Literatura
Aquí no paga ni Déu; Darío Fo
- Aspectes argumentals, temàtics i formals:
1- Fes un resum de l'argument de ¡Aquí no paga ni Déu! en quinze o vint línies.
Aquesta obra comença en el punt en que dues amigues es troben després de que una haja assaltat un supermercat amb més veïnes del barri com a conseqüència de la inestabilitat econòmica de la zona. Des d'aleshores, les dues dones intenten amagar la mercancia a la policia i als marits d'elles (més seguidors de les lleis); mitjançant embarassos inventats, fugides, segrest d'un guàrdia civil... Elles tracten d'amagar a tots que porten menjar sota la roba, situació que dóna un aspecte molt còmic al llibre.
Els dos homes, mentre, havien passat per diverses posicions ideològiques (seguits per un guàrdia civil, ajudats per l'empleat d'una funerària...) que els havien portat a furtar sacs de farina d'un camió bolcat. Tot això, amb l'energia de menjar per a animals que la dona d'un l'havia donat per a no alçar sospites en cap moment.
A la fi, els dos matrimonis es retroben i s'assabenten de que tots pensen de la mateixa manera respecte a la situació econòmica del país, encara que s'havien estat ocultant la veritat els uns als altres tot el temps fins Aquí. A partir d'aquest moment, formen una mateixa idea comuna sobre la societat del moment i la inestabilitat de l'economia del país per als obrers honrats que no tenen ni per a menjar.
2- Completa la graella següent:
| ACTE | ESCENA | ESPAI | TEMPS | ESDEVENIMENTS | PERSONATGES |
| Primer | Primera(a) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia intenta explicar Margarida com porta tanta compra. | - Antònia - Margarida |
| Primer | Primera(b) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia conta com moltes dones han agafat menjar del supermercat. | - Antònia - Margarida |
| Primer | Primera(c) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Marga pregunta Antònia què li va a dir al seu marit. Desprès dubta si agafar o no menjar. | - Antònia - Margarida |
| Primer | Primera(d) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia insta Marga a emportar-se menjar del furtat. En això, arriba Joan, el marit d'Antònia | - Antònia - Margarida |
| Primer | Primera(e) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Entra Joan i ix Marga de la casa. | - Antònia - Margarida - Joan |
| Primer | Segona(a) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia explica a Joan l'embaràs de Marga (era la panxa plena de menjar). Joan està preocupat. | - Antònia - Joan |
| Primer | Segona(b) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Joan narra a Antònia com hi havia hagut un altercat al menjador com al supermercat. | - Antònia - Joan |
| Primer | Segona(c) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia intenta fer sopar menjar d'animals a Joan perquè ell rebutja res furtat. Amb la negativa, la dona va a casa de Marga. | - Antònia - Joan |
| Primer | Tercera | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Joan raona sobre el sopar que té. Toquen a la porta. | - Joan |
| Primer | Quarta(a) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Un policia entra a la casa amb la intenció de buscar menjar furtat. | - Joan - Policia |
| Primer | Quarta(b) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Joan, ofès, comunica al policia la seua situació econòmica. | - Joan - Policia |
| Primer | Quarta(c) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | El policia explica a Joan les seues idees, i per què és policia. | - Joan - Policia |
| Primer | Quarta(d) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | El policia es va de la casa, amb la indignació de Joan pel seu caràcter. | - Joan - Policia |
| Primer | Cinquena | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Joan reflexiona sobre la visita del policia. | - Joan |
| Primer | Sisena(a) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia torna a casa i pregunta a Joan per la visita del policia. | - Antònia - Joan |
| Primer | Sisena(b) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Antònia i Joan parlen sobre els escorcolls policíacs. | - Antònia - Joan |
| Primer | Setena | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Marga entra a la casa i entre les dues dones expliquen a Joan la història d'un part inventat. | - Antònia - Joan - Margarida |
| Primer | Vuitena | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Entra un guàrdia civil, que discuteix amb Joan. Marga es posa de “part”. | - Antònia - Joan - Margarida - Guàrdia civil |
| Primer | Novena | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Ixen tots menys Joan, que tracta de sopar. Apareix Lluís, el marit de Marga. | - Joan |
| Primer | Desena(a) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Lluís es troba amb la incertesa de la situació de Marga i les explicacions de Joan. | - Joan - Lluís |
| Primer | Desena(b) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Lluís explica les seues idees sobre l'economia estatal i la situació social. | - Joan - Lluís |
| Primer | Desena(c) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Els dos homes tasten el menjar per a animals i Lluís s'estranya per les explicacions de Joan | - Joan - Lluís |
| Primer | Desena(d) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Lluís i Joan conversen de la situació que es viu al país. | - Joan - Lluís |
| Primer | Desena(e) | Casa d'Antònia i Joan | Vesprada | Els dos homes parlen del “part” de Marga. | - Joan - Lluís |
| Segon | Primera(a) | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Antònia i Marga tornen a casa amb el menjar sobre la panxa. | - Antònia - Margarida |
| Segon | Primera(b) | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Antònia i Marga parlen de les explicacions que van a donar als seus marits. | - Antònia - Margarida |
| Segon | Segona | Carrer | Nit | Joan i Lluís parlen després d'haver recorregut els hospitals de la zona. | - Joan - Lluís |
| Segon | Tercera(a) | Carrer | Nit | Els homes es troben amb el policia davant un camió bolcat i proposen retirar els sacs. | - Joan - Lluís - Inspector |
| Segon | Tercera(b) | Carrer | Nit | Els protagonistes s'adonen de que els sacs són de menjar i s'indignen. La gent se'ls emporta. | - Joan - Lluís - Inspector |
| Segon | Quarta | Carrer | Nit | Joan i Lluís debaten sobre els sacs i els sindicats obrers. | - Joan - Lluís |
| Segon | Cinquena | Carrer | Nit | Els homes es retroben amb el guàrdia civil, que els tracta de lladres. | - Joan - Lluís - Guàrdia civil |
| Segon | Sisena | Carrer | Nit | Lluís informa Joan de que els despatxen del treball, Joan canvia d'idea i carreguen sacs. El guàrdia s'enfada. | - Joan - Lluís - Guàrdia civil |
| Segon | Setena | Carrer | Nit | El guàrdia persegueix els protagonistes. | - Guàrdia civil |
| Segon | Vuitena | Carrer | Nit | Joan i Lluís continuen fugint cap a casa del segon. | - Joan - Lluís |
| Segon | Novena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Antònia i Margarida parlen de la situació viscuda. | - Antònia - Margarida |
| Segon | Desena(a) | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Les dues dones són sorpreses pel guàrdia, que les troba embarassades. | - Antònia - Margarida - Guàrdia civil |
| Segon | Desena(b) | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Antònia conta una història fantàstica al guàrdia per lliurar-se d'ell, però no reacciona a res. | - Antònia - Margarida - Guàrdia civil |
| Segon | Desena(c) | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Les dones fan creure al guàrdia civil que és víctima d'una maledicció i quasi el maten. | - Antònia - Margarida - Guàrdia civil |
| Segon | Desena(d) | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Antònia i Marga tracten de reanimar el guàrdia, però s'equivoquen i l'inflen d'hidrogen. | - Antònia - Margarida - Guàrdia civil |
| Segon | Onzena | Replanell | Nit | Joan i Lluís tracten d'entrar a casa de Lluís i no tenen claus. Escolten una veu. | - Joan - Lluís |
| Segon | Dotzena | Replanell | Nit | Els homes parlen amb un empleat de funerària que no sap que fer amb un taüt. Carguen els sacs dins. | - Joan - Lluís - Empleat |
| Segon | Tretzena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Posen el cos del guàrdia en un armari i es van. | - Marga - Antònia |
| Segon | Catorzena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Els dos homes tracten de posar el taüt dins la casa. | - Marga - Lluís - Empleat |
| Segon | Quinzena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Per torns, tots tracten d'amagar el menjar a diferents llocs. | - Marga - Antònia - Lluís - Joan |
| Segon | Setzena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Entre tos s'inventen una història per a justificar les panxes i el taüt. | - Marga - Antònia - Lluís - Joan |
| Segon | Dissetena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Les dones expliquen als marits que han furtat per a menjar amb la intervenció del pare de Joan. | - Marga - Antònia - Lluís - Joan - Vell |
| Segon | Divuitena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Joan desvetlla als companys que ell també és extremista, encara que covard. | - Marga - Antònia - Lluís - Joan |
| Segon | Dinovena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | El guàrdia civil ix inflat de l'armari i es creu lliure del malefici. | - Lluís - Joan - Guàrdia civil |
| Segon | Vintena | Casa d'Antònia i Joan | Nit | Antònia comença a explicar a Joan tot el succeït durant el dia. | - Antònia - Joan |
3- A partir de les respostes anteriors, indica i analitza la situació inicial dels personatges, l'evolució d'aquesta situació, concretada en actes i escenes, i el resultat final a què arriben. Els protagonistes han millorat, han empitjorat o tenen els mateixos problemes que tenien? Per què?
- Antònia: és una dona cautelosa que no dubta en mentir per a sobreviure. Finalment, és més prudent però, de pensament lliure. Ha millorat, perquè és més valenta en dir el que pensa.
- Marga: és una dona molt tímida que posseeix un punt de covardia que la fa dubtar. A la fi, és més atrevida. Ha millorat, perquè ara pensa per si mateixa.
- Joan: és un home molt legal, que tot l'espanta. Finalment, es demostra que era covard, però no babau i tenia uns ideals clars. Millora, perquè ja no és un ninot dels patrons.
- Lluís: és un home més liberal, però no massa. Millora, perquè trenca amb la covardia diària.
4- Determina si els esdeveniments que ens presenta Dario Fo poden succeir en qualsevol lloc, és a dir, són universals o, per contra, tenen un valor exclusivament local. Fes una relació dels espais que apareixen en l'obra.
Els espais que apareixen són un supermercat, una fàbrica, un menjador, un tren, una casa i un carrer; espais totalment universals i que podrien representar qualsevol territori. Només es pot deduir que és Itàlia pel context històric de l'autor.
5- Algú en l'obra diu : “¡Aquí no paga ni Déu!”:
a) Digues qui pronuncia aquesta frase i en quin context la diu (on, quan, per què…).
La pronuncia una dona al supermercat en rebel·lar-se front a l'encarregat.
b) Indica les raons que, en la teua opinió, han mogut a posar aquest títol a l'obra.
Tot es mou al voltant de la situació econòmica que duu a la dona a dir esta frase.
c) Inventa un altre títol que cregues que resulte més representatiu.
Rebel·lió als carrers.
6- Completa aquesta graella sobre la caracterització dels personatges:
| CARACTERITZACIÓ | ||||||
| PERSONATGES | Atributs | Evolució psicològica i moral | Física | Psicològica | Lingüística | Funcional |
| Antònia | Valenta i atrevida | Passa a ser més lliberal | Intel·ligent i ràpida | Col·loquial | Impulsora de tot | |
| Marga | Covard | Raonadora | Col·loquial | |||
| Joan | Covard i conservador | Col·loquial | ||||
| Lluís | Col·loquial | |||||
| Inspector | Estàndard | |||||
| Guàrdia civil | Estàndard | |||||
| Empleat de la funerària | Col·loquial | |||||
| Vell | Col·loquial | |||||
7- Destria els elements i les funcions que conformen ¡Aquí no paga ni Déu! posa un exemple del llibre on aparega cadascun:
— Diàlegs: Acte segon, escena cinquena (- Què passa Aquí?...)
— Monòlegs: Acte primer, escena cinquena (- Només em faltava veure això...)
— Cançons: Acte segon, escena desena B (- Santa Eulàlia del bon tracte...)
— Acotacions: Acte primer, escena primera D ( li'n passa una llanda)
8- Copia un exemple de les acotacions del text segons la informació que proporcionen: característiques dels personatges, escenografia, moviments dels actors, orientacions de l'espai.
- Característiques dels personatges: Canvi d'actitud
- Escenografia: FOSC
- Moviments dels actors: ANTÒNIA agafa la bossa...
- Orientacions de l'espai: Entra
9- Fes una valoració estilística dels diàlegs: lèxic, canvis de llengua, morfosintaxi, expressions.
a) Quin nivell de parla utilitzen els personatges?
Utilitzen un nivell col·loquial.
b) Recull exemples de les expressions lingüístiques pròpies d'aquest nivell.
“Un zero a l'esquerra”, “Ai redéu!”, “malparits”...
c) Hi ha alguna diferència lingüística entre els diversos personatges? Quina? Quin és el motiu?
Sí, els agents de seguretat parlen amb un registre més formal, perquè representen l'autoritat i s'ha de respectar aquest grau de poder.
- Creació i pràctiques d'expressió:
1- Imagina que et demanen una ressenya crítica sobre ¡Aquí no paga ni Déu! per a un diari o revista. Redacta aquesta ressenya ot exposant la teua opinió i els comentaris que cregues oportuns. Pots basar-te en les ressenyes crítiques que es fan en els diaris.
El llibre ¡Aquí no paga ni Déu! és una obra que reflecteix d'una manera jovial i amena la situció que va viure Itàlia durant la dècada dels setanta i que tant va influir en la forma de vida d'èpoques posteriors, tant el la prosperitat econòmica que seguí aquest període, com en la revolució que va significar per a tots els italians.
A més, és una crítica satírica de la societat que es pot aplicar de forma universal i que reflecta els exemples més clars de la realita, caracteritzats en uns personatges extremistes però molt representatius de qualsevol societat d'un país desenvolupat.
Finalment, destacaria que aquest llibre, a més de les ensenyances que transmet al lector, és agradable de llegir i tal vegada de representar a un teatre, gènere per al qual va destinat auesta obra de Dario Fo, escriptor que des d'ara, forma part de les possibles recomanacions quan calga algun llibre de crítica constructiva.
Amb tot, volia manifestar la meua opinió personal del llibre, una meravella literària del gènere dramàtic, nou per a mi, però no per això m'agradat menys. Tot el contrari, m'ha semblat una molt bona obra d'un autor, que de ser sempre així, deu ser molt àgil de llegir i d'interpretar.
¡Aquí no paga ni Déu!
7
Descargar
| Enviado por: | Dauphine |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.