Els electrons: son partícules de carrega negativa que constitueixen els raigs catòdics
Els protons: son partícules de càrrega positiva que constitueixen els raigs Canals
Els neutrons: son partícules que no tenen càrrega elèctrica.
2 Models atòmics
2.1 Model atòmic de Thompson
L’àtom està constituït per una esfera de matèria amb càrrega positiva, en la qual hi ha encastats els electrons.
Model atòmic de Rutherford
Els àtoms no son massissos. En el nucli hi ha els protons, i els electrons giren al seu voltant en òrbites circulars.
Model atòmic de Bohr
Els electrons giren al voltant del nucli en nivells energètics ben definits.
2.4 Model atòmic Actual
En el nucli es troben els protons i neutrons.
En els orbitals hi ha els electrons distribuïts en diversos nivells i subnivells
Un orbital atòmic és una regió de l’espai, al volant del nucli, on la probabilitat de trobar l’electró amb una determinada energia és molt gran.
En cada orbital no poden haver-hi més de dos electrons. En cada nivell hi ha un nombre determinat de subnivells que s’anomenen s, p, d o f.
Sistema periòdic dels elements
Moesley va col·locar en ordre creixent de nombre atòmic i va comprovar que tots quedaven en el lloc adequat segons les seves propietats.
Configuració electrònica dels elements
La configuració electrònica d’un element és la distribució dels electrons dels seus àtoms en els diversos nivells, subnivells i orbitals, ordenats de més a menys energia.
Grups i períodes
En cada període apareixen els elements en els quals l’últim nivell de la seva configuració electrònica coincideix amb el nombre del període , situats per ordre creixent de nombre atòmic.
El període 1 conté 2 elements
Els períodes 2 i 3 contenen 8 elements cadascun
Els períodes 4 i 5 contenen 18 elements cadascun
Els períodes 6 i 7 contenen 32 i 26 elements cadascun
En cada grup apareixen els elements que presenten el mateix nombre d’electrons en l’últim nivell ocupat.
3 Enllaços
Enllaç iònic enllaç entre un element metàl·lic i un no-metall. Consisteix en l’atracció electrostàtica entre ions positius i negatius.
Enllaç covalent enllaç entre dos no-metalls. Es la unió de dos àtoms que comparteixen un parell o més d’electrons.
Enllaç metàl·lic enllaç entre dos metalls. Es la força atractiva que existeix en els metalls entre els ions positius i els electrons mòbils de valència que els envolten.
Forces intermoleculars Les forces intermoleculars són les forces atractives existents entre les mol·lècules de les substàncies covalents mol·leculars. Poden ser de dos tipus: Forces de Van de Waals i enllaç d’hidrògen.
Propietats iònics: Sòlids a temperatura ambient, punt elevat de fusió, fràgils, solubles en aigua, no conductors en estat sòlid conductors en altres estats.
Propietats covalents mol·leculars: Gasos,líquids o sòlids amb punt de fusió i ebullició baixos, solubles en aigua i dissolvents orgànics no conductors.
Propietats covalents atòmics: Sòlids amb un punt de fusió alt i molt durs, insolubles i no conductors.
Propietats metàl·lics: Punt de fusió alt, densitat elevada, solubles entre ells en estat fos, bons conductors, es deformen sense trencar-se.