Queen of Soul

ARETHA FRANKLIN · CLASSE MÚSICA

Biografía

Arteha Franklin va néixer a Memphis, Tenessee, el 25 de març de 1942. Filla d'un sacerdot baptista i una cantant de gospel, que va morir quan ella tenia només 6 anys, ha passat de ser una nena que cantava i tocava el piano a l'esglèsia del seu pare, a realitzar milions de vendes en tot el món, a ser considerada com la Reina del Soul, o la Veu del milió de dòlars (segons el seu pare). Fins i tot a guanyar nombrosos premis Grammy, el primer el 1967, per “Respect”, una cançó reivindicativa sobre el sentiment del drets afroamericans i feministes, i entre 1969 i el 74, va guanyar un d'aquests premis per any, fins arribar als 16 grammy's ara per ara.

Va gravar el seu primer disc als 14 anys, amb una veu fora del normal, capaç d'arribar a sons inalcançables per qualsevol instrument, ara és una de les màximes referències del rythm & blues, del gospel, pero per sobre de tot de la música de l'alma, el Soul.

Molt lligada al catolicisme, les seves primeres cançons es basaven en lletres religioses, pero va fer un canvi a la música comercial, el qual va fer que entrés en nombrosos lios de discogràfiques com la Columbia, que no va saber aprofitar el seu potencial, o la Atlantic Records, amb la que per fi, el 1966 va ser reconegut el seu orígen en el rythm & blues, i després d'haver recopilat innumerables èxits, va surtir al carrer un dels discos que la van portar al cim de la fama: “I've never loved a man” (mai he estimat a un home). Va anar pujant a la fortuna, pero sobretot a la popularitat, d'una manera exagerada, fins que va decaure a principis dels 70.

Però el 1980, el seu últim marit, Glynn Truman, la va animar a intervenir en la película “The Blues Brothers” actuant i presentant una de les que s'ha convertit en canço inoblidable, “Think”.

La mort de les seves dues germanes el 1988 la va retirar de la vida pública, encara que va fer alguns duets amb artistes molt reconeguts com Withney Houston, Elthon John...

Després d'això, el 1r àlbum de la dècada dels 90, va ser durament criticat, i aquesta crítica, callada quan al proper es va adaptar als nous temps i al nou públic amb “A rose is still a rose”.

El seu últim àlbum va sorgir el 2003, sota el nom de “So damn happy”. Avui en dia viu a Detroit, i als seus 63 anys ha tret als carrers de tot el món un mínim de 51 àlbums.

Trets de la seva vida personal

Es va veure als 15 anys com a mare soltera, i als 17 ja tenia dos fills a Detroit. D'aquests fills se'n va fer càrrec la seva àvia perque ella pogués continuar la seva vida artística.

Al 1969 va acabar el matrimoni amb un adicte a l'alcohol i la marihuana.

Al 1980 va morir el seu pare per un tir a casa seva, en un intent de robatori.

Aretha Franklin es retirà dels escenaris el 1988, el mateix any en què moren el seu manager, la seva germana Carolyn, i el seu germà.

Premis

12 grammy's per la millor performance femenina de rhythm and blues (1967, 68, 69, 1970, 71, 72, 73, 74, 1981, 85, 87, 2003) , 1 pel millor disc de R&B (1967), 2 per la millor performance de soul-gospel (1972, 1988), 1 per la millor performance a duo amb George Michael (1987) i 1 grammy per tota la seva trajectòria musical al 1995.

Aretha Franklin va ser distingida amb la Medalla Nacional de les Arts d' EE UU, on va rebre paraules d'alabança per part del llavors president Bill Clinton.

Audicions: It's in his kiss, Shout (Sister act), I say a little pray for you.