Introducció

El bàdminton és un esport de raqueta per a dos jugadors (singles) o dues parelles (dobles). És considerat un dels esports més cansats i l'esport de raqueta més ràpid, una rematada o smash pot arribar a agafar una velocitat de més de 300 Km/h. Els màxims dominadores són els països asiàtics, tals com Xina, Indonèsia, Malàsia o Korea, on és un dels esports nacionals. En Europa només Dinamarca es troba al mateix nivell

Història

Existeixen diferents versions de l'origen d'aquest esport:

Una diu que és una versió moderna del primitiu joc cridat Battledore. Una altra explica que prové d'un joc indi cridat Poona, i que oficials de l'Exèrcit Britànic ho van dur A Europa en el segle XIX.

Tal com es coneix en l'actualitat va sorgir a Anglaterra al voltant de 1870. Es va interessar per ell el duc de Beaufort, i ho va començar a practicar en la seva finca, cridada Badminton. El seu màxim organisme a nivell mundial és la Federació Internacional de Bàdminton o IBF (International Badminton Federation), creada en 1934, i de la qual Sir George Alan Thomas va anar el seu primer president. En Munich 1972 va aparèixer per primera vegada en unes olimpíades com esport de demostració. És esport olímpic des de 1992 a Barcelona, on només es van disputar les modalitats d'individual masculí, individual femení, dobles masculí i dobles femení. En Atlanta 1996 també es va incloure el dobles mixts.

Serveis

Es disputa en un camp de superfície rectangular dividida en dues meitats per una xarxa, sobre la qual, impulsat per una raqueta, s'ha de fer passar un volant (semiesfera de suro sobre la qual hi ha inserides 16 plomes de ganso) d'uns 5 grams de pes. Servei Per a començar un partit, es col·loca el volant damunt de la xarxa per la part de les plomes i es deixa caure. En el camp que assenyali la part de suro és en el qual s'ha d'efectuar el servei. El servei es fa en diagonal i ha d'arribar al quadrat que li correspon. No hi ha segon servei. Quan la puntuació és parell, es treu del quadrat dret i quan és imparell, de l'esquerre. Quan es treu cal fixar-se solament en la puntuació del que efectua el servei, independentment de la puntuació que tingui el contrincant.

Puntuació

El 6 de Maig de 2006 la IBF va aprovar l'actual sistema de puntuació, després d'estar en proves des de principis d'any en les competicions internacionals. Totes les modalitats es disputen a 3 sets de 21 punts cada set.

Individual El jugador que guanya la disputa d'un punt s'adjudica un punt en el marcador, a més del servei per al pròxim punt. Aquesta és una diferència considerable amb el sistema de puntuació anterior, ja que històricament per a aconseguir el punt s'havia de tenir el servei, és a dir, només podia aconseguir un punt el jugador que havia tret. Si s'arriba al 20-20, el jugador que aconsegueixi dos punts d'avantatge en el marcador guanya el set. En cas d'arribar a 29-29, el guanyador del set és el primer a arribar a 30. El jugador que guanyi 2 dels 3 sets, s'adjudica el partit.

Dobles En els dobles també es van produir canvis importants amb la nova normativa. Amb el sistema actual cada parella només disposa d'un servei (a diferència del sistema anterior, en el qual es disposava de dos serveis). La puntuació funciona exactament igual que en individual, però la ubicació de cada jugador en el servei i la recepció resulta una mica més complexa

Cops comuns

Tocs a la xarxa

• drop shot (curta)

• net kill (mat ràpid en la xarxa)

• long kill (mat llarg a la xarxa)

• Net drive (cop pla en la xarxa)

• net lift (aixecada)

Tocs a la mitga cancha

• drive (cop pla)

• lift (aixecada)

• smash (mat)

• upside down (revés)

Tocs al fons

• clear (fons)

• smash (mat)

• jumpsmash (mat amb salt)

• dropshot (baixada)