CRÈDIT DE SÍNTESI: L'Arrós del Delta de l'Ebre

INTRODUCCIÓ

La recerca no ha sigut gaire fàcil de realitzar, ja que no trobava la informació que volia, però al final buscant molt, ho he trobat. Ha sigut una experiència molt bona, ja que he pogut apendre coses sobre l'arrós que no en tenia ni idea, com per exemple que hi havia diferents tipus d'arrós. I també com s'ha format el delta, per què es va formar, quins pobles hi ha,...

ÍNDEX

Pàgina

Introducció ..................................................................................... 2

Índex ............................................................................................. 3

L'arrós ............................................................................................ 4 i 5

El conreu tradicional ........................................................................ 5 i 6

El conreu actual .............................................................................. 6 i 7

La barraca ...................................................................................... 7

Producció al Delta de l'Ebre ............................................................. 8

Gastronomia del Delta de l'Ebre ....................................................... 8 i 9

Plats típics del Delta de l'Ebre .......................................................... 9 i 10

Conclusió ....................................................................................... 11

Bibliografia ..................................................................................... 12

L'arrós

Al Delta de l'Ebre l'agricultura és una de les grans bases econòmiques, amb un predomini clar de l'arròs (15.215 ha de les 24.554 ha cultivades) i amb el 98% de la producció total d'aquest cereal a Catalunya, seguit pels productes d'horta i els arbres fruiters. Són molt importants les cooperatives agrícoles, especialment les cambres arrosseres. La pesca és també una activitat fonamental, amb els ports de Sant Carles de la Ràpita i de l'Ampolla al mateix delta i els propers de les Cases d'Alcanar, l'Ametlla i Vinaròs. S'obtenen unes 9.000 tones anuals de peix (15% de la producció a Catalunya) i dóna feina a prop de 2.000 homes. Hi ha també cria de bestiar (es calculen uns 2.000 bous, 10.000 porcs i una xifra inferior d'ovelles i un milió i mig de caps en avicultura).

Els arrossars, són uns tipus de vegetació espontània. Als ullals (petits llacs d'aigua dolça) s'hi fan nenúfars com la nimfea blanca (Nymphaea alba), llengües d'oca (Potamogeton sp), les quals creen greus problemes a l'agricultura per tal com envaeixen els canals i fins els mateixos arrossars. De fet, els arrossars es comporten com a petites basses bona part de l'any, i, a més de les plantes esmentades. hi trobem la bova, el llaponet de pato (Lemna sp), la utricularia i altres que han estat considerats els vegetals adventicis més notables d'aquesta flora: la presseguera (Ammania coccinea), l'aufàbiga (Bergia aquatica) i l'aufabigueta (Lindernia dubia).

La diversitat d'habitats i el clima humit i temperat propicien l'aparició de molts invertebrats. Les sangoneres eren tan abundants que calia en els arrossars portar les cames ben cobertes i se n'exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any. Han desaparegut quasi algunes espècies com l'hemípter Naucoris maculatus dit cutimanya al delta, i es troba en canvi en expansió el crustaci Procarnburus sp, dit cranc de riu americà.

Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com Apus cancriformis. Amb una base de fauna entomologica tan extensa, els predadors hi són ben representats: araneids com l'argiope dels sorrals (Argiope lobata) o nombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits (Libellula sp) i toreros (Calopterix sp);Als vespres d'estiu, nuvolades d'efímeres (Polymitarcis virgo) es precipiten als punts de llum. Els coleòpters tenen també una nombrosa representació i el seu paper en els diferents ecosistemes resulta bàsic: els iaios (Hydrophilus) dels arrossars i les seves agressives larves o miquels, el generes Pimeliadels sorrals, així com Scarabeus, Anoxia, Amphimalon, Elenophorus, etc.

L'agricultura és una de les grans bases econòmiques, amb un predomini clar de l'arròs (15.215 ha de les 24.554 ha cultivades) i amb el 98% de la producció total d'aquest cereal a Catalunya, seguit pels productes d'horta i els arbres fruiters. Són molt importants les cooperatives agrícoles, especialment les cambres arrosseres. La pesca és també una activitat fonamental, amb els ports de Sant Carles de la Ràpita i de l'Ampolla al mateix delta i els propers de les Cases d'Alcanar, l'Ametlla i Vinaròs. S'obtenen unes 9.000 tones anuals de peix (15% de la producció a Catalunya) i dóna feina a prop de 2.000 homes. Hi ha també cria de bestiar (es calculen uns 2.000 bous, 10.000 porcs i una xifra inferior d'ovelles i un milió i mig de caps en avicultura).

Les activitats tradicionals humanes tenen una presencia privilegiada. Hi ha construïdes tres barraques típiques dedicades a la pesca continental, a les tècniques tradicionals del conreu de l'arròs i una altra habilitada com a observatori d'aus de la llacuna.

L'Ecomuseu ajuda a conèixer i interpretar una realitat complexa on la profunda humanització i el pes de les activitats econòmiques contrasta amb l'existència d'uns espais que estan protegits pels seus importants valors naturals. Explotació conservació, un difícil equilibri però del tot necessari per al manteniment cultural i natural del delta de l'Ebre.

El conreu tradicional

Fa uns 1000 anys que es cultiva l'arròs a l'Occident europeu, tot i que aquest conreu era conegut a l'Orient fa uns 4000 anys aC. L'arròs és una planta lligada als aiguamolls, per això els deltes i les zones litorals són les àrees més habituals de conreu. Al delta de l'Ebre, la construcció dels canals de regadiu -el de la Dreta de l'Ebre, l'any 1860 i el de l'Esquerra, l'any 1912- va permetre la introducció extensiva del conreu.

 Tradicionalment, l'arròs es conreava mitjançant el mètode del trasplantament i el treball de l'home i els animals. A la sala s'ensenyen les fases del conreu i transformació. Aquestes començaven al mes de març amb la preparació dels camps i acabaven a la tardor, amb les feines de transformació del gra: xarugar, entaular, plantar, adobar, birbar i segar l'arròs, així com les tasques de batre, ventar, solejar, pesar i emmagatzemar, deixant-lo llest per a espellofar-lo i pulir-lo als antics molins arrossers de la zona.

El conreu actual

Des que cap a l'any 1930 les trilladores van reemplaçar els animals i, sobretot, des de l'any 1960, amb la generalització de l'ús dels tractors i les recol·lectores, la tecnificació del cultiu de l'arròs ha anat en augment. Els mètodes tradicionals han estat substituïts, paral·lelament a la mecanització, per la sembra directa i l'aplicació de nous productes.

Aquí es mostra també com actualment, una vegada enllestida la collita, el cereal es transporta als molins arrossers, moderns i tecnificats, on és emmagatzemat en grans sitges, abans de passar pel procés industrial d'assecament, espellofament i poliment, del qual en resulta l'arròs blanc, apte per al consum.

La barraca

Situades entre els senillars, als lligallos, a les llacunes, a prop del riu o de la costa marítima, o en nuclis urbans, han marcat l'evolució de l'assentament humà al delta de l'Ebre, constituint el nucli més avançat de la seva colonització per part de pescadors, saliners, caçadors, etc. L'existència de barraques està documentada des del segle XIV, però és a partir de mitjans del segle XIX, amb la colonització arrossera, quan esdevé arreu de la Ribera l'habitatge permanent dels pagesos.

De construcció senzilla, està feta amb materials naturals (fusta, canya, fang i brosses) propis del medi deltaic, per la qual cosa, a més de ser funcionals, guarden un gran equilibri ambiental i paisatgístic amb aquest entorn.

Producció al Delta de l'Ebre

Al Delta de l'Ebre es sembra arròs al voltant de 22.000 Ha. Començant a mitjans d'abril amb la inundació d'aigua dels camps de cultiu per a procedir a finals d'abril a la sembra. La recol.lecció de l'arròs s'inicia a mitjans de setembre i dura aproximadament entre 4 i 5 setmanes.
Es recullen al voltant de 120 milions de quilos d'arròs closca que una volta és processat a les plantes de molturació es convertiran al voltant de 70 milions de quilos d'arròs blanc apte per al consum.

Es recullen al voltant de 120 milions de quilos d'arròs closca que una volta és processat a les plantes de molturació es convertiran al voltant de 70 milions de quilos d'arròs blanc apte per al consum.

La producció al Delta de l'Ebre significa el 98,5% del total de producció de Catalunya i el 20% d'España. Al Delta de l'Ebre es cultiven principalment les varietats Bahía, Senia, Tebre i Bomba, que són arrossos de gra semillarg i rodó , que es caracteritzen pel seu gran poder d'absorció dels sabors.

_

Gastronomia del Delta de l'Ebre:

La cuina local és rica i variada i aprofita els abundants recursos naturals del delta (caça, pesca, agricultura). Als pobles litorals la cuina marinera catalana s'enriqueix amb varietats de plats d'arròs i espècies pròpies de la zona: rossejat (arròs molt torrat guisat amb brou de peix) i llagostins.

Els pobles de l'interior tenen més tradició en la cuina de peix basada en les espècies de riu com les anguiles i les angules (havien tingut molta anomenada els esturions i les llampreses de l'Ebre). Es també abundant el marisc: ratllats, canyuts, caxels, cornetes, etc. Els plats de carn són els fets a base de la caça d'ocells (ànecs especialment) i també tenen anomenada les ovelles que pasturen pel delta. Els productes de la fèrtil agricultura són a la base, però, de la gastronomia del delta: carxofes a la brasa, arròs amb cols i fesols, faves ofegades són bons plats d'hivern igual com la samfaina, les amanides, els melons i altre fruita ho són d'estiu. Com a postres, són de recomanar els cocs, fets de brossat, ou o licor (cocs borratxos), els pastissets de cabell d'àngel o de moniato, les borraines amb mel, les coquetes de sagí, el menjar blanc, la llet merengada o amb canyella i sucre, etc.

Plats típics del Delta de l'Ebre:

Arròs a banda

Arròs Negre

Fideuà
Als plats tipics, se'ls pot substituir l'arròs com a ingredient bàsic per fideus cosa que gaudeix de gran acceptació a la gastronomia local, i n'és la més popular la fideuà.

Anques de granota
Abans de començar a degustar un excel.lent plat de cuina, és tradicional de fer uns entrants a base de les finíssimes anques de granota.

Anguila en suc

Anguila
L'anguila és el peix tradicional del Delta que es prepara amb guisats, en salsa o xapada

L'ànec salvatge
Durant la temporada de caça podem assaborir-se excel.lents plats preparats
amb aus aquàtiques, tot essent el més comú l'ànec salvatge.

Esparsos pel delta, en els nuclis de població o vora el riu, hi ha bon nombre de restaurants o guinguetes on se serveixen aquests i d'altres menjars típics.

CONCLUSIÓ

Al finalitzar aquest treball he aprés que el Delta de l'Ebre és un espai que s'ha de protegir, ja que hi ha moltes aus que hi viuen i és una gran riquesa per la nació de Catalunya. També, aporta una gran economia a Catalunya, perquè aporta aproximadament un 98% de l'arrós que és fa a Catalunya.

Ha sigut una experiència molt bonica, malgrat que n'havia sentit a parlar molt mai havia pogut anar.

La fauna és molt variada, encara que a l'estiu hi ha moltes plagues de mosquits.

La flora també és molt variada, s'hi pràctica molt l'agricultura, majoritariament l'arrós encara que també és cultiven arbres fruiters i horta.

BIBLIOGRAFIA

- http://www.ebre.com/delta/cat/parc/huma.htm

- http://www.parcsdecatalunya.net/debre/cpdebre41.htm

- http://www.firesifestes.com/Fires/F-Plantada-Arros-Deltebre.htm

- http://www.ampolla.com/cat/delta.html

- http://www.edu365.com/videofoto/documental/10/10.htm

- http://www.ebre.com/delta/cat/parc/fauna.htm

- http://pie.xtec.es/recursos/socials/comarca/baixebra.htm

- http://www.arrossaires.com/presentacion3c.html

10