ARGILA:

Està formada bàsicament per Si + Al2O3 + Fe2O

La podem trobar en: Estat Líquid: Té una alta capacitat de dissolució.

Estat Plàstic: Es pot deformar sense trencar-se

Estat Sòlid: Quan s'ha fargat perd la seva capacitat de deformació.

• PROPIETATS DE L'ARGILA

• Capacitat d'intercanvi catiònic (es pot unir molecularment a d'altres materials).

• Poder aglomerant.

• Material abundant amb baix cost econòmic i energètic (material autòcton, no s'ha de transportar).

• Material ecològic i sostenible (no s'ha de coure, no fa emissions de sofre ni de cap mena).

• Facilita el reciclatge (permet el reciclatge d'altres elements com la palla... i també l'autoreciclatge)

• Gran aïllant acústic i tèrmic.

• Inèrcia tèrmica molt alta (a l'hivern manté el calor i a l'estiu la frescor).

• Material estructural, adequat pels moviments sísmics, gràcies a la seva elasticitat.

• És molt porosa, regula la humitat degut a la seva alta permeabilitat i al seu poder de transpiració. Sovint s'utilitzen productes per tractar la terra perquè no reaccioni malament amb l'aigua i es pugui deixar vista.

• En estat plàstic es dilata i els pors es tanquen, llavors es torna impermeable.

Bentonita: És un tipus d'argila expansiva que quan s'humiteja es dilata augmentant el seu tamany fins a 16 vegades.

INFORMACIÓ ADDICIONAL

• Actualment un 15% de la població utilitza el 80% dels recursos.

• A la costa les temperatura són sempre més suaus perquè el mar té una inèrcia tèrmica que conserva la calor de l'estiu a l'hivern i la fredor de l'hivern a l'estiu.

• En una vivenda construïda dins la terra, amb parets d'argila de 30 cm i sostre de fusta i argila, la temperatura interior oscil·la els 20 ºC, tant a l'estiu com a l'hivern, sense necessitat d'utilitzar calefacció ni aparells d'aire condicionat. Això és degut a la inèrcia tèrmica.

• Una tàpia és una paret de terra, d'aquí la expressió “Més sord que una tàpia”.

• Una vivenda autosuficient pot ser construïda amb parets gruixudes de terra, llana d'ovella com a aïllant, plaques fotovoltaiques per l'electricitat, recollida d'aigües pluvials i renovació d'aigües grises.

• El 20% del patrimoni mundial es construeix amb argila ja que és un material econòmic i sostenible.

La terra es pot treballar en massa, per fer tapies, o en parts petites, per fer toves.

• TOVES: Per fer les toves s'utilitzen màquines de premsar que compacten la terra amb una pressió de fins a 50 tones. Les toves són molt dures i difícils de trencar, a més pesen molt més que una totxana normal, però amb una premsadora es poden fer les toves a la mateixa obra amb la terra del mateix terreny.

• TAPIES: Són parets de terra, la tècnica per fer parets de terra s'anomena tapial. Per fer les tàpies, normalment, s'utilitzen tapieres de fusta de 2-2'5 m. de longitud per 0'80 o 1 m. d'alçada.

PREPARACIÓ DE LA TERRA PER A FER TÀPIES:

• La terra que es posa a la tàpia pot contenir pedres, runa,... però mai poden ser més grans que un puny.

• És aconsellable fer un pre-amassat

• La humitat de la terra ha de ser d'un 10% aprox. Per saber-ho, agafem un grapat de terra, el pressionem amb la mà i el deixem caure, s'ha de trencar en 4 trossos.

• Treure la terra vegetal. Per identificar-la trobarem que fa molt de olor a humit.

PROCÉS D'EXECUCIÓ:

TÈCNIQUES DE TAPIAL:

Bauge o Tapial Informe: Es retalla un munt de terra ja premsada. No s'utilitzen tapieres.

Tàpia Estratificada: Es va fent cada capa amb un tipus de terra diferent.

Tàpia estabilitzada: S'hi afegeix ciment.

Tàpia mixta: E fa amb una barreja de tàpia i ceràmica o de pedra i ceràmica

Tàpia paredera: Es fa amb una sola tapiera recolzant-hi la tàpia.

INTERVENCIÓ SOBRE UNA TÀPIA ANTIGA:

Una altra alternativa seria el silicat de potassi amb un 50% d'aigua, o el etilsilicat, ambdós són relativament econòmics.

3