Els àtoms i la seua complexitat.

L'existència dels àtoms:

La matèria està constituïda per partícules denominades àtoms.

Els àtoms no es poden veure a simple vista ni amb el micrscopi, perquè són molt petits.

Com són els àtoms:

- Model atòmic de Dalton

La primera teòria atòmica va ser de John Dalton l'any 1803.

La matèria està constituïda per àtoms.

Els àtoms són indivisibles i no es modifiquen en les reaccions químiques.

Tots els àtoms d'un mateix element químic són iguals.

Els àtoms d'elements químics diferents són diferents.

Els compostos estan formats per la unió d'àtoms de distints elements.

La teoria atòmica de Dalton explica adequadament els aspectes ponderals (relacions entre pesos) en les reaccions químiques.

- Naturalesa elèctrica de la matèria.

Molts fenòmens mostren la relació entre la constitució de la matèria i l'electricitat:

Alguns cossos adquireixen càrrega elèctrica quan són fregats amb uns altres.

Determinats compostos químics es descomponen mitjançant l'electròlisi en els seus constituents.

Es produeixen partícules amb càrrega elèctrica quan s'aplica un elevat potencial elèctric a un gas tancat en un recipient a baixa pressió.

- L'experiment de Rutherford.

Proposà que la major part de la massa de l'atom estava concentrada en una part molt xicoteta d'aquest i la resta estava pràcticament buit.

- Model àtomic nuclear.

Nucli ! Protons ( càrrega +)

! Neutrons ( càrrega neutra )

ÀTOM

Escorça ! Electrons ( càrrega -)

Nombre atòmic. Isòtops. Massa atòmica.

- Nombre atòmic:

Nombre atòmic (z) = nombre de protons = nombre elèctrons.

- Nombre de massa:

Nombre de massa (A) = nombre de protons (z) + nombre neutrons.

Nombre de neutrons (n) = nombre de massa (A) - nombre protons.

- Isòtops.

S'anomenen isòtops els àtoms que tenen el mateix nombre atòmic, però distint nombre de massa; es a dir, tenen el mateix nombre de protons, però distint nombre de neutrons.

Proti (z = 1), (A = 1) Deuteri (z = 1), (A = 2) Triti (z = 1), (A = 3)

- Massa atòmica.

Les masses dels àtoms són quantitats molt xicotetes i no és pràctic expressar-les en unitats internacionals.

S'estableix masses atòmiques relatives i s'expressen en les anomenades unitats de massa atòmica.

Massa atòmica d'un element és la massa d'un dels seus àtoms mesurada en unitats de massa atòmica.

La unitat de massa de massa atòmica equival a 1'66 * 10 (-27)Kg.

L'escorça atòmica.

Els electrons es distribueeixen a l'escorça en capes o nivells.

1ª capa ! 2 electrons K

2ª capa ! 8 electrons L

3ª capa ! 8 electrons M

4ª capa ! electrons N

Els electrons situats en l'última capa es denominen ! ELECTRONS DE VALÈNCIA.

Ions:

Els ions són àtoms que han perdut o guanyat electrons en la seua escorça electronica.

Si un àtom neutre perd electrons, es transforma en un ió positiu o catió.

Si un àtom neutre guanya electrons, es transforma en un ió negatiu o anió.

Ordenació dels elements. Sistema periòdic.

- Taula periòdica de Mendeleiev.

Mendeleiev i Mayer proposaren ordenar els elements segons valors creixents de la seua massa atòmica.

- El sistema periòdic.

Malgrat la seua utilitat, la taula periòdica de Mendeleiev presentava algunes anomalies.

Henry Moesley proposà ordenar els elements químics segons valors creixents del seu nombre atòmic (nombre de protons).

El sistema periòdic dels elements consta de:

Files ! denominades ! PERIODES.

Columnes ! denominades ! GRUPS.

Les propietats dels elements i el sistema periòdic.

- Metalls.

És el grup majoritari.

És caracteritzen per la seua brillantor metal·lica; són sòlids a temperatura ambient, excepte el mercuri, que és líquid, són maneables i dúctils. Són bons conductors de la calor i de l'electricitat.

Tenen tendencia a formar ions positius (+)

- No- metalls.

Són mals conductors de la calor i de l'electricita. A temperatura ambient hi ha no- metalls gasosos.