L'animació és una metodologia d'intervenció que planteja una nova visió d'entendre l'educació, la cultura i la societat. També es pot definir com aquelles activitats que busquen ajudar a la persona al seu entorn social, econòmic, polític i cultural, i a prendre consciència dels possibles problemes. La paraula animació prové de “ànima”, de vitalització, impuls,etc L'animació es treballa en els àmbits locals , principalment. Els objectius que busca són: -Promoure la democràcia -Promoure la dinamització i participació social -La solidaritat -La diversitat -La cohesió social

Té 2 fases d'intervenció o funcions: -Crear motivacions i necessitats de participació -Sensibilitzar la política social i la socialització del poder.

QUI REALITZA L'ASC la poden realitzar diferents tipus de professionals, voluntaris, etc.. que compleixin les següents característiques:-Hagin tingut una formació preventiva i en clau comunitària.-Han de tenir capacitat de treballar en equip i de forma interdisciplinària.-Han de tenir facilitat per la comunicació assertiva.-Ha de ser eficaç per a la resolució de problemes i la dinamització cultural.-Ha de tenir coneixements tècnics MEDIS QE UTILITZEN L'ASC -Els grups-Mètodes participatius i actius-Els projectes-Tècniques globals-Planificació

FUNCIONS SOCIAL DE L'ANIMADOR -Adaptació e integració:millorar l'ambient social -Pedagogia i temps lliure:convertir el temps de lleure en temps de descans, desenvolupament i diversió.-Desenvolupament cultural:no només es refereix a l'educació formal o no formal, també es refereix a l'educació no continuada-Regulació social:corregir diferències en la formació de les persones-Animació cultural i estil de vida:motivar als adults i donar alternatives per a una millor formació de la persona

FUNCIONS CULTURALS DE L'ANIMADOR -Com a estructura intermitja:cultura com a mitjà o instrument per aconseguir una finalitat, però no només s'ha de veure com això.-Animació i creació:potenciar la participació, la flexibilitat, la creativitat, etc.-Animació i difusió:acostar la cultura a tothom.-Animació i públic:acostar la cultura al major nº possible de persones, a partir d'activitats en massa.-Animació, poder cultural i instrument de crítica:adquirir cultura i ajudar a la persona a un posicionament crític davant dels valor que imposa la societat de masses o de consum.La gent que té més cultura es deixa manipular menys

DIMENSIÓ EDUCATIVA/ CONCIENTITZACIÓ es refereix a l'educació formal i no formal i intenta promoure processos de consciència, com acció alliberadora. Es fonamenta en un projecte global que té un marc ideològic, és a dir, que fa referència a un model de societat, un model de població, etc..., per tant, no només són activitats, mètodes i tècniques. Les seves finalitats:-Perfeccionament de les persones-Canvi de mentalitat-Classificació de valors-Motivar de forma continuada-El treball en equip

La concientització té els següents objectius: -La transformació d'actituds-Crear pensaments crítics-Sensibilitzar, motivar i provocar la reflexió i l'acció-Responsabilitzar, preocupació per l'educació permanent

DIMENSIÓ SOCIAL/ PARTICIPACIÓ es treballa en grups estables, preocupant-se per les relacions personals. Els grups fan accions cap a l'exterior i intenten transformar l'exterior

Objectius:-Desenvolupar processos de participació-Mobilització social-Democràcia-Cooperació

Requereix un tipus d'animador amb les següents característiques:-Acompanyi i dinamitzi els grups-Treballi per un projecte-Afavoreixi que les persones participin en les decisions de grup-Ha de ser ideològic-Que faci intervencions tipus conflicte

DIMENSIÓ CULTURAL/ CREACIÓ CULTURAL objectius:-Promoure la creació cultural-La democràcia cultural, és a dir, accessible a tothom

Característiques de la democràcia cultural:-La creativitat-Les arts-L'expressió-La identitat i la diversitat cultural

ANIMACIÓ I EDUCACIÓ segons la UNESCO l'educació permanent és un tipus d'educació que abarca totes les dimensions de la persona i al llarg de tota la vida.

ANIMACIÓ I IDENTITAT CULTURAL/ ANIMACIÓ I DEMOCRÀCIA un objectiu de l'animació és despertar la identitat de les cultures, entenent com a tal formar par d'una cultura i sentir-se d'aquesta. Especialment, intenta aproximar la cultura als grups més desafavorits. La identitat cultural significa : costums, arts culinàries, folklore, sentiment de pertinença,...

-Difusió cultural: Apropar la cultura d'èlit per construir una cultura més viva i a l'abast de qualsevol sector de la població.-Democratització cultural: La gestió cultural s'encarrega d'organitzar els productes culturals.-Política cultural: Conjunt de pràctiques i procediments per fomentar l'acció cultural d'un Estat. L'Estat determina la seva pròpia política cultural.

ANIMACIÓ I PARTICIPACIÓ elaborar i dinamitzar la programació d'una activitat és fi i mitjà l'hora i exigeix responsabilitzar-se en la gestió dels propis recursos. Participar desde la comunitat, per la comunitat i amb la comunitat. El desenvolupament comunitari és un model de societat que entén el seu desenvolupament segons les següents característiques:-Autònom-Busca les transformacions estructurals-Endogen(de dins cap a fora)-Orientat segons les necessitats

ANIMACIÓ I CREACIÓ COL.LECTIVA s'ha e diferenciar entre crear i expressar.Expressió:fer-ho públic, i a partir d'aquest moment la gent ho pot qüestionar.Pq sigui creatiu ha de ser públic.

ANIMACIÓ, CRÍTICA I CANVI SOCIAL l'animació entesa com a transformació de les nostres pròpies persones, de l'educació i d ela societat, ja que l'animació busca canviar la societat passiva, uniforme i conformista.

L'ASC I L'EDUCACIÓ l'animació està dins de l'educació no formal i presenta les següents característiques:-Intencional-Vivencial-Crítica-Creadora-Contextualitzadora-Es centra en les necessitats dels destinataris-Utilitza metodologies actives i participatives-No necessita requeriments acadèmics ni administratius

FREIRE:parla de la concientització i entén l'educació com un pràctica de llibertat, és a dir, es passa d'una societat tancada a una oberta. Entén el procés de concientització com el procés en el que es fa entendre a la persona com es constitueix el món , és a dir, a ser crític.Per últim fa una reflexió i anàlisi de la persona i de les seves condicions culturals.

I.LLICH:Crítica l'estructura i el funcionament de la societat i de les seves institucions, ja que diu que són serveis que anul·les l'autonomia del subjecte. Proposa la creació d'institucions que permetin el desenvolupament personal, la iniciativa, la llibertat i la responsabilitat.Llich aposta per els valors com la igualtat i l'autonomia creadora

FAURE:Introdueix el concepte de ciutat educativa, que és una societat oberta, comunitat educativa.Busca la compenetració màxima entre l'educació i el teixit social, polític i econòmic en al vida cívica.Mostra interès pels temes vitals: salut, treball, oci,... i proposa fer del projecte educatiu un projecte social.

ROGERS:Diu que l'aprenentatge ha de ser significatiu i que el paper de l'animador serà facilitar aquest aprenentatge. L'aprenentatge serà vivencial si té les següents característiques:-Qualitat de compromís personal-Posa en joc factors culturals i afectius-Cada persona determina si el seu aprenentatge respon a les seves necessitats-L'aprenentatge no s'identifica a la qualitat de coneixements-Està vinculat a la vida de la persona

Diu que l'objectiu educatiu es: que les persones tinguin iniciatives i es facin responsables de les seves accions, es a dir que siguin capaços de dur una autodirecció intel·ligent

L'ASC I LA PEDAGOGIA SOCIAL parteix dels següents supòsits: la personalitat humana té diverses dimensions : intel·lectual, física i afectiva. Aquestes dimensions poden ser objecte d'atenció educativa específica: educació social. Aleshores es poden construir disciplines particulars, com per exemple , la pedagogia social.

L'EDUCACIÓ D'ADULTS entenem per educació d'adults el conjunt d'accions educatives i de desenvolupament sociocultural que té per objectiu oferir als ciutadans, que han superat l'escolaritat obligatòria amb caràcter gratuït i permanent, l'accés als bens culturals i el suport al seu desenvolupament familiar, cultural, comunitari i social.Pretén afavorir la major participació d'organitzacions i desenvolupaments de la comunitat.L'ASC també pot ser entesa com una forma de fer l'educació d'adults, ja que pretenem concienciar als adults sobre la situació social i la forma de resoldre les diferents problemàtiques. L'ASC pretén alliberar els adults de l'apatia i d'afavorir la creació d'una xarxa relacional i de grups organitzats que actuïn al territori

Respon al principi democràcia cultural

EDUCACIÓ POPULAR neix a finals del S.XIX amb l'objectiu de democratitzar la cultura, fent-la accessible a tots els sectors de la població, especialment als més desafavorits.Finalitats:-Compensar carències-Continuació de l'acció escolar-Superació de la formació de caràcter intel·lectual

Arrel d'això es van desenvolupar universitats populars, centres d'instruccions públics i instituts de cultura popular.

CONTEXT DE L'APARICIÓ es comença a parlar d'educació formal a partir dels anys 60,quan apareix la crisi mundial de l'educació. Aparició de literatura pedagògica q critica l'institució escolar tradicional. L'escola ja no és essencial per l'educació.

EDUCACIÓ FORMAL Sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat. Es dona des dels primers anys de l'escola primària fins a la universitat.Pretén la transmissió de bagatge cultural específic de la societat, però també cal que respongui al desenvolupament de l'individu o nivell personal i social. Cal treballar:-La institució-La formació per la ciutadania-La preparació per la vida-La integració de la sociologia -El creixement personal

EDUCACIÓ NO FORMAL tota aquella activitat organitzava, sistemàtica, educativa, realitzada fora del marc del sistema oficial per facilitar determinades classes d'aprenentatge a subgrups particulars de la població.Presenta 4 característiques:-Estan organitzades conscientment al servei de grups o individus amb necessitats o interessos concrets-Operen fora de l'estructura de l'educació formal-Responen a necessitats formatives puntuals-S'adeqüen millor a les característiques del grup responsables de la formació

També pot ser entesa com el conjunt d'institucions i mitjans que generen afectes educatius, a partir de processos institucionals, metòdics i diferenciats que tenen objectius pedagògics previs i explícitament definits.

EDUCACIÓ INFORMAL procés permanent on l'individu adquireix coneixements, habilitats, actituds i formes de discerniment amb experiències diàries i la relació amb l'entorn. Característiques:-No s'ajusta a formes educatives, sorgeix espontàniament sense figura d'educador ni curriculum, avaluació ni metodologia.-No té una forma educativa explícita, específica, no pot ser reconeguda com específicament educativa.-No exigeix una ubicació.-No té estructuració ni intencionalitat educativa

RELACIONS complementarietat, suplència, substitució, reforç, interferència

ÀMBITS DE L'EDUCACIÓ NO FORMAL -Ed adults (alfabetització)-Treball i món laboral: formació ocupacional en la iniciativa social i sector privat-Inadaptació social: centres d'acollida i observació, centres diürns, educadors de carrer, presó.-Ed ambiental.-Ed per la pau.-Ed x la igualtat d'oportunitat.-Ed x drets humans i cooperació.-Ed del consumidor.-Per la salut.-Interculturalitat.-Ed moral i cívica...