casals, 22, 4t 1a

CP 08021

Tel. 932 090 743

Fax 932 011 227

Consolat de Bolívia

Pl. Francesc Macià, 8, 1r 2a

CP 08029

Tel. 933 226 512

Consolat de Brasil

Pg. Gràcia, 21, pral.

CP 08007

Tel. 934 882 288

www.consuladobrasil-barcelona.

org

Consolat de la República

de Bulgària

Pg. Sant Joan, 73, esc.A,

pral.

CP 08009

Tel. 934 574 069

Fax 932 070 998

Consolat de Canadà

Elisenda de Pinós, 10

CP 08034

Tel. 932 042 700

Fax 932 042 701

Consolat General

de Colòmbia

Pg. Gràcia, 2, 4t 2a

CP 08007

Tel. 934 127 828

Fax 934 127 540

Consolat de Costa d'Ivori

Av. Diagonal, 477, esc.A,

13è A CP 08036

Tel. 934 102 334

Fax 934 109 155

Consolat de Croàcia

Provença, 290, pral. B

CP 08008

Tel. 932 720 043

Consolat General

de Cuba

Pg. Gràcia, 34, 2n 1a

CP 08007

Tel. 934 878 661

Fax 934 880 607

Consolat General

de Dinamarca

Rbla. Catalunya, 33, 3r 1a

CP 08007

Tel. 934 880 222

Fax 934 876 736

Consolat General de la

República Dominicana

París, 209, pral. 2a

CP 08008

Tel. 932 379 213

Fax 932 376 199

Consolat General

del Salvador

Muntaner, 260, 3r 2a

CP 08021

Tel. 932 093 658

Consolat d'Equador

Ptge. Josep Llovera, 3, 1r 1a

CP 08021

Tel. 932 095 731

Consolat d'Eslovàquia

Pl. Urquinaona, 6, 19è

CP 08010

Tel. 933 179 465

Consolat General de la

República d'Eslovènia

Via Augusta, 120, 3r 2a

CP 08006

Tel. 937 273 639

Fax 937 250 721

Consolat General dels

Estats Units d'Amèrica

Pg. Reina Elisenda

Montcada, 23

CP 08034

Tel. 932 802 227

www.embusa.es

Consolat General

de Filipines

Av. Diagonal, 600, 4t 1a

CP 08021

Tel. 933 624 303

Fax 933 624 300

Consolat General

de Finlàndia

Puig i Xoriguer, 17

CP 08004

Tel. 934 431 598

Fax 934 424 100

Consolat General

de França

Rda. Universitat, 22 bis, 4t

CP 08007

Tel. 932 703 000

www.

bcn.consulat-france.org

Consolat General

de Gabon

Rosselló, 257, 4t A

CP 08008

Tel. 934 160 661

Fax 932 372 407

Consolat de la República

de Gàmbia

Casp, 61, entl. 1a

CP 08010

Tel. 932 653 796

Fax 932 311 516

Consolat General

de Grècia

Av. Diagonal, 593, 6è 2a

CP 08014

Tel. 933 212 828

Fax 933 218 647

Consolat de la República

de Guinea Conakry

GV Corts Catalanes, 700,

1r 1a

CP 08010

Tel. 932 448 004

www.consuladoguinea.com

Consolat de Guatemala

Gran Via Carles III, 94, 5è 1°

CP 08028

Tel. 933 397 801

Consolat General

Honorari de la República

d'Haití

Pl. Francesc Macià, 8-9

CP 08029

Tel. 932 000 555

Fax 932 001 165

Consolat de la República

d'Illa Mauricio

Diputació, 42, entl. 1a

CP 08015

Tel. 934 250 090

www.islamauricio.com

Consolat General de les

Illes Seychelles

Sabino Arana, 27

CP 08028

Tel. 935 103 020

Fax 934 900 643

Consolat General

de l'Índia

Teodor Roviralta, 21-23

CP 08022

Tel. 932 120 916

Consolat General de la

República d'Indonèsia

Pau Claris, 173, 2n 2a

CP 08037

Tel. 934 876 884

Fax 932 160 403

Consolat General

d'Irlanda

Gran Via Carles III, 94, 10è

2a

CP 08028

Tel. 934 915 021

Consolat General

d'Islàndia

Sardenya, 229-237, s/àt 3a

CP 08013

Tel. 932 325 810

Fax 932 444 101

Consolat General d'Itàlia

Mallorca, 270, 1r

CP 08037

Tel. 934 677 305

Fax 934 870 002

Consolat de la República

de Iugoslàvia

Casp, 61, entl. 1er

CP 08010

Tel. 932 653 796

Fax 932 311 516

Consolat de Jamaica

Santaló, 93, 2n 4a

CP 08021

Tel. 934 141 172

Fax 932 411 840

Consolat General del

Japó

Av. Diagonal, 662-664, 3r

CP 08034

Tel. 932 803 433

Fax 932 804 496

Consolat de Jordània

Aragó, 174, 21è 3a

CP 08011

Tel. 934 544 850

Fax 934 530 433

Consolat de Letònia

Av. Diagonal, 415, 1r

CP 08008

Tel. 934 160 044

Fax 934 161 497

Consolat General

de Luxemburg

Tuset, 8-10, 8è 4a

CP 08006

Tel. 932 922 266

Fax 932 373 720

Consolat de Madagascar

Balmes, 202, 2n CP 08006

Tel. 934 151 006

Fax 934 152 953

Consolat General

de Malàisia

Pg. Colom, 11, 3r

CP 08002

Tel. 933 102 020

Fax 933 197 641

Consolat de Malta

Tuset, 32, 7è 2a CP 08006

Tel. 934 156 600

Fax 934 157 474

Consolat General

del Marroc

Béjar, 91, 1r CP 08014

Tel. 932 892 530

Fax 932 892 472

Consolat General

de Mèxic

Av. Diagonal, 626, 4t

CP 08021

Tel. 932 011 822

Fax 932 009 206

Consolat General

de Mònaco

Via Augusta, 158, 3r 1a

CP 08006

Tel. 932 097 588

Fax 932 022 726

Consolat de Nepal

Aragó, 184

CP 08011

Tel. 934 526 363

Fax 934 512 148

Consolat General

de Nicaragua

Trav. Gràcia, 71, 5è 2a

CP 08006

Tel. 932 005 577

Consolat General

de Noruega

Balmes, 184, 5è 2a

CP 08006

Tel. 932 184 983

Fax 932 380 327

Consolat de Nova

Zelanda

Trav. Gràcia, 64, 2n

CP 08006

Tel. 932 090 399

Fax 932 020 890

Consolat General

del Pakistan

Còrsega, 366, àtic

CP 08037

Tel. 934 574 230

Consolat General

dels Països Baixos

Av. Diagonal, 601, 4t D

CP 08014

Tel. 934 106 210

Fax 934 103 009

Consolat General

de Panamà

Pg. Gràcia, 20, 4t 1a

CP 08007

Tel. 933 020 073

Fax 933 026 350

Consolat General

de Paraguai

Av. Pau Casals, 9, 5è 2a

CP 08021

Tel. 934 147 621

Fax 934 146 994

Consolat General de Perú

Còrsega, 270, 2n 6a

CP 08008

Tel. 934 154 999

Fax 932 374 634

Consolat General

de Polònia

Av. Diagonal, 593, 6è

CP 08014

Tel. 933 220 542

Fax 933 222 907

Consolat General

de Portugal

Rda. Sant Pere, 7, 1r 1a

CP 08010

Tel. 933 188 150

Fax 933 185 912

Consolat del Regne Unit

Av. Diagonal, 477, 13è

CP 08036

Tel. 933 666 200

Fax 933 666 221

Consolat de Sri Lanka

Mallorca, 192, 2n

CP 08036

Tel. 934 534 402

Fax 934 530 970

Consolat de la República

Txeca

Trav. Gràcia, 40-42, 5è 2a

CP 08021

Tel. 932 413 125

Fax 932 411 255

Consolat General

de Rússia

Av. Pearson, 34, Torre

CP 08034

Tel. 932 805 432

Fax 932 805 541

Consolat General

de Senegal

Aribau, 191, 4t 2a

CP 08021

Tel. 932 009 722

Fax 932 000 247

Consolat General

Honorari de Sudàfrica

Teodora Lamadrid, 7-11

CP 08022

Tel. 934 186 445

Fax 934 180 538

Consolat General

de Suècia

Mallorca, 279, 4t 3a

CP 08037

Tel. 934 882 501

Consolat General

de Suïssa

Gran Via Carles III, 94, 1r

CP 08028

Tel. 934 090 650

Fax 934 906 598

Consolat General

de Tailàndia

Av. Diagonal, 339 bis, 4t 1a

CP 08037

Tel. 934 581 461

Consolat de Tunísia

Diputació, 400, 1r 4t

CP 08013

Tel. 932 315 379

Consolat General

de Turquia

Pau Claris, 95, 4t CP 08009

Tel. 934 120 683

Fax 933 015 135

Consolat General

d'Uruguai

Pg. Gràcia, 58, 1r 1a

CP 08007

Tel. 932 156 661

Fax 932 156 466

Consolat General

de Veneçuela

Provença, 278, 3r CP 08008

Tel. 934 882 012

Fax 932 157 144

Consolat General de Xile

Casp, 33, esc.B, 2n 1a

CP 08010

Tel. 933 188 586

Fax 933 186 331

Consolat General de Xina

Av. Tibidabo, 34

CP 08022

Tel. 932 541 199

Fax 934 173 833

OFICINES DE TURISME ESTRANGERES A LA CIUTAT

OFICINA DE TURISME D'ANDORRA

C/ Maria Cubi, 159

Tel: 93 200 07 87

OFICINA DE TURISME DE FRANÇA

Gran Via de les Corts Catalanes, 656.

Tel: 906 34 36 38

OFICINA DE TURISME DE GUINEA ECUATORIAL

C/ Numancia, 91 - 93 12é

Tel: 93 419 42 54

OFICINA DE TURISME DE HONG KONG

Av. Pau Casals, 4 2º 1ª

Tel: 93 414 17 94

OFICINA DE TURISME DE MALTA

C/ Tusset, 32 7é 2º

Tel: 93 415 66 00

OFICINA DE COMERÇ I TURISMEDE PORTUGAL

C/ Bruc, 50 4º 3ª

Tel: 93 301 44 16

OFICINA DE TURISME DE SUÏSSA

Av. Pau Cassals, 4 2º 1ª

Tel: 93 414 58 74

MUSEUS

MUSEU D'HISTORIA DE CATALUNYA

Pl. Pau Vila, 3

Tel: 93 225 47 00

MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA (MNAC)

Palau Nacional / Parc de Montjuic

Tel: 93 622 03 75

MUSEU D'HISTORIA DE LA CIUTAT

Pl. del Rei

Tel: 93 315 11 11

MUSEU PICASSO

C/ Montcada, 15 - 19

Tel: 93 319 63 10

MUSEU DE CERAMICA

Palau Reial. Avn. Diagonal, 689

Tel: 93 280 16 21

FUNDACIÓ JOAN MIRO

Parc de Montjuic. Pl. Neptu

Tel: 93 329 19 08

FUNDACIÓ ANTONI TAPIES

C/ Arago, 255

Tel: 93 487 03 15

MUSEU FCBarcelona

Av. Aristides Maillol

Tel: 93 496 36 08

MUSEU DE LA CERA

Pg. De la Banca, 7

Tel: 93 317 26 49

CASA BATLLÓ

Pg. De Garcia, 43

Tel: 93 216 03 06

CAIXA FORUM

C/ Marques de Comilles, 6 - 8

Tel: 93 476 86 00

MUSEU MARITIM

Av. Drassanes

Tel: 93 342 99 20

MUSEU DEL TEMPLE EXPIATORI

DE LA SAGRADA FAMILIA

C/ Mallorca, 401

Tel: 93 207 30 31

MUSEU DE LA CIENCIA

Palau Macaya

Pg. San Joan, 108

Tel: 93 212 60 50

EQUIPAMENTS CULTURALS

MUSICA

AUDITORI DE BARCELONA

C/ Lepant, 150

93 317 10 96

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

C/ San Francesc de Paula, 2

93 268 10 00

L'ESPAI DE DANSA I MUSICA DE LA GENERALITAT

Travassera de Gracia, 63

93 241 68 10

GRAN TEATRE DE LICEU

La Rambla, 65

93 412 37 90

TEATRES

MERCAT DE LES FLORS

C/ Lleida, 59

93 426 21 02

TEATRE LLIURE

C/ Montseny, 47

93 218 92 51

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (TNC)

Pl. Arts, 1

93 306 57 00

TEATRE TIVOLI

C/ Casp, 10

93 412 20 63

TEATRE PRINCIPAL

La Rambla, 27

93 301 47 50

TEATRE POLIORAMA

La Rambla, 115

93 317 75 99

DISTRICTES.

Districte 1: CIUTAT VELLA

El Districte de Ciutat Vella és el centre històric de Barcelona. És un territori que té una extensió de 430 hectàrees i està dividit en quatre grans barris: la Barceloneta, el Casc Antic, el Gòtic i el Raval.

La Barceloneta
És el barri mariner de Barcelona i el més jove de tots quatre. Creat a mitjan segle XVIII, es va assentar sobre els terrenys guanyats al mar des del segle XV amb la construcció de l'espigó del port.

El Casc Antic
És l'extensió medieval de la ciutat. Hi resten agrupats una sèrie de carrers estrets, tortuosos i entrelligats amb un traçat amb prou feines alterat des del seu origen fins als nostres dies.

El Gòtic
És la manifestació urbana més antiga de la ciutat de Barcelona i el seu centre històric. Ha assumit al llarg dels segles, fins avui en dia, el paper de centre de representació política i institucional.

El Raval
Nascut a partir de camins rurals fora de les muralles de Barcelona amb la idea de donar sortida al creixement social i econòmic de la ciutat, el Raval va ser el bressol de la revolució industrial al segle XIX.

Districte 2: L'EIXAMPLE

En enderrocar les muralles de Barcelona per engrandir-ne el teixit urbà, l'Eixample va créixer sobre l'extensa plana compresa entre la ciutat i els pobles que l'envoltaven, com ara Horta, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Sarrià i Sant Gervasi. El creixement d'aquesta part de la ciutat va absorbir zones amb vida i activitat pròpia, com ara Sant Antoni, Fort Pienc i Sagrada Família, i va crear-ne de noves, com ara la Dreta i l'Esquerra de l'Eixample, que són els cinc barris actuals del districte de l'Eixample.

Districte 3: SANTS-MONTJIUC

El districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona, amb una superfície de 2090 hs., que representa gairebé la quarta part del terme municipal. L'extensió real del districte és, però, de 549,2 hs. si s'exclouen les zones no habitades: el port de Barcelona, el polígon industrial de la Zona Franca i bona part de la muntanya de Montjuïc.

Els límits de Sants-Montjuïc són els termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat; l'avinguda de Madrid i el carrer de Berlín que fan frontera amb el districte de Les Corts; els carrers de Numància, de Tarragona, l'avinguda d'en Josep Tarradellas i el Paral·lel, que marquen la separació amb els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella, i el mar.

El districte de Sants-Montjuïc és heterogeni, amb unes zones clarament diferenciades: podem distingir el conjunt de barris Sants-Hostafrancs-La Bordeta a la part alta del districte, per sobre la Gran Via de les Corts Catalanes; els barris de La Marina-Zona Franca, desenvolupada a banda i banda del seu passeig, que inclou els antics barris de la muntanya de Montjuïc i també l'àmplia àrea industrial que porta el mateix nom; la muntanya de Montjuïc pròpiament dita; el nucli de Font de la Guatlla-Magòria entre Montjuïc i la Gran Via i el barri del Poble-sec, prolongació de la vessant nord de la muntanya cap el Raval i l'Eixample. Cal mencionar, finalment, la zona portuària que s'exten des del Moll de Sant Beltran fins al límit del terme municipal de Barcelona amb el Prat de Llobregat.

Aquesta heterogeneïtat del territori es tradueix també en una gran diversitat social i humana.

Districte 4: LES CORTS

La majoria dels noms dels barris de les Corts deuen els seus orígens a antics topònims del territori i als masos i institucions que van deixar empremta en la història d'aquest antic poble del Pla i actual districte de Barcelona.

Format pels barris:

El Camp de la Creu - Loreto

El Camp Vell i la plaça del Centre

Can Feu i Can Batllori

Can Sòl de Baix

L'Església i Can Rosés

La Maternitat i Can Bacardí

La Mercè

Pedralbes

Sant Ramon i la Torre Melina

La Zona Universitària - Bederrida

Districte 5: SARRIA - SANT GERVASI

El districte de Sarrià-Sant Gervasi està format per diferents barris i territoris:

Sarrià
Sant Gervasi
Collserola        » Vallvidrera
                         » Les Planes
                         » Cim del Tibidabo

Districte 6: GRACIA

Barri de Gràcia

Barri de Camp Grassot

Barri de la Salut

Barri del Coll

Barri de Vallcarca

Barri dels penitents

Districte 7: HORTA GUINARDÓ

BARRIS

Baix Guinardó 

Can Baró

Carmel

Font d'en Fargas

Font del Gos

Guinardó

Horta

La Clota

Montbau

Sant Genís

Taxonera

Vall d'Hebron

Districte 8: NOU BARRIS

El districte de Nou Barris es compon, actualment, de catorze barris: Can Peguera, Canyelles, Ciutat Meridiana, Guineueta, Porta, Prosperitat, Roquetes, Torre Baró, Torre Llobeta, Trinitat Nova, Turó de la Peira, Vallbona, Verdum i Vilapicina. De la mateixa manera que la resta de districtes de la ciutat, la configuració actual data de l'any 1984, moment en el qual Barcelona va aprovar l'actual divisió territorial en deu districtes. Tanmateix, la denominació Nou Barris data de començament dels anys setanta, quan la revista de la primera associació de veïns de la zona va adoptar aquesta denominació, en aquells moments plena de ressons de lluita ciutadana.

Els catorze barris que componen el districte, tot i que tenen uns orígens i una evolució ben diversos, configuren un dels districtes amb més personalitat de la ciutat, malgrat que, al mateix temps, és un dels més joves. Ubicat en uns espais que històricament constituïen la rodalia de Barcelona, aquests barris van créixer al llarg del segle XX i van deixar enrere el seu passat rural tot incorporant-se d'una manera progressiva a l'entramat urbà de la ciutat.

Districte 9: SANT ANDREU

El districte de Sant Andreu és el tercer dels districtes de Barcelona en extensió, amb una su perfície de 653 hectàrees i amb una població de 135.579 habitants. Situat al nord de la ciutat, està limitat pel riu Besòs, que fa de frontera entre Barcelona, Sant Adrià i Santa Coloma, i els districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí.

La configuració del districte de Sant Andreu data de l'any 1984, quan Barcelona va aprovar la divisió territorial actual en 10 districtes. Anteriorment, el març de 1949, quan la ciutat s'havia dividit administrativament en 12 districtes, Sant Andreu fou el districte IX. L'any 1979 es produeix la divisió del districte IX en dos: els barris de Canyelles, Torre Baró, Meridiana, Trinitats, Vallbona, Porta, Guineueta, Torre Llobeta, Congrés, Prosperitat, Verdum, Roquetes i Ramon Albó, el Districte IX Nord, i que més tard formaran part del districte de Nou Barris. Resten com a IX Sud els barris de Sant Andreu, Sagrera, Navas, Bon Pastor i Baró de Viver. Fou arran de la divisió de 1984 que el districte de Sant Andreu torna a recuperar els barris de la Trinitat Vella i el Congrés.

Actualment, el districte de Sant Andreu està format per 7 barris de forta personalitat i origen històric molt divers. Aquests barris són:

       Sant Andreu de Palomar

El nucli més antic, antigament municipi, que es va agregar a la ciutat de Barcelona l'any 1897 i que ha donat nom al districte.

 

       Sagrera

Territori que formava part de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals.

 

      Trinitat Vella

Barri edificat sobre l'anomenat Turó de Finestrelles, citat en molts documents històrics de l'antic municipi de Sant Andreu.

 

       Baró de Viver

Conjunt de cases construïdes amb motiu de l'Exposició Universal de l'any 1929.

 

       Bon Pastor

Barri format per diferents zones de característiques diferenciades: les cases barates, el nucli on es va originar el barri, la zona industrial, etc.

 

       Navas

Barri a cavall entre el Clot, la Sagrera i el Guinardó que té una part de l'entramat de l'Eixample.

 

       Congrés

El seu origen cal cercar-lo en la construcció d'un conjunt d'habitatges amb motiu de la celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic l'any 1952

Districte 10: SANT MARTI

El districte de Sant Martí es troba a l'est de la ciutat: limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Horta-Guinardó, Sant Andreu i el mar Mediterrani.

És el segon districte de la ciutat en extensió real i població. Ocupa 938 hectàrees, amb 206.401 habitants. Té 2.675 metres lineals de litoral i concentra la major part de les platges de la ciutat.

El seu nom prové de l'antic municipi del pla de Barcelona, Sant Martí de Provençals, que va ser un poble independent des del 1714 fins al 1897.

La configuració actual data de l'any 1984, quan l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una nova divisió territorial de la ciutat en deu districtes.

El districte es divideix en quatre grans territoris, el Clot-Camp de l'Arpa i la Verneda, situats per sobre de la Gran Via, i el Poblenou i barris del Besòs, que es troben entre la Gran Via i el mar.

Aquests territoris agrupen una sèrie de barris amb una història i uns orígens característics, tots amb una gran riquesa i vitalitat associativa.

ITINERARIS TURÍSTICS

RUTA 1: “El Barri Gòtic, la Catedral i el Barri de la Ribera”

L'ESGLESIA DEL PI

Es una construcció característica del gòtic català que es va iniciar l'any 1322. L'església dona a dues places: La Plaça del Pi i la de Sant Josep Oriol, on s'hi troba la façana principal.

Sortint pel C/ del Pi arribem fins la Plaça Nova on trobem el Col·legi d'Arquitectes i al seu davant el Portal del Bisbe, amb restes de l'acueducte romà i de les muralles. A l'esquerra es situa la Plaça de la Catedral, on trobem la Façana principal i la porta d'entrada a la Catedral de Barcelona

LA CATEDRAL

La construcció de la Catedral Gòtica, dedicada a Santa Eulàlia, es va iniciar el 1298 sobre les restes d'una antiga catedral romànica.

L'interior consta de tres naus amb quatre trams i vint-i-nou capelles laterals. Les mes destacades son les de Santa Llusia i la del Santíssim. També es d'admirar: el Cor de talles medievals i renaixentistes, l'Altar Major i la Cripta de Santa Eulàlia.

Entrant pel C/ del Bisbe arribem fins l'església de San Sever

ESGLESIA DE SAN SAVER

Aquesta església va ser iniciada en el 1699 segons el projecte de Jaume Arnaudies, es una de les obres mes importants del barroc barceloní.

Des de aquí anem a la Plaça San Felip Neri, un dels racons mes poètics de la ciutat, hi ha dos edificis importants del s. XVI: La casa del Gremi dels Sabaters, que acull el museu del calçat; i al costat la Casa del Gremi dels Calderers.

En aquest Plaça també es troba l'Església de San Felip Neri.

ESGLESIA SAN FELIP NERI

Es d'estil barroc, del 1752, presenta a la façana l'empremta de la metralla que va rebre durant la guerra civil. A l'interior destaca l'altar barroc de San Felip Neri, obra del València Ignasi Vergara.

Tornant al C/ del Bisbe ens porta fins a la Plaça Sant Jaume on trobem les dos institucions representatives de la ciutat des de l'edat mitjana:

EL PALAU DE LA GENERALITAT

Edifici gòtic del s.XV, unit a la casa dels Canonges pels passadissos superiors.

Destaca el Pati dels Tarongers i la Capella de Sant Jordi.

L'AJUNTAMENT

A la Plaça de la Generalitat es troba la Façana neoclàssica del s.XIX. Però a un lateral trobem l'antiga façana gòtica del s.XIV. De l'interior destaca l'escala d'honor, l'escala negra, el Saló de Cròniques, el Saló de la Reina Regent i el Saló de Cent.

TEMPLE ROMÀ

A l'interior d'una casa gòtica, Seu del Centre excursionista de Catalunya, es conserven les úniques restes del temple Romà dedicat al emperador August, situat al Mon Taber, punt mes alt de la ciutat antiga. Quatre columnes i part de la cornisa del temple.

ESGLESIA DE SANT JUST I PASTOR

Es va construir entre el 1342 i 1363 sota la direcció de Bernat Roca. A l'interior destaca un retaule del s.XVIII.

Pel C/ Llibreteria arribem fins a la Plaça del Rei, on es troba el Museu d'Història de la Ciutat.

MUSEU D'HISTORIA DE LA CIUTAT

Esta configurat per un important conjunt medieval format pel Palau Reial Major, amb el Sal del Tinell, La Capella de Santa Agueda i la torre mirador del Rei Marti l'Humà, sense oblidar el conjunt arqueològic romà que ocupa gairebé 4.000m2 que comprenen el subsòl de la Plaça i el conjunt monumental.

Sortint pel C/ dels Comptes arribem fins....

MUSEU FREDIRC MARES

Sala d'exposicions situada al Antic Palau reial Major residència barcelonina dels monarques de la Corona d'Aragó des de el s.X fins s.XV.

PLAÇA DE RAMON BERENGUER EL GRAN

D'aquesta Plaça destaca l'estàtua eqüestre de bronze que representa a Ramon

Berenguer III.

Creuant la Via Laietana i entrant al barri de la Ribera pel C/ Argenteria arribem fins a església de Santa Maria del Mar.

SANTA MARIA DEL MAR

Obra de l'arquitecte Berenguer de Montagut es va començar a construir en el 1329 per commemorar la conquesta de Sardenya, que va completar el domini català a la mediterrània, en temps de Jaume I,

Aquesta església va ser construïda amb gran rapidesa , i es un gran exemple del gòtic català.

EL FOSSAR DE LES MORERES

Era l'antic cementiri de església, redissenya com a Plaça actualment rendeix homenatge als membres de la milícia gremial enterrats en aquest lloc, que van defensar la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714.

Sortint pel Passeig del Born arribem fins a l'antic Mercat

MERCAT DEL BORN

Aquesta estructura metàl·lica construïda el 1876, va ser el mercat central de fruites i verdures de Barcelona i va deixar de funcionar com a tal l'any 1976.

Tornant pel Passeig del Born entrem al C/ Montcada on es troben diversos Palaus que acullen exposicions i centres d'art.

PALAU DALMASES

El nom prové de la família que el va adquirir i remodelar durant el s.XVII. Actualment es la Seu de Omnium cultural des de el 1962.

MUSEU BARBIERE-MULLER D'ART PRECOLOMBI

Situat al Plau Nadal, edifici d'origen medieval que ha estat restaurat per acollir una de les exposicions mes prestigioses d'art precolombi.

MUSEU TEXTIL I D'INDUMENTARIA

Situat als números 12 i 14 del C/ Montcada ocupa el Palau del Marques de Llió i part del Palau Nadal.

MUSEU PICASSO

Va ser inaugurat al 1963, gràcies a la donació de l'obra i l'impuls de l'amic de Picasso, Jaume Sabartés. El museu està instal·lat en tres Palaus Goticorenaixentistes, que ocupen els números 15, 17 i 19 del carrer Montcada.

RUTA 2: “La Rambla”

LA FONT DE CANALETES

Font de ferro del s. XIX, es un dels llocs mes populars de la ciutat, la llegenda dia que qui veu aigua de la Font torna a la ciutat de Barcelona

REAL ACADEMIA DE CIENCIES I ARTS

Es va fundar el 1764 per promoure la investigació científica, i es va instal·lar en aquest lloc el 1796. L'edifici va ser restaurat per Josep Domènech i Estapà. I actualment es la seu del Teatre Poliorama.

COMPANYIA GENERAL DE TABACS DE FILIPINES

L'edifici, antiga seu de la companyia de tabacs de Filipines, el va construir l'any 1880 Josep Oriol Mestres, i l'any 1932 va ser ampliat.

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORANEA DE BARCELONA

Obert al públic l'any 1994, el CCCB forma part del projecte de renovació d'equipaments que es va iniciar a la zona del Raval als anys noranta.

S'ha de destacar el Pati de les Dones . Això era abans la Casa de la Caritat.

MUSEU D'ART CONTEMPORANI

El MACBA es va inaugurar al novembre de 1995. L'edifici es obra de l'arquitecte nord-americà Richard Meier.

Cronològicament la seva col·lecció comença als anys 40. I reuneix obre d'artistes catalans, espanyols i internacionals.

ANTIC HOSPITAL DE SANTA CREU

Es va començar a construir l'any 1401 quan es va decidir fusionar els quatre hospitals que hi havia en aquella Barcelona medieval. Actualment els recintes del conjunt estan ocupats per entitats culturals, com l'escola d'art Massanes o la Biblioteca de Catalunya.

L'any 1926 moria a les instal·lacions de l'hospital l'arquitecte Antoni Gaudi.

ESGLESIA DE BETLEM

Aquesta església va substituir l'antiga església dels Jesuïtes, destruïda per un incendi l'any 1671. Es va construir entre el 1681 i 1732 seguint el model de l'Església de Gesú de Roma, adoptat per la contrareforma. Destaca la portada barroca amb columnes salomòniques.

PALAU MOJA

L'edifici es va construir entre 1774 i 1790 per iniciativa de la marques de Cartella. Actualment es patrimoni de la Generalitat de Catalunya.Ocasionalment s'hi fan exposicions i altres manifestacions culturals que permeten visitar-lo

EL PALAU DE LA VIRREINA

Se'l considera el model mes emblematic d'arquitectura civil catalana de la segona meitat del s.XVIII. Cap a 1770 Manuel Amat i Junyent, Virrei del Perú, va encarregar-ne la construcció. Actualment acull a l'interior la seu de l'area de Cultura de l'Ajuntament que en els espais de la planta baixa i del primer pis organitza exposicions culturals.

MERCAT DE SANT JOSEP

Conegut popularment com La Boqueria es un dels mercats mes tradicionals de la ciutat. La primera pedra es va posar el 19 de Març de 1840. Ocupa el solar de l'antic convent del Carmelites descalços de Sant Josep. Val la penar passejar pel seu interior, per observar la gran varieta de productes que s'hi venen i admirar els monumentals bodegons que conformen algunes parades.

ANTIGA CASA FIGUERAS

Va ser projectada per Antoni Ros Güell el 1902, hi van col·laborar en l'ornamentació importants artistes modernistes, com ara Lambert Escales, autor de la figura femenina de la cantonada, i Mario Mariglino, que va fer els mosaics. Desde 1986 acull una de les millors pastisseries de la ciutat.

CASA DE BRUNO QUADROS

Josep Vilaseca va remodelar aquesta casa al 1885 i hi va incorporar elements orientals com ara el drac xinès que penja de la cantonada, o els diferents paraigües que es poden observar a la façana. El 1980 va ser adaptat per a una caixa d'estalvis.

PLA DE LA BOQUERIA

És un antic Pla situat davant d'una de les portes de la muralla medieval, on es venia carn. El nom antic de Boqueria significa “Carnisseria”, des de 1976 hi ha enmig del passeig un mosaic obra de Joan Miro.

GRAN TEATRE DE LICEU

Es un teatre d'òpera, construït per Miguel Garriga i Roca, gràcies a l'impuls de la burgesia barcelonina, sobre el solar de l'antic convent dels Trinitats. Es va inaugurar el 1847. Desprès de l'últim incendi de l'any 1994 ha estat construït i ampliat. I es reinagurar oficialment el 7 d'octubre de 1999. Les millors veus de la lírica han passat pel seu escenari.

PLAÇA REIAL

Esta construïda en el solar on hi havia l'antic convent dels caputxins. Francesc Daniel i Molina la va dissenyar i la va inserir perfectament en la trama urbana preexistent. Ja que va resoldre les connexions a traves del passatges amb les arcades que envolten tota la Plaça. Es un lloc singular i cosmopolita sempre animat per anades i vingudes de gent diversa.

PALAU GÜELL

* veure ruta 4 “Antoni Gaudi”

PLA DEL TEATRE

El 1597 es va construir el teatre de la Santa Creu en aquest punt de la Rambla, que depenia de l'hospital del mateix nom. Actualment conegut com teatre Principal.

El monument que hi ha enmig de la Plaça es va inaugura el 1906 i esta dedicat al poeta i dramaturg català Frederic Soler “Pitarra”, obra de l'arquitecte Pere Falques i de l'escultor Agustí Querol.

CONVENT DE SANTA MONICA

Es l'únic edifici del s.XVII que es conserva a la Rambla, encara que molt remodelat. Es un antic convent que va ser restaurat l'any 1988 per convertir-lo en l'actual centre d'art de Santa Mònica

PALAU MARC

Obra de Joan Soler i Faneca, es un edifici senyorial construït entre 1775 i 1780 com a residència de la família Marc originaria de Reus. Actualment es seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

MUSEU DE LA CERA

L'edifici construït el 1867 per la companyia general de Crèdit “El Comercio” va ser la seu del banc de Barcelona. Forma part del patrimoni arquitectònic nacional pel seu interès històric i artístic. El 1973 Enrique Alarcon va fundar el museu de Cera de Barcelona. El cafè del museu, anomenat El Bosc de les Fades es màgic i misteriós.

REIALS DRASSANES

Es un edifici espectacular per les seves dimensions i la seva articulació especial interior. Desde els seus orígens s.XIII va estar dedicat a la construcció de naus per a la corona catalano-aragonesa. Constitueix un extraordinari exemple d'arquitectura gòtica civil, únic en el món i un dels elements arquitectònics mes rellevants de la façana marítima de Barcelona. Actualment es seu del Museu Marítim de Barcelona.

COLON

Aquest monument va ser projectat per l'arquitecte Gaieta Buigas per a l'exposició Universal de 1888. Commemora la recepció que els reis catòlics van oferir al navegant a Barcelona a tornada del seu primer viatge a Amèrica. Es una columna de 59m construïda en ferro, que sosté l'estàtua del descobridor la direcció del nou continent. Buigas també va incluir vuit lleons de bronze i escenes en baix relleu que recreen el descobriment d'americà. Al interior un ascensor permet pujar i admirar la zona portuària i la ciutat.

El monument marca el final de la Rambla.

RUTA 3: “ l'Eixample Modernista”

CASA TARRADES (CASA DE LES PUNXES)

Es coneguda com la casa de les Punxes per la forma en que acaben els coronaments de les sis torres circulars que s'alcen a cada una de les cantonades. Va ser construïda per Puig i Cadafalch entre 1903 i 1905 per encàrrec dels germans de la família Terrades. Es d'estil modernista però amb una aire medieval, per les seves grans dimensions, ja que ocupa tres blocs d'antigues cases.

CASA COMALAT

Es un edifici d'habitatges, projectat per Salvador Valeri entre 1909 i 1911 per la família Comalat. Crida l'atenció l'important contrast entre les dues façanes. Però la mes destacada es la del C/ Còrsega, amb colorides vidrieres, mosaics de ceràmica i unes peculiars persianes enrotllades. Es un gran exemple de la influencia de Gaudí en alguns arquitectes de l'època.

MUSEU DE LA MÚSICA

Es situat al Palau del Baró de Quadras. Es obra de Puig i Cadafalch, i d'estil gòtic.

A l'interior trobem una gran exposició de col·leccions d'instruments de tot el món, classificats per famílies.

CASA MILA (LA PEDRERA)

Coneguda popularment com la Pedrera, va ser construïda per encàrrec de Pere Milà, comerciant barceloní. Antoni Gaudi va transformar una casa de veïns en un espectacular Palau Modernista. Destaca la grandiositat de l'edifici amb una façana ondulada i amb reixes de ferro forjat als balcons. També es molt interessant la visita al interior que ens mostra l'estil de vida de la burgesia catalana a principis del s.XX.

FUNDACIÓ ANTONI TAPIES

L'edifici de l'antiga Editorial Montaner i Simón, obra de l'arquitecte català Lluís Domènech i Muntaner. Va ser construït entre 1880 i 1885 i se'l considera la primera construcció del que mes endavant s'anomenaria modernisme. Actualment acull la fundació creada pel pintor català Antoni Tapies, per promoure l'estudi i la difusió de l'art contemporani. A la façana destaca l'obra escultòrica Núvol i Cadira, de Tapies.

CASA BATLLÓ

Antic edifici d'habitatges, que va ser reformat i ampliat per Antoni Gaudi entre el 1904 i 1906. Va replantejar la façana i els patis interiors amb l'objectiu de donar mes lluminositat a l'edifici. Destaca la tribuna amb la Columna de Marmol que es pot observar des de l'exterior.

CASA AMATLLER

El fabricant de Xocolata Antoni Ametller va encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch la reforma (1898 - 1900) d'aquest edifici construït l'any 1875. Es una bona representació del modernisme català. I actualment acull l'institut Ametller d'art Hispànic creat per la filla del propietari l'any 1942.

CASA LLEÓ MORERA

Resultat de la reforma d'un edifici ja existent que Lluís Domènech i Muntaner va refer entre 1904 i 1906, es un edifici residencial interessant pel que fa al disseny amb una gran repertori d'elements decoratius modernistes.

TORRE DE LES AIGÜES

Es una torre dissenyada per Josep Oriol Mestres el 1867, característica de l'enginyeria de mitjans del s.XIX. La seva finalitat era subministrar aigua corrent a les primeres cases de l'Eixample. Esta ubicada a un interior d'illa de cases de l'Eixample al qual s'accedeix a traves d'un passatge obert als baixos del nº56 del C/ Roger de Lluria.

PASATGE PERMANYER

Forma part del Pla d'urbanització Cerdà, i creua l'interior d'una illa de cases de l'Eixample.

CASA CALVET

Es una casa d'habitatges construïda per Antoni Gaudí entre 1898 i 1900 per encarrec del fabricant de teixits Pere M. Calvet. El mes destacat d'aquesta casa es el disseny: el espiells, els poms de les portes, el mobiliari....

CASA CABOT

Son unes cases encarregades pel mateix client, i les primeres obres modernistes d'un altre arquitecte de l'època: Josep Vilaseca Casanoves (1848-1910).Cal observar la bella portada dels num. 8 - 10 del C/ Roger de Lluria, obra dels escultors Vives i Albereda.

PALAU DE LA MÚSICA

Construït entre 1905 i 1908 segons el projecte Lluís Domènech i Muntaner, l'edifici podria definir-se com a símbol del modernisme català. Combina el sentiment nacionalista de l'època amb la voluntat de projectar-se culturalment cap a l'exterior. Va ser encarregat el 1904 per L'Orfeó Català, institució Coral fundada per Lluís Millet, per difondre i fomentar la única popular catalana.

RUTA 4: “ Antoni Gaudí (1852 - 1926)

SAGRADA FAMILIA

Temple construït gràcies a les donacions i almoines de particulars, Josep M. Bocabella fundador dels josefins, va promoure la construcció del Temple per dedicar-lo a la Sagrada Família. Francesc del Villar, incia el projecte, però 1883 el va substituir Antoni Gaudí, amb el qual l'obra adquirí unes dimensions, una exuberància i una significació gegants.

Les principals façanes estan dedicades al Naixement de Crist i la seva Passió. La de la Glòria es la mes gran i mes espectacular del temple.

Al subterrani trobem el museu monogràfic. L'interior del temple es una basílica de cinc naus, de la que destaca la cripta parroquial.

CASA VICENS

Un habitatge unifamiliar construït per un a fabricant de rajoles Manuel Vicens Muntaner. Gaudi va fer honor a aquests materials: els va utilitzar amb atreviment i imaginació combinant-los amb la pedra i el maó. Es la primera obra important de Gaudir en la qual evoca l'art mudèjar. A l'interior destaca el decorativisme profus i els espais amb atmosferes diferenciades, en que diversos artesans i artistes van aportar el millor del seu ofici.

PARC GÜELL

Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudi aquest projecte de ciutat-jardí, que es va adaptar a la topografia i la vegetació de l'anomenada “muntanya pelada”. L'arquitecte va aconseguir una harmonia ambiental gràcies a la integració de l'obra en el paisatge. Del projecte, que va resultar frustrat, avui en queda l'entrada monumental, la sala hipòstila, la Plaça i el sistema de viaductes i contraforts de pedra. El parc únic en el món es va obrir com a tal al 1922, i el 1984 va ser declarat patrimoni de la Humanitat.

BELLESGUARD

Anomena la Casa Figueres, va ser construïda entre 1900 i 1902. Es una residència unifamiliar. En va promoure la construcció Maria Segues, vídua de Jaume Figueres. Va col·laborar amb Gaudi l'arquitecte Domènech Sugranyes.

COL·LEGI DE LES TERESIANES

Construït entre 1888 i 1889. Edifici inacabat, de planta rectangular, planta baixa i tres pisos d'altura, que Antoni Gaudi va continuar, i al qual va imprimir el seu segell personal amb determinats elements estructurals com: el passadís d'arcs parabòlics que envolta el patí. I en la decoració externa reixes, ceràmica, la forma d'arc fals de les finestres, els merlets que coronen l'edifici i la repetició per tota la façana del lema “Viva Jesús”.

FINCA MIRALLES

Porta i tanca de la Finca Miralles, es va construir entre 1901 i 1902. Es tracta de part del mur i la porta de la tanca projectada per Gaudí, per a la finca de l'impressor i l'editor Hermenegildo Miralles.

PAVELLONS DE LA FINCA GÜELL

Construït entre 1884 i 1887 la porta ha estat considerada el diseny mes espectacular del modernisme. A la reixa de forja hi ha un drac que rep el visitant amb la gola oberta en actitud de Guardia del jardí encantat.

EL PALAU GUELL

Aquest Palau construït entre 1886 i 1890, com ampliació de la casa que la família Güell tenia a la Rambla, té una gran riquesa arquitectònica i decorativa. Destaquen les nombroses i variades columnes i les transformacions estructurals a cada planta. Va treballar en el disseny interior nombrosos artistes i artesans. La forja i el ferro es converteixen en protagonistes de la doble entrada i de l'escultura amb el símbol de les quatre barres catalanes, rematades amb un casc i un aguiló. Les inicials d'Eusebi Güell es mostren a les dues portes d'entrada.

Del Palau destaquen: el soterrani, el gran saló de la planta noble, cobert per una cúpula, la façana posterior i el terrat. Actualment es un museu que es pot visitar.

ELS FANALS DE LA PLAÇA REIAL

Amb motiu de les festes de la Mercè l'any 1879 es van instal·lar a la Plaça Reial dos fanals Canelobre, que Gaudí va projectar per encàrrec municipal.

RUTA 5: “La Muntanya de Montjuic”

PLAÇA ESPANYA

Amb motiu de l'exposició Universal de 1929, es va urbanitzar aquesta zona a partir d'un eix organitzat de cara al pendent de la montanya de Motjuic. En un extrem, La Plaça d'Espanya amb la Font de Josep M. Juiol al centre, i les Torres d'accés a l'exposició. A l'altre, el Palau Nacional, flanquejat pels Palaus d'Alfons XIII i de Victoria Eugènia, obra de Josep Puig i Cadafalch. Situats a la Plaça es pot observar la Plaça de Toros, avui abandonada, de les Arenes (1900) i la Papallona que Corona la Casa de la Papallona (1912), revestida de ceràmica de trencadís policromat.

LES TORRES VENECIANES

Formen part del conjunt construït al 1929. L'arc de Triomf, situat al passeig de San Joan era l'entrada a l'exposició Universal de 1888 aquestes dos torres de 47 metros d'alçada van complir la mateixa funció durant l'exposició del 1929. Son obra de Ramon Raventós.

PAVELLÓ MIES VAN DER ROHE

El Pavelló va ser construït per l'arquitecte i director de l'escola Bauhaus Ludwig Mies Van Der Rohe, per l'esposició internacional de 1929. El pavelló es important des de el punt de vista arquitectònic per la innovadora concepció dels espais i per l'ús de materials industrials en la construcció.

LA FABRICA CASARAMONA

Es una antiga fabrica de filatura considerada com una de les joies de l'arquitectura industrial de l'època del modernisme. Els elements decoratius son d'obra vista, ceràmica i ferro forjat. Josep Puig i Cadafalch la projectar el 1909, i actualment està sent restaurada i ampliada per l'actual propietari “La Caixa” a fi de convertir-la en un centre cultural amb espai per a l'exhibició de la important col·lecció d'art contemporani de l'entitat financera.

EL POBLE ESPANYOL

Aquest recinte, construït per l'exposició del 29, impulsat per Josep Puig i Cadafalch. Va ser projectat i planificat com un conjunt monumental d'edificis, places, carrers i monuments de diversos llocs d'Espanya, agrupats sota la forma d'un poble.

INEF

Igual que Palau Sant Jordi, es va acabar el 1990 i es obra de l'arquitecte Ricard Bofill, seu de l'institut Nacional d'Educació física.

PALAU SANT JORDI

Dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaqui, es l'edifici mes espectacular de la denominada Anella Olímpica. Es va inaugurar al 1990 i va ser construït expressament per als Jocs Olímpics de 1992.

ESTADI OLIMPIC

Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes Frederic Correa, Alfons Milà, Carles Buxade, Joan Margarit i Vittorio Gregotti, van remodelar l'antic Estadi olímpic. La capacitat actual de l'Estadi es de 55.000 espectadors. Hi van tenir llocs els principals esdeveniments dels Jocs Olímpics de 1992.

SANTA MARIA DEL MAR

Santa Maria del Mar és una església gòtica, que va ser construïda, per Berenguer de Montagut l'any 1383, està situada al districte de La Ciutat Vella de Barcelona, al barri de la Ribera.

Al lloc on ara s'aixeca Santa Maria del Mar hi hagué, durant els segles IV-VI, una necròpolis romana que sortí a la llum durant les excavacions dels anys seixanta.

Al segle X hi havia una església en el camí que duia, d'una de les portes de la ciutat fins al mar. Durant els segles següents es començaren a formar els ravals fora de les muralles romanes, i un d'ells era el de la "vila nova del mar", crescut al voltant del vell temple. Es creu que aquest primer temple era més a la vora de la platja que avui.

La vella església començà a ser massa petita, i, davant la construcció de la nova catedral, començada el 1298, es decidí bastir una nova església. En aquella època la Vila Nova de la Mar ja no era només un barri de pescadors. Armadors i grans comerciants enriquits en empreses marítimes s'hi havien instal·lat i començaven a urbanitzar el carrer Montcada, veritable centre d'un nou poder. Aquest nou poder no es volia quedar enrera i va proporcionar activament el nou temple. La construcció començà el 25 de març de 1329, com diuen les làpides del Portal de les Moreres. I la primera pedra es va col·locar amb commemoració de la conquista de Sardenya.

Un fet destacable, que encara perdura, és que s'establí que l'obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple.

Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, entre la qual estaven els descarregadors del moll. Els murs, les capelles laterals i la façana estaven enllestits pels volts del 1350. El 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de les voltes s'incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d'agost de l'any següent s'hi celebrava la primera missa.

El 1428 hi hagué un terratrèmol que provocà l'enfonsament de la rosassa i alguns morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es firmà un contracte per construir-ne una de nova, que quedà acabada el 1459 i un any després s'acabaren d'instal·lar els vidres.

D'entre els molts esdeveniments que ha patit l'edifici, el més important ha estat el de l'incendi del Juliol de 1936, que va deixar l'església en un estat lamentable i provocà la pèrdua de nombroses obres d'art i de l'arxiu.

Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust. Predominen sobretot les línies horitzontals i els panys de paret sense grans obertures ni decoracions.

Globalment l'edifici forma un bloc compacte, i es diu que església mes representativa del gòtic català.

La façana principal queda definida per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de l'interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l'amplada de la volta interior. El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l'acompanyen entre els contraforts i les torres.

Els laterals, estan formats per una paret plana sense decoració que tanca l'espai entre els contraforts i permet la presència de capelles interiors. Horitzontalment es marquen amb claredat tres pisos. A l'inferior, corresponent a les capelles laterals, s'obren estrets finestrals, relativament petits, cada un d'ells correspon a una capella interior i cada tres a l'espai entre contraforts. Al segon pis trobem els finestrals que il·luminen les naus laterals i la central, separats pels contraforts. Al tercer pis tenim els òculs de la nau central.

Als laterals s'obren també dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres. Posteriorment s'obrí una nova porta , la porta del Born

El Portal de Sombrerers

També anomenat dels miralls és possiblement el més antic dels quatre. Els capitells i les motllures donen un regust romànic al primer cop d'ull.

El Portal de les Moreres

Dona directament al carrer de Santa Maria i al Fossar de les Moreres. Aquesta porta està una mica mes treballada que la de Sombrerers. En el timpà abans hi havia la Verge amb el Nen que ara es troba a l'altar major.

Als dos costats de la porta hi ha lapides commemoratives de la construcció de església.

El Portal del Born

Aquest no es original, va ser afegit posteriorment per donar sortida cap al passeig del Born. La porta va ser construïda entre 1542 i 1546 pel mestre Bernat Salvadó. L'estil d'aquesta és totalment gòtic.

En l'interior l'austeritat segueix dominant, però ara es tradueix en una sensació d'espai.

És un edifici de tres naus, amb deambulatori i sense creuer. Les naus estan formades per quatre trams. Sembla com si l'arquitecte volgués donar la mateixa sensació d'espai que s'aconsegueix amb una sola nau. Per això separa molt els pilars (15 metres) i iguala molt les alçades de les tres naus (1/8 menys les laterals que la central). El resultat és un espai diàfan, que defuig la compartimentació del gòtic europeu.

No s'utilitzen arcs boterells, sinó contraforts. I com és típic en el gòtic català, l'espai entre el final de les naus laterals i l'extrem dels contraforts s'inclou dins l'interior de l'edifici . Aquest espai "extra" és aprofitat per col·locar capelles, tres per a cada tram i 35 en total.

La nau central s'il·lumina mitjançant òculs oberts entre els terrats de la nau central i les laterals. Aquest òculs es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri. Les naus laterals il·luminen amb finestrals (un per tram i no gaire grans) que també contribueixen a il·luminar la nau central. A cada capella s'obre un estret finestral.

L'alçada de l'edifici és de 26 metres, cada tram de la nau central fa 15x15 en planta, l'amplada de la qual és el doble de les naus laterals. Les capelles laterals que s'obren als contraforts tenen la meitat d'alçada que la nau central i meitat d'amplada que les laterals (i per tant 1/4 de la central).

La decoració escultòrica a Santa Maria, és escassa. Bàsicament la trobem als quatre portals i en alguns detalls dels capitells, i no és de gran qualitat.

La part decorativa més important la trobem al pòrtic, que conté, al timpà, una imatge de Crist sedent voltat de Maria i de Sant Joan, d'estil bastant arcaic per a l'època.

Al frontal situades a cada costat de la porta trobem les estàtues de Sant Pere i Sant Pau.

També trobem decoracions senzilles als capitells, tant a l'interior com a l'exterior, a les columnates del frontal del pòrtic, on trobem algunes imatges dels bastaixos de la Ribera.

Berenguer de Montagut sembla que va ser el dissenyador de l'obra i junt amb Ramon Despuig mestre de l'obra.

No es coneix res de la seva vida, però actualment el relacionem amb tres esglésies catalanes, que son: Santa Maria de l'Aurora de Montserrat (Manresa), Santa Maria del Mar i la Seu de la Ciutat de Mallorca.

Va ser un dissenyador excepcional, portà a l'extrem les característiques del gòtic català: les seves construccions son excepcionalment amplies, amb poca compartimentació, totes de tres naus...

L'arquitectura catalana del període gòtic té diversos elements comuns amb el gòtic internacional, però l'ambient general és diferent.

Característiques del gòtic català.

• Espais unitaris

• Formes exteriors compactes i llises

• Horitzontalitat

• Torres acabades en terrats plans

• Quasi eliminació de transseptes

• Contraforts

• Terrats Poca importància dels vitralls

• Igualació d'alçades de les tres naus

• Gran separació entre pilars

• Ús de l'arc de mig punt a més de l'apuntat