L'àtom

1.Partícules fonamentals del àtom.

• Dalton pensaba que els àtoms eren partícules indibisibles que al unirse entre sí formaven molecules. Però moltes propietats de la matèria fan esta idea de l'àtom imposible de mantindre.

2.El descobriment de les partícules del àtom.

Descobriment del electró (J.Thomson en 1897).

• Els gassos a tensions molt altes i estant a poca presió es fan conductors.

• Es va ficar en un tubo i es reduí la presió fins a 0'01 atm.

• Quan la tensió es de uns 10.000V es produeix la descàrrega i el tubo es fa lluminós.

• Si la presió del gas arriba a 10-6 atm, el color desapareix i en la pared del tubo apareix un brillo fluorescent degut a una radiació anomenada Raigs catòdics.

• Investigant els raigs catòdics arribem a les següents conclusions:

• La trajectòria es rectilínea

• Eren desviats fins al polo poitiu d'un camp electric, açò volía dir que el seu camp elèctric era negatiu.

• Al menejar unes aspes per xoc, posaven de manifest que tenien masa.

Descobriment del protó (E.Rutherford en 1914).

• Com la materia es neutra, es suposava que devía d'haver un altra partícula.

• Es van fer petits forats en el càtodo i van vore que estos forats deixaven pasar un altra radiació distinta a la dels raigs catódics, i se'ls va anomenar Raigs canals (amb electricitat positiva, per tant la seua masa i càrrega depenen del gas introduit en el tubo. Estan formats per ions positius dels àtoms del gas, que han perdut uno o més electrons.)

• Al ió positiu que es forma quan el àtom de Hidrogen perd el seu electrò.

Descobriment del neutró (J.Chadwick en 1932).

• Va ser descoberta pocs anys després de les altres dos partícules.

• Ruthenford establí la idea del Nucli Atomic i especulà sobre una tercera partícula neutra amb la masa del protó.

• Esta particula era necessaria per expressar el buit que faltava en el pes dels àtoms.

• Fins a 1932 no va ser identificada amb el nom de Protó.

3.La radiactivitat natural

• Radiactivitat es un fenòmen pel qual certs element son capaços de emitir espontàneament radiacions que fan que es transformen en altres elements.

• Descoberta per H.Becquerel en 1896 quan observà que el urani emitía radiacions paregudes als rajos X.

• Els treball de Becquerel li interesaren als Curie i van aillar el poloni i el radi.

• Fins 1904, gracies a Rutherford i Soddy, es descubriren uns 20 elements radioactius.

• Hi havia tres tipus de radiacions:

• Radiacions Alfa:Amb càrrega positiva.

• Radiacions Beta: s'identifiquen amb la radiació catódica.

• Radiacions Gamma: la seua naturaleça escapà a les investigacions durant prous anys.

• Propietats de les radiacions:

• Gran poder de penetració,

• Impresionen a les plaques fotogràfiques en la oscuritat.

• Ionitcen l'aire o els gassos que atravessen.

• Provoquen reaccions químiques.

• La radioactivitat es una propietat que emana del àtom.

4.El experiment de Rutherford

• En 1911, Rutherford va utilitzar les particules per a estudiar la materia (Llamina d'or). Este experiment porta el seu nom.

• El material:

• Una finísima llamina d'or.

• Radi colocat en un recipient de plom amb un orifici per on eixien les particules.

• Pantalla de centelleo.

• Les partícules es podíen detectar perque al xocar contra la capa de centelleo, produien uns punts de llum visibles.

• Observacions:

• La majoría de partícules  atravesaven la làmina d'or sense desviarse.

• Algunes eren deviades ligerament.

• Molt poques es desviaven a 180º.

5.Model nuclear del àtom (per Rutherford)

• El numero de protons que hi ha en el nucli i que caracteritzen als elements s'anomena número atòmic, Z.

• La masa del àtom es igual a la suma dels seus protons i neutrons, nombratlos en conjunt nucleons.

• Es denomina número Masic, A , al numero de nucleons.

• El nucli es representa per: X , sent x el simbol del element.

• Nuclis Isòtops son els que tenen el mateix numero atòmic, pero distint número masic.

6.Forces nuclears. Energía d'enllaç per nucleó.

• La energía d'enllaç es la energía alliberada en la formació de un nucli.

• Les forces gravitatories tendixen a unir als nucleons i les elèctriques a separalos.

• Però, ninguna d'elles les manté unides, ja que les responsables son:

• Forces independents de la càrrega.

• Forces de curt alcanç.

• La energía d'enllaç s'obté a partir de la equació d'Einstein:

E=%m·c2

• La unitat de mesura es el Jul, pero com es molt gran, s'utilitza el MeV 1 MeV= 1'60206·10-13 Juls.

7.Estabilitat dels nuclis

• De més de 1000 nuclis diferents, sols uns 280 son estables.

• Segons un estudi, els nuclis estables tenen A i Z par.

• Tots el nuclis estables tenen el numero de neutrons igual o major que el numero de protons.

• Els atoms de carrega nuclear entre 1 i 20, son més estables si tenen el aproximadament el mateix numero de neutrons i protons.

• Els de entre 20 i 83, la estabilitat es redueix al aumentar la relació neutrons/protons.

• A partir de 83, tots son inestables o radioactius.

8.Radiacions. LLeis del desplaçament radiactiu

• La emisió de partícules Alfa o Beta per part d'un nucli, suposa una transformació del nucli original en un altre podent estar este últim excitat.

• Les lleis que regulen estes transformacions s'anomenen LLeis del Desplaçament radiactiu, per Soody i Fajans en 1913 i diuen:

• Un nucli emet una partícula Alfa, es transforma en altre amb un numero atòmic dos unitats menor i amb una masa de 4 unitats menors. Açò vol dir dos llocs a la esquerra en el sistema periodic.

• Un nucli emet una partícula Beta, es transforma en un altre amb un numero atomic una unitat superior i amb la mateixa masa. El nou element està un lloc a la dreta del sistema periodic.

• La emisió Gamma no soposa transformació de un nucli en altre. Un nucli excitat torna al seu estat normal emetent energía.

9.Radiactivitat artificial

• La primera reacció nuclear produída artificialment la va fer Rutherford en 1919 quan bombardejà nitrògen amb partícules Alfa.

10.Fusió nuclear

• Procés pel qual s'uneixen nuclis lleugers per obtindre altres de major massa acompanyats d'una gran emisió de energía.

• Eleuterio es un isotopo no radiactiu del hidrògen molt abundant en termes globals en la natura.

• Per a conseguir una reacció de fusió hi ha que suministrar al radiactiu la energía necessaria per a que el nuclis vencen la repulsió electrostàtica que els impideix unirse espontàneament.

• Estes grans carregeues de energía es poden conseguir elevant la temperatura dels nuclis fins milions de graus.

• En la actualitat no es disposa de la tècnica adecuada per a controlar la reacció de fusió.