BASKET

INDEX

• Història

• Arrels

• Ressenya històrica

• Esport olímpic

Història

Arrels

Les arrels es troben al s.VII abans de Crist, en el poble dels Inques. Allí existia un joc anomenat Pokapok, que consistia a donar bots a una pilota de cautxú en qualsevol part del cos, menys les mans i els peus i ficar-la a una cistella, el que ocorria molt poques vegades. La cistella estava composta per un anell de pedra de diàmetre variable (fins 1 metre), enganxada perpendicularment a la paret a 3 o 4 metres d'altura.

Ressenya històrica

A 1891 Luther Halsey Gulik director del col·legi d'educació física Y.M.C.A de Springfield (Massachussetts, EE.UU), encarrega al professor canadenc James A. Naismith crear un nou joc que es puguera practicar a les sales de gimnasia durant l'hivern, molt aspre a aquesta regió del nord-est del país, impossibilitant la utilització dels terrenys al aire lliure.

La denominació de Basket es deu a Frank Mahan, jugador de Rugby que va proposar el nom de Basketball (cistella + baló).

A Europa el basket comença la seua difusió a França gracies al concurs de Rideout, alumne d'Springfield. El primer partit va tenir lloc a la sede del Y.M.C.A. de paris a 1893.

Es va haver d'esperar fins al 1908 per a que la F.G.S.P.F ( Fédération Gymnique et Sportive des Patronages de France) inscriguera aquesta activitat a els seus programes educatius.

Uns deu anys mes tard, les tropes nord-americanes que reforçaren els contingents aliats durant la Primera Guerra Mundial suposaria un vertader trampolí par a aquest esport.

El basket s'introdueix a Espanya en 1921, de la mà d'un sacerdot escolapi, el pare Eusebio Millán qui va conèixer el esport durant la seua llarga estada a l'Havana, on exercia el seu magisteri. En regressar a Espanya va ensenyar les primícies del joc als seus alumnes de les Escoles Píes de San Antón, a Barcelona i en col·laboració d'un conegut professor de gimnasia, M. Tiberghien, resident a Barcelona, organitzaren els primers partits de basket.

Ambdós formaren els dos primers clubs espanyols: el Laietà, la entitat decana en el nostre país i el Patrie, els equips dels quals disputaren el primer encontre oficial del que es te notícia. A aquestos els seguiren el Martinec, el FC Barcelona, el Juventut de Badalona, etc..., creant-se la Federació Espanyola de Basket.

A partir d'aquí el basket va anar adquirint popularitat gradualment i fou adoptat majoritàriament per els col·legis de les ordres religioses, destacant especialment el impuls dels pares escolapis en les zones de Mataró, Montgat i Badalona.

Esport Olímpic

La primera aparició del basket al programa olímpic va ser a Berlín, Alemanya el 1936. Això va proporcionar un reconeixement definitiu per a aquest esport en el àmbit mundial. Dotze anys més tard, a Londres (Anglaterra), el basket es revela com l'esport en equip mes destacat a uns Jocs Olímpics. Les Olimpíades han estat dominades quasi sempre pels nord-americans, mentres que els Russos i els Iugoslaus traten de arrebatar-los la supremacia.

Reglament

Regla del avanç

Definició:

Es produeix un pivote quan el jugador que sosté un baló viu, da un o més passos en qualsevol direcció en el mateix peu mentres que l'altre peu, denominat “peu de pivote” permaneix en el mateix punt de contacte en el terra.

• Definició del peu de pivote:

Un jugador que agarré el baló mentres té els dos peus en el terra podrà utilitzar qualsevol d'ells con peu de pivote. En el instant en que alça un peu l'altre passa a ser peu de pivote.

Regla dels tres segons

• Jugador estretament marcat:

Un jugador estretament marcat (a menys d'un pas normal) que sostinga el baló deu de passar-lo, llançar-lo, fer-lo rodar o botar-lo abans de cinc segons.

Regla dels deu segons

Quan un jugador obté el control del baló en la seua pista trasera el seu equip deu de fer que el baló passe a la seua pista davantera abans de deu segons.

• Baló tornat a la pista trasera:

Un jugador que es trobe a la seua pista davantera i el seu equip tinga el control del baló no pot fer que el baló torne a la pista trasera.

Faltes personals

• Faltes:

. Una falta es una infracció de les regles que implica el contacte personal amb un adversari o una conducta antiesportiva.

. S'anota una falta al infractor i es penalitza posteriorment d'acord en les disposicions del article corresponent de els regles.

• Faltes personals:

. Una falta personal es aquella que implica el contacte il·legal en un adversari.

. Un jugador no deu agarrar, bloquejar, empuixar, carregar ni “zancadillear” a un adversari, impedir-li avançant la ma, el braç, el colze, el muscle, la cadera, la cama o el genoll ni deu incurrir en el joc bric o violent.

• Penalització:

. En tots el casos se anotarà una falta personal al infractor, a més:

• Si la falta es comet contra algun jugador que esta no en acció, el equip no infractor posarà de nou la pilota en joc des de un punt exterior del terreny de joc el més pròxim possible al lloc en que es va cometre la infracció.

• Si la falta es comet contra un jugador que esta en acció de tir, es concediran entre un i tres tirs lliures.

• Si un jugador comet una falta mentres el deu equip te el control del baló, el equip no infractor tornarà a posar la pilota en joc des de un punt pròxim a el lloc on es va cometre la infracció.

• Si el baló entra en la canasta però la cistella o tir lliure no es vàlid el saque posterior es realitzarà des de l'exterior en la prolongació de la línia de tirs lliures.

• En els partits disputats a 2 x 20 min. El jugador que faja cinc faltes, siguen personals o tècniques, deu de abandonar el partit automàticament y serà substituït.

• En els partits disputats a 4 x 12 min. El jugador q faja sis faltes (personals o tècniques) abandonarà el parit i serà substituït.

Tàctica

Sistema de atac

Els sistemes d'atac es caracteritzen per el encadenament d'un conjunt seleccionats de conceptes de joc que un equip posa en practica per a treure el millor rendiemt a la posesió del baló.

Estos conceptes seran, més àmpliament dit, els que es consideren més útils per a treure el millor rendiment, tant de la pilota, del jugador com del equip.

Conegudes les característiques dels jugadors, el entrenador aplicarà els conceptes que millor s'adapten a elles i als espais que li interessa dominar tenint en compte:

• El moviment del baló.

• La creació d'oportunitats.

• La adequació als temps.

• El encadenament en altres opcions.

• Les seqüències.

• L'equilibri de la canxa per la distribució dels jugadors.

Per a això, deuran posar-se en acció diversos moviments o mecanismes que aniran creant diferents situacions de joc en la que aplicar-los.

El conjunt dels diferents conceptes de joc utilitzats composaran el Sistema Defensiu

Els sistemes deuen de basar-se en les capacitats individuals dels jugadors, i estes son útils si no tenen camp d'aplicació estratègica.

“Un bon sistema de joc sempre esta pendent de la evolució general del basket”

Sistema defensiu

Es pot admitir que la majoria dels entrenadors que dirigeixen equips professionals de basket prefereixen la defensa individual sobre qualsevol altre tipus de defensa, sobre tot des de la implantació de la línea de 6,25m però, també hi ha que acceptar que, no hi ha ningun entrenador que no haja usat alguna vegada algun tipus de defensa en zona.

Els principis que s'apliquen en qualsevol tipus de defensa s'empleen en la de zones. Així, quan en la defensa individual el jugadors “floten”a els seues adversaris que jugen el baló; on acaba la flotació i on comença la defensa? Com es defineix la defensa quan el baló penetra en el territori proper a la canasta i els defensors tes tanquen sobre el baló per ajudar? El concepte de “flotar”s'ajusta als principis de la defensa individual?

• Tipus de defenses

La defensa 3-2 va ser la primera defensa en zona que es va idear, però la seua vulnerabilitat baix la canasta va conduir al desenvolupament de la defensa 2-3

La debilitat defensiva en la zona de tirs lliures va forçar als entusiastes de la defensa de zones a moure el jugador més propera la canasta fins a posicions de protecció d'aquest espai, resultant la defensa 2-1-2 i el rebot en triangle.

La defensa en zona 1-2-2 es de tipus impar. La seua característica mes acusada es la forta pressió sobre el baló en les posicions exteriors. Es una defensa més arriscada que la 2-1-2, però per la seua configuració oberta evita millor els tirs exteriors. Per efectuar en èxit aquesta defensa es precisa de jugadors ràpids i agressius.

La defensa en zona 1-3-1 esta dissenyada per accelerar el ritme del joc, desconcertar els oponents i obligar-los a eixir del seu estil de joc habitual.

Esta defensa es idònia per a realitzar “traps” 2x1 en els costats i/o en els cantons de la pista. No convé practicar-la en períodes excessivament llargs i la seua execució es mol simple. No es una defensa que els jugador tinguen que pensar molt.

Pot ser empleada independentment o a continuació de una defensa en pressió en tota la pista.

Tècnica

Les principals tècniques d'atac que necessita qualsevol jugador, amés de perícia esquivant o controlant el baló, son passar i tirar.

Els passes als companys inclouen passes frontals, passes per darrere de l'esquena, passes botant i passes botant la pilota; un passe que dona lloc a una canasta es denomina assistència.

La habilitat més important del basket consisteix a tirar a canasta en precisió. Entre els tipus de tirs moderns es troben:

• “La dejada o bandeja”, en el que s'aproxima la pilota a la canasta i es deixa que entre.

• El tir en suspensió, en el que es salta estant en possessió de la pilota i en el moment en el que el jugador es queda suspès en l'aire, llança a canasta.

• El ganxo, tir en arc sobre el cap impulsat en un sol braç, habitualment en trajectòria lateral, quan el tirador salta elevant la pilota per dalt de la cistella i l'introdueix violentament utilitzant una o dos mans.

Una defensa pressionant al llarg de tota la pista sobre els jugadors que tenen que treure i avançar, impedeix el moviment fluït del baló i dificulta al contrari anotar. També es essencial en basket el bloqueig o pantalla, e el que el jugador impedeix el moviment de un jugador defensiu i deixa lliure a un company per a que tire a canasta.

En definitiva, una defensa d'atac pot contar en pautes deliberades d'atac o jugar en un estil més improvisat de joc. En tot cas, el objectiu es invadir la canxa contraria i esforçar-se per tirar a canasta des de la posició més còmoda o passar a un company que tinga millor oportunitat de marcar.