Xarxa:

• Constituïda de corda fina, de gruix uniforme i color fosc. Ha de formar una cuadricula i el quadrat d'aquesta no pot ser inferior a 1,5cm ni superior a 2cm.

• L'amplada de la xarxa és de 0,76m.

• A la part superior de la xarxa es col-loca corda gruixuda o filferro per a que la xarxa s'agunate tensa.

• Per sobre del filferro es col-loca una cinta blanca doblada, que en total mesura 7,5cm.

• L'altura de la xarxa és de 1,55m als extrems i al centre es permet una altura de 1,524m.

• No pot quedar cap espai buit entre la xarxa i el pal, per la qual cosa moltes vegades es lliga la part inferior de la xarxa als pals.

Els pals:

• S'utilitzen dos pals que han de tindre una altura de 1,55m.

• S'han de mantindre en posició vertical i van col-locats damunt la línea de dobles.

• En cas que no es pugen moure els pals, per jugar individuals es posaran unes barres verticals.

Raqueta:

Consta de tres parts: el cap, la barreta i l'empunyadura. La superfície de golpeig a de ser plana i està constituïda per un dibuix de cordes fixades al marc i enllaçades entre si. Aquest dibuix ha de ser de densitat uniforme. El tamany de la superfície de golpeig oscil-la entre 28cm de llargada i 22cm d'amplada. La longitud total del cap de la raqueta no ha de ser superior a 29cm i la seva amplada total no ha de ser superior a 23cm. El tamany de la raqueta no ha de ser superior a 68cm de llargada i els 23cm d'amplada. El pes de la raqueta ha de ser aproximadament de 150g. La raqueta no pot tindre objectes afegits que varien la seva forma original.

Volant:

És un element fràgil, ja que suporta els cops dels jugadors. Es tracta d'un cap de suro cobert de pell en el qual s'incrusten 14-16 plomes, en uns casos plomes natural i, en altres casos plomes de plàstic. El pes oscil-la entre 4,74 i 5,50g. La longitud de les plomes oscil-la entre 6,4cm-7cm. El diàmetre oscil-la entre 5,8cm-6,8cm. i el diàmetre de la base entre 2,5cm-2,8cm

• Individual masculina.

• Individual femenina.

• Doble masculina.

• Doble femenina.

• Doble mixtos.

Dos sets en totes les modalitats. Tots els tipus de competició es componen de 15 punts per set excepte en la modalitat individual femenina que és compon de 11 punts cada set. En cas d'empat a 14 punts en totes les modalitats menys a la individual femenina, el jugador que primer a arribat a 14 pot elegir seguir jugant a 15 o allargar el set 3 punts més (fins a 17 punts). Si els partits són d'individual femenina, en cas d'empat a 10, la jugadora que primer a arribat a 10 pot elegir seguir jugant a 11 o allargar el set 3 punts més (fins a 13 punts).

El partit es desenvolupa de la següent manera:

Al partit de dobles la posició de qui saca i de qui reb pot ser qualsevol, sempre i quan no intervinguin en el servei i la recepció.

• Servir per damunt de la cintura, o si el cap de la raqueta està en el moment de colpejar per damunt de la mà que sosté la raqueta.

• Si al servir, el volant cau fora de l'àrea de servei corresponent.

• Si en el moment del servei del servidor, o el que rep, està fora de l'àrea que li correspon.

• Si durant el joc el volant cau fora del camp.

• Si es colpeja el volant a camp contrari.

• Si durant el joc un jugador toca la xarxa o els pals.

• Si el volant queda atrapat a la xarxa o a la raqueta d'un jugador

• Si es colpeja el volant més de dues vegades consecutives al mateix camp.

• Si el volant toca al sostre o a les parets laterals.

• Si el volant toca al jugador o a la seva roba.

• Si el volant toca a un objecte o a una persona situada fora del camp.

• Invadir el camp contrari, excepte quan sigue per inercia.

• Intentar impedir en la raqueta que el contrari realitze un cop legal dins o prop de la xarxa.

• Distreure al oponent per mitjà de qualsevol acció.

• Ser culpable de una conducta escandalósa repetida i persistent.

El moment per a realitzar el cambi de camp es al final de cada set i durant el terecer set:

• Individual femenina: quan una de les dos supere els 6 punts.

• La resta de modalitats: quan tinguen 8 punts per part de qualsevol jugador.

En cas que el jugadors s'olvidessin de fer el cambi de camp, en el moment que s'adonessin del error el realitzarien, però mantindrien les puntuacions.

1 - “Clear” :

La raqueta ha de colpejar el volant per damunt del nostre cap, a una altura que el nostre braç quedi quasi estirat en el moment del cop (el colze ha d'estar lleugerament doblegat per imprimir més força al volant). El cap de la raqueta (la zona que colpeja el volant), ha d'estar lleugerament inclinada cap amunt, perquè el volant tingui una trajectòria ascendent i arribi al fons de la pista contrària.

2 - “Deixada alta” ( o “drop” )

La tècnica d'aquest cop és similar a la del “clear”, però té la diferència que en el “clear”, el cop ha de ser fort i continu, mentre que a la “deixada alta”, el cop ha de ser sec, fluix i parant la raqueta quan ja hagi colpejat el volant. Amb això s'aconsegueix que el volant caigui just per darrera de la xarxa, perquè l'adversari no pugui colpejar-lo.

3 - ”Smasch”

La tècnica continua sent la mateixa, però el cap de la raqueta es dirigeix cap a baix i el cop de canell ha de ser molt més brusc, acompanyat del cop. Amb això s'aconsegueix un cop molt dur, que “clava” el volant a la pista contrària.

4 - “Drive”

Aquest cop també es pot veure al tennis, i consistex en què la raqueta colpegi el volant lleugerament per damunt de la cadera, de manera lateral, perquè el volant passi molt a prop de la xarxa, quasi horitzontalment.

5 - “Deixada baixa”

Aquest cop es fa habitualment quan el contrari ha fet una deixada alta, o et deixa el volant molt a prop de la xarxa quan estàs al centre de la pista. Aleshores has de flexionar la cama dreta (en el cas dels esquerrans, la cama esquerra), extendre el braç colpejar el volant a l'alçada de la xarxa, amb un cop molt suau perquè caigui lent, just per darrera de la xarxa.

6 - “Lob”

En aquest cas, la raqueta va de baix cap a dalt, colpejant el volant per sota la cadera amb molta força, perquè el volant arribi al fons de la pista contrària.

El bàdminton té els seus orígens, fa més de 300 anys a l'Índia, on es deia Poona.

L'any 1873 des de la India.

Perquè l'any 1873 es va jugar, a Badminton House, al comtat de Glovasterchire (Gran Bretanya) un joc molt aparegut la poona que es jugava amb raquetes de tenis i amb un volant de suro, d'aquí el nom de bàdminton.

El primer club de bàdminton va ser format a Bath, Anglaterra, al 1873.

A USA al 1890 i al Canadà també. La federació de USA va ser creada al 1895 i la del Canadà al 1931.

El primerb torneig d'homes es va fer el 1899 i el de dones l'any 1900.

Es va començar a jugar a finals dels anys 70 a la Corunya.

Al 1975, va ser fundat el primer club de bàdminton, a espanya, l'Alerta de Vigo.

Els estatuts de la federació espanyola de bàdminton van ser aprovats l'any 1984.