ÍNDEX

1.-Què són els trastorns de l'alimentació.

2.-Qui tendeix a contraure aquests trastorns?

3.-Què causa els trastorns de l'alimentació?

4.-Perquè són tan importants els trastorns de l'alimentació?

5.-Quins són els principals símptomes?

6.-Influències culturals dels trastorns de l'alimentació?

7.-Factors genètics.

8.-Influències familiars.

9.- Actituds sobre els aliments que ens poden fer sospitar d'un trastorn alimentàri?

10.-Tractament d'anorèxies.

11.- Conclusió.

1.-QUÈ SÓN ELS TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ?

Els trastorns de l'alimentació són enfermetats conductuals devastadores produïdes per una complexa interacció de factors, que poden incloure trastorns emocionals i de la personalitat, pressions familiars, una possible sensibilitat genètica o biològica i el viure en una cultura en la qual hi ha una sobreabundància de menjar i una obsessió amb estar prim per seguir els cànons que marquen la moda actualment.

Els trastorns de l'alimentació generalment estan categoritzats com bulímia nerviosa i anorèxia nerviosa.

La Bulímia nerviosa, és més comú i descriu un cicle d'atrapament i purgació.

L'anorèxia nerviosa és un estat d'inanició (gana) que pot ser realitzat amb seguir una dieta.

Bulímia i anorèxia comparteixen carecterístiques comuns com pot ser la depressió, l'ocultació i una obsessió amb la pèrdua de pes, però difereixen en la gravetat, característiques de personalitat i d'altres factors.

Aquests trastorns no són pas nous. L'anorèxia nerviosa va ser definida per primer cop com un problema mèdic al 1873.

Bulímia Nerviosa: La Bulímia nerviosa generalment comença a principis de l' adolescència quan les dones joves intenten fer dietes restrictives, però fracassen i reaccionen menjant molt

La seva resposta immediata és treure tot el que han menjat mitjançant laxants, pastilles para la dieta o medicaments per reduir líquids, el més habitual però és provocar-se el vòmit.

Els pacients diagnosticats amb bulímia tenen prop de 14 episodis d' atrapament-purgació per setmana. En general, les persones amb bulímia tenen un peso corporal nivell normal-alt, però pot fluctuar molt degut a al cicle de purgació.

Anorèxia Nerviosa: Les persones amb anorèxia nerviosa es tronin cada cop més seques fins el punt d inanició, perdent almenys d'un 15% a un màxim del 60% del pes corporal normal. Les motivacions primàries de la seva rebutja pel menjar són per la seva por a tenir sobrepes junt amb una imatge distorcionada dels seus propis cossos.

L'anorèxia és descrita com la fòbia al pes.

La meitat de les pacients redueixen els seus pesos al restringir durament les seves dietes. L'altra meitat, de les pacientes anorèxiques mantenen la

2.-QUI TENDEIX A CONTRAURE ELS TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ?

La gran majoria de pacients (90%) són dones. Enacara que només un 10% dels adults amb anorèxia són homes, els sus percentatges però, estan incrementant; en els nens el 25% ho són.

Contrari a l'opinió popular, l'homosexualitat no és un factor de risc.

L'anorèxia nerviosa és la tercera enfermetat crònica més comú en les dones adolescents i s'estima que passarà d'un 0.5% a el 3% de tots els adolescents.

Generalment passa que en l'adolescència, enacara que tots els grups d' edats

són afectats, incloent persones grans i nens tan petits com de sis anys.

Una enquesta recent va donar a conèixer que un 73% de las nenes i un 43% dels nens volien estar més prims i un 10% expressà que tenia actituds desordenades de l'alimentació. Entre1950 i 1970' es va comprovar q la incidència d' anorèxia va incrementar casi un 300%. Indicacions, però, mostren que la taxa pot estar estabilitzant-se

Les atletes i ballarines són un col·lectiu clarament afectat per aquests trastorns de l'alimentació. L'èxit actual en el ballet, per exemple, depèn del desenvolupament d'un cos flexible i summament esvelt.

Les dones en els deports com pot ser el patinatge de formes i els esports de resistència com poden ser les carreres estan en un risc particular.

Les estimacions pels episodis dels trastorns de l'alimentació entre aquestes atletes corren tan alts com un 60% o un 70%.

Aquestes persones competitives generalment són perfeccionistes, una característica comú entre les persones amb trastorns de l'alimentació. Aquesta lluita per la millora constant apareix en els hàbits dietètics

L'anorèxia reté la pubertat, fent que les atletes femenines joves retinguin una forma muscular de nen, o sigui sense l'acumulació normal dels teixits grassos en els pits i malucs.

Els entrenadors i els mestres sovint multipliquen el problema fent perdre-les calories. Alguns entrenadors són abusius si els atletes es passen del límit de pes i els humilien davant d'altres membres de l' equip o els hi imposen càstigs.

El problema en els esports, existeix principalment en les dones. Els homes a risc parcial per una dieta excessiva incloent els lluitadors i remers de pes ploma.

3.- QUÈ CAUSA ELS TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ?

No hi ha una causa única dels trastorns de l'alimentació.

Un nombre de factors, incloent les pressions culturals i familiars, els desajustos químics i emocionals i els trastorns de la personalitat,

Les persones amb trastorns de l'alimentació comparteixen certes característiques i són les següents:

• Tenen por de perdre el control i d'engreixar-se.

• Tenen una autoestima baixa.

• Tan les persones amb anorèxia com les persones amb bulímia tendeixen a tenir dificultats identificant i comunicant les seves emocions.

• Les dones amb aquest tipus de trastorns tenen menys interès en el sexe que la població general.

• Les persones amb anorèxia tendeixen a ser perfeccionistes i a estar inhibides emocionalment i sexualment.

• Rarament es rebel·len i són conegudes generalment com a persones bones.

• Sensibles al fracàs i a tota crítica.

• La persona amb anorèxia mai es veu perfecte.

• Acompanyats sempre d'una greu depressió.

Les persones amb anorèxia no poden estar soles i exigeixen una atenció constant

Trastorns psicològics: Els trastorns de l'alimentació sovint estan acompanyats per la depressió, trastorns de l'ansietat o ambdós.

Si la depressió o l'ansietat són causes o resultats reals de l'anorèxia és polèmic. Han sigut limitats els estudis sobre la relació entre els trastorns psicològics i l'anorèxia. La majoria simplement informa sobre l'aparició de problemes psicològics si estan presents quan el trastorn de l'alimentació ha sigut diagnosticat.

Les persones amb anorèxia a sovint experimenten trastorns d'ansietat, incloent fòbies i el trastorn obsessiu-compulsiu. Prop del 25% de pacients amb anorèxia tenen fòbies socials la por a ser humiliats públicament.

Un estudio sobre el trastorn obsessiu-compulsiu va informar que passava en un 83% dels pacients anorèxics encara que altres estudis han donat una taxa molt menor.

Las obsessions són imatges mentals, pensaments o idees recurrents o persistents, que poden donar lloc al comportament compulsiu, un comportament repetitiu i rígid

4.-PERQUÈ SÓN TAN IMPORTANTS ELS TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ?

Hi ha pocs problemes principals de salut per les dones bulímiques que mantenen el seu pes normal i no arriben a ser anorèxiques.

L'erosió de les dents, les càries són problemes comuns degut al menjar dolços.

Els episodis bulímics també poden resultar en la retenció d'aigua i inflamació abdominal. Ocasionalment, el procés de purgació dona lloc a la pèrdua de líquids i a nivells baixos de potassi, que pot causar debilitat extrema i casi paràlisis.

Problemes psicològics i comportament autodestructor. Les dones amb bulímia són propenses a la depressió i es troben també en perill dels comportaments impulsos perillosos, com la cleptomania i la “sequera” sexual.

L' ús indegut d'alcohol i drogues és més comú en les persones amb bulímia que en la població general.

D'un estudi de dones bulímiques, se'n va extreure que un 33% abusaven de l'alcohol i un 28% abusaven de las drogues, amb un 18% prenent dosis excessives retiradament.

La cocaïna i las amfetamines són las drogues abusades amb major freqüència per dones amb bulímia. En el mateix estudi, altres tipus de comportaments autodestructors eren comunes, un 8% es tallaven sovint i un 21% tenien pràctiques cleptòmanes (robaven).

Un altre aspecte important a destacar és que les dones amb bulímia amb freqüència abusen dels medicaments sense recepta com els laxants, els diürètics i las drogues que porten al vòmit.

Molts estudis de grups de pacients anorèxics han trobat taxes de mortalitat que varien del 4% al 20%.

Ha de notar-se que el risc de mort augmenta significativament quan el pes és menys del 60% del normal.

Alguns d'aquests estudis inclouen la mort per suïcidi, que s'ha calculat comprendre la meitat de les defuncions en anorèxia.

El risc de la mort prematura és dos cops més alt en bulímics anorèxics així com en els tipus que restringeixen les seves dietes.

Les persones amb major risc també inclouen a las que han estat malaltes durant més de 6 anys, les que estaven obeses abans de que es van tornar anorèxiques, tenien trastorns de la personalitat i matrimonis disfuncionals.

Els homes estan a un risc particular pels problemes mèdics potencialment mortals, probablement perquè són diagnosticats més tard que les dones, ja que el problema és menys probable de ser reconegut a ells. Al 1988, el Centre Nacional per a les Estadístiques de la Salut va donar a conèixer 67 morts per anorèxia al 1988 i 54 al 1991.

Aquestes xifres semblen sorprenentment baixes si els càlculs són fets utilitzant les taxes de mortalitat, ja que col·locaria el nombre anual de morts en els mils.

5.- QUINS SÓN ELS PRINCIPALS SÍMPTOMES?

Els principals símptomes dels trastorns de l'alimentació els tinc que separar en dos perquè els símptomes de l'anorèxia i els de la bulímia tot i que són dos trastorns de l'alimentació tenen símptomes molt diferents.

Els principals símptomes de la bulímia són els següents:

• Preocupades amb el menjar.

• Abusen de laxants, pastilles per a la dieta, diürètics .

• Són compulsives amb l' exercici.

• Ruptura de vasos sanguinis, ruptures en els ulls i glàndules salivals inflades que apareixen com a àrees sota la boca degut a la provocació seguida del vòmit.

• Les dentes són propenses a les càries i a les erosions d' esmalt degut a l'àcid excessiu, els llavis poden estar infectats.

• Pot sorgir acne a la pell.

Els principals símptomes de l'anorèxia nerviosa són:

• Pèrdua de pes causada per seguir dietes excessives i continues.

• Ser vegetarià pot ser una màscara, així deixen de menjar carn només per evitar la grassa i posen excuses com l'amor als animals.

• Evitar de menjar nous i productes làctics que porten olis i grasses.

• Si és necessària l'ajuda d'ortopèdia particularment en ballarines i atletes pot ser el primer signe de dificultat que obliga a un pacient a buscar ajuda mèdica.

• Amb el temps la capacitat per fer exercicis es impedida.

• La pell pot estar seca i coberta amb pèl fi i els pacients poden experimentar la pèrdua de cabell.

• Els peus i les mans poden estar freds o a vegades inflats.

• L' estómac sovint és afectat després de menjar.

• El pols pot ser lent i la pressió arterial baixa.

• Els pensaments poden ser confusos o desaccelerats i un pacient anorèxic pot tenir una memòria pobre i amb falta de judici.

6.- INFLUÈNCIES CULTURALS DELS TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ?

L'autoinanició ha sigut observada en moltes cultures i a través de la història, alguns experts han suggerit que metges i psiquiàtres occidentals no han de limitar els sus pensaments sobre els motius psicològics d'anorèxia a una simple por d'augmentar de pes.

Les presions socioculturals occidentals sens dunbte fan una funció principal en el desencadenament de molts casos tan d'anorèxia com de bulímia nerviosa.

Quan un inclou “l'atascamiento” que porta a l'obesitat com un tercer trastorn de l'alimentació, es torna indiscutible que el comportament de l'

alimentació és epidèmic en els Estats Units.

Hi ha anuncis que propaguen programes per a la reducció de pes, mentres que d'altres venen menjars graixosos i propaguen una vida sedentària.

La roba està dissenyada i modelada per a cossos prims tot i que poques dones poden usar-les amb èxit.

Les dones joves amb més risc de que aquestes pressions culturals els afectin seriosament són aquelles que tenen sentits d'autoestima que es basen en l'aprobació externa i en la semblança física.

Poques dones però són inmunes a aquestes influències.

Un estudi va informar que dos terceres parts dels estudiants d'una escola estaven a dieta, enacara que només un 20% en realitat estaven en sobrepes. Aquestes xifres parlen soles, tota la nostra societat està regida per uns cànons específics i tothom vol adaptar-s'hi i per fer-ho ens sacrifiquem i fem dietes i aquestes coses.

Un altre estudi molt interessant rebel·la que, les nenes més joves menjaven quantitats de menjar adequades als seus pesos corporals, i estaven satisfetes amb els esus cossos.

Després de la pubertat, les nenes menjaven casi bé tres quartes parts del menjar recomenat, tenien una autoimatge més pobre i la depressió incrementava amb consum de menjars majors.

Aquestes no eren nenes amb trastorns de l'alimentació, però l'estudi indica com aquesta edat vulnerable pot fer als adolescents susceptibles als factors que causen els trastorns de l'alimentació

7.-FACTORS GENÈTICS:

S'ha demostrat que hi ha un risc hereditàri tan per a la bulímia com per a l'anorèxia.

L'anorèxia és 8 cops més comú en las persones que tenen parents amb el trastorn, però els experts no saben precisament quin factor heretat pot ser.

Molts anorèxics tenen un metabolisme més ràpid que les persones normals, potser fent més difícil de pujar de pes.

Aquesta propensió genètica cap a estar prim va acompanyada de factors culturals i psicològics, podria predispondre a algunes persones a desarrollar l'anorèxia.

Alguns experts creuen que les persones anorèxiques hereden una cantiat extranya de narcòtics naturals denominats opioids, els quals són descarregats en condicions de inanició i que promouen una adicció a l'estat de gana.

Altres carecterístiques hereditàries que poden contribuir al desenvolupament de l'anorèxia poden ser un trastorn de la personalitat comú, una vulnerabilitat a un trastorn emocional com la depressió o el trastorn obsesiu-compulsiu, o una propensió a l'obesitat que pot promoure una dieta compensatòria.

8.-INFLUÈNCIES FAMILIARS:

És evident per molts experts que els factors emocionals negatius en la família i en altres relaciones íntimes tenen una funció principal en el desencadenament i la perpetuació dels trastorns de l' alimentació.

Alguns estudis han trobat que les mares d'anorèxics o anorèxiques tendeixen a estar massa involucrades en la vida dels seus fills.

En canvi les mares dels bulímics tendeixen a ser desinteressades.

Encara que les mares poden tenir una influència forta als seus fills amb trastorns de l'alimentació, els estudis també han indicat que els pares i els germans que també són excesivament critícs poden tenir una importància clau en el desarrollament de l'anorèxia en les nenes.

Un altre estudi suggereix que les persones que tenen una imatge distorcionada dels seus cossos són més probables d' haver patit una falta d'afecte físic quan eren petits.

Per últim caldria assenyalar una dada imporetant i és que les dones amb trastorns de l'alimentació tenen una incidència més alta d'abús sexual que la població general però no més alta que les persones amb trastorns de depressió.

9.-ACTITUDS SOBRE ELS ALIMENTS QUE ENS PODEN FER SOSPITAR D'UN TRASTORN ALIMENTARI?

• Cuina pels altres, per no prova ni menja res del q fa.

• Col·lecciona recpetes de cuina.

• Realitza règims alimentàris extranys i molt estrictes.

• Menja sol.

• Es prepara els àpats de forma molt especial (sense sal, o sense condiments, o sense oli).

• Elimina aliments de la seva dieta paulativament, transformant-la cada cop més en una alimentació molt estricta i monòtona.

• Si menja el que considera “molt”, ho compensa amb activitat física o algún mètode de purgació.

• Passa moltes hores, inclús dies, sense menjar.

• Els horàris habituals d'àpats de la familia els ocupa amb activitats per a evitar sentar-se a la taula.

• Amaga el menjar o menja a amagada. Es poden trobar restes de menajr a envoltoris o envasos d'alimentos en llocs no habituals.

• S'aixeca per la nit a menjar.

• Després de menjar es tanca al bany, sense cap motiu aparent.

• Té diarreas freqüentes.

• Coneix “a la perfecció”el valor calòric i nutricional dels aliments.

• Té pèrdues de pes significatives encara que aparentment menja.

• La seva vida gira al voltant del menjar.

10.-TRACTAMENT D' ANORÈXIQUES:

Es realitzen reunions grupals amb l'objectiu d'informar a les pacients de las característiques de l'enfermetat, les causes, les conseqüències, els riscos a que s'exposen, els límits biològics per a mantenir una disminució excessiva de l' alimentació

Sobre cada un d' aquests temes es realtiza una discusió oberta que permeti un major coneixement i reforci l'aliança de les pacients entre si i amb l'equip terapèutic que les tracta.

Poden efectuar-se reunions similars amb la participació dels familiars significatius a fi d'interioritzar-los de la problemàtica i optimitzar la seva col·laboració.

Les dificultats per poder expressar pensaments i sentiments es freqüent en pacients amb trastorns alimentàris.

Amb l'ajuda d'un terapeuta corporal, es traballa grupalment sobre la distorció de l'imatge corporal.

Un pas posterior del traball corporal, és el retrobament amb el propi cos com a font de plaer.

Instal·lat un canvi suficientment raonable en el plà alimentàri, comença el segon moment terapèutic dirigit a revisar les característiques estructurals que van donar orígen a la sintomatologia i a la resolució de les alteracions psicològiques com a conseqüència de l'enfermetat.

El traball psicoterapèutic individual i/o grupal ocupa ara el centre de l'escena.

L'objectiu primordial és arribar a que les pacients trobin solucions reals als canvis en la seva vida.

De considerar-se útil la realtizació de tractaments tan individuals com grupals, la presència del mateix terapèuta en ambdues feines, disminueix sensiblement les desercions (abandonar) que són un problema retirat durant aquesta fase.

L'inclusió d'un terapèuta familiar es fa necessària si hi ha problemes psicopatològics en els familiars significatius per a la pacient que incideixin en el desarrollament de la seva enfermetat.

11.- CONCLUSIÓ:

Com a conclusiió i per remarcar la idea cal tenir molt clar que aquests trastorns són greus problemes per a les persones a qui els afecten però també pels seus familiars que veuen com el seu fill/a té la ment distorcionada en realció a l'alimentació.

Aquests tarnstorns tenen uns símptomes molt clars, és necessàri que es comprobin si veiem que el nostre fill/a, o amic està molt prim i té una actitud extranya amb tot el món de l'alimenatció. Si comprobem que alguns símptomes enacaixen és necessàri d'acudir a un especialista, però mai podem fer un tracatment “casolà” perquè això seria perjudicial per aquesta persona.

Com ja he explicat en el treball aquests trastorns poden provocar el mal funcionament dels òrgans vitals del nostre organisme, i això pot provocar la mort, per tan és necessàri controlar la malatia com abans millor per tal de que la persona afectada no es vegi perjudicada.

Un altre fet que m'agardaria desatacar és que si tenim alguna persona del nostre voltant que està molt prima no se li ha de dir mai, ni riure's de la seva aparença perquè l'unic que farà això és empitjorar la situació.

Els enacarergats de solucionar aquesta solució han de ser els pares perquè són les persones que més estimen als seus fills i que més els comprenen.

Per últim caldria destacar que aquests trastorns són molt greus i es necessàri que els resolguin especialistes.