L'objectiu d'aquesta pràctica és la famialirització amb diversos mètodes d'anàlisi d'aigües residuals. En el meu cas es tracta de la determinació del pH, la conductivitat, el color, el fòsfor, la duresa i finalment el magnesi que hi ha a un aigua recollida en un punt del riu Anoia.

El fonament de les pràctiques que ho necesiten ve donat pels anexes de 1 a 5.

DIA 1)

En aquest dia vam determinar els paràmetrs de pH, conductivitat i color .

• El pH

El vam determinar amb un pHímetre, posant una sonda dins d'un got de precipitats que contenia l'aigua a analitzar. El procediment es sencill: L'aigua ha d'estar en agitació per tant posem un iman i fem servir un agitador elèctric, així l'aigua estarà en agitació i la mesura serà més exacte ja que abarquem tota l'aigua.

Material especial

• pHímetre.

• La Conductivitat

Es va cercar de la mateixa forma que el pH però amb la diferència que el pHímetre va ser substituit lògicament per un conductímetre.

Material especial

• Conductímetre.

• El Color

Finalment van cercar utilitzant el mètode descrit al llibre Panreac a les pàgines 23 i 24 de la edició del 1999. (Anex 1)

DIA 2)

En aquest dia vam determinar el fòsfor i la duresa del aigua.

• El Fosfor

La determinació de es realitza mitjançant el mètode de l'àcid ascòrbic assenyalat al dossier de pràctiques (Anex 2). El compost es trenca i l'àtom rep una radiació, desprenent un espectre que l'aparell ens retorna com concentració.

Material especial

• Espectrofotòmetre (visible)

• La Duresa del aigua

La determinació de es va realitzar per complexiòmetria amb microbureta amb EDTA 0.1M amb indicador de Merck, aquest mètode també es troba al dossier de practiques (Anex 3).

Material especial

• Microbureta

DIA 3)

L'últim dia de pràctiques varem determinar la quantitat de Mg2+ que hi ha a l'aigua. (Anexos 4 i 5)

• El Magnesi

La determinació es va realitzar amb el mètode d'absorció atómica amb acetilé/N2O i una resonancia de 285,3nm.

L'espetrofotometria es basa en l'absorció o emisió o fluorescencia de radiació electromagnètica d'atoms lliures.

El nostre cas es un d'absorció atòmica. l'àtom es queda en estat gasos i rep la radiació.

En un principi no tenim un àtom lliure, pel que hem de destruir la molècula i aconseguir vapor atòmic: necesitem trencar enllaços.

Els aparells d'espetrofotometria atòmica son complexos i cars i l'informació es limitada ja que no sabem del cert si l'element trobat es toba en forma d'ió, enllaçat amb alguna altra espècie química o (rarament) en estat pur.

En el cas del magnèsi tant dona, però si es tractes de ferro per exemple, perdriem informació, ja que no sabriem si es tracta de Fe (III) o Fe (II)

Cada element té una línea d'espectre a la que l'absorvància es màxima i es característica d'aquest element.

Finalment es troba la concentració de l'element seguint la llei de Beer.

En aquest anàlisi no precisem de cubeta.

Material especial

• Espectrofotòmetre d'absorció atòmica de flama.

Color

Fem una dilució del patró de clorplatí de potassi mes clorur de cobalt en aigua fins aconseguir una solució que equival a una concentració de 35ppm de Pt/L:

C * V = C' * V'

100ml de * 35ppm / 500ppm = 7 ml en 100ml d'aigua hem de afegir 7 ml de solució concentrada.

Per casualitat aquesta va ser la concentració adecuada ja que des dues aigües van quedar del mateix color. (Confirmat per d'altres companys).

Fòsfor.

Diluïm l'aigua del riu a la meitat es a dir 25ml d'aigua de riu més 25ml d'aigua ultrapura.

La lectura del espectrofotòmetre ens dona 220.4 (ABS= 0.171) i 226.3 (ABS= 0.176) fent la mitja tenim 223 mg de fòsfor. Per fer la conversió a fosfats fem el següent càlcul:

223 g P/l * 100 / 56.34 * 2 = 791,62g fosfat / L

Magnesi

1er)

Fem una dilució 10 : 100, es a dir que posem 10 mg de mostra en 100cc de solució.

En aquest cas tenim que les dades obtingudes amb aquesta dilució son erronies ja que els resultats del espectrofotòmetre son nombres seguits de signes d'interrogació.

2on)

Pasem a diluir encara més la nostra mostra. Realitcem la mateixa operació.(Per tant la nostra mostra quedará diluida 1 : 100)

Ara les dades obtingudes son de 2,73 mg Mg2+/L.Accedim a calular a que equival aquesta dada en mg/L CaCO3 :

2,73mg Mg2+/L * (100/1) * (1g/1000mg) * (1 mol Mg2+/ 24,3g Mg2+) *

*(1mol Mg2+/1mol CaCO3 ) * (1mol Ca2+ / 1mol CaCO3 ) *

*(100g CaCO3 /1mol CaCO3) = 1,130g CaCO3/L

D'aquesta experiència hem aprés que hi ha tècniques de laboratori, a les que s'ha d'utilitzar reactius de qualitat PA, ja que es tracta de tècniques molt percises i es troven valors relativament petits, i per tant qualsevol interferència pot donar resultats erronis. En aquest cas el amoníac utilitzat, estava contaminat.