LA POLÍTICA

A les bandes i les tribus l'ordre polític o govern està totalment immersa en l'ordre social total ja que és dificil caracteritzar un acte polític en un lloc totalment social. És molt dificil en aquestes trobar-hi qualsevol forma d'organització política, per això l'autor prefereix parla d'organització sociopolítica al discutir les semblances i diferències trasculturals en la regulació o direcció d'interrelacions entre els grups i els seus representants.

TIPUS I TENDÈNCIES

Banda, tribu, jefatura i estat són noms de categories o tipus de d'un sistema de tipologies sociopolitiques que estan correlacionats amb les estrategies adaptants (tipologia econòmica).Per exemple:

-Els ferratgers ! tipologia econòmica. Tendeixen a tenir una organització de banda !tipologia sociopolitica.

-Horticultors (t.ec) viuen en societats tribals o tribus (t.socpol)

-Estats no industrials acostumen a tenir una base agrícola.

-Productors d'aliments acostumen a tenir poblacions més grans, més denses i economies més complexes que els ferratgers.

LES BANDES DE FERRATGERS

En la majoria de societats ferratgeres només són significatius dos grups: la familia nuclear i la banda (aquestes bandes no són permanents ja que es formen a mida que s'ajunten les families nuclears que les integren).

En aquestes configuracions els principals blocs de la construcció social i de la vinculació són les relacions personals.

A les bandes de ferratgers hi ha molt poca autoritat i cap tipus de poder diferencial. Aquestes no tenen lleis formals, és a dir, no tenen cap tipus de codi legal o penal pero tenen mètodes de control social i de ressolució de disputes.

Els aborigens esquimals estaven organitzats en families nucleras i bandes, algunes d'aquestes tenien homes que feia les tasques de cap i també hi havia xamans.Els homes eran els que sostenien la subsistència mitjançant la caça i la pesca i aquesta tasca es cobrava moltes vides degut al perill que comportava aquesta feina en aigües de l'àrtic.

Ja que no existia cap tipus de govern regulador o aturador de les disputes en aquest grup s'acostumaven a succeir les venjances de sang entre families per adulteri, furt de dones. També es podien retar a una baralla de cançons.

CULTIVADORS TRIBALS

Les tribus normalment tenen una economia pastoril o horticultura i estan organitzats per la pertinença a grups de filiació.

No existeix l'estratificació socioeconòmica ni un govern centralitzat.

Moltes tribus practquen saquejos entre elles.

Els principals oficiants de la regulació son els caps de poblat, els “big men”, els liders dels grups de filiació, els consells de poblat i els liders d'associacions pantribals.

Organització en grups de filiació

Sovint la pertinença a un grup de filiació es determina al néixer i és de per vida.

Aquests grups de filiació són amb freqüència exògams i hi ha dos principis comuns que regulen l'admissió o l'exclusió de certes persones com a membres d'un grup de filiació: la filiació matrilineal i la patrilineal.

Els grups poden ser llinatges (filiació demostrada) o clans (filiació estipulada). En un mateix poblat poden viure dos o més braqnues locals de grups de filiació diferents.

El cap de poblat (village headman)

Els yanomami son indis americans que viuen al sud de Venezuela i a l'adjacent Brasil. Són horticultors que cacen i recol.lecten. Tenen families nuclears, poblats i grups de filiació patrilineals i exògams.

La única posició de lideratge que hi ha es la del cap de poblat, és una autoritat molt restringida i pot fer de mediador en un conflicte però no té poder de càstig, és el primer entre iguals.

Quan un grup yanomami no està satisfet amb el cap pot marxar i fundar un grup nou, cosa que passa de tant en tant.

El saqueig de poblats

La societat dels yanomami és més complexa que una societat organitzada com a banda i per això també té més problemes de regulació ja que no hi ha un govern especific que mantingui l'ordre.

El saqueig entre poblats es dona sovint i en aquest acte moren molts homes i es captura unes altres tantes dones.

Es tracta d'una societat on regna la supremacia masculina, ón les dones perden tot tipus de llibertat i en la que si un home en comptes de tenir com a hereu un home, neix una nena la pot matar i en que la majoria dels homes son poliginis.

Els yanomami es van veure ficats enmig del conflicte entre “rancheros” i miners brasilenys de manera que la mortalitat va alçar-se fins un 10% anual i la taxa de fertilitat va caure a 0. A partir d'un informe de American Anthropological Association els governs de Brasil i Venezuela van intervenir per protegir-los.

El consell de poblat

Als poblats grans no només es donen moltes relacions interpersonals sinó que també se'n dónen d'intergrupals. Si una societat té una estructura de grups de filiació ben desenvolupada, la fidelitat d'una persona es deurà principalment al seu grup de filiació i només de forma secundària al seu poblat o tribu.

Per evitar el caos i el desordre en la societats cultivadores de gran escala, els liders politics han d'arbritar disputes.Aquests caps o politics a part de regular poden dirigir accions de guerra, de caça, poden resdistribuir la terra,etc

En les de petita escala la posició social d'una persona depèn de la seva edat, genere i personalitat.

En algunes altres cultures el càrrec està limitat a un grup de filiació concret, segurament el més gran però recolzat pels representants dels altres grups..

El “big man”

El big man és un tipus d elider polític que trobem a moltes cultures natives del Pacífic Sud.Gairebé sempre és un home i es una “versió” més desenvolupada del cap de poblat però amb una diferència important; els big man té seguidors a diferents poblats.

Els big men són tals perquè tenen una forta personalitat i no per herencia o posició social, aixi doncs, tot home pot arribar a ser-ho. A diferencia del cap dels yanomami, el big man té una riquesa superior que els seus seguidors i veins i patrocina fetsins, sacrificis de porcs,determina les dates de les festes, regula els contactes amb altres pobles mitjançant patrocinis amb balls,etc.

Organització en llinatges segmentaris

Una altra forma temporal d'organització politica regional en la societat tribal es L'organització en Llinatges Segmentaris (OLS). Això significa que l'estructura del grup de filiació té varis nivells encaixats uns dins els altres.

Els segments més grans (llinatges màxims) son dividits en llinatges majors i aquests alhora en llinatges menors que alhora ho estan en llinatges minims.

En les societats segmentaries, els germans estan molt estretament units especialment mentres viu el pare. Quan mor els germans acostumen a seguir vivint en el mateix poblat encara que algun pot agafar la seva part dels ramats i esttablir-se perl seu compte. De totes maneres, els seus germans segurian sent els seus aliats més proxims.

Amb la OLS es dona el fet de que com més estreta sigui la relació del grup de filiació, més gran serà el recolzament i viceversa, com més llunyana sigui més hostilitat hi haurà. Ningú compta amb un grup constant d'aliats, aquests cambiaran d'una disputa a auna altra depenent de les distancies genealogiques entre les parts.

Germandats pantribals, associacions i graus d'edat

El parentiu i la filiació proporcionen vincles socials importants en les societats pantribals. En les tribus els grups no relacionats per vincles de parentiu anomenats associacions o germandats poden complir també les mateixes funcions.

Les germandats es basen en l'edat i el sexe comú i són més freqüents les de tots els homes que no pas les de totes les dones.Les pantribals s'acostumen a dónar més en situacions de guerra ja que ténen també un valor militar i sólen ser comuns entre els pastors. Un germandat d'una cultura pot organitzar expedicions per robar ramat o cavalls a una altra.

No totes les cultures que tenen graus d'edat tenen també grups d'edat. Quan no hi ha grups, els homes poden entrar o abandonar un grau particular de forma col.lectiva o individual, amb freqüencia dins un ritual predeterminat. Els graus més comunament reconeguts a l'Àfrica son els següents:

1.-Joves recén iniciats.

2.-Guerrers.

3.-Un o més graus d'homes madurs amb papers importants en el govern pantribal.

4.-Els ancians, qui poden tenir responsabilitats rituals especials.

En algunes parts de l'Àfrica occidental i central les germandats pantribals són societats secretes constituides exclusivament per homes o per dones i amb cerimònies secretes d'iniciació.

ELS PASTORS

Encara que molts pastors viuen en tribus, es dona entre ells una gama extensa de diversitat demogràfica i sociopolítica.

Com més augmenten els problemes de regulació , més completes es fan les jerarquies polítiques.

Molts pastors viuen en societats tribals i altre stenen caps poderosos i viuen en nacions-estat.

Les tribus pastorils estan en constatnt enfrontament amb altres grups ètnics, L'organització estatal no va sorgir només per dirigir economies agrícoles sinó també per regular les activitats dels grups ètnics dins de sistemes socials i econòmics en expansió.

CFGS Integració Social IES Montserrat Roig

C.2.-Bases antropològiques. Terrassa

BANDES I TRIBUS