<> L'ART DE LA ILUSTRACIÓ <> T3

<> PINTORS MORALITZANTS <>

=> Són de la mateixa època que BOUCHER però van més cap a la burgesia amb temes més domèstics i moralitzant, per això estan oposats al Rococó.

<> JEAN - BAPTISTA SIMEON CHARDIN <> 1699 - 1779

J.B.S.CHARDIN, “Beneïu”, 1740

- Es tracta d'una obra contemporània a “L'odalisca” però no és provocativa sinó que es presenta en un ambient diferent, ric però sobri, de forma que es justifica a la burgesia davant de la Revolució, per la seva sobrietat i serietat sense opulència.

- La dona burgesa no es presenta sensual, eròtica, ni refinada sinó en el paper important a dins la casa : l'EDUCACIÓ dels fills, com a pilar de la societat (paper domèstic). En aquests quadres trobem sempre la mare amb els fills ja que el pare porta a terme el manteniment econòmic.

- Vol ser moralitzant i lluita contra el Rococó i l'aristocràcia.

- Tema: la família esta a punt de menjar i han de beneir la taula: actitud religiosa.

- Es mostra a uns nens ben educats que no solen jugar en aquests quadres però que si ho fan es de forma discreta, calmada, silenciosa (no corren, etc).

- Es tracta gairebé d'una natura morta amb figures humanes, per la seva quietud (els sues temes son la família i les natures mortes). Es una representació idealitzada ja que es va a destacar aquesta quietud.

- Tècnicament pobres però valor idealitzant.

J.B.S.CHARDIN, “La toilette del matí”, 1741

- Certa riquesa però sense ostentació.

- La crítica carrega contra el Rococó mentre que alaba aquestes obres moralitzants. Fan destacar la naturalitat dels gestos i el missatge moralitzant.

- Tema: nena es mira al mirall amb gest vanitós = missatge a les mares per que vigilin i no “acabi com l'odalisca”.

<>J.B.GREUZE <> 1725-1805

=> La seva pintura no és tan tranquil·la com la de CHARDIN sinó que es anomenat “El pintor del cor” ja que mostrava molt sentiment la qual cosa provenia de la seva pròpia experiència perquè trobava a faltar la felicitat en la seva família i per això mostrava les desgracies dels altres.

J. B. GREUZE, “La núvia del poble”, 1761

- Conta com a petites novelles, en les quals els protagonistes són els burgesos i no l'aristocràcia. En la literatura hi ha un gènere que és el DRAMA BURGES i GREUZE ho porta i tradueix a la pintura. A més publica l'argument al Journal de París de forma que en veure l'obra s'entenia bé i així se'n podia treure la lliçó moral que era l'objectiu.

- Tema: “contracte matrimonial” (acte social) que es feia sobretot a les zones rurals i es tractava d'acordar el que aportaria cada família.

- Els personatges en primer pla com una obra de teatre.

- Composició en forma d'arc en que els personatges es dividien en dos grups

- Homes: notari, pare i nuvi => darrera hi tenen un armari on es guarda el patrimoni o riqueses de la casa; són els que controlen els diners, la part actuant.

- Dones: tristes, ploroses; hi ha una gallina amb pollets que simbolitza la maternitat, són la part emotiva.

J. B. GREUZE, “Pietat filial”, 1763

- Tema: pare de família envoltat pels fills que l'ajuden amb afecte i respecte.

- La crítica més moderna valora molt aquestes obres. DIDEROT parla de la recompensa de la bona educació i en valora els continguts morals i l'emoció que exerceix en l'espectador.

J. B. GREUZE, “Septimi Sever renyant Caracal·la”, 1765

- Tema: Septimi renya el fill Caracal·la perquè s'ha enfrontat a ell.

- Es una pintura històrica ja que intenta entrar a l'acadèmia i per fer-ho havia de representar un moment històric.

- Li retreuen la pintura i li critiquen perquè no va demanar permís a l'acadèmia.

- Crea dues obres desprès de la critica:

J. B. GREUZE, “La maledicció paterna: el fill ingrat”, 1777

- Aquesta obra i la següent són el resultat de no poder fer pintura del gènere històric.

- Tema: conflicte entre pare i fill que és l'hereu i s'hauria de fer càrrec de la família però ell decideix que vol veure món i per això s'allista a l'exercit, en lloc de fer de pagès. És el moment en que l'oficial el ve a cercar.

- El missatge que vol mostrar és el de que aquest és un fill ingrat ja que no ajuda a la família.

GREUZE, “La maledicció paterna: el fill castigat”, 1778 (segona part del fill ingrat)

- Tema: el fill torna coix encara que haguí vist món esta ferit i penedit. Es el moment en que arriba a casa just després de que el seu pare haguí mort.

- Les figures femenines son les més emotives ja que gesticulen.

- El missatge ens diu que els fill s'han d'obeir als pares.

- No s'ha pogut disculpar davant del seu pare per haver-se'n anat a l'exercit.

<> ESCOLA ANGLESA <>

=> A Anglaterra hi ha monarquia com a França però de caràcter parlamentari.

Es el país on s'inicia la Revolució Industrial i es fa ric gràcies al comerç. L'aristocràcia no és tant frívola com la francesa i és per això que no hi trobem un rococó de les característiques de França.

=> No es pot parlar casi de Rococó pel fet que l'aristocràcia no és tan frívola.

=> Al s. XVIII no tenen bons pintors sinó que la pintura esta dominada per figures estrangeres, per això l'objectiu principal era el d'obrir la ROYAL ACADEMI 1768 per tal que l'art millori en el país.

<> PINTORS <>

=> Esta inclosos dins de la Il·lustració i no amb el Rococó ja que denuncia els vicis i males costums de la societat per tal de corregir-los, pel caràcter moralitzant.

<> WILLIAM HOGARTH <> 1697-1764

=> Autodidacta ja que es forma abans d'entrar a l'acadèmia .

=> Observa la societat de l'època la reflexa en les obres.

=> OBRES: explicava histories amb sèries de vides que acabaven malament. Tenia visió comercial ja que les exposava com a olis i les venia traduïdes al gravat.

- 1732 Carrera d'una prostituta

- 1735 Carrera d'un llibertí

- 1745 Marriege à la mode (Matrimoni a la moda-de conveniencia-)

- Conversation pieces.

W. HOGARTH, “Matrimoni a la moda”: el contracte, 1745

- Tema: s'emparenta una família aristòcrata amb una burgesa. A Gran Bretanya no es feia tant com a França ja que no estava ben vist. Sen's mostra amb to irònic. Compte “Malgastaterres” senyala el seu arbre genealògic ja que es l'únic que té a oferir. El burgès és el pare de la núvia que ha de donar el dot (diners). El personatge del mig no és el notari sinó que es tracta d'un prestamista que ve a cobrar ja que sap que el compte aviat disposarà de diners. El notari sedueix la noia que esta fastiguejada i juga amb l'anell entre les mans, simbolitzant l'escàs valor d'aquest matrimoni ja que no es casa enamorada. El nuvi és un afectat i esta d'esquenes a la núvia, la qual cosa preveu que acabarà malament el matrimoni. L'arquitecte al fons vigila per la finestra les obres del palau que es fa fer el burgès per aparentar que es converteix en noble.

- Explica les seves obres als catàlegs de les exposicions.

W. HOGARTH, “Conversation pieces” => ”La familia Strode”, 1738

- Les conversation pieces són obres en les que hi trobem a gent conversant.

- Aquesta (i en general) ens mostra la bona educació i la idea de retrat de família però fent activitats quotidianes en lloc de posar la qual cosa és símbol d'educació, progrés, civilització, cortesia.

- De fons hi ha algunes pintures i una biblioteca.

- Tema: la senyora i el senyor ja asseguts a taula a l'hora del te. A un costat hi ha el germà dret esperant que se'l convidi a asseure (educació). A l'altre costat, fent referència al nivell social de la família, hi ha el que va ser antic tutor del senyor. Es el moment en que el convida a deixar el seu llibre per unir-se a la taula. Per donar acció hi ha el criat servint te de forma que dona naturalitat al quadre. Acte seguit es posaran a conversar, la qual cosa era un art a l'època. Fins els gossos semblen estar ben educats. Es tracta tot plegat de la imatge que vol difondre Gran Bretanya de la família.

<> THOMAS GAINSBOROUGH <> 1727-1788

=> Volia fer paisatge però fa retrat ja que no hi ha clients.

=> De petit feia anotacions i el porten a un taller perquè aprengues la tècnica.

=> S'instal·la més tard a Bathja que es un lloc on es reunia l'aristocràcia i així tindria clients. Allà fa retrats de l'aristocràcia anglesa, amb certs element Rococó.

=> Pel contacte amb l'aristocràcia pot entrar als palaus per contemplar i aprendre de les obres que hi havia.

T. GAINSBOUROUGH, “Lady Howe”, 1760

- Certs elements Rococó com els vestits de tons roses i grisos, la postura del personatge.

- Al fons hi posa paisatges (ja que vol fer-ne) però la figura no es veu ben integrada i no hi te res a veure, no es relacionen.

- Tècnica: pinzellada acabada.

T. GAINSBOROURGH, “Retrat de Mrs. Seridan”, 1785

- Al 1774 és famós com a retratista d'aristòcrates i va a Londres on treballa per la família reial (no hi ha pintor reial a Gran Bretanya) de forma que es decideix per pintar la burgesa de forma diferent.

- L'obra no te el títol d'un noble.

- Relació entre figura/personatge amb fons ja que ella esta asseguda en la natura i integrada al fons.

- Esta més pensat compositivament. La postura mostra un treball psicològic ja que la noia medita, te un punt trist, es veu la seva forma de ser. El paisatge participa d'aquest caràcter del personatge ja que esta ennuvolat i en crepuscle.

- Tècnica: diferent a l'anterior = més lliure i solt en pinzellada.

T. GAINSBOROUGH, “Passeig matinal”, 1785

- Toc de naturalitat ja que estan fent una activitat quotidiana.

- Anècdota: gos borda, els crida l'atenció i miren el que passa.

- És més introspectiu.

=>G. Neix a SUFFOLK com CONSTABLE que recull la seva herència i fa paisatges purs.

<> Els “arquitectes revolucionaris <>

- E. L. Boullée 1728-1799

- C. N. Ledux 1736-1806

=> Són arquitectes francesos de finals del s. XVIII

=> Molt influenciats per la il·lustració perquè plantegen un tipus d'arquitectura completament diferent amb la d'aquell moment.

=> Fan creacions utòpiques influenciats per una sèrie de pensadors italians anomenats “rigoristes”. Aquests demanen una racionalitat en l'arquitectura, no volen re suplerfu, és a dir, van en contra de la decoració (rococó). Consideren que el rococó és un estil amb una decoració molt recarregada.

=> Agafen les formes geomètriques més senzilles i treballen amb elles (piràmide, cub...). busquen la simplicitat per criticar la complexitat del rococó.

=> El tipus d'arquitectura utilitzada pels edificis es compara amb el tipus de societat del moment:

• Elements culminants (cúpula) jerarquització rococó

• Sense elements La societat és considera tota igual il·lustració

=> Es crea l'arquitectura “parlant”, és a dir, l'edifici ha de ser senzill i amb les poques característiques que tingui ja hem de saber a que esta destinat.

<> E. L. BOULLÉE <> 1728-1799

=> És funcionari de la monarquia, els seus projectes no tenen la finalitat de ser construïts sinó que tenen un caràcter més pedagògic.

=> Boullée no presenta els projectes d'una forma tècnica sinó que en ells hi trobem personatges. Més que projectes tècnics són representacions artístiques.

=> Boullée explica que busca lo sublim mitjançant l'arquitectura. Per ell observar el cel és lo més sublim i el que vol és que els seus edificis siguin una copia del cosmos.

=> No volia que els seus projectes es portessin a terme sinó que els realitzava per a que els tinguessin com a model per als pròxims arquitectes.

E. L. BOULLÉE, “Projecte de Teatre” 1783, alçat

- La forma de la construcció és un cilindre amb la part baixa coberta per una mitja esfera.

- Les columnes i el cilindre no estan integrats sinó que són dos elements completament independents.

- Les parets del teatre són llises i d'ornamentació només hi trobem la columnata (serenitat)

- La plata esta generada a partir d'un cercle i un quadrat, els elements no estan en un intent d'integració sinó de suma.

E.L. BOULLÉE, “Projecte de museu” 1781, alçat diürn i nocturn

- Les dimensions del projecte el feien irrealitzable, les seves formes geomètriques són molt clares.

- L'element principal són les columnates, les parets segueixen sense decoració

- La planta del museu torna a ser una suma d'elements senzills (igual que la societat és una suma d'individus)

- Per molt majestuós que sembli el museu per fora al veure la planta veiem que hi ha molt poc espai destinat a les obres ja que la columnata ocupa la major part.

E. L. BOULLÉE, “Projecte de Catedral Metropolita” 1781

- La cúpula no esta lligada amb la part baixa de la catedral.

- Les parets són novament llises i hi trobem la utilització de columnes (utilitza les columnes per crear la grandiositat).

- L'interior de la Catedral té una mica més de decoració però sense excedir-se.

- La catedral estava pensada per cerimònies de la primavera. Volia que la grandiositat de la natura entres a la grandiositat de la catedral.

E. L. BOULLÉE, “Projecte de Cenotafi a Newton” 1784, alçat

- Un cenotafi és una estructura funerària. Newton ens parla de l'explicació de l'univers i per això Boullée li rep homenatge.

- L'element principal és una grandiosa esfera (ja que aquesta té la idea d'infinita i eterna al no tenir ni cares ni arestes). L'esfera es totalment llisa.

- L'esfera esta falcada per dues bases quadrades a les quals hi ha els arbres de la mort (el xiprer).

- L'edifici té les portes d'accés als costats per les quals accedeixes a uns passadissos estrets, llargs i foscos per a acabar en una zona immensa i grandiosa (l'interior de l'esfera). És una arquitectura que vol influenciar a l'estat psicològic de les persones.

- L'esfera és completament buida però hi té uns petits forats per a que la llum hi pugi entrar. Volia simular un planetari sense que arribes a ser-ho.

- Vol explicar el que Newton va descobrir per a ensenyar-ho a la societat. No tenia una finalitat de funerària sinó de culte a Newton.

<> CLAUDE NICHOLAS LEDOUX <> 1736 - 1806

=> Ledoux publica tots aquests projectes al 1804 en un llibre titulat, “L'arquitectura considerada en funció de l'art, els costums i la legislació”

C. N. LEDOUX, “Projecte de Salines d'Arc-et Senaus”

- Ledoux també treballa pel rei i aquest és un projecte demanat per encàrrec.

- Planteja les salines com una petita ciutat, integrada a la natura i ho fa a partir d'un cercle.

- Des de un punt de vista simbòlic el centre del cercle hi trobem al director de la salina. Des de allà podia visualitzar tot el que passava al seu voltant.

- Als costats de la casa del director hi trobem les calderes, on es feia bullir l'aigua. Les calderes estan situades a una zona central perquè la feina és lo més important desprès del director.

- Els edificis dels treballadors de la salina i la casa del director són molt semblants per no crear una jerarquització, estan decorades amb columnes per donar-li més valor al treball.

Els habitatges dels obrers:

- Al centre hi ha la llar de foc i als voltants les habitacions. D'aquesta forma l'individu té la seva zona d'intimitat però al mateix temps hi ha un control mutu entre la resta d'individus.

- Les entrades dels edificis estaven decorades per sis columnes, semblaven propileus (entrades per a dignificar als personatges de la cropolis d'Atenes)

- Ledoux imita un element de la natura (la cova) per saber que allà es treballa amb aquest element ja que l'aigua s'extreu de coves subterranies.

- L'única decoració que tenen els edificis dels treballadors són unes gerres d'on hi simula que surt aigua.

C. N. LEDOUX, “La ciutat ideal de Chaux” 1775-78 Foneria de canons

- Chaux és el nom d'un bosc que estava al costat de la ciutat on es va construir la salina de Arc-et Senaus.

- La natura també té un protagonisme com a lligam.

- És una ciutat on l'indústria té molt de valor (els il·lustrats creien que les indústries millorarien la societat)

- Ledoux ens mostra imatges parcials de la ciutat amb petites explicacions als costats. Parla de que al centre de les ciutats tenim que trobar les fàbriques ja que són les més importants.

- La fàbrica és una funerària de canons, la planta és de forma quadrada i les xemeneies amb forma piramidal.

- Experimenta amb l'arquitectura parlant. Les fàbriques al centre i al voltant el bosc on hi viuen els artesans que treballen amb oficis relacionats amb el bosc.

- Totes les cases de la ciutat són diferents entre elles i cada casa té la forma del ofici que té l'individu que hi viu.

C. N. LEDOUX, “La ciutat ideal de Chaux” Oikema

- Oikema en grec significa casa de plaer.

- Era un lloc on els joves hi anaven per deixar les seves ímpetus i quan ja estiguessin racionalitzats es pugessin casar i tenir fills.

- La planta de l'edifici té forma fálica.

C. N. LEDOUX, “Ciutat ideal de Chaux” Cementiri

- Tornem a tenir l'idea d'esfera que queda mig enfonsada sota terra.

- L'esfera és l'espai on es farien els actes funeraris. Les tombes estan localitzades sota terra que es comuniquen a traves de passadissos i catacumbes.

C. N. LEDOUX, “ Banière De la Villette”, 1784

- Té una funció de control militar i fiscal (totes les mercaderies que entraven a la ciutat havien de pagar un impost al rei).

- Se li van encarregar 40 barreres, totes diferents entre elles amb la idea de propiles (monuments)

- Amb aquestes creacions el que volia era que el visitant que arribes a la ciutat se'n adones que estava a punt d'entrar a una gran ciutat.

- Elements de geometria, formes simples, manca de jerarquització. Té tots els elements de l'arquitectura revolucionista.

- Cinc anys desprès de la construcció de les 40 barreres es va viure la revolució francesa i gran part d'aquestes barreres van ser destruïdes.