Index

Pròleg

Pròleg

Un moviment social és el que diu que és ( Castells; 2001)

Hem cregut convenient començar aquest treball amb la frase de Manuel Castells, un dels teòrics socials més importants dels nostres temps i un dels autors de referència a l'hora d'estudiar es fenòmen de la Globalització.

L'originalitat d'aquest moviment és que no ha estat creat pels partits polítics, sinó per moviments sindicals i ciutadans de base, i que s'estructura de forma horitzontal, sense jerarquies i per tant de forma diferent a la lógica de l'estat i dels partits ( Roma:2001).

Així és com descriu Josep Bové al Moviment Social Anti-Globalització. No és tracta d'una definició encisadora ? Sembla que si realment hi ha un moviment amb aquestes característiques, tot el que ha estat conegut fins ara no hagi estat més que purrialla. Però no oblidem que si el que realment volem és fer-ne un anàlisi sociològic n'hauren de desglossar cadascuna de les idees que les seves definicions contenen d'una forma el més objectiva possible, ja que no és a partir de les esferes més visibles com el volem estudiar, sinó que busquem unes causes, uns inicis i un “per què de tot plegat”que han donat origen al que ha estat el més important dels últims Moviments Socials del segle XX i el més decisiu dels primers del segle XXI.

ð

El títol del treball Característiques del Moviment Anti-Globalització com a Nou Moviment Social, ens obliga necesàriament a donar una definició del concepte Moviment Social, un exercici no exent de matissos i algunes controvèrsies a les tradicions sociològica i politològica.

Hem pensat convenient començar el treball amb la definició de moviment social per a introduir-nos en el terreny de l'estudi del moviment Anti-Globalització i establir-hi una relació entre ambdós conceptes. Aquest serà el tema central del nostre treball i al qual després de fer unes breus introduccions a la definició i història dels moviments socials, i en concret del moviment Anti-Globalització intentarem posar en sintonia teories sociológiques i els seus métodes d'explicació, anàlisi i estudi dels moviments socials posant com a l'Anti-Globalització l'objecte a investigar.

Definició de Moviment Social

De totes les possibles definicions hem triat la proposta per A. Giddens degut al caire sociològic de la definició i que alhora volem donar al nostre treball.

Segons l'autor : Un moviment social pot definir-se com un intent col.lectiu de lluita per un interès comú o de garantitzar que s'aconsegueixi un objectiu compartit, mitjançant una acció col.lectiva que té lloc al marge de l'esfera de les institucions establertes. ( Giddens:1997, pàg.645)

Veiem doncs, que aquesta és una definició prou ámplia com per a incloir-hi les múltiples variacions de moviments socials que s'han anat donant al llarg de la història.

No perdrem de vista aquesta definició, ja que hi tornarem en breu.

Història en l'estudi dels Moviment socials

Com ja hem vist expressat en la definició, els Movimets Socials són formes d'acció col.lectiva no convencional, és a dir, en ámbits no institucionals.

Aquest tipus d'accions de protesta contra l'ordre establert, podriem dir que, en un principi, han existit sempre que hi ha hagut tipus de dominació, encara que históricament, s'ha anat dessignant amb d'altres termes, paraules com revolta, moti i rebel.lió catalogarien aquest tipus de comportament. Les formes no institucionalitzades de manifestació col.lectiva eren vistes com fets puntuals i irracionals, esclats de cólera i descontrol que sorgien en un moment determinat dels quals no s'hen havien fet estudis en profunditat.

No va ésser fins a la década dels 60 del segle XX que la Ciència política, la Sociologia i la Història vàren començar a estudiar aquesta : protesta social no integrada a les formes de funcionament ordinari (...) contruint així models explicatius a aquestes expressions de malestar social. ( Pérez Ledesma; pàg.53)

L'interés que vàren suscitar aquests nous actors col.lectius va ésser que els científics socials van adonar-se que aquest moviments constituyen el seu mateix objecte d'estudi; que eren una bona vía per a l'estudi de les estructures socials subjacents, assenyalaven les debilitats del sistema i possàven en entredit la hipotètica estabilitat de les societats, teníen doncs per ells mateixos una possibilitat desenmascaradora.

Han estat moltes les corrents teòriques que durant aquests últims 50 anys han tractat d'analitzar aquests moviments. Des de un punt de vista Post-materialista, ens refeririem a esclats identitaris. Durant als anys 60 Ted Gurr ens parlaria de la Teoria de la privació relativa, d'altres autors als 70 en parlen d'economia moral com E.P. Thompson; McCarthy ens diria sobre la importància en l'organització.

Però el que realment ens interessa estudiar ara és l'emprat per McAdam a EE.UU. o Kleindesmans-Tarrow a Europa com a Paradigma dels nous moviments socials. ( a Pérez-Ledesma) i que Riechman i Fernàndez Buey anomenen com : típics de la fase post-industrial que combina la orientació de poder amb la cultura (Riechman-Fernàndez Buey: 1994, pàg.55).

És en aquest context on situarem el moviment Anti-Globalització com a un clar exponent de Nou Moviment Social, les característiques del qual passarem tot seguit a esmentar.

Què és la Globalització ?

Hem cregut convenient començar l'exercici fent esment al tema de la globalització ja que és a partir d'aquest concepte que sorgeix tot l'entramat del nostre estudi.

La Globalització és un procés objectiu ( no ideològic, existeix amb independència del pensament ) i multidimensional ( a l'abast a les esferes de les relacione socials, culturals, polítiques i econòmiques )

Que suposa la mundialització de l'economia i l'homogeneïtzació cultural, juntament amb un nou tipus de revolució tecnològica en l'ámbit dels nous mitjans de comunicació.

La Globalització suposa uns vincles d'interdependència que converteixen al món en un sistema social únic regit per les normes del Mercat, una lógica que funciona gràcies a la cultura de l'individualisme i la competència. (Ramonet:2000)

Segons I.Ramonet hi ha dotze mecanismes de transformació cap a la ciutadania global que són la causa directa de la globalització :

I. L'hegemonia política dels EE.UU.. L'estat nord-americà té l'etiqueta de primera potència en els

ámbits de l'economia, política i militar a escala mundial i primera potència en l'estudi i utilització

de les noves tecnologies. A més d'esdenevir una hiperpotència culrural de masses: la gent de tot el

món coneix i més o menys n'ha adoptat formes de vestir, d'oci , de gastronomia ...

II. El concepte de valor estratègic que obté cada país, ha sofert una redefinició que implica la

presència de forces militars dels païssos desenvolupats que intervenen als conflictes internacionals

III. Naixement del Mega-Estat en detriment dels Estats-Nació que es veuen abocats cap a la fussió

amb d'altres estats veïns, el que comporta una pèrdua de sobirania i parcel.les de poder per les

quals habien lluitat durant molts anys. Enfront d'aquest fenòmen coexixteix una fragmentació en

que els estats reconeixen la voluntat d'autogovern d'algunes autonomies i la conseqüent

descentralització de poder.

IV. Nous Geo-actors principals. Ara ja no són els estats, sinó els organismes intergubernamentals com

el BM, FMI, OMC ... els que legislen la globalització. A més de nou agents en l'ámbit econòmic,

grups econòmics, financers, industrials i mediàtics que tenen una intervenció superior a l'estat.

V. Democràcia com a règim polític dominant. La globalització imposa una democràcia liberal el que

permet una política sense proteccions econòmiques ni socials.

VI. Canvi del poder. La democratització de les institucions comporta a una autoritat horitzontal ( no

jeràrquica) Es prenen decissions que se'n saben que globalment seràn consensuades gràcies a l'ús

de tècniques de comunicació com sondejos i enquestes.

VII.La identitat política i la identitat nacional característiques d'etapes anteriors donen pas a la

identitat religiosa i la identitat étnica o nacional el qiue comporta integrisme i un nacionalisme

excloent.

VIII.Les noves amenaçes de la societat actual ( Sida, Immigració, Vaques Bojes, Desastres naturals ...)

Amenaçes que no coneixen fronteres i que necessiten de la cooperació internacional per a

resoldre's. Unes amenaçes que no s'han integrat a la realitat.

IX. La desigualtat Nord-Sud cada cop és menys clara, ja no és necessari anar fins al “tercer Món” per a

trobar pobressa i misèria. La globalització integra tant a rics del nord com a rics del sud i no fa

distinció entre pobres del nord i pobres del sud.

X. Segona revolució capitalista a la qual hi primen les ordres de compra i venda virtuals per les

autopistes de la informació. L'economia real ( serveis i objectes concrets, la que genera treball)

suposa només un 1% de representació enfront el 99% que suposa l'economia financera o

d'intercanvis virtuals.

XI. Mutació tecnològica que comporta la informatització generalitzada que afecta a tots els sectors de

producció i a la vida qüotidiana. A més de la revolució digital amb noves formes de comunicació,

són a les autopistes de la informació on hi circula la mundialització.

XIITransformació dels “drets”. Una nova generació de drets : “drets ecològics” que no contempla cap

constitució.

És en aquest context que han sorgit veus dissidents al sistema que reclamen segons ells, una cultura de la solidaritat i la cooperació, enfront l'individualisme i la competència, en termes de llibertat, igualitat, equitat i justícia social.

História del Moviment Anti-Globalització

Les primeres informacions sobre el moviment Anti-Globalització que es vàren donar a conèixer a l'esfera pública vàren esser a partir dels fets ocorreguts al desembre de 1999 durant la reunió de l'OMC a Seattle, EE.UU. Però molts autors insisteixen a dir que l'experiència de Seattle no va ésser més que l'assalt a l'esfera dels mitjans de comunicació d'un procès gestat quatre anys abans.

La génesi del moviment Anti-Mundialització ens condueix a les profunditats de la selva chiapaneca a mitjans de 1996 ( Seoane i Taddei:2001).

Va ésser en aquest moment que es va celebrar el Primer Encuentro Intercontinental por la Humanidad y Contra el Neoliberalismo realitzat a Mèxic per la iniciativa de l'EZLN i on es vàren donar cita més de tres mil persones de més de quaranta països.

Poc després d'aquest primer encontre a Méxic, a nord-Amèrica s'anava elaborant les primeres línies de l' Acord Multilateral d'Inversions (AMI), un acord internacional orientat a la protecció de les inverssions extrangeres; l'extessa campanya contra aquest tractat va esdevenir el primer punt d'articulació amb una important confluència mundial: ONGs, intel.lectuals, activistes i representants de moviments socials vàren obtindre la primera victòria en el naixement del nou moviment. Tot això gràcies a un context social propici: el que es donava a 1997. A nivell europeu les primeres experiències de coordinació a escala intercontinental dels moviments de desocupats cobràven impuls i visibilitat; als EE.UU es va esdevenir una inédita victòria sindical gràcies a la vaga de correus a la que s'hi van sumar altres protestes sindicals de diversos àmbits laborals, i sobretot, cal destacar la crisi económico-financera del sudest asiàtic que posava en qüestionament l'estabilitat del neoliberalisme.

El 1998 va ésser l'any de la seva consolidació i ampliació, i un any més tard, al 1999 va esdevenir el seu assalt als mitjans de comunicació i l'efera pública quan cinquanta mil persones reunides als carrers de Seattle vàren fer fracassar la reunió de l'OMC. Sota aquest auspici el moviment recobrà un nou impuls están present a les cimeres i reunions dels grans organismes internacionals que representen el sistema capitalista i neoliberal: Davos, Québec, Okinawa, Niza, Melbourne, Barcelona ...on les accions dels grups estàven orientades a fer fracassar les reunions.

Finalment, s'arriba al que s'ha anomenta la Primavera Social de Porto Alegre on quinze mil persones de diferents punts del planeta van participar al Ier Fórum Social Mundial (FSM) al gener de 2001.

Aquest primer fórum fou un multitudinari i democràtic encontre de nombrossos i diverssos moviments socials, sindicats, organitzacions camperoles i indígenes, associacions socials, juvenils i religiosses i ONGs que tenien com a eix comú la lluita contra la mundialització neoliberal i les conseqüències que aquesta comporta a nivell social i cultural. S'hi van organitzar debats, tallers, taules rodones, grups de discussió al voltant de dos grans temes: riquessa i democràcia. Aquest encontre va significar el desenvolupament d'un nou estadi del moviment en que s'hi debatien i s'hi van possar sobre paper els punts d'acord i de lluita: la implantació de la taxa Tobin, supressió del Deute Extern als països del tercer món i dels paradisos fiscals, i rebutg a la privatització de l'ésser humà. (tècniques de clonació i ingenieria genètica).

Anti-Globalització com a Moviment Social

A l'inici del treball hem presentat una definició de moviment social a partir d'una òptica sociològica, en aquest punt hem volgut ampliar una mica més la definició dient que un Moviment Social es defineix com un actor social-polític col.lectiu amb caràcter integrador per als seus membres, els quals s'adhereixen i participen de forma voluntària i s'identifiquen amb el moviment perque comparteixen unes idees i interessos que projecten en els objectius que tal moviment persegueix. La seva manera de manifestar-se i actuar és normalment amb la intervenció en l'àmbit públic no institucional..

Com també habíem comentat a la introducció, la definició és prou àmplia com per abastar totes les possibles variants de moviment social que es coneixen, ja que si el que hem expossat ha estat una definició consensuada a partir de què és el que els uneix, la importància en l'estudi de cadascun d'aquests resideix en saber captar què és el que fa a un moviment diferent als altres i quines són les seves especificitats que el fan inconfonible i característic.

L'Anti-Globalització seria un clar exemple de Moviment social o Nou Moviment Social en tant que suposa o represent a un gran gruix de persones, amb un clar objectiu comú i que s'organitzen amb la finalitat d'aconseguir-lo des de espais alternatius als oficials. Si un aspecte ha estat el més sobresortint i el que de vegades major sorpresa ha suscitat l'Anti-Globalització és el seu enorme caràcter integrador, en el seu sí s'hi troben molts i variants grups d'acció i, fins i tot d'altres moviments adherits: ONGs, sindicats, ecologistes, feministes... . Les seves fronteres transcendeixen del tot als moviment coneguts fins al moment en el sentit que agrupa un gran ventall alhora de ideologies, maneres de ésser, fer i d'actuar que li donen una gran heterogeneïtat al moviment; el caràcter d'aquesta aliança amb manca d'homogeneïtat sembla però que de moment no ha suposat una gran dificultat, ja que com hem caracteritzat, les persones que s'adhereixen i participen de forma voluntària ho fan perquè s'identifiquen amb el moviment, en les seves idees i els seus interessos i si la cohesió que ha mostrat fins ara s'ha mostrat persistent es perquè creiem que les diferències d'entre els col.lectius que composen el moviment no supossen el devallament de les especificitats de cadascun d'ells, ans al contrari, intenta ésser integrador.

És de la nostra opinió pensar que potser aquest intent de reunir al major nombre possible d'entitas i persones possibles respón a que hi prima un objectiu molt general ( perquè tot s'hi sentin representats), molt clar ( ja que seria el factor causant als efectes de rebutg i crítica que ha suiscitat) i que alhora conté una dimensió tan macro com perque sigui necesària una coordinació a nivell planetari per començar a “fer-se sentir”.

L'objectiu primordial seria el rebutg al fet que segons hem recollit de M.Castells: s'estàn prenent decissions vitals per a tothom, en contextos i en reunions fóra del control dels ciutadans (Castells:2001). Una dinàmica representada pel nou ordre mundial que pren el nom de Globalització o Mundialització neoliberal. Un objectiu que es proposa transformar l'estructuració social a un nivell macro.

Pel que fa a la seva manera de manifestar-se i actuar val a dir que és justament es aquest punt on hi existeixen diferències entre els co.lectius; alguns activistes recorren als tribunals, d'altres es centren en la lluita de la llibertat d'expressió, n'hi ha que es reuneixen sempre que hi ha una cimera internacional i fan multitudinàries manifestacions a través de l'articulació de grans sectors de població, grups defensors de l'acció directa, grups que recorren a tàctiques de boicot i als païssos en vía de desenvolupament, hi ha activistes rurals que cremen llavors.

També existeix però, una cara menys visible que respón al que en diriem, la funció pedagógica del moviment que organitza fórums alternatius i conferències, debats, col.loquis, tallers i accions puntuals a nivells locals.

El que resta ja per comentar de la definició és el caràcter alternatiu del moviment Anti-globalització als organismes oficials institucionals. El distanciament o la col.laboració amb alguns tipus d'institucions oficials també ha suscitat debats dintre del moviment, encara que regint-nos per la pròpia definició direm que la tendència general és al desentendiment. No és que sigui totalment contrari a aquestes institucions, sinó que com ja hem dit abans, la disconformitat és a com aquestes funcionen, i distanciar-se d'aquestes en les seves intervencions és la manera de presentar la seva disconformitat.

Com embarcar-nos a l'estudi del moviment social Anti-Globalització

Tal i com diu N.Klein: sembla que hi ha tanta fragmentació en aquest moviment que si algú intenta elaborar una tesi coherent, esdevindrà útil, perquè haurà creat alguna cosa més sòlida.(Klein:2000)

Anteriorment hem calificat al Anti-Globalització com a nou moviment social, però val a dir que es tracta d'un títol que “li queda curt”. Tots els autors quan parlen de nous moviments socials es refereixen a aquells nascuts a partir de finals de la dècada dels 60: Maig del 68, feminisme, pacifisme...

que responen a unes característiques més o menys comunes i susceptibles a ésser estudiades un cop han passat els anys.

El moviment contra la mundialització, nascut al 1996 podriem dir que es troba en plena “adolescència” o fase de maduració, i com molts autors ja han anunciat és molt distint a tot el que hi havia anteriorment, tot i que les crítiques i/o simpaties que ha suscitat han estat moltes i es podria dir que no hi manca “literatura”, sí que hem trobat que hi ha un déficit quen es tracta de manuals de ciències socials; això ha provocat que potser en alguns moments o aspectes ens hagim quedat “antiquats” pel que fa als modes i teories d'expicació, també pot haver passat perfectament el contrari i que ens hagim volgut avançar massa a partir de les nostres pròpies reflexions.

Tot i això el nostre intent ha estat el de estudiar el fenòmen des de la visió que ens proporciona la sociologia. La línia que hem intentat seguir per a l'estudi d'aquest moviment social ha estat en base a tres aspecte: Per què neix ? Com s'organitza ? i els resultats o rendiments d'aquest.

Pel que fa a les dues primeres qüestions, hem aprofitat el trencament que proposa Pérez Ledesma quan escriu que en l'estudi dels moviments socials hi ha una fragmentació entre aquells autors que estudien les condicions estructurals que provoquen els moviments socials ( el per què) normalment corrents europees, i entre aquells autors que s'interessen per lrs formes més instrumentals i desenvolupament d'aquest actor ( el Com), autors nord-americans.

L'última qüestió que aborda la dels resultats farem referència a un autor prou conegut en ciència política com és D.McAdam.

Per què neixen els moviments socials ?

El moviment Anti-Globalització neix a finals dels 90 i comença a consolidar-se recent entrat el segle XXI; ens trobem situats en un moment históric en el qual l'interés per la política per part de la ciutadania, i més en especial els joves, és nul i l'opinió sobre aquesta activitat és generalment negativa; no hem d'oblidar que quan es parla de política el que hom entés i perceb és en referència de l'activitat dels partits polítics als quals ja no s'hi senten identificats ( cotes d'identificació que comparem amb les d'anys enrera, en tenmps de l'Estat del Benestar i els grans partits de masses ), especialment pel que fa als partits que es coneixen com d'esquerres.

L'esquerra tradicional ha anat distanciant-se dels espais i de les idees que li eren caracterítiques anys enrera, ésser d'esquerres ja no significa estar a favor dels ideals de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat; hi ha hagut un canvi que la ha passat a proclamar que el capitalisme és el menys dolent dels sistemes possibles i , per tant els partits s'han integrat completament a la dinàmica política, han deixat d'ésser una oposició crítica i contundent.

Com es cita: L'esquerra pragmàtica així concebuda és, en realitat, la mà esquerra de la dreta política. (Riechman i Fernàndez-Buey:1994)

Però la gran novetat a l'era del consumisme ha estat que aquestes idees polítiques considerades d'esquerres, de sobte vàren ésser comercialitzades, les empresses se les han apropiat i les pregonitzen als seus eslògans i campanyes de publicitat ( la llibertat ens la proporciona una marca de telefonia, l'entendiment entre cultures és gràcies al consum d'un tipus de café...)

Possiblement per aquests motius, la participació política, la formulació de termes d'interés públic, la creació d'identitats i la mobilització de ciutadans són tasques que s'han desplaçat cap a un altre tipus d'actors polítics col.lectius amb vocació socialitzadora. (XCADE:2001, pàg.294)

Podria ésser que aquest buit que abans ocupàven els partits polítics, hagi estat ocupat per un conjunt d'organitzacions ciutadanes que s'interrelacionen i s'organitzen en la lluita de les seves demandes, donant així con a resultat un moviment social com el de l'Anti-Globalització.

De totes maneres, l'expossat fins ara no ens respón completement al per què del naixement dels moviments socials, sinó que més aviat tracta sobre les línies més generals que caracteritzen a l'anti-Globalització. Teories que expliquen la formació d'aquests tipus d'actor col.lectiu n'hi de diverses, d'entre elles hem intentat trobar aquelles que pensem, potser explicarien millor el fenòmen.

Estructura d'Oportunitats Polítiques

Segons Tarrow ( a XCADE:2001) la circumstància, el moment en que apareix un moviment explica en gran manera el per què i el com. Quan parlem de “circumstància” ens referim a l'estructura d'oportunitats polítiques que fan possible l'aparició d'un determinat moviment, ens referim a si les dimensions social, cultural i política de l'entorn fomenten o no la movilització.

Aquesta visió posa una especial atenció a les circumstàncies d'una determinada situació en el temps i en l'espai, sense tenir en compte la iniciativa que llança el moviment.

D'entre les oportunitats es parla de situacions com ara: a) l'aparició d'aliats potencials b) els canvis d'alienaments governamentals, ja sigui per consciència o per vots, que obren portes a la negociació o al diàleg c) possibles divissions entre els qui manen d)l'aparició d'un tema a nivell internacional que fa que hi hagi una certa campanya latent i que es pugui parlar d'efecte “dominó”. Els canvis en alguns d'aquests supòsits poden generar les oportunitats que sorgeixi algun tipus d'acció col.lectiva.

(XCADE:2001, pàg.299)

En aquest sentit cal que veiem com l'Anti-globalització s'adapta cojunturalment a aquesta teoria.

La realització de les activitats que es proposen des de el moviment pot comportar l'assimilació de riscos com d'oportunitats.

Entres els riscos destaquem el que fins ara han estat les reaccions defensives i negatives de les estructures de poder que han supossat respostes d'alarma i repressió, que molts cops han desacreditat la imatge del moviment. ( a més, creiem que cal apuntar que en aquests aspecte creiem que a partir dels fets de l'11-N s'hi generarà una gràn controvèrsia entre activisme social vs. Terrorisme )

Un altre dels riscos, és el de fer-se un espai als mitjans de comunicació que permeti la coneixença del moviment a escala mundial quan ens trobem en un moment que aquests estàn dominats per grans corporacions mediàtiques. Cal destacar però, el fet que encara que amb els mitjans de comunicació existeixen relacions divergents, el moviment ha estat capaç d'organitzar accions importants en nombre de participants i prou originals com perquè siguin mereixedores d'espais als mitjans.

Les oportunitas que ha generat aquest tipus d'iniciatives a estat l'adhesió d'allò que en diem aliats potencials: intel.lectuals, polítics, periodistes, artistes i d'altres persones amb altes cotes de popularitat s'hi pronuncien favorables a les idees del moviment.

També com deiem, els canvis d'alienaments governamentals suposen una clara oportunitat i encara que últimament no hi ha hagut canvis novedossosen aquest sentit, sí però s´ha aconseguit que les reivindicacions del moviment començin a mencionar-se als debats polítics.

Hem pensat convenient de mencionar la teoria de Tarrow que posa l'émfasi en les circumstàncies del moment perquè creiem que té una certa lógica pensar que si el moviment Anti-globalització ha sorgit i s'ha expandir és perquè hi ha hagut unes circumstàncies del moment propícies que ho han fet possible; però aquesta teoria que ens situa en un context vist des de fora no menciona les circumstàncies personals o objectius individulas que mou als individus a afiliar-se a aquests moviments.

La construcció en positiu d'una identitat col.lectiva

La teoria que presentem respondria a l'especte al qual abans hi feiem referència en tant que té en compte els objectius de les persones, que les fan afiliar-se a un moviment social.

Segons l'autor de la teoria, Melucci, un moviment social no és alguna cosa fixada amb anterioritat, sinó que estracta d'un procès col.lectiu al qual els actors negocien i renegocien continuament tots el aspectes de la seva acció, i és al llarg d'aquest procès que creen els nous codis culturals i les noves alternatives simbòliques que defineixen la identitat col.lectiva dels actors.

En aquest procès de contrucció d'una identitat co.lectiva n'hi haurien tres dimensions: a) les creences o la formulació d'entitats cognitives relacionades amb les finalitats, els mitjans i el terreny on es desenvolupa b) la xarxa de relacions socials c) la realització d'inverssions emocionals amb la qual els individus s'acaven reconeixent com a membres d'una col.letivitat. (Pérez Ledesma, pàg. 100)

Posant-lo amb relació amb el tema que ens ocupa podem trobar d'una forma clara les tres dimensions esmentades.

No n'hi cap dubte que a partir del moviments Anti-globalització s'ha construit tot un univers simbólic que li és característic: lemes, (Nosaltres us vàrem crear, nosaltres podem enforsar-vos; No prengueu decissions per nosaltres ...) un vocavulari que transmet el seus objectius ( Democràcia participativa, Deute extern, Tasa Tobin...) uns models d'acció singulars ( protestes simbòliques compromesses i lúdiques alhora ) i un terreny abans no “treballat”: tot el planeta.

Un moviment coordinat a travès de xarxes associatives, comunicat i organitzat servint-se de les noves tecnologies, sobretot Internet.

La demostració d'una força numèrica i de solidaritat, pot convèncer els participants de ls seva fortalessa i generen un simbolisme al qual, fins i tot pot sorgir una identitat (XCADE:2001, pàg.302)

No oblidem a Marx

En aquesta línia, voldriem finalitzar l'apartat amb el que seria el “toc materialista” que tot bon estudi sociològic conté; ens ha semblat acertada la idea expossada per N.Klein.

La idea marxista de que el capitalisme conté en si mateix les llavors de la seva destrucció. Les multinacionals han intentat convertir-se en les principals comunicadores de tot el bó i millor apreciat a la nostra cultura: art, igualtat, esport, justícia... però paradoxalment quan més triomfa aquest projecte, més vulnerable es tornen aquestes companyies, quan alguna cosa no els hi surt com s'esperava, la gent ho considera una falta molt greu. Existeix una relació emocionalment intensa, però prou superficial com per tornar-se en contra en poc temps. I el que succeeix quan los condicions de treball i els modes de producció no aconsegueixen estar a l'alçada, és que les persones comencen a sentir-se enfadades.(Klein:2000, pàg232)

D'aquesta m,anera, hem volgut acabar aquest apartat, expossant tres teories que creiem que expliquen complementant-se les unes a les altres, segons la nostra percepció de veure el moviment.

Com s'organitza el Movimemt Anti-globalització ?

Una de le spreguntes més comuns radica en saber com es coordinen, organitzen, difonen i mantenen “l'esperit” els moviment socials un cop han estat engegats.

La forma de fer-ho comporta unes conseqüències importants en relació amb la capacitat d'obtenir recurssos i de mobilitzar els possibles adherits, a la vegada que influeix en el grau de legitimitat que s'obtè respecte a la societat i ajuda o no a la possibilitat de relacionar-se amb d'altres esferes, tot això determinarà en la majoria dels cassos el curs, el contingut i els resultats obtinguts.

L'enèmic a combatre

Un aspecte essencial per a l'afiançament dels moviments socials és el que es podria anomenar la identificació/construcció de l'Altre, la conceptualització de l'oponent vers al qual s'hi afirmarà el moviment. ( Riechman i Fernàndez Buey:1994,pàg.49 )

Si com ja hem definit, un moviment social és un actor col.lectiu que lluita per un objectiu, aquesta lluita suposa una confrontació entre dues bandes, que tenen diferències, una de les quals té una demanda que no ambdues comparteixen, és aquesta resistència per part d'un sector i l'insistència per a l'altre el que comporta aquesta lluita. Per tant, la banda demandant veu a la resistent com a “enemiga”i no només crea un objecte teòric a combatre, sinó que també alhora aquest esdevé una entitat, un actor social. La constitució de l'Altre implica la tria d'esferes, contextos i àmbits a través dels quals s'hi donarà la lluita.

L'Anti-globalització no és un moviment en pro, és un moviment en contra. Un moviment en contra de tot el que significa globalització: mundialització de l'economia, detriment dels drets civils, concentració de poder... i la manera de combatre i la manera de combatre aquests conceptes no factibles és pronunciant-se en contra de tot allò que els representa, essent aquesta la forma d'entrar en la dinàmica: grans organismes de política internacional ( OMC, FMI, ONU, G-7 ) i les grans corporacions empresarials ( Nike, McDonald's, Nestlé....).També s'hi sumen les protestes locals contra les principals institucions de govern ( Ajuntaments, Ministeris, Parlaments...)

L'anàlisi de l'organització

Per a estudiar com es desenvolupen els moviments, hem triat l'enfoc de la movilització de recurssos desenvolupat per McCarthy i Zald.

L'enfoc de movilització de recurssos parteix de l'anàlisi de les organitzacions, no dels individus; no es pregunta per quin motiu els individus es sumen als moviments socials sinó que més aviat analitza l'eficàcia amb la que els moviments fan servir els recurssos de que dispossen per a aconseguir els seus objectius. (Riechman i Fernàndez Buey:1994, pàg,23 )

Els dos elements més importants per a l'estructuració dels moviments socilas són: l'agència del moviment i la forma de reclutament i enllaç.

L'agència del moviment

Suposa que perquè hi hagi algún tipus d'acció col.lectiva és necesària la presància d'un nucli dur que exerceixi una funció de lideratge, que doni coherència a les propostes i que interactuï amb la resta de l'entorn organitzatiu per reclutar membres.

És aquest grup el que es convenç que hi ha més oportunitats que riscos, el que elabora el discurs mobilitzador i fa els contactes necessaris amb la xarxa associativa perquè s'adhereixin a la iniciatica ( XCADE:2001, pàg 304 )

Si hi ha un aspecte al qual hem insistit per la novetat que comporta el moviment Anto-globalització és la seva total manca de dirigents i líders, un moviment sense rostre en moments clau degut a la seva naturalessa no jeràrquica. Tot i això a l'hora de parlar de les cares més visibles apareixen noms com:

Walden Bellow, director de l'institut Focus on the Global South, per la democratització de l'economia.

José Bové, sindicalista francès.

Subcomandante Marcos, líder de l'EZLN mejicà i del moviment indigenista de Chiapes.

Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique i fundador d'ATTAC

I d'altres com Diane Matt, Hebe de Bonafini, Naomi Klein ...

La forma de reclutament i enllaç

Més enllà de l'entorn organitzatiu, els qui decideixen participar o no en una acció són els propis individus i per això és important veure com es realitza el seu reclutament.

Hi ha teòrics de l'elecció racional com Olson que diuen que és l'esperança d'aconseguir beneficis privats el que motiva la participació política dels individus.( Riechman i Fernàndez Buey:1994, pg.21)

D'altra banda d'altres autors com Tarrow, expressen que el procès de mobilització social es realitza sobre la base de la implicació de certes xarxes associatives que confeccionen un coixí que , en determinades circumstàncies, activa als individus que la conformen per raons de bé comú i compromís. (XCADE:2001, pàg.305)

D'aquesta manera, el compromís i la participació apareixen a partir de xarxes entre organitzacions socials. En aquest sentit, podem dir que són els processos grupals els que transformen el potencial per a l'acció en participació. Aquesta constatació ens porta a veure que en la societat hi ha tot un gruix d'organitzacions que es troben de forma visible socialment parlant ( sidicants, associacions de veïns, missions religioses, moviments indígenes, ecologistes...) Aquesta seria l'àmplia base social que composaria el moviment Anti-Globalització i que proporciona l'oportunitat d'anar activant els milions de membres que participen en les campanyes.

Si els moviments tenen capacitat de triomfar és degut a una àmplia extensió del territori d'aquests col.lectius, d'això en veiem que el moviment Anti-globalització es troba en una fase d'elaboració d'un programa a partir de l'extensió i profundització del debat a totes les regions arreu del món.

La primera iniciativa va sorgir a partir del sindicat agrari francès Confederació Camperola, conduit per J.Bové, que va establir un moviment: Via Camperola que agrupaba moviments agraris tan variats com Los Sin Tierra de Brasil o el que lidera Vandana Shiva a l'India. I més tard, a partir de trobades internacionals denominades com Fórums Socials Mundials, la primera de les quals va esdevenir-se com ja bé sabem a Porto Alegre. Aquest últim fet inauguraba un espai d'encontre internacional on el conjunt dels moviments socials i polítics anti-neoliberals es doràren cita, assentant les basses del que en van dir un “veritable parlament dels pobles”.

Aquesta novetat ha estat ja vista per nombrossos activistes intel.lectuals del Moviment; batejada com una Internacional Rebel per I.Ramonet, o com una Internacional de resistències per Lowry, les seves formes en recorden a la conegudíssima Iª Internacional. ( Seoane i Taddei:2001)

Un altre element important és que hi hagin vincles de solidaritat horitzontal, és a dir, una relació no jeràrquica a més d'haver-hi diverssos interlocutors que mantinguin vincles de reciprocitat.

Aquest tipus de possibilitat la proporciona una tecnologia que està evolucionant la concepció de la informació: Internet.

És a través de la xaraxa informàtica que s'hi difonen els missatges, s'intercanvien experiències i s'organitzen accions sense la gran barrera que suposa l'espai físic i que alhora sitúa a tohom a un mateix nivell, sense jerarquíes ni rols que facilitin o priorotzin torns de paraules ( en el moment de “xatejar” hom adopta el rol d'individu usuari, el mateix rol que adopta aquella persona a l'altre costat).

Amb tot, tal i com expossa un dels màxims teòrics de la globalització: Castells, no es pot dir que les comunitats són producte d'Internet. Internet és només un instrument que ajuda a comunicar-se, però no és un instrument que canvia les conductes: només les amplifica. (XCADE:2001, pàg.306)

Fins aquí hem volgut donar resposta a la pregunat que formulàvem al principi de com s'estructuràven els moviments socials, en el camí d'intentar fer un anàlisi acurat als moviments socials; ara només ens queda parlar-ne dels resultats seguint la línia que haviem proposat al principi.

Els Resultats i les Conclussions finals

Amb tot, cal assenyalar que els moviments socials han de recòrrer un llarg camí abans que produeixin un canvi social.

Tal com exposa McAdam, un moviment social ha de superar sis tasques perquè els seus propòsits tinguin impacte en la societat. (XCADE:2001, pàg.299)

Els reptes que tot moviment social ha d'assumir són:

Aconseguir membres

Mantenir la moral i el nivell de compromís dels membres amb que ja compta.

Obtenir la cobertura dels mitjans de comunicació

Mobilitzar el suport de grups externs

Limitar les opcions de control social que puguin exercir els seus oponents

I, en darrer lloc, influir les autotitats perquè canviïn les seves polítiques

Ha passar en moviment Anti-globalització aquestes sis proves ?

El primer punt és indiscutible: el moviment Anti-globalització cada cop aconsegueix més membres que s'identifiquen en les seves demandes, el que es podria discutir és si la moral i el nivell de compromís d'entre els membres s'ha mantingut, és cert que les imatges de la televisió raflexen a grans masses de gent, però mentre que és capaç de reunir a milers de persones en campanyes puntuals, sobretot manifestacions massives, no s'hi distingeix un camí que podriem dir de “protocolari”, que és un moviment heterogèni i que això li dona una caràcter sumament altruïsta, no ens en cansarem de dir-ho, però en aquesta heterogeneïtat formada pels diversos co.lectius és normal i legítim que aquests col.lectius possin com a preferència els seus objectius específics i després s'he n'ocupin de temes relacionats amb la lluita anti-capitalista, el que provoca molts cops que les “energies” aconseguides en moments de conquestes i eufória es desviïn a d'akltres afers degut a aquest buit. Un exemple: qualsevaol ONG que tingui incidència mundialment té uns estatuts, unes línies d'actuació escritesi, el més important, un espai físic de coordinació ( oficines, sucursals, seus...) en canvi, tot això no ho trobem al moviment. Algú es pot considerar feminista o voluntari a X associació però no existex un adjectiu com anti-globalitzador o globalitzaciófob. Tot i això hi ha hagut un intent de coordinació i posada en comú conegut com La primavera de Porto Alegre, del qual encara però ens falta veure les conseqüències.

El tercer punt que fà referència a la presència als mitjans de comunicació, podem dir que s'hi ha produit una “conquesta progressiva” ja que cada cop són més els reportatges, articles i editorials als medis escrits, i debats, repotatges i fórums als audiovisuals que hi apareixen i tracten sobre aulgún aspecte de la globalització o l'anti-globalització, si comparem amb poc temps enrere quan les úniques aparicions eren referides als disturbis i/o accions espectaculars que donàven tant sols una visió distant.

Sobre la capacitat de movilitzar grups externs al moviment, no creiem que ens hagim d'atutat gaire ja que ha quedat prou demostrat que el moviment no sols ha movilitzat grups sinó que també els ha integrat.

Pel que fa al cinquè repte de limitar les opcions de control social que puguin exercir els seus oponents, el moviment s'ha mostrat en tot moment contrari a entrar en la dinàmica política amb la qual hi està en contra, i és mantenint aquesta postura que creiem que deu mantenir perquè els seus detractors no els hi “tallin les ales”

Una línia però difícil de mantenir sobretot si el que perseguiex és allò que anuncia el sisè repte: influir les autoritats perquè canviïn les seves polítiques; és evident que això comporta l'encontre d'espais comuns i protocols a seguir ja que les autoritats a les que fà referència tenen unes pautes marcades en le seu funcionament ( burocràcia ).

Si del que es tracta és de saber si el moviment ha aconseguit que canviïn algunes polítiques, direm que en termes generals encara no s'ha aconseguit gaire, sí que s'han aconseguit petits gestos recolçaments o “picades d'ullet” sobretot a nivells locals, però no a les grans estructures a les quals s'hi enfronta; tot i això com un dels seus membres ens explica “ en cap moment hem volgut començar la casa per lñas teulada, els canvis no veneen de sobte, s'han d'anar treballant. Som conscients que l'Abolició del Deute Extern no serà cosa d'un dia per l'altre, (...) de momenmt ja hem aconseguit que els de allà dalt sàpiquen qui som i que som molts els qui no estem d'acord en la seva manera d'articular el món, coneixen les nostres propostes i jaq en parlen entre ells (...) d'això ja en diem un bon principi ...”

Així doncs pensem que per fer una valoració d'aquest últim dels reptes proposats per McAdam n'haurem d'esperar encara un temps.

Finalment, hem pensat que no podriem acabar els treball sense esmentar un aspecte/repte que no es contempla en la teoria però del qual sentim que podria tractar-se d'un dels més imporatants: La capacitat de crear un valor.

Encara que sigui un nivell simbólic, el moviment Anti-globalització ha estat capaç de crear una lluita conjunta i de posar en manifest que es poden fer accions massives i alternatives en pro d'uns ideals que semblen molt generalitzats al llarg del planeta, ha pronunciat que tothom té dret a fer demandes a les autoritats i a negociar amb elles mostrant que les institucions haurien d'estar a favor dels ciutadans ja que són aquests les que les trien i no és legítim que aquestes els hi donguin l'esquena.

En definitiva que ja és un fet i no un ideal que : Un altre Món és possible.

Bibliografia

Castells,M 24/7/01 “Globalització & Anti-globalització “ El País

Giddens,A. Sociologia. 3ª edició Madrid:Alianza 1997

Klein,N. No Logo. El poder de las marcas Barcelona:Paidós,2000

Pérez Ledesma,M. “Cuando lleguen los días del cólera. Movimientos sociales teoría e Historia”

Revista Zona Abierta

Ramonet,I. “Situación actual del proceso de Globalización” A: El proceso de Globalización Mundial

Editat per Intermón-Oxfam. Vol 17 Barcelona:2000

Riechman,J. & Fernàndez Buey,F. Redes que dan libertad. El estudio de los Nuevos Movimientos

Sociales. Barcelona:Paidós,1994.

Roma,P. 15/7/01 “Entrevista a José Bové. Lider del Movimiento Anriglobalización” El País

Seoane,J & Taddei,E. 29/9/01 “Pasado, presente i futuro del movimiento anti-mundialización

Neoliberal” CLACSO

XCADE La Consulat Socials del Deute Extern a Catlanunya Barcelona:Mediterrània.2001

13